Arxiu de la categoria: Terme municipal

Surt el número 14 de la revista Rutes de Constantí

La revista Rutes de Constantí es dedica a la difusió del patrimoni del patrimoni històric i altres atractius del poble de Constantí. En el número 14 (2024) oferim els següents continguts:

  • Entrevista a Ramon Miró Bernat sobre el dietari inèdit de Mn. Ramon Bergadà, on parla de la seva estada a l’Albi i a Constantí.
  • El mural del Seguici Popular de Constantí.
  • Les obres de l’arquitecte modernista Josep M. Jujol a l’església parroquial de Constantí
  • Reportatge sobre la figura dels geòlegs Núria Solé i Jaume de Porta, geòlegs de renom, a càrrec de José A. Latorre i Josep Estivill
  • Entrevista a Jordi Martínez, director de Constantí Ràdio, sobre els vint-i-cinc anys de la creació de l’emissora municipal.
  • Entrevista a Gemma Jove, responsable dels serveis fotogràfics del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
  • Entrevista a Joan Carles Blanch, autor del llibre il·lustrat Operació Tecla. Una història de poder.
  • BTT amb encant: Voltant el terme de Constantí, per Bernat Cutchet, amb la col·laboració de Juanjo Martínez.
  • El conreu d’oliveres, a càrrec de José Antonio Latorre.

Aquesta publicació es reparteix gratuïtament a la Biblioteca Municipal de Constantí i també es pot consultar en línia aquí.

Per Sant Jordi es publica la revista Rutes de Constantí 

Coberta del número 13 de la revista “Rutes de Constantí”

 El proper diumenge 23 d’abril, diada de Sant Jordi, es publicarà la revista “Rutes de Constantí”, que enguany arriba a la tretzè número. Aquesta veterana publicació es dedica a la difusió del municipi de Constantí des del vessant del turisme cultural, el patrimoni històric, el medi natural i la cultura popular, entre d’altres aspectes que donen una idea de la riquesa i l’atractiu que presenta a veïns i visitants. 

En el número d’enguany s’hi podrà trobar una àmplia cobertura de la rehabilitació del refugi de la Guerra Civil, de la reconstrucció del rentador Nou, dels actes commemoratius celebrats a Constantí del set-centsè aniversari del Trasllat del Braç de Santa Tecla; entrevistes al Xavier Reinoso, escriptor i dinamitzador cultural constantinenc, i a l’Edu Polo, il·lustrador del conte infantil del Trasllat del Braç de Santa Tecla. També hi ha col·laboracions de  Bernat Cutchet, amb una ruta de BTT, i del naturalista José Antonio Latorre, parlant sobre les anomenades males herbes.  

Trobareu exemplars de la revista a la paradeta de l’Ajuntament i, posteriorment de la diada de Sant Jordi, en podreu demanar a la Biblioteca Municipal de Constantí. 

Divendres 16 de setembre, es presenta els “Estudis de Constantí” núm. 38

Divendres 16 de setembre, a les 19 h, davant del Refugi, es presentarà la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte anirà a càrrec d’Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona.

El número d’enguany dels “Estudis de Constantí” és el 38 i conté els següents articles:

  • Lluís Papiol Molné: “Mira! Calle Serrano nº 159 de Madrid”.
    Breu història de les activitats de l’Institut Arqueològic Alemany a Espanya, amb especial referència a la recuperació de la vil·la romana de Centcelles, a la interpretació del mosaic paleocristià de la seva cúpula i al valor de la fotografia en la recerca arqueològica.

  • Jordi Anglès Sanahuja – Josep M. Grau Pujol: “El mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (primera meitat del segle XVIII)”
    Estudi dels matrimonis celebrats a Tarragona entre els anys 1700-41 per part dels nascuts i residents a la vila de Constantí. La mostra la formen una trentena de contraents, la majoria dels quals són homes (63,3%). A banda de la seva cronologia, es comenten les professions dels nuvis i la dels seus pares, en ambdós casos sobretot pagesos. El principal origen de les seves parelles és el Camp de Tarragona, on destaca la seva capital administrativa. També s’aporten dades de l’impacte de la Guerra de Successió a Constantí.

