Arxiu de la categoria: Terme municipal

Divendres 16 de setembre, es presenta els “Estudis de Constantí” núm. 38

Divendres 16 de setembre, a les 19 h, davant del Refugi, es presentarà la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte anirà a càrrec d’Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona.

El número d’enguany dels “Estudis de Constantí” és el 38 i conté els següents articles:

  • Lluís Papiol Molné: “Mira! Calle Serrano nº 159 de Madrid”.
    Breu història de les activitats de l’Institut Arqueològic Alemany a Espanya, amb especial referència a la recuperació de la vil·la romana de Centcelles, a la interpretació del mosaic paleocristià de la seva cúpula i al valor de la fotografia en la recerca arqueològica.

  • Jordi Anglès Sanahuja – Josep M. Grau Pujol: “El mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (primera meitat del segle XVIII)”
    Estudi dels matrimonis celebrats a Tarragona entre els anys 1700-41 per part dels nascuts i residents a la vila de Constantí. La mostra la formen una trentena de contraents, la majoria dels quals són homes (63,3%). A banda de la seva cronologia, es comenten les professions dels nuvis i la dels seus pares, en ambdós casos sobretot pagesos. El principal origen de les seves parelles és el Camp de Tarragona, on destaca la seva capital administrativa. També s’aporten dades de l’impacte de la Guerra de Successió a Constantí.

  • Jordi Anglès Sanahuja – Josep M. Grau Pujol: “El mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (segona quinzena del segle XIX)”
    Anàlisi dels casaments dels nuvis nascuts o residents a Constantí celebrats a Tarragona en el primer terç del segle XIX, a partir de les dades que aporten els registres sacramentals, cronologia, distribució professional dels ho-mes o dels marits i també dels progenitors, a més de la geografia dels cònjuges. S’aprofiten els padrons municipals del mateix període i les notícies sobre la vila aparegudes a la premsa de la segona meitat de la centúria.

  • Josep M. Grau Pujol: “Paperers i altres oficis no agraris de Constantí segons els llibres sacramentals (1815-1850)”
    Estudi de les activitats dels sectors secundari i terciari de Constantí a través dels llibres parroquials de la primera meitat del segle XIX, en no haver-se conservat la documentació municipal d’aquest període. Més que la quantificació, s’analitza la procedència geogràfica i social dels seus membres, les professions més endogàmiques i les que no. S’utilitza la premsa tarragonina de la segona meitat com a recurs historiogràfic a fi de comprendre millor el funcionament de l’economia i la societat.

  • Joan Boscà: “100 años de la tragedia olvidada de Constantí”
    El 1922 durant la celebració de la carrera automobilística II Trofeu Armangué de Tarragona, es va produir un terrible accident mortal que va sacsejar especialment el poble de Constantí. Arribat el seu centenari, toca reviure i relocalitzar un accident gairebé perdut en el temps.

  • Josep M. Solé Barrufet: “Pou Soler Bas”
    La crisi de l’aigua potable al Camp de Tarragona durant la dècada dels anys 80 i les diferents solucions que es van dur a terme per tal de resoldre- ho.

Èxit de la caminada al mas de Cavaller

Unes 150 persones i diversos carros dels Tres Tombs i d’alguns particulars van participar a la caminada que va transcórrer ahir dimarts 19 de juliol, des del Parc de la Mòbila fins al Mas de Cavaller. Inicialment estava previst arribar al Mas de Magrinyà, lloc on s’havia d’explicar la llegenda dels quatre alcaldes, però l’estat ruïnós del mas, completament colgat de vegetació, van aconsellar traslladar la visita  al mas de Cavaller, que, de totes maneres, és un dels masos més antics, imponents i ben arreglats del municipi. Els assistents van gaudir d’una documentadíssima explicació històrica a càrrec del guia Oriol Nicolau i, tot seguit, d’una representació teatral sobre la llegenda dels quatre alcaldes (Vilallonga, Perafort, la Pobla de Mafumet i Constantí) que, a l’època de la Comuna del Camp, es disputaven l’ús de l’aigua del riu Francolí. Aquesta obra constava d’un acte escrit per l’investigador local Ferran Marín, i els actors del grup Les Forques Teatre. Posteriorment, l’Ajuntament convidà els participants a un gelat i organitzà la tornada en autobús.

