Arxiu de la categoria: Patrimoni històric

Fins al mas vermell

Ahir dimarts 12 de juliol de 2021, al vespre, va tenir lloc la segona de les tres caminades populars d’aquest estiu per descobrir alguns dels masos més desconeguts i poc visitats del terme, en companyia del guia cultural Oriol Nicolau. Es comptava també amb la col·laboració del Cercle Cultural, Recreatiu i Esportiu de Constantí que duia alguns carros on pujaren algunes persones amb dificultats de mobilitat. El Sr. Curro Sierra, un dels portadors, va donar explicacions sobre aquest sistema de transport tan característic fins que la mecanització del camp va arraconar-lo.

En aquesta caminada es va visitar el Mas Vermell, un mas de grans dimensions amb moltes històries per explicar. Ho va fer la Sra. Magda Duch, filla d’aquest mas precisament, on hi havia nascut durant els difícils anys de la Potsguerra. La Magda va comentar algunes anècdotes sobre l’autogestió i la vida en aquests masos tan allunyats del nucli urbà. També va parlar de l’explotació agrària i de l’estructura de l’edifici, que actualment està molt malmès.

Una visita guiada que va oferir als assistents l’experiència única de conèixer les característiques del nostre poble fins no fa tans anys de la mà dels seus protagonistes.

caminada popular per la ruta de l’aigua, amb nou itinerari

El proper diumenge 6 de juny tindrà lloc una caminada popular per la ja tradicional Ruta de l’Aigua. Aquesta vegada, però, amb un nou recorregut, amb sortida de l’aparcament davant del mas de la Closa, a les 10 h. Amb l’acompanyament del guia Ferran Marín, se seguirà el recorregut de l’App Natura Local, un aplicatiu gratuït amb rutes de turisme cultural per tot Catalunya que ofereix itineraris, explicacions i fotografies dels indrets més atractius.

A més, els participants a la caminada rebran una samarreta i un val per fer un vermut en alguns dels bars adherits.

Les inscripcions seran a la recepció de l’Ajuntament de Constantí (c/Major, 27), del 24 de maig al 3 de juny. No cal cita prèvia.

Crònica de la visita a mas dels frares

Aquest passat dissabte 8 de maig de 2021 va tenir lloc la visita guiada a Mas dels Frares organitzada per l’Ajuntament de Constantí amb la col·laboració de la URV i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). L’activitat, emmarcada dintre de la Setmana Cultural, ha estat la primera caminada popular després de l’aturada forçosa de més d’un any provocada per la pandèmia. En aquesta ocasió, la cinquantena de participants, dividits en grups petits, van visitar el celler experimental de la Facultat d’Enologia de la URV i el jaciment de la vil·la romana que es troba dins de la mateixa finca.

La visita al celler experimental va comptar amb el guiatge a càrrec del seu màxim responsable, el catedràtic de la Facultat d’Enologia, Fernando Zamora. Entre les instal·lacions que es van poder veure, destaquen el celler d’envelliment climatitzat i la nau per a l’embotellament. Els estudiants analitzen en aquest centre els aspectes claus de la vinya, com l’efecte del marc de plantació, l’estrès hídric i l’ús del reg controlat en diferents varietats de raïm –fins a una setantena- i, un cop feta la verema, observar com totes aquestes qüestions tenen repercussió en el potencial enològic del vi. El celler processa cada any fins a 40.000 kg de raïm i produeix aproximadament uns 30.000 litres de vi. Aquesta producció es fa servir per a la docència i, en menor mesura, per a la recerca.

L’altra part de la visita se centrava en la vil·la romana, l’interès de la qual estava en el fet d’haver-se constatat que allí mateix també s’hi havia produït vi fa dos mil anys. Ara és objecte de diverses campanyes d’excavació dirigides per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica en el marc d’un projecte de recerca científica. Els arqueòlegs Josep M. Macias Solé, Karen Fortuny Mendo i Andreu Muñoz Virgili van mostrar el sector de la vil·la descobert, amb la presència d’una gran construcció d’època d’August que es va mantenir fins el segle VII i que comprèn un luxós habitatge decorat amb marbres i proveït d’un conjunt termal i una gran bassa del segle I perfectament conservada. S’han localitzat també restes d’un magatzem agrícola amb grans tenalles, molt probablement per a la fermentació del vi, cosa que enllaça perfectament amb la funció didàctica i pedagògica de l’actual celler.

