S´obre el termini per col·laborar amb els “Estudis de Constantí

L’Arxiu Històric Municipal de Constantí està preparant, un any més, la revista dels “Estudis de Constantí”. Es tracta d’una publicació anual en forma de miscel·lània on es recullen articles variats sobre temàtica constantinenca. L’edició del proper número dels “Estudis de Constantí”, el que farà 33, es presentarà durant el mes de setembre i des de l’Arxiu es fa una crida a la col·laboració ciutadana per tal que tothom que vulgui faci arribar els seus escrits.

Per publicar als “Estudis de Constantí” no cal ser especialista en cap matèria, sinó simplement voler aportar algun coneixement sobre el poble. Les temàtiques tractaran preferentment aquells aspectes englobats en els diferents camps de les ciències socials. Els articles adreçats als “Estudis de Constantí” podran estar escrits en català o en castellà. El termini d’acceptació dels originals és fins a finals de juny. Podeu fer arribar els vostres escrits al correu electrònic arxiu@constanti.cat.

En cas de qualsevol dubte o si voleu fer algun comentari podeu contactar al telèfon de l’Ajuntament de Constantí 977 520 521  o bé adreçar-vos directament a l’Arxiu Històric (a la segona planta de l’edifici de la Biblioteca Municipal, Plaça de l’Hospital s/n) els dimarts de 10 a 13 h. o els dijous de 17 a 19,30 h.

Últims dies!!!

La segona edició de l’exposició dels “Veïns a la fresca” és a punt de tancar ja que a partir del dimecres 2 de novembre es desmuntarà. Com ja sabeu, les fotos es donaran a les famílies que les van cedir.

Un centenar de fotografies de mida bastant gran s’han exposat durant uns mesos a les façanes on havien viscut o viuen encara les persones retratades. L’impacte visual ha estat enorme: murs i façanes per on la gent passava diàriament sense prestar atenció s’han convertit en una gran exposició de carrer. Les fotos com a detonant de les vivències personals i de la memòria col·lectiva.

No us perdeu aquesta darrera oportunitat per gaudir d’aquesta mostra de fotografies al carrer.

 

 

DIBUIXEM CENTCELLES

Una exposició virtual recorda les il·lustracions del projecte “Dibuixem Centcelles”, que l’Ajuntament de Constantí i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona , amb la participació dels col·legis Centcelles i Ramon Bergadà, van organitzar fa uns anys amb motiu de la remodelació duta a terme al conjunt monumental. Són 547 dibuixos que van fer els nens i nenes d’aquella època, que avui tenen entre els 25 i els 35 anys, aproximadament.
Aquesta exposició us ofereix l’oportunitat de veure aquells dibuixos sobre Centcelles.

Fe d’errates dels “Estudis de Constantí”, número 32

En el darrer número dels “Estudis de Constantí”, a l’article de Jaume Massó, “Set cartes d’Eduard Toda i Güell a Josep Pin i Soler (1899-1913)”, van aparèixer uns errors de tipografia en algunes paraules. Tot seguit us mostren el text que realment hauria d’aparèixer:

Pàg. 172, paràgraf 3, línia 7: segle XIX (1900) fou traslladat a Hamburg.

Pàg. 172, nota 4, línia 1: J. Pin i Soler, Comentaris sobre llibres y autors. Obra póstuma,

Pàg. 172, nota 5, línia 2: vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Bonaventura

Pàg. 172, nota 5, línia 3: dins F. ROIG & J. M. DOMINGO (curadors),

Pàg. 172, nota 6, línia 1: Vegeu F. Roig i Queralt, “La relació

Pàg. 172, nota 6, línia 2: i J. MASSÓ CARBALLIDO, “Una altra carta

Pàg. 173, paràgraf 3, línia 3: General, / 20, Mark Lane E. C.

Pàg. 174, paràgraf 4, línia 1: anys del segle XX, datable

Pàg. 174, nota 13, línia 1: Vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Toda,

Pàg. 175, paràgraf 3, línia 3: London, E.C. També:

Pàg. 176, paràgraf 4, línia 3: què treballava. També

Pàg. 176, nota 14, línia 1: Vegeu J. Massó Carballido, “Eduard

Pàg. 176, nota 15, línia 1: Vegeu E. Fort i Cogul, Eduard

Pàg. 177, nota 17, línia 1: Vegeu J. Massó Carballido, “Toda,

Pàg. 177, nota 18, línia 2: nota 16 i J. MASSÓ CARBALLIDO,

Pàg. 177, nota 19, línia 1: Vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Eduard

Pàg. 177, nota 20, línia 1: E. TODA I GÜELL, Historia de

Pàg. 178, paràgraf 1, línia 1: però posteriors al segle XI i segurament

Pàg. 178, paràgraf 1, línia 4: altmedieval (del segle XII o XIII) i del mateix tipus

Pàg. 178, nota 21, línia 1: Vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Toda,

Pàg. 178, nota 22, línia 1: J. MASSÓ CARBALLIDO & M. FERRAN SANS (coordinadors),

Pàg. 179, nota 23, línia 1: TOMAS MORUS, Utopia, Barcelona:

Pàg. 179, nota 24, línia 3: nova edició, volum IV, Barcelona: Salvat

Pàg. 179, nota 24, línia 4: GORT OLIVER, Eduard Toda

Pàg. 180, nota 27, línia 1: E. FORT I COGUL, Eduard Toda, tal com

Podeu introduir les modificacions escrivint-les directament a la revista o bé imprimir-les en una fulla i després encartar a la revista. A l’arxiu diposem de fulles d’errates ja impreses que amb molt de gust us facilitarem.