És de destacar, a més, la consolidació de les caminades del mes de juliol, caracteritzades pel bon ambient alegre i festiu, la presència de cada vegada més canalla i l’augment participatiu dels carros. La darrera caminada de la programació serà una visita guiada per divulgar, a propòsit de la inauguració del refugi de la Guerra Civil, i de la mà del mateix Ferran Marín, les diferents guerres que han marcat la nostra història i les evidències que n’han quedat a l’espai públic. Aquesta caminada tindrà lloc el proper dimarts 26 de juliol, amb sortida a les 22 h del Parc de la Muralla i acabament a la Plaça de les Escoles Velles, on tindrà lloc una representació del grup de reconstrucció històrica del món romà Septimani Seniores.

Descobrint la pedra seca

Ahir dimarts 12 de juliol va tenir lloc una caminada popular per descobrir la singularitat i la importància de la pedra seca al nostre municipi. A peu i amb els carros dels Tres Tombs un nombrós grup de participants va veure alguns dels escassos marges i barraques de pedra seca que hi ha pel terme municipal. El guia Oriol Nicolau va explicar algunes particularitats d’aquesta ancestral tècnica constructiva d’arquitectura popular, les tipologies estructurals, l’argot i la seva història poc coneguda i plena d’anècdotes. La caminada va tenir el punt culminant amb la visita a la barraca de Josep M. Reig, una veritable sorpresa per a molts participants que es troba situada en un lloc allunyat dels camins públics.Aquesta caminada forma part del conjunt d’activitats del cicle “Fem estiu, Fem Constantí” que anima les càlides tardes i vespres d’estiu amb propostes culturals gratuïtes i obertes a la ciutadania.

Imagen
Foto: Fortuny Fotògrafs

Caminada al mas de la Ferrerota

Aquest passat dimarts 5 de juliol va tenir lloc la caminada popular al mas de la Ferrerota, la primera de les cinc caminades que formen part del programa del Fem estiu , Fem Constantí d’aquest mes de juliol.

En aquesta ocasió, un centenar de persones i l’acompanyament dels carros dels Tres Tombs van seguir l’itinerar que resseguia alguns dels llocs més rellevants del nostre patrimoni històric, com el Pont de les Caixes o els molins del camí dels Pallaresos. L’element central, però, era el mas monumental de la Ferrerota, i dels seus no menys monumentals paller i bassa. Tots tres llocs plens d’història, tal i com va comentar el guia, Oriol Nicolau. El mas era inicialment una propietat del Capítol de la Catedral de Tarragona, la desamortitzada al segle XIX i venuda a mans de particulars, va ser el centre d’una anècdota familiar d’un avantpassat del guia que va fa més de cents anys va emigrar en un primer moment fins a Amèrica i posteriorment a Austràlia i Nova Zelanda, amb la finalitat de guanyar-se la vida.

Al final de la caminada, els participants van premiar les explicacions del guia i, en general, el bon ambient de la caminada amb un aplaudiment.

Surt la revista Rutes de Constantí núm. 12

Es publica el dotzè número de la revista de turisme cultural “Rutes de Constantí”. Es tracta d’un publicació anual de divulgació sobre el patrimoni històric, el medi natural i, en general, la cultura al poble de Constantí.

Miquel Pérez Garcia recupera la figura del tenor Àngel Font i Serra, un músic local dedicat al cant líric, que va tenir una carrera professional intensa i important, amb actuacions al Gran Teatre del Liceu i participació en gravacions fonogràfiques, que encara avui es conserven. La seva carrera a finals del segle XIX i i començaments del XX va ser molt breu, perquè de sobte va desaparèixer dels escenaris, segurament per raons personals. Avui se’l reivindica com un dels millors tenors del seu temps.

Juanjo Martínez, de l’empresa Natura Local, revisita dues rutes de turisme cultural: una renovada “Ruta de l’aigua” i la “Ruta de Sant Llorenç”. Aquesta vegada es posa un especial èmfasi en el medi natural i en el suport de les noves tecnologies per fer el recorregut.

Els arqueòlegs i investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Josep M. Macias i Francesc Rodríguez Martorell, comenten els descobriments de l’actual campanya d’excavacions al jaciment de la vil·la romana de Mas dels Frares, un conjunt que esta descobrint un centre de producció i comercialització de vi a l’antiguitat, precisament al mateix lloc on té les seves instal·lacions actualment el Celler Experimental de la URV.