En resum, una magnífica visita a Mas dels Frares que va tenir un exitós punt i final en la copa servida del mateix cava que produeix el personal i alumnes del celler de la URV.

Fotos: Fortuny Fotògrafs

Visita guiada a mas dels frares

El proper dissabte 8 de maig tindrà lloc una visita guiada a Mas dels Frares per conèixer per dins el celles experimental de la Facultat d’Enologia de la URV i el jaciment arqueològic d’una vil·la romana dedicada a la producció de vi fa dos mil anys. Degut a les mesures de seguretat sanitàries, la visita està restringida a només trenta persones i cal fer la inscripció prèvia a la recepció de l’Ajuntament (no és necessària cita prèvia).

ANTON CATALÀ, EL PINTOR DEL BAPTISTERI DE CONSTANTÍ

Entrevista a Mireia Català

Anton Català Gomis (Alcover, 1911 – Barcelona, 1970) fou l’autor de les pintures murals al baptisteri de la Parròquia de Sant Feliu de Constantí. Dedicà íntegrament la seva vida a l’art i el cultivà en totes les seves facetes creatives (xilografIa, pintura, ceràmica, etc). Destaca la quarantena de murals en diferents esglésies, capelles i edificis públics i privats de tot Catalunya, especialment de les comarques tarragonines. La seva obra és sovint de temàtica religiosa i en ella hi reflecteix un fort sentit d’espiritualitat i de serenor. També creà moltes imatges lligades a l’amor per la famÍlia, la terra i el treball. Anton Català És, però, un pintor encara poc conegut a Constantí. Parlem amb la seva filla Mireia sobre la figura i l’obra del seu pare. I si voleu més informació consulteu el web monogràfic sobre l’artista a https://catalagomis.cat/

—Com va adquirir el vostre pare la sensibilitat i el gust per l’art?

El pare era fill d’Alcover. Pare i mare eren pagesos, fills i néts de famílies pageses com gairebé la totalitat dels alcoverencs. Ell estimava la terra, però no per cultivar-la. Ja de petit sempre tenia un llapis a les mans. Tot ho dibuixava. Mossèn Ramon Comas, mestre seu i vicari d’Alcover, apreciava els seus dibuixos i la gran capacitat d’aprenentatge. Va estudiar tres o quatre cursos al seminari de Tarragona on va aprendre història, llatí, literatura i art, matèries que posteriorment ell va anar ampliant durant tota la seva vida.

—On va aprendre l’ofici de pintor i com van ser els seus inicis?


Als 14-15 anys va aprendre l’ofici d’ebenista, sense deixar mai de dibuixar. Als divuit anys, el seu mestre i amic, vicari d’Alcover, Mn. Ramon Comas, junt amb altres persones influents del poble, van convèncer la família perquè es pogués traslladar a viure a Barcelona per estudiar Belles Arts a l’Escola de Llotja. Allà va rebre el suport del seu germà gran que ja hi era estudiant farmàcia.

—Quins van ser els seus referents i influències en el camp artístic?

El pare estimava molt la pintura italiana espe-cialment la del trecento i quattrocento. Va fer diversos viatges a Itàlia, dels quals arribava profundament commocionat. Tant en les grans obres murals que li anaven encarregant com en els petits objectes pintats sobre fusta (capelletes, crucifixions o gravats al boix del qual era un expert gravador), afloraven les imatges que, tractades amb una gran finor, aconseguien la tendresa del dibuix i la netedat del color italià. També tenia en gran estima la pintura holandesa: Rembrandt, Vermeer, Frans Hals. Sentia un gran respecte per l’art de tots els temps. Picasso fou un dels seus autors preferits, no pas per influència en la seva pintura, sinó per la potent creativitat que encomanava.

—Com és que va rebre tants encàrrecs per pintar en esglésies i en capelles?


