1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ
1.1 Codi de referència	CAT AMCO
1.2 Nivell de descripció	Fons documental
1.3 Títol	Mas de Magrinyà
1.4 Dates	1903-1982
1.5 Volum i suport de la unitat de descripció	89 unitats documentals en suport paper. En total ocupa 2 capses d’arxivament (0,25 metres lineals).
2 ÀREA DE CONTEXT
2.1 Nom del productor	Família Castellarnau, de Tarragona, i després, Piña, de Mallorca
2.2 Història del productor	El Mas de Magrinyà era una de les propietats emblemàtiques dels Castellarnau, una de les famílies tarragonines més importants a l’època moderna. Originaris de la Vall Ferrera on es dedicaven a la indústria del ferro, s’instal·len al Camp de Tarragona a partir del segle XVIII. A través de diversos enllaços matrimonials i de la compra i explotació de les terres arriben a consolidar un gran patrimoni. La família compta amb vàries cases, masos i finques repartits entre Tarragona, Constantí, La Selva del Camp, Vila-seca, Salou, etc. Una d’aquestes propietats és el mas de Magrinyà -conegut antigament com de Sant Ramon-, una finca que tenia una extensió de 217 jornals, repartits entre els termes de Constantí (98 jornals), Perafort (102 jornals), la Pobla de Mafumet (15 jornals) i Vilallonga del Camp (2 jornals). La finca del mas de Magrinyà romangué en mans de la família Castellarnau fins al 1895 quan en van vendre en subhasta pública una part considerable, excepte la part del mas. El mas en qüestió, construït a mitjans del segle XVII, és de grans dimensions i compta amb tres plantes i nou finestrals a la façana principal. A començaments del segle XX, el cap de casa és Josep Castellarnau i Miró (1859-1927), director de l’oficina del Banc d’Espanya a Girona i promotor urbanístic a Mallora. Mort sense descencència, el mas acaba passant a un nebot, Román Piña Fuster, que residia habitualment a Mallorca i venia al mas durant el mesos d’estiu. Als anys vuitanta el mas es tanca definitivament. Des de llavors ha patit un abandonament i en l’actualitat amenaça amb ruïna.
2.3 Història arxivística	La documentació que conforma el fons correspon exclusivament al segle XX. Es la documentació que amb el tancament del mas fa trenta anys havia quedat abandonada. Va anar a parar pel terra i allí es va omplir de pols, brutícia, insectes, humitats, etc. L’estat en el que es trobava era tan lamentable que pràcticament no es percebia a simple vista, barrejada com estava amb roba bruta, fustes, plàstics i altres residus sòlids.
2.4 Dades sobre l’ingrés	El 2 de juny de 2011 el senyor Román Piña Homs, actual propietari, visita el mas per veure l’estat en el qual es troba i dóna el consentiment de manera verbal per a la recuperació de la documentació del terra i el seu dipòsit a l’Arxiu Municipal de Constantí. El 15 de juny s’efectua la recollida d’aquesta documentació, dispersa en vàries dependències, i se’n fa el tractament: desinsectació, neteja, classificació, ordenació, instal·lació en carpetes i capses i, finalment, la descripció de les unitats documentals i l’elaboració del present inventari.
3. ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA
3.1 Abast i contingut	El fons conservat representa  una petita part de la documentació que conformava originàriament aquest arxiu patrimonial. Ens ha arribat  la gestió econòmica de la finca durant el segle XX: alguns contractes, factures i rebuts, notes de comptes i alguna correspondència.
3.2 Informació sobre avaluació, tria i eliminació	No s’ha efectuat cap expurg de la documentació.
3.3 Increments	La majoria de les sèries documentals estan molt incomplertes. Podria quedar més documentació abandonada en estances del mas de Magrinyà però l’estat de ruïna en què es troba en dificulten l’accés. La part de la documentació que falta podria estar en mans d’algun membre de la família o persona relacionada amb el mas.
3.4 Sistema d’organització	Atès que els fons té molt poques unitats documentals s’ha organitzat per ordre cronològic, sense quadre de classificació.
4 ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS
4.1 Condicions d’accés	Accés lliure, però amb restriccions legals en les sèries que continguin dades personals, d’acord amb el marc legal i normatiu vigent. La documentació d’accés reservat serà consultable si han passat vint-i-cinc anys de la mort de la persona afectada o, si no se’n coneix la data, cinquanta anys d’ençà de la producció del document. Aquells usuaris que acreditin la condició d’investigadors podran accedir preferentment a la documentació d’accés reservat sempre que en facin un tractament genèric i signin el compromís personal de manteniment de la confidencialitat sobre les dades individualitzades.
