Arxiu de la categoria: Història del l’Art

ANTON CATALÀ, EL PINTOR DEL BAPTISTERI DE CONSTANTÍ

Entrevista a Mireia Català

Anton Català Gomis (Alcover, 1911 – Barcelona, 1970) fou l’autor de les pintures murals al baptisteri de la Parròquia de Sant Feliu de Constantí. Dedicà íntegrament la seva vida a l’art i el cultivà en totes les seves facetes creatives (xilografIa, pintura, ceràmica, etc). Destaca la quarantena de murals en diferents esglésies, capelles i edificis públics i privats de tot Catalunya, especialment de les comarques tarragonines. La seva obra és sovint de temàtica religiosa i en ella hi reflecteix un fort sentit d’espiritualitat i de serenor. També creà moltes imatges lligades a l’amor per la famÍlia, la terra i el treball. Anton Català És, però, un pintor encara poc conegut a Constantí. Parlem amb la seva filla Mireia sobre la figura i l’obra del seu pare. I si voleu més informació consulteu el web monogràfic sobre l’artista a https://catalagomis.cat/

—Com va adquirir el vostre pare la sensibilitat i el gust per l’art?

El pare era fill d’Alcover. Pare i mare eren pagesos, fills i néts de famílies pageses com gairebé la totalitat dels alcoverencs. Ell estimava la terra, però no per cultivar-la. Ja de petit sempre tenia un llapis a les mans. Tot ho dibuixava. Mossèn Ramon Comas, mestre seu i vicari d’Alcover, apreciava els seus dibuixos i la gran capacitat d’aprenentatge. Va estudiar tres o quatre cursos al seminari de Tarragona on va aprendre història, llatí, literatura i art, matèries que posteriorment ell va anar ampliant durant tota la seva vida.

—On va aprendre l’ofici de pintor i com van ser els seus inicis?


Als 14-15 anys va aprendre l’ofici d’ebenista, sense deixar mai de dibuixar. Als divuit anys, el seu mestre i amic, vicari d’Alcover, Mn. Ramon Comas, junt amb altres persones influents del poble, van convèncer la família perquè es pogués traslladar a viure a Barcelona per estudiar Belles Arts a l’Escola de Llotja. Allà va rebre el suport del seu germà gran que ja hi era estudiant farmàcia.

—Quins van ser els seus referents i influències en el camp artístic?

El pare estimava molt la pintura italiana espe-cialment la del trecento i quattrocento. Va fer diversos viatges a Itàlia, dels quals arribava profundament commocionat. Tant en les grans obres murals que li anaven encarregant com en els petits objectes pintats sobre fusta (capelletes, crucifixions o gravats al boix del qual era un expert gravador), afloraven les imatges que, tractades amb una gran finor, aconseguien la tendresa del dibuix i la netedat del color italià. També tenia en gran estima la pintura holandesa: Rembrandt, Vermeer, Frans Hals. Sentia un gran respecte per l’art de tots els temps. Picasso fou un dels seus autors preferits, no pas per influència en la seva pintura, sinó per la potent creativitat que encomanava.

—Com és que va rebre tants encàrrecs per pintar en esglésies i en capelles?


Tristament durant la guerra es van cremar moltes esglésies i es van destruir retaules gòtics o barrocs de gran bellesa. Les esglésies, maltractades, no convidaven al recolliment. Calia recomençar de nou per perdonar tanta salvatjada. I la pintura significava poder començar de nou. En veure com canviava una església en ser pintada, imagino que les dels pobles del voltant també devien plantejar-s’ho.
La primera església que va pintar va ser a Passanant, una església grandiosa que requeria una destresa i una gosadia extraordinàries. Em pregunto com es va atrevir a pintar centenars de metres quadrats, quan a Belles Arts el format més gran amb el qual havien treballat era amb el de les proporcions humanes.

—Quines serien les millors obres per gaudir de la plenitud creativa d’Anton Català?

Va pintar durant trenta anys una quarantena de murals. D’entre ells remarcaríem aquests: el despatx de l’alcalde de Valls, el vestíbul de l’Institut de Sanitat de Tarragona, el vestíbul de l’ajuntament d’Alcover, el baptisteri i la capella del Santíssim de la parròquia d’Alcover, la capella del Roser de Valls, l’altar del Sant Sepulcre de Valls, l’altar major de Vilallonga del Camp, la parròquia de Capafonts, l’Altar major d’Hostalets de Pierola, l’altar de la Puríssima de Picamoixons, els Caputxins de Valls i el baptisteri de l’església parroquial de Constantí, tots ells magnífics.