Tristament durant la guerra es van cremar moltes esglésies i es van destruir retaules gòtics o barrocs de gran bellesa. Les esglésies, maltractades, no convidaven al recolliment. Calia recomençar de nou per perdonar tanta salvatjada. I la pintura significava poder començar de nou. En veure com canviava una església en ser pintada, imagino que les dels pobles del voltant també devien plantejar-s’ho.
La primera església que va pintar va ser a Passanant, una església grandiosa que requeria una destresa i una gosadia extraordinàries. Em pregunto com es va atrevir a pintar centenars de metres quadrats, quan a Belles Arts el format més gran amb el qual havien treballat era amb el de les proporcions humanes.

—Quines serien les millors obres per gaudir de la plenitud creativa d’Anton Català?

Va pintar durant trenta anys una quarantena de murals. D’entre ells remarcaríem aquests: el despatx de l’alcalde de Valls, el vestíbul de l’Institut de Sanitat de Tarragona, el vestíbul de l’ajuntament d’Alcover, el baptisteri i la capella del Santíssim de la parròquia d’Alcover, la capella del Roser de Valls, l’altar del Sant Sepulcre de Valls, l’altar major de Vilallonga del Camp, la parròquia de Capafonts, l’Altar major d’Hostalets de Pierola, l’altar de la Puríssima de Picamoixons, els Caputxins de Valls i el baptisteri de l’església parroquial de Constantí, tots ells magnífics.

—Com s’efectua la pintura al fresc i quines dificultats comporta?

El fresc, tal com diu la paraula, es pinta mentre la matèria que fa de suport (calç i sorra) és fresca, o sigui, cal que cada dia es prepari només el tros de paret que es creu convenient pintar. Un cop seca la preparació, al cap d’unes hores, ja no es pot pintar més perquè no es produiria la reacció química que fixa per sempre el pigment a la paret. Al dia següent, fent coincidir perfectament el dibuix, el color i la il·luminació, s’ha de continuar la pintura, tenint en compte no només la part que aquest dia s’executa i totes les que ja s’han fet, sinó tot el conjunt.

—Quines sensacions o emocions volia transmetre en la seva obra religiosa?

Diríem, en paraules del crític d’art Davensol, que és un art a la manera d’un naturalisme subjectiu, regit més pels moviments i anhels de l’ànima que pels sentiments físics. Ni violència, ni tenebra, ni duresa no hi ha en cap lloc de la seva pintura. La seva obra és clara, plena d’espiritualitat i sense misteri. És una pintura alegre i lluminosa on les figures se’ns mostren en gestos lents, en ritme suau, i que dona impressió de camins oberts vers el cel.

—Com és que retratava persones conegudes per als personatges de les seves pintures?

Perquè sabia que això els agradava. A vegades mentre pintava en un lloc públic hi havia qui passava estones observant-lo i ell els oferia l’avinentesa d’aparèixer entre un grup de gent, com va fer amb l’amic Davensol al despatx de l’alcalde de Valls. Recordo l’estiu que pintava la capella del Roser de Valls. Les filles i els nebots anàvem a veure’l pintar. Llavors ens feia posar una estona mentre posava la nostra fesomia a aquells àngels amb la intenció secreta i divertida de deixar constància de la nostra existència al seu costat.

—Com valoreu la trajectòria artística del vostre pare?

Com una constant actitud que va nodrir la seva vida des del moment que va decidir dedicar-se absolutament a l’art, el 1940. Tirar endavant una família de cinc membres acabada la guerra, significava treure partit de tot allò que provés: els gravats al boix, la pintura sobre ceràmica, la construcció amb fusta d’objectes religiosos o la gran dedicació a la pintura mural, són exemples d’una vida extremadament aprofitada enaltint tot el que tocava i innovant amb el seu propi estil sense estancar-s’hi mai.

IMG_5063ww.jpg (5616×3744)
Murals d’Anton Català Gomis al Baptisteri de l’Església Parroquial de Constantí. Foto: Salvador Esparbé

Més informació: https://catalagomis.cat/portfolio-item/baptisteri/

Entrevista publicada a la revista “Rutes de Constantí”, num. 11 (2021), p. 14-21.