Us preguem disculpeu aquestes molèsties.

Petita crònica de la presentació dels “Estudis de Constantí” d’enguany.

Divendres passat es va presentar el número dels “Estudis de Constantí”, el que fa 32. Una quarantena de persones van omplir la Biblioteca per assitir a la classe magistral de la cap d’estudis de l’Institut de Constantí, Mercè Grané, que va fer una disertació molt amena sobre els diferents articles que formaven part del número d’enguany. Va comptar amb la col·laboració interactiva dels assistents, que van ajudar a completar la informació d’un powerpoint. També es va presentar la reimpressió dels números 1 i 2 de la revista. Feia molts anys que aquests números estaven exhaurits i moltes persones els demanaven. 

L’acte va acabar amb la foto de família dels autors, la presentadora i les autoritats locals. Un fotografia que es va repetir amb alguns dels autors dels números 1 i 2 que estaven presents a la sala. Algun fins i tot, repetia com a autor en tots dos números.
En resum, un any més que el nostre poble gaudeix d’un publicació privilegiada que s’edita de manera ininterrompuda des de fa més trenta anys.

Es presenta el número 32 dels “Estudis de Constantí”

El passat divendres 14 d’octubre tenia lloc la presentació del número 32 dels “Estudis de Constantí” en un acte celebrat a la Biblioteca Municipal. La presentació va anar a càrrec de la cap d’estudis de l’Institut de Constantí, Mercè Grané, acompanyada de l’alcalde, Oscar Sánchez i la regidora de Cultura, Dolors Fortuny.

A l’acte també van assistir tots els autors dels articles inclosos en la publicació d’aquest any. El contingut d’aquest número 32 dels “Estudis de Constantí”  conté un parell d’articles de l’arqueòleg Lluís Papiol, l’un amb el catàleg de totes les vil·les romanes existents al terme de Constantí, de les quals, algunes han estat descobertes recentment i es donen a conèixer públicament per primera vegada.

El segon dels articles és una interpretació iconogràfica d’una de les escenes sense identificar del mosaic de la cúpula del monument de Centcelles. Un altre dels autors és la historiadora i arxivera Isabel Companys, que ha analitzat un capbreu de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Feliu datat de finals del segle XVI i gràcies al qual tenim un retrat molt detallista del poble: els carrers i places, les partides i camins del terme, les famílies, etc.

El també historiador i arxiver Josep M. Grau centra el seu estudi en el manteniment de les muralles durant els segles XVIII i XIX, amb especial atenció al cas de la Selva del Camp.

Per la seva banda, l’historiador José Luis Cifuentes, especialista en les guerres colonials de finals del segle XIX, desglossa la repatriació de dos soldats constantinencs que havien participat a la Guerra de Cuba.

L’historiador del cinema Issac López ha documentat l’evolució de les sales cinematogràfiques de Constantí, des de les més antigues, d’abans de la guerra, fins les més recents del Casino, el Sindicat i la Sala Parroquial. Finalment, la revista es clou amb una anàlisi de set cartes del prohom reusenc Eduard Toda adreçades a l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler.

A l’acte d’enguany es va presentar també la reimpressió dels números 1 i 2 de la revista “Estudis de Constantí”, originàriament publicats als anys 1985 i 1986, ja que feia molt de temps que estaven exhaurits i moltes persones els seguien demanant.

http://www.constanti.cat/noticies/new/536/es-presenta-el-numero-32-dels-estudis-de-constanti

Els ‘Estudis de Constantí’, núm. 32

El número 32 dels “Estudis de Constantí” es presentarà aquest proper divendres 14 d’octubre a les 19h., a la Biblioteca Municipal de Constantí, a càrrec de Mercè Grané, cap d’estudis de l’Institut de Constantí.

