SE CELEBRA LA CAMINADA NOCTURNA

Més d’un centenar de persones van participar divendres passat a la caminada nocturna pel Constantí medieval. Ferran Marín, autor de la novel·la històrica “Gastó de Constantí”, va explicar l’origen del poble de Constantí al segle XII i la seva estructura urbanística, amb el castell, l’església i les muralles. Es va resseguir el perímetre de la muralla i d’alguns dels carrers de la Vila de Dalt i de la Vila de Baix. Aquest traçat, amb algunes variacions, es manté fins a l’actualitat. Algunes làmines que portava el guia serviren per il·lustrar el sistema defensiu o l’aspecte dels temples parroquials que s’han succeït en el temps. L’itinerari es va portar a terme ben avançada la nit, el que va donar un aire nou a la visita als monuments històrics.

El grup davant del pany de la muralla de Constantí, al lloc on antigament hi havia l'Hospital de Constantí. Foto: Rafael Solé.

El guia, Ferran Marín, explicant la unió del castell i l'església a través del carrer Església Vella. Foto Rafael Solé

 

Club de lectura sobre “Gastó de Constantí”

Club de lectura, 6-9-2017 - foto Rafael Solé

L’autor local Ferran Marín va ser el protagonista del Club de Lectura del mes de setembre, que va tenir lloc a la Biblioteca Municipal aquest passat dimecres dia 6. L’actualitat de la publicació del llibre “Gastó de Constantí”, editat el darrer Sant Jordi pel Centre d’Estudis de Constantí, va atreure un bon grapat de lectors.

La sessió va començar amb una explicació de l’autor sobre la seva formació i interés per la història i l’arqueologia des que era un nen petit i l’impacte que li va produir la història medieval de Constantí i, en general, la història dissortada del nostre poble a causa de les guerres, els abandonaments i les epidèmies. També, la capacitat per sobreviure a les penúries i tirar endavant. La gràcia del llibre, a banda de l’interés literari, és que hi surten recollits paisatges i personatges del Constantí medieval, molts d’ells inspirats en situacions o persones reals. Alguns dels assistents van preguntar detalls concrets de la construcció de la novel·la o comentaren amb l’autor dubtes i opinions en una conversa amena. Va ser tota una oportunitat per parlar sobre el llibre del Gastó de Constantí ja que es comptava amb la presència de l’autor.

Ferran Marín, finalment, va portar exemplars d’altres llibres que ha publicat durant la seva trajectòria dilatada, com els estudis sobre llengües poc conegudes, com l’aragonès o el ladino, de les quals n’és un bon coneixedor.

Recordem que la figura de Gastó de Constantí, un personatge de ficció que explica la formació del primer Constantí, serà un dels eixos narratius de la visita guiada nocturna que el mateix Ferran Marin realitzarà aquest divendres 8 de setembre, a les 22 h., amb sortida del Parc de la Muralla. Presentarà una visita molt animada, amb l’acompanyament d’unes làmines didàctiques on els elements urbanístics i arquitectònics actuals es fusionen amb els antics.

ELS LLOCS AMAGATS

foto de Arxiu De Constantí.

Aquest proper divendres, la visita guiada pel Constantí medieval ens mostrarà un element antic que, en certa manera, ha estat ocult durant molt de temps: el traçat urbà. I és que el traçat dels carrers i les places del nucli antic és gairebé el mateix que fa cinc-cent anys. Els carrers no han variat el seu recorregut. Caminant per ells, resseguim els portals, la muralla, les torres, les esglésies i el castell. Us ensenyarem on estaven situats i la lògica del seu funcionament.
La visita guiada serà a càrrec de Ferran Marín, un dels millors coneixedors del Constantí medieval, autor de monografies històriques sobre l’Errmita de Sant Llorenç i l’Hospital de Constantí. També és autor de la novel·la històrica “Gastó de Constantí, el llibre que protagonitza el proper Club de Lectura de la Biblioteca Municipal (dimecres 6 de setembre a les 20 h.).
La visita guiada nocturna pel Constantí medieval serà el proper divendres 8 de setembre a les 22h., al Parc de la Muralla. I si voleu, abans podeu participar al sopar popular, també al Parc de la Muralla, a les 21 h., amb inscripció prèvia a l’OAC fins al 7 de setembre, preu 8 euros.