Grafits al mas de Barber

El Mas de Barber és un edifici construït al segle XIX d’aspecte imponent. Al menjador hi ha unes pintures murals dedicades als savis de la Grècia clàssica. En anteriors ocasions hem comentat el misteri que rodeja la seva atribució artística. Força malmeses pel pas dels anys i les agressions patides, aquest singular conjunt amagava encara un darrer secret i és que entre els murals s’hi han observat uns grafits que podrien correspondre als anys de la Guerra Civil o immediatament posteriors. Són uns dibuixos realitzats a llapis sobre la paret blanca i que representen uns avions d’època, amb el número de model B209 pintat a un costat. Un altre dels dibuixos representa el perfil d’un soldat fumant amb pipa. Tot i la tècnica senzilla amb què estan realitzats, aquests dibuixos reflecteixen les inquietuds del moment. Malaruradament, el mal estat en què es trobava l’estructura de l’edifici, ha fet que se n’hagin tapiat les entrades per evitar els riscos potencials sobre els visitants,

El menjador del mas de Barber on s’han localitzat els grafits.
Un dels dibuixos localitzats al mas de Barber.
Un soldat de perfil, fumant amb pipa.
Un avió model B209.

Surt el número 11 de la revista “Rutes de Constantí”

L’Ajuntament de Costantí ha publicat el número 11 de la revista de turisme cutural “Rutes de Constantí”.

Coberta del número 11 de la revista “Rutes de Constantí”

En el número actual s’hi poden trobar entrevistes a l’Albert Solé, sobre la història de l’ensenyament públic a Constantí (a propòsit de la commemoració l’any passat del centenari de la inauguració de les Escoles Velles feta al 1920), i a l’Anton Pàmies, que ens parla de l’arquitecte que dissenyà aquest emblemàtic edifici, el reusenc Pere Caselles, La vinculació d’aquest arquitecte amb Constantí i els documents que d’ell es conserven a l’Arxiu Municipal de Constantí són comentats de mans del seu responsable, Josep Estivill.

L’arquitecte reusenc Anton Pàmies vist pel també arquitecte reusenc Pere Caselles.
L’historiador local Albert Solé examina l’evolució de l’ensenyament a Constantí als darrers cent cinquanta anys.

Un altre artista vinculat a Constantí és el pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Esglèsia Parroquial de Constantí. Parlem amb la seva filla, Mireia Català, de la figura del seu pare, les influències, característiques i estil, principals obres, etc.

La figura del pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Església Parroquial de Sant Feliu de Constantí, de la mà de la seva filla Mireia.

L’investigador José Luís Cifuentes, un bon especialista en rastrejar el cost humà de les guerres contemporànies entre la població local ha resseguit el fatídic rastre de vuit constantinencs que van ser deportats i assassinats al camp de concentració de Mauthausen, durant la II Guerra Mundial.

José Luis Cifuentes aborda el dolorós episodi de la deportació de constantinencs als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial amb documentació inèdita

En darrer lloc, dos articles per explorar específicament el nostre terme municipal, obra de col·aboradors habituals de la revista: d’una banda, el tècnic municipal de joverntut, Ignasi Manzanares, ha preparat una llarg ruta en BTT de cent quilòmetres, que va des de Constantí fins a Prades. De l’altra, el naturalista José Antonio Latorre, ens parla de la pèrdua de biodiversitat al terme de Constantí a través de l’exemple de les partides de Rabassols i la Coma.

BTT amb encant; des de Constantí fins a Prades. Ruta comentada pel tècnic municipal de joveentut, Ignasi Manzanares.
La pèrdua de biodiversitat al nostre terme municipal mostrada de manera eloqüent amb la comparativa de dues fotografies àeries de la mateixa zona separades entre sí setanta anys. Article del naturalista José Antonio Latorre.

Trobareu aquesta revista en paper a la Biblioteca Municipal de Constantí i podeu consultar-la també en línia al repositori d’Issuu.

Podeu consultar tots els números aquí: http://www.arxiudeconstanti.cat/activitats/turisme-cultural.