Noelia Silvero, de Constantí Ràdio, entrevista el Xavier Gavaldà, un apassionat col·leccionista d’objectes del ferrocarril, que desvetlla la seva passió de vida per resseguir la història d’aquest mitjà de transport.

Pep Anguera i Mònica Caballero ens parlen del Mas de Cavaller, un dels masos més antics i monumentals de Constantí. Datat de l’època medieval i conservat en relativament bones condicions, gràcies a l’esforç dels actuals propietaris, permet conèixer les formes de vida tradicionals.

Finalment, dues de les seccions habituals de la publicació: les rutes BTT amb encant, elaborades pel tècnic municipal de Joventut a l’Ajuntament de Constantí, Ignasi Manzanares, i la Ruta Natura, amb el naturalista José Antonio Latorre.

La revista es distribueix gratuítament a la Biblioteca Municipal de Constantí. Els números anteriors es poden aconseguir a l’Arxiu Històric Municipal de Constantí.

Rutes de Constantí, núm. 12 (2022)

Els números anteriors de la revista “Rutes de Constantí” aquí.

Se celebra la caminada de Sant llorenç

Prop d’un centenar de persones va participar el passat diumenge 12 de setembre a la presentació de la segona de les rutes constantinenques incloses a l’aplicatiu Natura Local. Es tracta d’unes rutes que permeten el guiatge digital de l’itinerari, amb imatges i comentaris centrats tant en el patrimoni històric com en els atractius del medi natural. Aquesta vegada, però, la caminada incloïa una visita prèvia al nou Dipòsit municipal d’aigua de les Forques, amb acurades explicacions a càrrec de tècnics d’Agbar sobre les instal·lacions i el funcionament del subministrament d’aigua potable als domicilis particulars i les empreses, un servei en general poc conegut però molt interessant i necessari. La resta de la caminada va ser guiada pel gestor del patrimoni històric, Ferran Marín, amb vistes al Mas de Serapi, la Creu de Salom, l’alzina monumental de Mas dels Frares, el clot de Sanromà o l’ermita de Sant Llorenç. Amb aquesta caminada es consoliden les activitats populars que ha organitzat enguany l’Ajuntament de Constantí per donar a conèixer el gran atractiu històric i paisatgístic del nostre terme municipal.

El guia Ferran Marín donant explicacions sobre la història de l’ermiota de Sant Llorenç.
El dipòsit d’aigua de les Forques
A l’interior de la sala de control del Dipòsit municipal d’aigua de les Forques.

caminada popular per la ruta de l’aigua, amb nou itinerari

El proper diumenge 6 de juny tindrà lloc una caminada popular per la ja tradicional Ruta de l’Aigua. Aquesta vegada, però, amb un nou recorregut, amb sortida de l’aparcament davant del mas de la Closa, a les 10 h. Amb l’acompanyament del guia Ferran Marín, se seguirà el recorregut de l’App Natura Local, un aplicatiu gratuït amb rutes de turisme cultural per tot Catalunya que ofereix itineraris, explicacions i fotografies dels indrets més atractius.

A més, els participants a la caminada rebran una samarreta i un val per fer un vermut en alguns dels bars adherits.

Les inscripcions seran a la recepció de l’Ajuntament de Constantí (c/Major, 27), del 24 de maig al 3 de juny. No cal cita prèvia.

Crònica de la visita a mas dels frares

Aquest passat dissabte 8 de maig de 2021 va tenir lloc la visita guiada a Mas dels Frares organitzada per l’Ajuntament de Constantí amb la col·laboració de la URV i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). L’activitat, emmarcada dintre de la Setmana Cultural, ha estat la primera caminada popular després de l’aturada forçosa de més d’un any provocada per la pandèmia. En aquesta ocasió, la cinquantena de participants, dividits en grups petits, van visitar el celler experimental de la Facultat d’Enologia de la URV i el jaciment de la vil·la romana que es troba dins de la mateixa finca.