—Com s’efectua la pintura al fresc i quines dificultats comporta?

El fresc, tal com diu la paraula, es pinta mentre la matèria que fa de suport (calç i sorra) és fresca, o sigui, cal que cada dia es prepari només el tros de paret que es creu convenient pintar. Un cop seca la preparació, al cap d’unes hores, ja no es pot pintar més perquè no es produiria la reacció química que fixa per sempre el pigment a la paret. Al dia següent, fent coincidir perfectament el dibuix, el color i la il·luminació, s’ha de continuar la pintura, tenint en compte no només la part que aquest dia s’executa i totes les que ja s’han fet, sinó tot el conjunt.

—Quines sensacions o emocions volia transmetre en la seva obra religiosa?

Diríem, en paraules del crític d’art Davensol, que és un art a la manera d’un naturalisme subjectiu, regit més pels moviments i anhels de l’ànima que pels sentiments físics. Ni violència, ni tenebra, ni duresa no hi ha en cap lloc de la seva pintura. La seva obra és clara, plena d’espiritualitat i sense misteri. És una pintura alegre i lluminosa on les figures se’ns mostren en gestos lents, en ritme suau, i que dona impressió de camins oberts vers el cel.

—Com és que retratava persones conegudes per als personatges de les seves pintures?

Perquè sabia que això els agradava. A vegades mentre pintava en un lloc públic hi havia qui passava estones observant-lo i ell els oferia l’avinentesa d’aparèixer entre un grup de gent, com va fer amb l’amic Davensol al despatx de l’alcalde de Valls. Recordo l’estiu que pintava la capella del Roser de Valls. Les filles i els nebots anàvem a veure’l pintar. Llavors ens feia posar una estona mentre posava la nostra fesomia a aquells àngels amb la intenció secreta i divertida de deixar constància de la nostra existència al seu costat.

—Com valoreu la trajectòria artística del vostre pare?

Com una constant actitud que va nodrir la seva vida des del moment que va decidir dedicar-se absolutament a l’art, el 1940. Tirar endavant una família de cinc membres acabada la guerra, significava treure partit de tot allò que provés: els gravats al boix, la pintura sobre ceràmica, la construcció amb fusta d’objectes religiosos o la gran dedicació a la pintura mural, són exemples d’una vida extremadament aprofitada enaltint tot el que tocava i innovant amb el seu propi estil sense estancar-s’hi mai.

IMG_5063ww.jpg (5616×3744)
Murals d’Anton Català Gomis al Baptisteri de l’Església Parroquial de Constantí. Foto: Salvador Esparbé

Més informació: https://catalagomis.cat/portfolio-item/baptisteri/

Entrevista publicada a la revista “Rutes de Constantí”, num. 11 (2021), p. 14-21.

Surt el número 11 de la revista “Rutes de Constantí”

L’Ajuntament de Costantí ha publicat el número 11 de la revista de turisme cutural “Rutes de Constantí”.

Coberta del número 11 de la revista “Rutes de Constantí”

En el número actual s’hi poden trobar entrevistes a l’Albert Solé, sobre la història de l’ensenyament públic a Constantí (a propòsit de la commemoració l’any passat del centenari de la inauguració de les Escoles Velles feta al 1920), i a l’Anton Pàmies, que ens parla de l’arquitecte que dissenyà aquest emblemàtic edifici, el reusenc Pere Caselles, La vinculació d’aquest arquitecte amb Constantí i els documents que d’ell es conserven a l’Arxiu Municipal de Constantí són comentats de mans del seu responsable, Josep Estivill.

L’arquitecte reusenc Anton Pàmies vist pel també arquitecte reusenc Pere Caselles.
L’historiador local Albert Solé examina l’evolució de l’ensenyament a Constantí als darrers cent cinquanta anys.

Un altre artista vinculat a Constantí és el pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Esglèsia Parroquial de Constantí. Parlem amb la seva filla, Mireia Català, de la figura del seu pare, les influències, característiques i estil, principals obres, etc.

La figura del pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Església Parroquial de Sant Feliu de Constantí, de la mà de la seva filla Mireia.

L’investigador José Luís Cifuentes, un bon especialista en rastrejar el cost humà de les guerres contemporànies entre la població local ha resseguit el fatídic rastre de vuit constantinencs que van ser deportats i assassinats al camp de concentració de Mauthausen, durant la II Guerra Mundial.

