Arxiu de la categoria: Memòria històrica

40 anys dels Estudis de Constantí (1985-2025)

La revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí” compleix quaranta anys. Va ser creada el 1985 per la regidora de Cultura a l’Ajuntament de Constantí, Montserrat Duch Plana, per tal de contribuir a la difusió dels treballs de recerca sobre el poble de Constantí en qualsevol àmbit del coneixement, sobretot dels englobats en els diferents camps de les ciències socials (testimonis personals, lingüística, literatura, onomàstica, antropologia, arqueologia, història, història de l’art,  geografia, medi natural, etc.). Des de bon començament, en aquest projecte hi col·laboraren una sèrie de persones que, a partir del 1988, es constituïren en el Centre d’Estudis de Constantí. Aquesta entitat i l’Ajuntament coeditaren la publicació durant vint-i-cinc anys. El 2014, l’Ajuntament se’n va fer càrrec, novament en solitari. Des del 2019, tots els articles es poden consultar en línia a través dels repositoris de Racó i Dialnet.

L’Ajuntament de Constantí ha programat dos actes per celebrar aquest aniversari. D’una banda, el dimecres 10 de setembre, a partir de les 19 h, en el marc de l’acte de la Diada de l’Onze de Setembre, tindrà lloc, a la plaça de les Escoles Velles, la inauguració d’una exposició fotogràfica que repassa els quaranta anys de la veterana publicació constantinenca.

L’altra activitat serà el divendres 19 de setembre, a les 19 h, davant del Refugi, amb la presentació del número 41 dels “Estudis de Constantí”. L’acte serà presentat per Josep M. Sans Travé, historiador i arxiver. Sans Travé va ser cap del Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya i director de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Amb aquests actes, l’Ajuntament de Constantí vol reconèixer totes les persones que, d’una manera o altra, van posar en marxa i han donat continuïtat durant quaranta anys a la publicació acadèmica local.

Surt el número 15 de la revista “Rutes de Constantí”

En el marc festiu de la diada de Sant Jordi, es publicà el quinzè número de la revista de turisme cultural sobre Constantí. “Rutes de Constantí” centra el seu contingut en els articles sobre el patrimoni històric i documental, la difusió del medi natural i el paisatge del terme municipals, així com la cultura popular i, en general, el talent creatiu més relacionat amb la cultura.

En el número d’enguay hi podreu trobar una entrevista a dos arqueòlegs de l’ICAC, Josep M. Puche i Jordi López, que analitzen algunes singularitats de l’estructura i la contrucció del conjunt romà de Centcelles.

Presentem també un ambiciós repàs a la figura i l’obra de l’escultor constantinenc Joan Grau, un perfecte desconegut al nostre poble, però una de les figures cabdals de l’art Barroc català del segle XVII. De la mà de l’historiador de l’art Joan Yeguas, conservador al MNAC, i els tècnics del Museu de Manresa – Museu del Barroc de Catalunya.

Entrevistem el Josep Buyó Esquerré per parlar sobre la figura de son pare i son tiet, els germans Buyó Gatell, que van comprar una de les primeres càmeres fotogràfiques al poble i van realitzar un munt d’instantànies que documenten la vida quotidiana d’abans de la guerra: una penya ciclista, els dinars familiars al mas, un dia a la platja, un ball de sardanes…

Repassem la trajectòria professional de Remei Tell, professora de música de l’Institut Martí i Franquès, impulsant la pedagogia música entre els joves. També la seva faceta de dinamitzadora cultural de primer nivell a Constantí: creadora de l’Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens”, de la Coral Centcelles i del Cicle de Concerts Centcelles, entre d’altres magnífiques iniciatives.

Continuant amb la música, dues entrevistes a dos joves que han agermanat la música amb la creativitat. D’una banda, l’arpista Anna Amigó, divulgadora de la música tradicional de caire popular, com en la cançó de Mn. Ramon Bergadà dedicada a les plegadores d’avella, que ha incorporat al seu repertori. De l’altra, Fran Nieto, un dels introductors del fenomen hip-hop i la música rap a Constantí.

