Mostra totes les entrades de arxiu

Divendres 17 de gener es presenta el llibre sobre la Guerra de Separació a Constantí

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CONSTANTINUS INFELIX. LA GUERRA DE SEPARACIÓ (1640-1659)”, DE MANEL GÜELL

Data: divendres, 17 de gener, 19h.
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Adreça: Av. Onze de setembre, s/n – Constantí

En el marc dels actes inaugurals de la Festa Major d’Hivern es presenta el nou llibre de la col·lecció de les monografies històriques que edita l’Ajuntament de Constantí i que en aquesta ocasió està dedicat a la Guerra de Separació, coneguda popularment com la Guerra dels Segadors.

L’historiador i arxiver Manel Güell, un dels màxims especialistes en aquest període, descobreix un esdeveniment molt intens de la nostra història.

A mitjans del segle XVII, Constantí va estar en primera línia de front de batalla de la guerra que va enfrontar les tropes catalano-franceses contra les hispanes. Durant anys, el nostre poble va patir conquestes i reconquestes i canvià de mans fins a sis vegades. Foren vuit expugnacions (cinc setges –tots ells amb bombardeig inclòs- i dos assalts -un d’ells per sorpresa-). Sempre va oferir resistència, molta o poca.

Amb la victòria definitiva de l’exèrcit hispànic, Constantí va entrar en una fase de col·lapse i ruïna. El castell, l’església parroquial i les muralles van ser enderrocats i es van imposar més contribucions a la població.

Manel Güell il·lumina aquesta època tan fosca amb una acurada investigació a partir de les fonts originals, moltes de les quals es divulguen ara per primera vegada. La monografia que us presentem està redactada amb una vocació didàctica que us apassionarà a poc que llegiu qualsevol pàgina a l’atzar.

La presentació del llibre serà a càrrec de Josep Fàbregas, professor d’història a la Universitat Rovira i Virgili.

Digitalitzat el fons del naturalista José A. Latorre

El fons del naturalista José A. Latorre ja ha quedat digitalitzat i s’hi pot accedir per Internet.
Es tracta d’uns 4200 documents textuals o d’il·lustracions i unes 300 fotografies que fan referència al seguiment d’espècies de fauna i flora en diferents indrets del Camp de Tarragona i de Catalunya, però amb una gran predomini del terme de Constantí.
Recordem que Latorre ha estat molt lligat al nostre municipi on hi va residir des de molt jovenet quan s’aficionà al treball de camp naturalista. Des de llavors, i durant trenta anys, ha anat prenent notes de la presència d’espècies de fauna i flora fins aplegar un immens catàleg amb milers de fitxers de caire científic. Aquestes fitxes juntament amb alguns gràfics i estudis específics i centenars de fotografies són les que ara s’han digitalitzat i s’ofereixen a la consulta pública a través d’Internet.

Per consultar el fons, aquí.

 

Entrevistem Roberto Zepeda

L’Arxiu Municipal de Constantí inicia una nova activitat de divulgació de la memòria històrica consistent en una sèrie d’entrevistes realitzades a les persones que fan recerca a Constantí.

ROBERTO ZEPEDA
El 2011, l’historiador Roberto Zepeda va publicar a la miscel·lània dels Estudis de Constantí un acurat estudi sobre el fenomen dels refugiats que van ser acollits a Constantí durant la Guerra Civil (1936-1939). Zepeda va accedir a divesos arxius i va consultar molta documentació de l’època; també va entrevistar testimonis presencials. Des de l’arxiu hem parlat amb ell sobre com va ser aquella experiència tant intensam i també per reflexionar sobre l’ofici de l’historiador local en el moment actual. El resultat de l’entrevista, en aquests vídeos que hem penjat a Internet.

Sortida naturalista, dissabte 19 d’octubre

Una imatge de l'imponent mas de Magrinyà, un mas patrimonial d'origen medieval que ens els darrers trenta anys s'ha convertit en una ruïna total.