Les vil·les romanes de Constantí
Lluís Papiol publica a la revista dels “Estudis de Constantí” d’enguany un acuradíssim article amb el recull de totes les vil·les romanes que tenim al terme de Constantí. Al número 1 de la revista, precisament, l’autor ja hi havia publicat un primer article sobre les troballes romanes al terme. Aleshores l’escrit tenia 9 pàgines i s’hi documentaven deu vil·les romanes. Era l’any 1985, però en realitat l’article s’havia publicat originàriament al Butlletí de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense del curs 1973-1974. Ara, més de quaranta anys després, l’article té 43 pàgines i les vil·les localitzades són quinze. Però, què ha passat entremig de tots dos articles? Doncs una meritòria feina de recollida i anàlisi de restes antigues sobre el terreny, una recerca explicada en nombrosíssims estudis que trobareu als “Estudis de Constantí” de tots aquests anys. Amb aquest bagatge, Lluís Papiol s’ha convertit per mèrits propis en un dels principals investigadors del nostre poble i és just reconèixer la seva gran aportació al coneixement del món romà.

 

Un enigma de la cúpula de Centcelles podria quedar resolt

Lluís Papiol publica als “Estudis de Constantí” d’enguany un segon article, aquesta vegada dedicat a un dels quadres bíblics de la cúpula del monument de Centcelles que encara faltava per identificar. El mal estat de conservació d’aquesta escena ens ho havien posat molt difícil però les similituds iconogràfiques permetrien comparar-la amb la pintura de la Mare de Déu i el Nen Jesús procedent de les catacumbes paleocristianes de Priscil·la, a Roma. En l’article trobareu descrits alguns indicis. Un dels enigmes del monument podria, d’aquesta manera, quedar resolt.

Un capbreu de Constantí del 1593

El tercer dels articles dels “Estudis de Constantí” d’enguany és obra de la historiadora i arxivera Isabel Companys i porta per títol “El capbreu dels censos i censals de la Comunitat de preveres i beneficiats de l’Església de Constantí de 1593″. Es tracta d’un recull minuciós de les rendes que cobra l’Esglèsia per les seves propietats immobiliàries. De l’anàlisi resultant en surt una llista llarguíssima de noms de carrers i places, d’establiments públics, de camins, partides i tota mena d’indrets que hi havia al nostre terme municipal a finals del segle XVI, un retrat textual del Constantí de l’època moderna. Alguns d’aquests indrets citats fa quatre-cents anys encara persisteixen en l’actualitat. T’agradaria descobrir quins són?

Com es mantenien les muralles antigament?

L’historiador i arxiver Josep M. Grau publica als “Estudis de Constantí d’enguany” l’article titulat “Notes sobre el manteniment de les muralles medievals durant els segles XVII-XIX: l’exemple de la Selva del Camp”. El títol ja ho diu tot, però us heu parat a pensar qui s’encarregava de mantenir en bon estat les torres i muralles antigament, com es feia, quan costava, etc. Encara que l’autor se centra en el cas de la veïna població dela Selva del Camp, el cert és que la mateixa explicació es podria aplicar probablement per entendre la muralla de Constantí, atès que al nostre municipi es conserven encara uns bons panys de muralla, alguns dels quals ben visibles caminant pels carrers i altres no tant pel fet d’estar integrats en les construccions modernes. A les imatges podeu veure algunes fotografies actuals de la muralla de la Selva del Camp.

Constantinencs a la Guerra de Cuba. Punt i final.

José Luís Cifuentes publica als “Estudis de Constantí” d’enguany el que -ens comenta l’autor- serà la seva darrera contribució sobre la presència de soldats constantinencs a les guerres colonials de finals del segle XIX. Amb el títol de “Luis Franqués Rovira y Pedro Gavaldà Juncosa, dos repatriados de la Guerra de Cuba (1895-1898)”, seguim les peripècies d’aquests dos joves en el seu retorn a Constantí, després de patir les misèries de la guerra i abans d’enfrontar-se a l’oblit d’aquells que uns anys abans els van empènyer a la guerra.

 

Els cinemes de Constantí

L’historiador Isaac López, especialista en cinema i autor d’una obra monumental sobre les sales de cinema de la província de Tarragona, publica als “Estudis de Constantí” d’enguany un acurat article sobre les sales de Constantí. Aquesta història abasta des dels seus origens, als anys vint del segle passat, amb un local al carrer sant Pere, fins a les projeccions més recents que van tenir lloc al Casino, al Sindicat i a la Sala Parroquial.

Set cartes d’Eduard Toda

La figura de l’Eduard Toda, diplomàtic, bibliòfil, egiptòleg, etc. està sent objecte de recuperació amb la celebració d’un munt d’activitats commemoratives, com ara exposicions, xerrades, un documental, etc. El “Estudis de Constantí” d’enguany inclou un article de l’historiador Jaume Massó, gran especialista en la figura de Toda, amb un article dedicat a comentar set cartes del reusenc amb l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler. Es un gran article, escrit amb molta amenitat, sobre uns personatges de fa cent anys que tenien un clar sentit de país i del valor de la cultura.

La reimpressió dels números 1 i 2

A l’acte es presentarà també la reimpressió dels números 1 i 2 de la revista “Estudis de Constantí”, originàriament publicats als anys 1985 i 1986, ja que feia molt de temps que estaven exhaurits i moltes persones els seguien demanant.