Se celebra la II Caminada de Primavera

Prop de 300 persones van participar aquest passat diumenge a la II Caminada de Primavera fins al mas de Sant Ramon. L’itinerari, guiat per l’historiador Ricard Escarré, va servir per conèixer indrets com el Mas de Serapi, la Creu de Salom (on es va estrenar una senyalització del lloc exacte on hi havia antigament aquesta creu de terme), el naixement de la mina d’aigua de Sant Pol i Riudarenes, el mas i l’ermita de sant Ramon i, de lluny, el Mas de l’Apegalós. A l’interior de l’ermita, una representant del patronat va explicar la feina de restauració de l’edifici feta per voluntaris durant aquests darrers anys i va subratllar el vincle emocional de l’ermita amb la gent de Constantí. L’últim tram de la caminada va ser per visitar el Mas de la Torre de Fàbregues, on membres de l’associació Aprodisca, d’ajuda a persones amb discapacitat, van explicar la tasca que realitzen al mas i la importància de tenir una bona relació amb el poble de Constantí.

La jornada va continuar amb un dinar popular per a unes 300 persones a l’esplanada davant del mas de Sant Ramon i posteriors actuacions culturals. El Grup de Batucada i el Conjunt Instrumental d’Adults de l’Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens” de Constantí, dirigits per Gerard Masip i Núria Ferrer, respectivament, oferiren una mostra musical. Després, membres de l’Associació Literària de Constantí van recitar un conjunt de poemes i, per acabar, el grup de Balls de Cercavila de la Societat el Casinoes van fer uns balls tradicionals on participaren molts dels assistents.

DIBUIXEM CENTCELLES

Una exposició virtual recorda les il·lustracions del projecte “Dibuixem Centcelles”, que l’Ajuntament de Constantí i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona , amb la participació dels col·legis Centcelles i Ramon Bergadà, van organitzar fa uns anys amb motiu de la remodelació duta a terme al conjunt monumental. Són 547 dibuixos que van fer els nens i nenes d’aquella època, que avui tenen entre els 25 i els 35 anys, aproximadament.
Aquesta exposició us ofereix l’oportunitat de veure aquells dibuixos sobre Centcelles.

Es presenta el número 32 dels “Estudis de Constantí”

El passat divendres 14 d’octubre tenia lloc la presentació del número 32 dels “Estudis de Constantí” en un acte celebrat a la Biblioteca Municipal. La presentació va anar a càrrec de la cap d’estudis de l’Institut de Constantí, Mercè Grané, acompanyada de l’alcalde, Oscar Sánchez i la regidora de Cultura, Dolors Fortuny.

A l’acte també van assistir tots els autors dels articles inclosos en la publicació d’aquest any. El contingut d’aquest número 32 dels “Estudis de Constantí”  conté un parell d’articles de l’arqueòleg Lluís Papiol, l’un amb el catàleg de totes les vil·les romanes existents al terme de Constantí, de les quals, algunes han estat descobertes recentment i es donen a conèixer públicament per primera vegada.

El segon dels articles és una interpretació iconogràfica d’una de les escenes sense identificar del mosaic de la cúpula del monument de Centcelles. Un altre dels autors és la historiadora i arxivera Isabel Companys, que ha analitzat un capbreu de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Feliu datat de finals del segle XVI i gràcies al qual tenim un retrat molt detallista del poble: els carrers i places, les partides i camins del terme, les famílies, etc.

El també historiador i arxiver Josep M. Grau centra el seu estudi en el manteniment de les muralles durant els segles XVIII i XIX, amb especial atenció al cas de la Selva del Camp.

Per la seva banda, l’historiador José Luis Cifuentes, especialista en les guerres colonials de finals del segle XIX, desglossa la repatriació de dos soldats constantinencs que havien participat a la Guerra de Cuba.

L’historiador del cinema Issac López ha documentat l’evolució de les sales cinematogràfiques de Constantí, des de les més antigues, d’abans de la guerra, fins les més recents del Casino, el Sindicat i la Sala Parroquial. Finalment, la revista es clou amb una anàlisi de set cartes del prohom reusenc Eduard Toda adreçades a l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler.

A l’acte d’enguany es va presentar també la reimpressió dels números 1 i 2 de la revista “Estudis de Constantí”, originàriament publicats als anys 1985 i 1986, ja que feia molt de temps que estaven exhaurits i moltes persones els seguien demanant.

http://www.constanti.cat/noticies/new/536/es-presenta-el-numero-32-dels-estudis-de-constanti