  • Jordi Anglès Sanahuja – Josep M. Grau Pujol: “El mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (segona quinzena del segle XIX)”
    Anàlisi dels casaments dels nuvis nascuts o residents a Constantí celebrats a Tarragona en el primer terç del segle XIX, a partir de les dades que aporten els registres sacramentals, cronologia, distribució professional dels ho-mes o dels marits i també dels progenitors, a més de la geografia dels cònjuges. S’aprofiten els padrons municipals del mateix període i les notícies sobre la vila aparegudes a la premsa de la segona meitat de la centúria.

  • Josep M. Grau Pujol: “Paperers i altres oficis no agraris de Constantí segons els llibres sacramentals (1815-1850)”
    Estudi de les activitats dels sectors secundari i terciari de Constantí a través dels llibres parroquials de la primera meitat del segle XIX, en no haver-se conservat la documentació municipal d’aquest període. Més que la quantificació, s’analitza la procedència geogràfica i social dels seus membres, les professions més endogàmiques i les que no. S’utilitza la premsa tarragonina de la segona meitat com a recurs historiogràfic a fi de comprendre millor el funcionament de l’economia i la societat.

  • Joan Boscà: “100 años de la tragedia olvidada de Constantí”
    El 1922 durant la celebració de la carrera automobilística II Trofeu Armangué de Tarragona, es va produir un terrible accident mortal que va sacsejar especialment el poble de Constantí. Arribat el seu centenari, toca reviure i relocalitzar un accident gairebé perdut en el temps.

  • Josep M. Solé Barrufet: “Pou Soler Bas”
    La crisi de l’aigua potable al Camp de Tarragona durant la dècada dels anys 80 i les diferents solucions que es van dur a terme per tal de resoldre- ho.

Èxit de la caminada al mas de Cavaller

Unes 150 persones i diversos carros dels Tres Tombs i d’alguns particulars van participar a la caminada que va transcórrer ahir dimarts 19 de juliol, des del Parc de la Mòbila fins al Mas de Cavaller. Inicialment estava previst arribar al Mas de Magrinyà, lloc on s’havia d’explicar la llegenda dels quatre alcaldes, però l’estat ruïnós del mas, completament colgat de vegetació, van aconsellar traslladar la visita  al mas de Cavaller, que, de totes maneres, és un dels masos més antics, imponents i ben arreglats del municipi. Els assistents van gaudir d’una documentadíssima explicació històrica a càrrec del guia Oriol Nicolau i, tot seguit, d’una representació teatral sobre la llegenda dels quatre alcaldes (Vilallonga, Perafort, la Pobla de Mafumet i Constantí) que, a l’època de la Comuna del Camp, es disputaven l’ús de l’aigua del riu Francolí. Aquesta obra constava d’un acte escrit per l’investigador local Ferran Marín, i els actors del grup Les Forques Teatre. Posteriorment, l’Ajuntament convidà els participants a un gelat i organitzà la tornada en autobús.

És de destacar, a més, la consolidació de les caminades del mes de juliol, caracteritzades pel bon ambient alegre i festiu, la presència de cada vegada més canalla i l’augment participatiu dels carros. La darrera caminada de la programació serà una visita guiada per divulgar, a propòsit de la inauguració del refugi de la Guerra Civil, i de la mà del mateix Ferran Marín, les diferents guerres que han marcat la nostra història i les evidències que n’han quedat a l’espai públic. Aquesta caminada tindrà lloc el proper dimarts 26 de juliol, amb sortida a les 22 h del Parc de la Muralla i acabament a la Plaça de les Escoles Velles, on tindrà lloc una representació del grup de reconstrucció històrica del món romà Septimani Seniores.

Descobrint la pedra seca

Ahir dimarts 12 de juliol va tenir lloc una caminada popular per descobrir la singularitat i la importància de la pedra seca al nostre municipi. A peu i amb els carros dels Tres Tombs un nombrós grup de participants va veure alguns dels escassos marges i barraques de pedra seca que hi ha pel terme municipal. El guia Oriol Nicolau va explicar algunes particularitats d’aquesta ancestral tècnica constructiva d’arquitectura popular, les tipologies estructurals, l’argot i la seva història poc coneguda i plena d’anècdotes. La caminada va tenir el punt culminant amb la visita a la barraca de Josep M. Reig, una veritable sorpresa per a molts participants que es troba situada en un lloc allunyat dels camins públics.Aquesta caminada forma part del conjunt d’activitats del cicle “Fem estiu, Fem Constantí” que anima les càlides tardes i vespres d’estiu amb propostes culturals gratuïtes i obertes a la ciutadania.