José Luis Cifuentes aborda el dolorós episodi de la deportació de constantinencs als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial amb documentació inèdita

En darrer lloc, dos articles per explorar específicament el nostre terme municipal, obra de col·aboradors habituals de la revista: d’una banda, el tècnic municipal de joverntut, Ignasi Manzanares, ha preparat una llarg ruta en BTT de cent quilòmetres, que va des de Constantí fins a Prades. De l’altra, el naturalista José Antonio Latorre, ens parla de la pèrdua de biodiversitat al terme de Constantí a través de l’exemple de les partides de Rabassols i la Coma.

BTT amb encant; des de Constantí fins a Prades. Ruta comentada pel tècnic municipal de joveentut, Ignasi Manzanares.
La pèrdua de biodiversitat al nostre terme municipal mostrada de manera eloqüent amb la comparativa de dues fotografies àeries de la mateixa zona separades entre sí setanta anys. Article del naturalista José Antonio Latorre.

Trobareu aquesta revista en paper a la Biblioteca Municipal de Constantí i podeu consultar-la també en línia al repositori d’Issuu.

Podeu consultar tots els números aquí: http://www.arxiudeconstanti.cat/activitats/turisme-cultural.

S’inaugura l’exposició sobre arquitectura modernista

El dissabte 10 de setembre a les 19 h., s’inaugura al Pavelló Poliesportiu de Constantí l’exposició organitzada per la Diputació de Tarragona sobre l’arquitectura modernista al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La mostra pretén, per una banda, mantenir la curiositat i l’interès per la riquesa d’aquest tresor patrimonial de les nostres comarques i, per l’altra banda, més enllà dels aspectes estètics, valorar el paper destacat d’uns arquitectes amb renom internacional sorgits d’aquestes mateixes contrades: Antoni Gaudí, Josep M. Jujol, Cèsar Martinell, Pau Monguió…
Aquesta exposició és podrà veure fins al 18 de setembre.

PRESENTACIÓ DELS TREBALLS DEL PROJECTE “CENTCELLES, EL NOSTRE OBJECTIU”

Dimecres 27 d’abril a les 10 h • A la vil•la romana de Centcelles. Presentació dels treballs realitzats pels alumnes de l’Institut de Constantí, col•legi Centcelles, col•legi Mn. Ramon Bergadà i col•legi Turó, dins el projecte “Centcelles, el nostre objectiu”. Organitza: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i Ajuntament de Constantí. Col•labora: Repsol. L’acte comptarà amb la presència de tots els alumnes implicats i dels representants de les institucions organitzadores.

“Centcelles, el nostre objectiu” és un projecte educatiu i de participació ciutadana envers el patrimoni que té com a objectius,entre d’altres:

· Impulsar noves formes d’accés al coneixement de l’època romana, a partir d’un monument clau de Constantí, el conjunt monumental de Centcelles, Patrimoni Mundial.

· Plantejar una experiència de participació ciutadana envers el patrimoni històric i cultural més proper, amb l’objectiu d’implicar els joves en el seu coneixement, valoració i difusió.

· Fomentar entre els participants el treball cooperatiu, per facilitar el desenvolupament d’actituds de respecte, valoració i defensa del patrimoni a través del coneixement del mateix.

· Incentivar propostes per al coneixement de Centcelles, que puguin ser utilitzades per la comunitat educativa i per la societat en general.

· Treballar a partir de les noves tecnologies.

http://www.mnat.cat/?page=activitats-detall-cicles-actuals&id=objectiu&idAct=99

Una caminada genial fins a Sant Ramon

Moltíssima gent, unes 150 persones, van participar a la caminada popular de diumenge passat, que va recórrer la Ruta de Sant Ramon. Novament, el nostre guia de capçalera, el Carles Alcoy, va fer un repàs d’alguns elements del patrimoni històric de Constantí, que alguns d’ells són poc coneguts per molts dels veïns del poble. Vam sortir de la Closa per visitar l’era de Ros Soler i allí explicar el funcionament de les eres i recordar algunes dites populars que hi estan relacionades. Després, vam visitar el curiosíssim maset de Serra, un edifici construït amb un estil que en podríem dir del “modernisme popular”. Després, vam recórrer el llarg camí de l’Obi fins arribar a l’imponent mas de l’Apegalós i, una miqueta més tard, el també imponent de Sant Ramon. Dins de l’ermita de Sant Ramon, el Carles va explicar moltes curiositats d’aquest sant i de la història dels masos que l’envolten.

En acabar, un dinar popular i un posterior espectacle musical van convertir la caminada popular d’enguany en una veritable festa. Destaquem, a més, que l’Ajuntament va tenir un detallet amb els assistents en regalar-los una samarreta al·lusiva amb l’eslògan “caminem per Constantí”. Moltes gràcies als assistents oer un dia tan fantàstic.