4.2 Condicions de reproducció	Reproducció lliure, llevat dels documents afectats per restriccions legals.
4.3 Llenguës i escriptures dels documents	Català, castellà
4.4 Característiques físiques i requeriments tècnics	No hi ha cap restricció especial per raons de conservació.
4.5 Instruments de descripció	Inventari
5. ÀREA DE DOCUMENTACIÓ RELACIONADA
5.1 Existència i localització dels originals	La majoria dels documents són originals.
5.2 Existència i localització de les reproduccions	No n’hi ha
5.3 Documentació relacionada	L’Arxiu Històric de Tarragona conserva el fons patrimonial de la rama tarragonina de la família Castellarnau.
5.4 Bibliografia	Salvador-J. Rovira Gómez: “Els Castellarnau. Senyors del ferro”. Arola editors, Tarragona 2009. Román Piña Homs: “José de Castellarnau. Un prócer catalán en la Mallorca novecentista 1859-1927”, Mramegh, 18 (2008), pp. 95-118  [en línia].
6. NOTES
7. ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ
7.1 Autoria i data	Descripció elaborada per Josep Estivill (octubre de 2011)
7.2 Fonts
7.3 Regles o convencions

1.1 CODI DE REFERÈNCIA	1.3 TÍTOL	3.1 ABAST I CONTINGUT
1/mag/1903	Notes soltes (1903/1970)	58 fulles
1/mag/1907	Factures i rebuts (1907-1982)	452 fulles
1/mag/1910	Correspondència (1910-1975)	56 fulles
1/mag/1919	Comptes (1919-1982)	162 fulles
1/mag/1920	Contractes (1920/1964)	6 fulles. Conté els següents contractes: – Pòlissa de responsabilitat civil contra accidents causats a tercers per l’automòbil de l’assegurat (28-7-1920). – Arrendament de terres propietat de José de Castellarnau i de Miró (sense emplenar). – Venda de raïm (setembre 1931). – Pòlissa de responsabilitat per accidents de treball (6-12-1940). – Contracte de treball entre Román Piña Fuster i Tomás Marín Gómez-Pimpollo, jornaler (1-10-1945). Inclou les pròrrogues per a l’any 1946. – Venda d’una mula, carro i quatre arades de Jaime Roda a Román Piña (5-10-1964)
1/mag/1935	Anàlisis químics de mostres de vi	2 fulles
1/mag/1939	Inventari de robes i objectes del mas (1939 o posterior)	1 fulla
1/mag/1940	Instituto Nacional de Previsión. Padrons d’inscripció, liquidació de primes, cotitzacions, partes d’alta laboral, etc. (1940/1947)	11 fulles
1/mag/1942	Declaracions de collita del Servicio Nacional del Trigo (1942/1960)	2 fulles
2/mag/1942	Caja Nacional de Subsidios Familiares. Cotitzacions, padrons d’afiliació i declaracions de família (1942-1945)	13 fulles
1/mag/1944	Comisaría General de Abastecimientos y Transportes. Resguards d’autorització de transport de mercaderies (1944-1945)	3 fulles
1/mag/1945	Fulletons (1945/195)	2 fulles. Conté els següents títols: – “Triunfal entrada de la imagen del Sagrado Corazón de Jesús. Solemne Triduo en honor al Sacratísimo Corazón. Constantí, días 29 y 30 de junio y 1 de julio 1945”. – “Festes a la Capella de Sant Ramon Nonat de Constantí. 28 i 29 d’agost de 1955.
1/mag/1947	Comissió Pro-culte de la capella de Sant Ramon. Actes de les reunions (1947-1948)	3 fulles
1/mag/1954	Plànol d’un projecte de conducció d’aigua (c. 1954)	1 fulla

Nota: els quatre darrers dígits del codi indiquen l’any d’inici de l’expedient. Si l’any de tancament és un altre de diferent aleshores s’indica la cronologia extrema, entre parèntesi, al final del títol de l’expedient. El separador en forma de guionet indica cronologia raonablement completa; en forma de barra inclinada indica cronologia solta, sense continuïtat en el temps.