Imagen
Foto: Fortuny Fotògrafs

Caminada al mas de la Ferrerota

Aquest passat dimarts 5 de juliol va tenir lloc la caminada popular al mas de la Ferrerota, la primera de les cinc caminades que formen part del programa del Fem estiu , Fem Constantí d’aquest mes de juliol.

En aquesta ocasió, un centenar de persones i l’acompanyament dels carros dels Tres Tombs van seguir l’itinerar que resseguia alguns dels llocs més rellevants del nostre patrimoni històric, com el Pont de les Caixes o els molins del camí dels Pallaresos. L’element central, però, era el mas monumental de la Ferrerota, i dels seus no menys monumentals paller i bassa. Tots tres llocs plens d’història, tal i com va comentar el guia, Oriol Nicolau. El mas era inicialment una propietat del Capítol de la Catedral de Tarragona, la desamortitzada al segle XIX i venuda a mans de particulars, va ser el centre d’una anècdota familiar d’un avantpassat del guia que va fa més de cents anys va emigrar en un primer moment fins a Amèrica i posteriorment a Austràlia i Nova Zelanda, amb la finalitat de guanyar-se la vida.

Al final de la caminada, els participants van premiar les explicacions del guia i, en general, el bon ambient de la caminada amb un aplaudiment.

Surt la revista Rutes de Constantí núm. 12

Es publica el dotzè número de la revista de turisme cultural “Rutes de Constantí”. Es tracta d’un publicació anual de divulgació sobre el patrimoni històric, el medi natural i, en general, la cultura al poble de Constantí.

Miquel Pérez Garcia recupera la figura del tenor Àngel Font i Serra, un músic local dedicat al cant líric, que va tenir una carrera professional intensa i important, amb actuacions al Gran Teatre del Liceu i participació en gravacions fonogràfiques, que encara avui es conserven. La seva carrera a finals del segle XIX i i començaments del XX va ser molt breu, perquè de sobte va desaparèixer dels escenaris, segurament per raons personals. Avui se’l reivindica com un dels millors tenors del seu temps.

Juanjo Martínez, de l’empresa Natura Local, revisita dues rutes de turisme cultural: una renovada “Ruta de l’aigua” i la “Ruta de Sant Llorenç”. Aquesta vegada es posa un especial èmfasi en el medi natural i en el suport de les noves tecnologies per fer el recorregut.

Els arqueòlegs i investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Josep M. Macias i Francesc Rodríguez Martorell, comenten els descobriments de l’actual campanya d’excavacions al jaciment de la vil·la romana de Mas dels Frares, un conjunt que esta descobrint un centre de producció i comercialització de vi a l’antiguitat, precisament al mateix lloc on té les seves instal·lacions actualment el Celler Experimental de la URV.

Noelia Silvero, de Constantí Ràdio, entrevista el Xavier Gavaldà, un apassionat col·leccionista d’objectes del ferrocarril, que desvetlla la seva passió de vida per resseguir la història d’aquest mitjà de transport.

Pep Anguera i Mònica Caballero ens parlen del Mas de Cavaller, un dels masos més antics i monumentals de Constantí. Datat de l’època medieval i conservat en relativament bones condicions, gràcies a l’esforç dels actuals propietaris, permet conèixer les formes de vida tradicionals.

Finalment, dues de les seccions habituals de la publicació: les rutes BTT amb encant, elaborades pel tècnic municipal de Joventut a l’Ajuntament de Constantí, Ignasi Manzanares, i la Ruta Natura, amb el naturalista José Antonio Latorre.

La revista es distribueix gratuítament a la Biblioteca Municipal de Constantí. Els números anteriors es poden aconseguir a l’Arxiu Històric Municipal de Constantí.

Rutes de Constantí, núm. 12 (2022)

Els números anteriors de la revista “Rutes de Constantí” aquí.