Fa uns anys l’Ajuntament de Constantí va posar en marxa la Tardor Fotogràfica, un espai de divulgació cultural amb la fotografia com a gran protagonista i les imatges històriques i artístiques com a centre d’interès. Precisament en l’àmbit de la fotografia artística es va mostrar durant els anys 2009 i 2010 la col·lecció del fotògraf Hug Texidó, un especialista en la tècnica de les tres dimensions (3D).
Les 3D són una descoberta de la fotografia decimonònica que tornen a estar més d’actualitat que mai. L’Hug ens va mostrar una selecció d’obres lligades a la Séquia dels Molins (el pont de les Caixes, els molins, la vil·la de Centcelles…) i dels carrers i dels edificis més coneguts de Constantí, unes imatges que són habituals però ara amb una mirada diferent, única, ja que ofereixen la il·lusió òptica del relleu, la qual cosa els aporta una perspectiva molt curiosa i atractiva.
Hug Texidó
La seva activitat fotogràfica s’ha centrat principalment en la fotografia científica. Des del 1995 ha comissariat vàries exposicions de temàtica meteorològica, on la fotografia hi ha tingut sempre una presència important. Posteriorment, ha practicat la fotografia digital panoràmica en 360º i, més recentment, les tres dimensions (3D).
Es va iniciar en aquesta modalitat de les tres dimensions per casualitat i les primeres proves van ser les fotografies d’instrumental tècnològic on la percepció de la profunditat era útil per mostrar tota la complexitat d’una sèrie de mecanismes que no podien ser observats fàcilment pel públic. Més tard, s’ha centrat en els edificis històrics i la fotografia urbana.
Les imatges en 3D
Les fotografies d’aquesta exposició estan fetes amb la tècnica de l’anàglif, unes imatges de dues dimensions que tenen la propietat de provocar un efecte tridimensional quan es veuen amb lents especials (lents de color diferent per a cada ull). Es basen en el fenomen de síntesi de la visió binocular patentat per Louis Ducos du Hauron al 1891 amb el nom d’anàglif.
Les imatges d’anàglif es componen de dues capes de color, superposades però mogudes lleugerament una respecte de l’altra per a produir l’efecte de profunditat. Usualment, l’objecte principal està al centre, mentre que el del voltant i el fons estan moguts lateralment en direccions oposades. La imatge conté dues imatges filtrades per color, una per a cada ull. Quan es veu a través de les ulleres d’anàglif, es revelarà una imatge tridimensional. L’escorça visual del cervell fusiona això dins de la percepció d’una escena amb profunditat.
Les pel·lícules en 3D
Les imatges anàglifes han tornat a despertar interès a causa de la presentació d’imatges i vídeos a Internet. Videojocs, pel·lícules de cinema i DVD també s’han exhibit amb aquest procediment tècnic. Un exemple d’ús actual és el proporcionat per la NASA, que està usant dos vehicles orbitals per a obtenir imatges en 3D del Sol i del planeta Mart. No obstant, la majoria de les pel·lícules en tres dimensions són d’animació; les pel·lícules filmades amb seqüències reals són poques i el rodatge laboriós. La causa del problema és simple, però la solució és complexa. Filmar una escena en 3D no és el mateix que fer una fotografia en 3D. En una escena filmada el primer terme i l’infinit poden variar constantment; llavors, la gran dificultat és que les càmeres també s’adaptin constantment perque sinó el director pot triar uns primers termes i uns infinits d’una escena, però la nostra vista en pot “triar” uns altres. Actualment es treballa per fer un suport de les càmeres que automàticament s’adapti a aquestes variacions del primer terme i de l’infinit.
Per veure les imatges en 3D
Per veure les imatges en 3D és necessari utilitzar unes ulleres especials. Són unes ulleres fàcils de reconèixer perquè tenen un vidre de cada color -magenta y cian. Per Internet se’n poden trobar a força indrets encara que un mateix se les pot fer amb relativa facilitat seguint el següent procediment (fa falta cartolina o cartró, cel·lofana de colors vermell i blau, cinta adhesiva transparent i unes tisores per a paper).
- Imprimir el fitxer ulleres.png (o redibuixar-lo en cartolina o cartró); fa aproximadament uns 15 cm d’ample.
- Retallar les ulleres pel perfil exterior i els requadres del mig, amb cura de no tallar-se.
- Enganxar la cel·lofanes de colors: vermell a un forat, i blau a l’altre.
ALERTA!
Aquesta manualitat necessita l’ús d’unes tisores o un cuter. Cal vigilar especialment de no prendre mal. És convenient que un adult acompanyi els nens en fer aquesta activitat.Una altra opció és la de comprar les ulleres. No es fàcil trobar-les a les botigues però a través d’Internet hi ha múltiples opcions i a unes preus molt assequibles.
Les fotos