La visita al celler experimental va comptar amb el guiatge a càrrec del seu màxim responsable, el catedràtic de la Facultat d’Enologia, Fernando Zamora. Entre les instal·lacions que es van poder veure, destaquen el celler d’envelliment climatitzat i la nau per a l’embotellament. Els estudiants analitzen en aquest centre els aspectes claus de la vinya, com l’efecte del marc de plantació, l’estrès hídric i l’ús del reg controlat en diferents varietats de raïm –fins a una setantena- i, un cop feta la verema, observar com totes aquestes qüestions tenen repercussió en el potencial enològic del vi. El celler processa cada any fins a 40.000 kg de raïm i produeix aproximadament uns 30.000 litres de vi. Aquesta producció es fa servir per a la docència i, en menor mesura, per a la recerca.

L’altra part de la visita se centrava en la vil·la romana, l’interès de la qual estava en el fet d’haver-se constatat que allí mateix també s’hi havia produït vi fa dos mil anys. Ara és objecte de diverses campanyes d’excavació dirigides per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica en el marc d’un projecte de recerca científica. Els arqueòlegs Josep M. Macias Solé, Karen Fortuny Mendo i Andreu Muñoz Virgili van mostrar el sector de la vil·la descobert, amb la presència d’una gran construcció d’època d’August que es va mantenir fins el segle VII i que comprèn un luxós habitatge decorat amb marbres i proveït d’un conjunt termal i una gran bassa del segle I perfectament conservada. S’han localitzat també restes d’un magatzem agrícola amb grans tenalles, molt probablement per a la fermentació del vi, cosa que enllaça perfectament amb la funció didàctica i pedagògica de l’actual celler.

En resum, una magnífica visita a Mas dels Frares que va tenir un exitós punt i final en la copa servida del mateix cava que produeix el personal i alumnes del celler de la URV.

Fotos: Fortuny Fotògrafs

Surt el número 11 de la revista “Rutes de Constantí”

L’Ajuntament de Costantí ha publicat el número 11 de la revista de turisme cutural “Rutes de Constantí”.

Coberta del número 11 de la revista “Rutes de Constantí”

En el número actual s’hi poden trobar entrevistes a l’Albert Solé, sobre la història de l’ensenyament públic a Constantí (a propòsit de la commemoració l’any passat del centenari de la inauguració de les Escoles Velles feta al 1920), i a l’Anton Pàmies, que ens parla de l’arquitecte que dissenyà aquest emblemàtic edifici, el reusenc Pere Caselles, La vinculació d’aquest arquitecte amb Constantí i els documents que d’ell es conserven a l’Arxiu Municipal de Constantí són comentats de mans del seu responsable, Josep Estivill.

L’arquitecte reusenc Anton Pàmies vist pel també arquitecte reusenc Pere Caselles.
L’historiador local Albert Solé examina l’evolució de l’ensenyament a Constantí als darrers cent cinquanta anys.

Un altre artista vinculat a Constantí és el pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Esglèsia Parroquial de Constantí. Parlem amb la seva filla, Mireia Català, de la figura del seu pare, les influències, característiques i estil, principals obres, etc.

La figura del pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Església Parroquial de Sant Feliu de Constantí, de la mà de la seva filla Mireia.

L’investigador José Luís Cifuentes, un bon especialista en rastrejar el cost humà de les guerres contemporànies entre la població local ha resseguit el fatídic rastre de vuit constantinencs que van ser deportats i assassinats al camp de concentració de Mauthausen, durant la II Guerra Mundial.

José Luis Cifuentes aborda el dolorós episodi de la deportació de constantinencs als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial amb documentació inèdita

En darrer lloc, dos articles per explorar específicament el nostre terme municipal, obra de col·aboradors habituals de la revista: d’una banda, el tècnic municipal de joverntut, Ignasi Manzanares, ha preparat una llarg ruta en BTT de cent quilòmetres, que va des de Constantí fins a Prades. De l’altra, el naturalista José Antonio Latorre, ens parla de la pèrdua de biodiversitat al terme de Constantí a través de l’exemple de les partides de Rabassols i la Coma.

BTT amb encant; des de Constantí fins a Prades. Ruta comentada pel tècnic municipal de joveentut, Ignasi Manzanares.
La pèrdua de biodiversitat al nostre terme municipal mostrada de manera eloqüent amb la comparativa de dues fotografies àeries de la mateixa zona separades entre sí setanta anys. Article del naturalista José Antonio Latorre.

Trobareu aquesta revista en paper a la Biblioteca Municipal de Constantí i podeu consultar-la també en línia al repositori d’Issuu.

Podeu consultar tots els números aquí: http://www.arxiudeconstanti.cat/activitats/turisme-cultural.