La Viquimarató de Constantí

VIQUIMARATÓ DE CONSTANTÍ

Dilluns 22 de febrer de 2016
De 18 a 20 h., a l’Escola d’Adults (c/sant Pere, 49)
Vols aprendre a editar articles a la Viquipèdia?
T’atreveixes a crear un article sobre Constantí?
Vols traduir algun article existent a una altra llengua?
Vine i participa a la VIQUIMARATÓ DE CONSTANTÍ.
Activitat gratuïta – Si vens amb un portàtil, millor.
Més informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Viquimarat%C3%B3_Constant%C3%AD#Inscripcions

Dissabte 18 d’abril, la ruta de la sèquia i els molins

El proper dissabte 18 d’abril tindrà lloc la setena edició de la caminada popular, que enguany serà un itinerari per la ruta de les sèquia i els molins. Efectivament, en companyia del guia cultural Carles Alcoy, visitarem bona part dels llocs relacionats amb l’aprofitament històric de l’aigua: la vil·la romana de Centcelles, el pont de les Caixes, el mas de la Ferrerota, el riu Francolí i els tres molins medievals del camí dels Pallaresos.

La visita és una bona oportunitat per veure la imponent cúpula de Centcelles decorada amb mosaics paleocristians, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, i el pont de les Caixes, en realitat un aqüeducte d’origen romà encara en funcionament, que ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La sortida serà a la plaça de les Escoles Velles, a les 10h. L’hora prevista d’acabament és cap a les 13,30h.

L’escultor Joan Grau a la Viquipèdia

Relleu del Rapte de Sant Ignasi a la Santa Cova de Manresa (Viquipedia)

L’enciclopèdia digital Viquipèdia ja disposa d’un article sobre l’escultor constantinenc Joan Grau (Constantí, 1608 – Manresa, 1685). Fou un escultor i arquitecte del barroc català, autor d’una sèrie d’obres que van assolir gran elegància i agilitat.

Joan Grau va néixer a Constantí, fill d’en Miquel Grau (pagès de la vila) i de la seva esposa Caterina. De la infància i de l’adolèscencia de Grau no se’n sap gairebé res, les guerres (Guerra del Francès i Guerra Civil Espanyola) van destruir la documentació. Durant la seva etapa de formació es creu que va estar treballant en el retaule de la Galilea de Poblet, més tard, transformat en el retaule major de l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents (1620-1630).

De la unió amb Àngela Torres (morta l’any 1662), van venir al món quatre criatures: Francesc, Anna Maria, Teresa i Josep. Un dels seus fills, en Francesc (Manresa 1638 -1693), va continuar el mateix ofici que el seu pare, esdevingué escultor. Al llarg dels anys, pare i fill van treballar conjuntament en diversos projectes, com en el monestir de Santa Maria de Poblet (1659 -1674) i en el retaule major d’Esparreguera 1670. Tot i que tenia l’obrador a Manresa, concretament situat a la Plaça de l’Om, rebia encàrrecs des de molts indrets de Catalunya.

Seguir llegint

Presentació dels “Estudis de Constantí”, 12 de setembre

El proper divendres 12 de setembre de 2014, a les 19,30h, a la Biblioteca Municipal de Constantí tindrà lloc l’acte de presentació del número d’enguany, que fa 30, de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte serà presentat per l’històriador Jaume Borràs Galceran.

 

Els Ochando. Una família d’escultors barrocs amb lligams a Constantí

En el darrer número dels Estudis de Constantí apareix un article del Joan Yeguas que fa un repàs de l’activitat dels diferents membres que foren escultors al segle XVIII, vinculats amb la vila d’Almassora (la Plana Alta). La notícia més antiga és de 1695 i està relacionada amb Josep Ochando I, i la més tardana de 1789 i vinculada amb Manel Ochando II. Però l’escultor més documentat i amb lligams a Catalunya fou Antoni Ochando (doc. 1732 – Lleida, 1773), que va establir el seu taller a Constantí (el Tarragonès) a partir de 1747, i del qual destaquen els cinc retaules que va realitzar entre 1759 i 1763 per a la parroquial de Juneda (les Garrigues); la seva única obra conservada és el retaule de l’ermita de La Pineda (municipi de Vila-seca).

>> consulta l’article sencer

Més informació al web del Joan Yeguas

Retaule de Sant Feliu
L'antic retaule major de la parroquial de Constantí, dedicat a sant Feliu, realitzat el 1747 per Antoni Ochando