Una xerrada de Carles Alcoy posa el punt i final a les “II Jornades del Paisatge”

Al mes de maig van tenir lloc les tres activitats de les II Jornades del Paisatge, que van comptar amb l’assistència d’una cinquantena de persones. Els ponents van ser noms de relleu. Com a balanç, el debat obert perquè la gent de Constantí pugui valorar la importància de preservar el territori, de conèixe’l i de reinvindicar-lo. Com a derivada de les jornades, s’ha posat en marxa la realització de l’Atlas de la Biodiversitat.

Aquí teniu la notícia de TAC12 referida a la darrera xerrada de les Jornades del Paisatge.

Mitologia i paisatge, amb el Carles Alcoy

El dia 31 de maig de 2012 va tenir lloc la xerrada de Carles Alcoy sobre mitologia i paisatge. Durant una hora, aproximadament, el conferenciant va explicar alguns casos de topònims que tenen una etimologia relacionada amb fets mitològics (Ròmul i Rem a la ciutat de Roma, Heracles i la Torre d’Hèrcules) i ho va relacionar amb l’etern debat sobre l’origen del nom de Constantí. Es deia que el nom podria venir de Constant, el fill de l’emperador Constantí, i que estaria enterrat a Centcelles. les incògnites són tantes que avui dia ja no ho es té gens clar; de fet, al món romà hi ha molts altres constants, constancis o constantins que qualsevol podria haver donat nom a Constantí. O cap d’ells. Alcoy també va referir-se a altres incògnites de la nostra toponímia, com ara el Pont de les Caixes o la Creu de Salom.

La xerrada va estar força animada i el públic assistent s’ho va passar d’allò més bé amb les anècdotes que va explicar el Carles.

Amb aquesta xerrada s’ha posat punt i final a les Jornades del Paisatge d’enguany, les segones, que s’han seguit amb força interès per la vàlua dels ponents i pel fet de tractar temes concrets lligats específicament al terme de Constantí.

Taula rodona sobre ordenació territorial

El dia 3 de maig de 2010 va tenir lloc la taula rodona sobre ordenació territorial a Constantí, en el marc de les II Jornades del Paisatge, i a la qual van assistir una trentena de persones. Els ponents eren Josep Llop, arquitecte, José A. Latorre, naturalista, Sergi saladié, geògraf, i Josep M. Sabaté, historiador i alcalde de Constantí. El moderador va ser Ricard Escarré, historiador i col·laborador habitual a Constantí Ràdio i guia de les caminades populars que es fan al mes de setembre.

El debat va ser molt àgil amb intervencions molt interessants dels ponents centrades en l’àmbit d’especialització de cada ponent però sempre amb una exposició molt planera. En general, hi va haver força consens a remarcar els canvis profunds operats en el territori els darrers quaranta anys i les mancances o errors que s’han comès i que han comportat un trinxament del territori pels equipaments viaris i l’aïllament de les comunitats d’animals en illes que han comportat una minva notable de la biodiversitat. El pessimisme expressat pels ponents i els espectadors va quedar ben recollit en la cita del filòsof Slavoj Zizek feta per Saladié sobre els territoris llestos i els territoris no llestos. Els primers serien els exportadors de les activitats perilloses o nocives a la perifèria, a municipis on la població no està vertebrada socialment i no protestarà per la degradació del territori. Això, no obstant, els territoris no llestos poden esdevenir amb el temps territoris llestos si són capaços de tirar endavan projectes de futur que uneixin a la gent.

En la part final del debat es va obrir el torn als espectadors i diverses persones van fer aportacions interessants sobre l’evolució de l’agricultura i l’evolució social i urbanística del poble i sobre la poca incidència real que s’ha tingut en la presa de decisions sobre el territori.

Aquesta taula rodona va ser enregistrada i podeu escoltar-la en el segúent enllaç:
escolta la taula rodona

 

Xerrada de José A. Latorre sobre agricultura i biodiversitat

 

El dijous 10 de maig a la Biblioteca Municipal de Constantí va tenir lloc la xerrada del naturalista José A. Latorre sobre l’ús dels cultius com una forma d’equilibri de la biodiversitat. El ponent, molt vinculat al nostre municipi on hi ha fet treball de camp durant més de trenta anys, va repassar els diferents hàbitats on radiquen les espècies de fauna i flora més rellevants per a l’equilibri de la cadena tròfica. Va destacar la importància dels animals que mengen insectes o petits rosegadors com una forma interessant de preservar els camps. Va lamentar la minva molt acusada en aquestes darreres dècades d’espècies que resultarien molt beneficioses, com els rat-penats, i la sobrepoblació d’algunes altres que són derivades de la manca de depredadors, com és el cas de l’abundància de porcs senglars que s’explica per la manca de llops a les muntanyes de Prades. Com a dada curiosa, Latorre va explicar que al terme de Constantí és on es troba el major nombre d’exemplars de tot Catalunya d’una subespècie de llebre. De fet, el nostre terme és molt ric -encara ara, tot i la degradació dels darrers temps- en varietat d’espècies de vertebrats i de plantes fanerògames -les que tenen flor-, més que no pas altres zones que són més boscoses i plenes de vegetació i que a priori podrien semblar als ulls de tot com més importants a nivell de biodiversitat (es va citar el cas de la Punta de la Mora, a Tarragona).

En finalitzar la zeva intervenció, el ponent va oferir la primícia d’un estudi on ofereix una valoració econòmica de la biodiversitat del terme de Constantí. Aquest estudi s’han elaborat a partir del cost de les multes que la Generalitat atribueix a la caça irregular de les diferents espècies d’acord amb diferents variabvles i a la freqüencia a la qual aquestes espècies es troben a Constantí. Aquesta estimació econòmica de la biodiversitat pretén subratllar la seva importància en la preservació del territori.

A la xerrada va assistir una quinzena de persones que s’ho van passar d’allò més bé escoltant les explicacions sobre el medi natural i van fer força preguntes al ponent i aportacions en general derivades de les experiències viscudes i observacions fetes pel nostre terme. Al final tothom va estar molt d’acord en l’empobriment d’espècies observat respecte d’anys enrere i en el fet que el jovent d’avui dia ha perdut el coneixement de la varietat i l’interès de totes aquestes espècies que viuen a Constantí.