L’historiador Hèctor Mir ens dibuixa una ruta pels termes rònecs propers a Constantí: els Mongons, la Granja dels Frares, el Catellot de Penalonga, el Codony, el Centelles medieval i el primer assentament del poble de Constantí, segurament a prop del camí de Sant Llorenç. Els termes rònecs són aquells nuclis de població medievals que posteriorment s’abandonaren.

Tanca la revista les recomanacions d’autors locals (publicacions, música, etc.).

Podeu consultar la publicació en digital aquí mateix i en paper a la Bibloteca i l’Arxiu Històric municipals.

Centcelles. Festival tardoromà

Els dies 12 i 13 d’octubre, Centcelles. Festival tardoromà proposa un viatge en el temps fins al segle V després de Crist. Set grups de reconstrucció històrica transformaran l’entorn del Conjunt romà de Centcelles per fer possible una immersió en l’etapa final de l’Imperi Romà a Occident en el primer festival de reconstrucció històrica que tindrà lloc al monument. 

Més informació: Centcelles. Festival tardoromà | Activitat (mnat.cat)

Surten els Estudis de Constantí núm. 40

Una quarantena de persones van aplegar-se a la plaça davant del Refugi per assistir a l’acte de presentació del número 40 dels “Estudis de Constantí”. L’alcalde va obrir l’acte i va aclarir que l’any vinent és farà algun tipus de commemoració, perquè aleshores se celebrarà que fa quaranta anys que va aparèixer la publicació acadèmica local. A continuació, va dedicar unes paraules de record i reconeixement cap a la figura del profesor Theodor Hauschild, recentment traspassat, i un dels artífexs de la recuperació i posada en valor internacional del conjunt romà de Centcelles. Tot seguit, introduí la figura del presentador, Josep M. Macias, doctor en Història i Arqueologia per la Universitat de Barcelona, arqueòleg de l’ICAC, professor del Màster d’Arqueologia Clàssica de la UAB, l’ ICAC i la URV i professor col·laborador de l’Escola‐Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. Coordinador de l’equip de recerca de “Arqueologia Tardoantigua i Cristiana”. En els últims anys ha co-dirigit l’excavació de la vil·la romana de mas dels Frares a Constantí.

El doctor Macías va desglossar l’interès dels diferents estudis que conformen el número d’enguany i que són els següents:

  • Lluís Papiol Molné: “Quan van arribar van portar l’art romà”, p. 7-61.
    Síntesi explicativa sobre el conjunt de l’art romà en tots els seus vessants: arquitectura, escultura, pintura, mosaic, vidre, ceràmica, orfebreria i glíptica. Acaba al període paleocristià, amb una referència al monument de Centcelles.
  • Modesta Abras Carreras: “La vil·la romana de Centcelles. Un mosaic d’interpretacions”, p. 63-149.
    Interpretació del conjunt monumental de Centcelles; en particular, sobre la funció de l’edifici, la seva cronologia i el mosaic de la cúpula. Es posa en valor la importància i singularitat de les dues sales monumentals i del mosaic cupular.
  • Eugeni Perea Simón: “Capbrevacions eclesiàstiques: Constantí i Riudoms en les dinàmiques  socials, culturals, agràries i protoindustrials del Camp de Tarragona (segles XVII-XVIII)”, p. 151-183.
    El capbreu és una font documental d’ampli espectre per a la historiografia, atès que al seu interès fiscal i econòmic s’hi han d’afegir valors de coneixement respecte al domini senyorial, la demografia, els serveis bàsics de la universitat i llur patrimoni, l’agricultura i la indústria, l’onomàstica i la lexicografia. En aquest article s’analitzen diverses capbrevacions de la Mitra i Mensa canonical de Tarragona sobre llurs feus a Constantí i Riudoms en els segles XVII-XVIII. També en relaciona elements amb els d’altres viles del seu entorn i acaba oferint-nos resultats inèdits sobre el coneixement d’ambdues viles: relacions i interessos dels municipis, percentatges de distribució de la terra en jornals, terminologia de mesures agràries, ocurrències de noms i prenoms, i aportacions a la lexicografia.
  • Josep M. Grau Pujol: “Ressò de l’ètnia gitana a la premsa tarragonina: entre la marginalitat i la criminalitat (1861-1899)”, p. 185-231.
    A través de la premsa editada al Camp de Tarragona en el segle XIX, es recullen les notícies sobre els gitanos, estructurades en diversos àmbits, la repressió institucional, (control i expulsió), les diferents ocupa-cions, centrades principalment al voltant dels animals de peu rodó, i la venda ambulant de roba en fires i mercats. També es tracten les relacions amb la justícia, els atacs contra la hisenda pública (circulació de moneda falsa), el patrimoni privat (furts i robatoris) i, finalment, contra la integritat física de les persones.
  • Joan Camós Cabecerán – Josep M. Grau Pujol: “Immigració del Camp de Tarragona a l’Hospitalet de Llobregat segons el padró d’habitants de 1910”, p. 233-257.
    Estudi dels immigrants originaris de les tres comarques del Camp de Tarragona, que habiten a l’Hospitalet de Llobregat segons el padró d’ha-bitants de 1910, s’analitzen els períodes d’arribada, l’edat, l’origen geogràfic, la distribució professional, a més dels seus cònjuges i fills. Per millorar la qualitat de les dades, s’han contrastat individualment amb els padrons de 1900 i 1915.
  • Josep Estivill Pérez: “La clausura de l’escola de les monges de Constantí (1936)”, p. 259-274.
    La II República va posar en pràctica una política de separació entre Església i Estat, que tingué conseqüències en la pràctica del culte, les ordes religioses i, sobretot, l’educació religiosa. La substitució de l’ensenya-ment catòlic en favor de l’escola pública laica provocà una enorme tensió social. Constantí va ser un dels municipis on una escola religiosa, existent des del darrer terç del segle XIX, va ser suprimida al maig de 1936 i causà un enfrontament entre veïns, que acabà amb agressions verbals i físiques, l’actuació de les forces de seguretat i posteriors detencions, empresona-ments i judici. Marca un punt de polarització ideològica, que esclatarà amb extrema violència tan sols unes setmanes després, en el marc de la Revolució i la Guerra Civil.
  • Edgar Rodriguez Lopez: “Repressió franquista. La Delegació Local de Falange a Constantí (1939-1972)”, p. 275-286.
    La Falange fou un dels mecanismes de repressió més efectius durant la dictadura franquista, especialment en els seus inicis. La Falange, o el Partit Únic, era qui dictava les noves normes morals i ètiques del règim sobre la població. En aquest treball s’investiga sobre la delegació local de Falange a Constantí, per poder conèixer el funcionament i les costums de l’organització a partir de documentació d’arxiu com actes de reunions, llistes d’afiliats, reglamentació, entre d’altres. A més, es parla de la Causa General, un aspecte bastant desconegut però que és imprescindible d’esmentar alhora de parlar de la repressió que exercia el règim de Franco sobre els moviments polítics contraris.
EC2022_coberta

ES REPRESENTA L’OBRA ESPIGOLANT

Després d’haver estat aplaçada, s’estrena finalment l’obra de teatre “Espigolant”, escrita per l’investigador històric Ferran Marín i posada en escena pel grup Les Forques Teatre, sota la direcció de Marc Cardó. L’obra recrea la construcció de les primeres escoles públiques a Constantí. La representació serà el divendres 13 de setembre, a les 22 h, a la plaça de les Escoles Velles.