El cens de simbologia franquista a Constantí

Capelleta votiva dedicada a Sant Roc i Sant Sebastià, al carrer de l’Església Vella. Està flanquejada per dues columnes que sostenen un dintell, a sobre del qual hi ha una creu. La capelleta conté al seu interior les dues figures que representen els sants. A la part inferior, un relleu en guix indica l’any 1939 i a sota del tot, amb el mateix color blanc de la base de la capelleta, el símbol del jou i les fletxes.

L’Ajuntament de Constantí ha participat al Cens de simbologia franquista de Catalunya. Aquest cens és una iniciativa del Memorial Democràtic per inventariar els símbols franquistes que perviuen a l’espai públic dels municipis catalans, seleccionats segons criteris geogràfics, demogràfics i d’interès històric.

El cens és fruit d’una intensa recerca, que es va iniciar l’any 2008 i es va dur a terme amb la participació de diferents universitats catalanes i el suport d’Adigsa (Departament de Medi Ambient i Habitatge). En aquesta primera etapa es van descriure un total de 3.647 símbols franquistes ubicats a l’espai públic de 185 municipis catalans. Ara s’ha posat en marxa una segona fase d’elaboració, que incorpora els símbols franquistes ubicats als municipis d’entre 3.000 i 10.000 habitants.

L’Ajuntament de Constantí ha facilitat la informació de deu indrets del nostre terme municipal (plaques d’habitatge, relleus, monuments i làpides) dels quals podeu veure la localització exacta, la descripció, el context històric, etc., així com algunes imatges recents.

Placa rectangular metàl·lica de color gris clar. Tot el lateral esquerre està ocupat per un requadre negre en el qual es troba representada la icona del jou i les fletxes, més la representació d’una casa i les sigles INV, en al·lusió a l’Instituto Nacional de la Vivienda. A la part dreta hi ha el text que combina lletres majúscules amb serifes i lletres en
cursiva. Tant el requadre com el text són de color negre i destaquen sobre el fons gris clar metàl·lic. No du data.

Podeu consultar les fitxes dels símbols franquistes de Constantí aquí: https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/results/cens_simbologia?municipality=es1_2319&

S’edita un opuscle sobre l’exposició “Re-descobrint Centcelles”

L’Ajuntament de Constantí ha editat l’opuscle “Re-descobrint Centcelles” a manera de catàleg de l’exposició fotogràfica sobre aquest monument romà, que està actualment instal·lada a la plaça de les Escoles Velles.

Aquest llibret de 24 pàgines ha estat pensat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i conté les mateixes imatges que conformen l’exposició, així com uns textos introductoris on s’explica l’origen i els objectius de la mostra. Són imatges que van formar part de l’exposició monogràfica del mateix títol organitzada pel MNAT l’any 2016. Entre les fotografies de l’exposició podem veure diferents detalls de les tasques d’excavació i conservació portades a terme pels tècnics de l’Institut Arqueològic Alemany, així com visites d’estudiosos o activitats de difusió, com les del projecte “Centcelles, el nostre objectiu”.

L’opuscle es reparteix gratuïtament a la Biblioteca Municipal de Constantí i es pot consultar també en format digital. Recordem que l’exposició “Re-descobrint Centcelles” romandrà oberta fins a finals de febrer.

Podeu consultar l’opuscle al següent enllaç: https://issuu.com/constanti/docs/re-descobrint_centcelles_

Els darrers cent-cinquanta anys de Centcelles

Ja podeu visitar l’exposició que rememora la recuperació de la vil·la romana de Centcelles, al darrer terç del segle XIX, fins a la seva esplendorosa realitat actual. Trobareu 25 imatges de l’edifici en diferents moments: quan tenia aspecte de mas agrícola, durant les excavacions dels arqueòlegs de l’Institut Arqueològic Alemany i en l’etapa actual, centrada en la difusió i la interpretació. Com a curiositat, també es mostra el document medieval més antic que conté una menció de Centcelles.

Aquesta exposició fotogràfica s’ha portat a terme en col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i podrà veure’s a la Plaça de les Escoles Velles fins al 28 de febrer.