 Aquest proper dissabte 19 d’octubre, entre les 9 i les 13h, farem una nova sortida naturalista per confeccionar l’Atlas de la Biodiversitat. Aquest cop serà pels camins de l’Albiol i del mas de Magrinyà, en una zona en la qual encara no havíem anat com a grup naturalista.

El punt de trobada serà a l’aparcament de la Closa a les 9h del matí.

No cal ni dir que per venir no cal ser especialista; només que t’agradin els animals, les plantes… i passejar. Cal portar roba i calçat adequats. No cal inscripció prèvia.
En cas de pluja o causa de força major se suspendrà l’activitat.

L’article de la Isabel Companys sobre el capbreu de la Comunitat de Preveres de Constantí del segle XV, en pdf

Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, Estudis de Constantí", núm. 29, (2013) pp. 95-133.

> Descarrega’t l’article de la Isabel Companys sobre el capbreu de la Comunitat de Preveres de Constantí.

 

Descobrir el camí de la Coma

 

Els nostres guies, el Carles Alcoy i el Ricard Escarré.

El passat dissabte 21 de setembre va tenir lloc una nova edició de la caminada popular, que enguany resseguia el camí de la Coma. Com els altres anys, ens acompanyaven els guies Carles Alcoy i Ricard Escarré. Una trentena de persones van participar en aquesta activitat de turisme cultural que va desenvolupar-se en un ambient cordial i divertit.

La sortida es va efectuar des de la plaça de les Escoles Velles, on es va fer la primera explicació, al voltant de l’emblemàtic edifici escolar, que és obra de l’arquitecte reusenc Pere Caselles. Després, es va caminar pel camí de la Coma, que era el camí vell per anar fins a Tarragona. Encara avui conserva el seu atractiu i és un dels més freqüentats per la gent que vol sortir a passejar una estona. En un dels punts permet disfrutar d’una imponent vista panoràmica de bona part del terme. En aquest indret, vam comptar amb la presència del naturalista constaninenc José A. Latorre que va explicar el drama de la pèrdua de biodiversitat que ell ha constatat aquests darrers trenta anys.

Davant d'una magnífica vista panoràmica comptem amb l'acompanyament del naturalista José A. Latorre.

Després, el grup va arribar fins al mas de Muntaner, el lloc on els guies van explicar alguns principis de la gnomòtica, la tècnica de confeccionar els rellotges de sol, presisament a propòsit del rellotge de sol que encara pot veure’s a la façana d’aquest edifici, tot i que ja molt malmès per l’abandonament i ruïna del mas. En particular, es va recordar que a Constantí es va descobrir fa uns anys un curiós rellotge de sol de butxaca del segle XVII que va aparèixer en les excavacions del baluard de la plaça del Castell i se’n va fer una recreació a partir d’un senzill model en paper..

Una senzilla manualitat ens permet veure el funcionament del rellotge de sol de butxaca.

La següent visita va ser a l’entorn del mas de Mascaró on els més petits va jugar a trobar un tresoret de la Guerra del Francès, a partir de les pistes que podien deduir-se de la interpretació d’un mapa antic. El tresor va consistir en un cofre amb monedes de xocolata. 

Les explicacions sobre els rellotges de sol.

Poc després es va fer una aturada per a esmorsar, que va consistir en coca i xocolata per a tothom. Allí, a l’ombra fresqueta que donaven els pins del voltant, van comentar-se algunes anècdotes sobre l’autopista i els masos del recorregut.

Descansant una estoneta abans d'arribar al mas de Mascaró.

La darrera parada va ser davant del mas de Mascaró, un lloc imponent encara que també ruïnós. Es va explicar la història d’aquest mas a l’època dels jesuïtes i la posterior compra per part de la família reusenca dels Bofarull. Encara vui dia, tot i el seu estat lamentable i definitivament perdut, impressiona per la seva magnificència.

La magnificència impressionant del mas de Mascaró comentada pels nostres guies.

Fins aquí la caminada d’enguany pel camí de la Coma. La colla de gent que la preparem cada any desitgem que us resultés un matí entretingut i en bona companyia i que us ajudés a descobrir els indrets apassionants que encara guarda el nostre municipi.

Caminada popular pel camí de la Coma

Mas de Muntaner, al camí de la Coma.

Activitat: Caminada popular pel camí de la Coma
Dia: dissabte, 21 de setembre de 2013, 10h.
Lloc de sortida: plaça de les Escoles Velles
Durada prevista: 3 hores

Com en anys anteriors, aquest dissabte 21 de setembre a partir de les 10h del matí tindrà lloc la caminada popular que enguany serà pel camí de la Coma. Aquest camí, també conegut com el camí vell cap a Tarragona és un dels més agradables per passejar pel contacte amb l’entorn natural i per les vistes aèries ca a les partides de Ravasols i Seixanta Jornals. S’hi poden contemplars des dels molins hidràulics i la vil·la romana de Centcelles al pont de Perafort.

Pel que respecta el camí de la Coma té com a elements patrimonials forts els masos de Muntaner i de Mascaró, el segon de grans mides i un caràcter bastant imponent. Tots dos en ruïnes malgrat que encara un es pot imaginar com eren a la seva època d’esplendor.

Durant el recorregut, els guies Ricard Escarré i Carles Alcoy, ens explicaran mil i una històries curioses sobre aquests indrets. També s’han previst alguns divertiments per als més menuts, com la cerca d’un tresor de la Guerra del Francès, i una activitat d’iniciació a la gnomòtica.

També he previst obsequiar amb un petit mos als participants durant el recorregut.

Us animem a venir i a participar-hi activament. Ja sabeu que podeu preguntar el que vulgueu als guies o aportar alguna anècdota. Ens ho passarem molt bé! 

 

Es publica la revista “Estudis de Constantí” del 2013

Coberta del número 29 de la revista miscel·lània dels "Estudis de Constantí", de l'any 2013.

El divendres 13 de setembre a les 20h acte de presentació de la revista miscel·lania dels Estudis de Constanti d’enguany, concretament, el número 29. L’acte serà a càrrec del director de l’Arxiu Històric de Tarragona, Ricard Ibarra.

El número d’enguany no és tan voluminós com el de l’any passat, però Déu n’hi do! Té 312 pàgines, és força variat en els períodes tractats i compta amb força articles de veritable nivell. A més, convé destacar la presència d’investigadors molt joves, a diferència dels altres anys, quan la mitjana d’edat era elevada i és un fet molt important que es produeixi el relleu generacional.

Aquí teniu l’índex del número 29:

  1. Lluís Papiol Molné: “Quan el procés de sensibilitat dels romans arribava al punt final de la seva evolució (idem) la mort”, pp. 7-64.
  2. Francesc Rodríguez Martorell: “L’antic terme municipal de Centcelles medieval (segles XII-XIV). Un estat de la qüestió”, pp. 65-93.
  3. Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell  de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, pp. 95-133.
  4. Jordi Anglès Sanahuja i Josep M. Grau Pujol: “Testaments solts de Constantí conservats en els fons parroquials de Constantí, Reus i Montblanc”, pp. 135-170.
  5. José Luis Cifuentes Perea: “De Constantí a la Guerra de Filipinas: Jaime Canals Solsona (Constantí 1875 – Manila 1897)”, pp. 171-188.
  6. Joan Vernet i Borràs: “Constantí al fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya”, pp. 189-196.
  7. Jaume Massó Carballido: “Centcelles, de Lluís Pons d’Icart a Lluís Domènech i Montaner”, pp. 197-212.
  8. Julián Valero: “Repressió: expedientats a la vila de Constantí (1936-1941), pp. 213- 233.
  9. Josep M. Solé Barrufet: “La Societat Agrària de Transformació (SAT) del Cotxo”, pp. 235-260.
  10. Josep Franquès Sans: “Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Constantí”, pp. 261- 287.
  11. Juli Gens Franquès: “Tradició oral de Constantí”, pp. 289-309.