Els “Estudis de Constantí” núm. 33

Un any més es publica la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. Porta fent-ho de manera ininterrompuda des de fa trenta-tres anys. Novament, a les portes de l’acte de presentació, que tindrà lloc a la Biblioteca Municipal el dijous 28 de setembre a les 19’30 h., fem un repàs als articles d’enguany.

Grècia i Roma

La genealogia del món occidental ens porta clarament a l’època antiga. Lluís Papiol repassa algunes aportacions de Grècia i Roma i la seva influència a Catalunya amb les colònies d’Empúries i Tàrraco. D’aquesta última ciutat, l’autor repassa els principals monuments, amb alguna anècdota personal sobre excavacions on va participar.

Demografia a l’època contemporània

Josep M. Grau publica dos articles que estan molt relacionats. En un parla del treball femení urbà i a l’altre del treball dels carreters i traginers. En tos dos casos es refereix al Camp de Tarragona i a les primeres dècades derl segle XIX. És una recerca molt exhaustiva bastida amb fonts demogràfiques.

El crim de Sant Ramon

Marti Rom explica un assalt violent als masovers del Mas de Sant Ramon el 1857. Els fets van tenir molt de ressò a tot el país fins al punt que se’n va publicar una crònica en forma de romanç.

Les primeres visites a Centcelles

L’historiador i arqueolèg Jaume Massó, un dels col·laboradors més veterans a la miscel·lània, transcriu i comenta una de les primeres descripcions publicada en premsa de la vil·la romana de Centcelles. Es tracta de la visita que va fer l’Associació d’Excursions Catalana el 1883 i que té a veure amb el re-descobriment del monument.

La Llei de Responsabilitats Polítiques a Constantí

Aquest article d’Albert Solé és un repàs molt detallat dels casos de repressió franquista perpetrats just després de la Guerra Civil pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. És un treball acadèmic investigat amb molt de rigor.

L’activitat de les Aules d’Extensió Universitària a Constantí

Clou la revista Josep Franquès amb informació sobre l’activitat de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran dels darrers anys. És l’ampliació d’un primer lliurament de fa un temps on es s’explicava l’activitat de les Aules fins al moment de publicació de l’article; doncs ara hi trobem la continuació fins al moment actual.

Esperem que la miscel·lània d’enguany sigui del vostre gust i us convidem a l’acte de dijous vinent a la Biblioteca Municipal de Constantí a les 19,30 h.

 

 

S´obre el termini per col·laborar amb els “Estudis de Constantí

L’Arxiu Històric Municipal de Constantí està preparant, un any més, la revista dels “Estudis de Constantí”. Es tracta d’una publicació anual en forma de miscel·lània on es recullen articles variats sobre temàtica constantinenca. L’edició del proper número dels “Estudis de Constantí”, el que farà 33, es presentarà durant el mes de setembre i des de l’Arxiu es fa una crida a la col·laboració ciutadana per tal que tothom que vulgui faci arribar els seus escrits.

Per publicar als “Estudis de Constantí” no cal ser especialista en cap matèria, sinó simplement voler aportar algun coneixement sobre el poble. Les temàtiques tractaran preferentment aquells aspectes englobats en els diferents camps de les ciències socials. Els articles adreçats als “Estudis de Constantí” podran estar escrits en català o en castellà. El termini d’acceptació dels originals és fins a finals de juny. Podeu fer arribar els vostres escrits al correu electrònic arxiu@constanti.cat.

En cas de qualsevol dubte o si voleu fer algun comentari podeu contactar al telèfon de l’Ajuntament de Constantí 977 520 521  o bé adreçar-vos directament a l’Arxiu Històric (a la segona planta de l’edifici de la Biblioteca Municipal, Plaça de l’Hospital s/n) els dimarts de 10 a 13 h. o els dijous de 17 a 19,30 h.

Fe d’errates dels “Estudis de Constantí”, número 32

En el darrer número dels “Estudis de Constantí”, a l’article de Jaume Massó, “Set cartes d’Eduard Toda i Güell a Josep Pin i Soler (1899-1913)”, van aparèixer uns errors de tipografia en algunes paraules. Tot seguit us mostren el text que realment hauria d’aparèixer:

Pàg. 172, paràgraf 3, línia 7: segle XIX (1900) fou traslladat a Hamburg.

Pàg. 172, nota 4, línia 1: J. Pin i Soler, Comentaris sobre llibres y autors. Obra póstuma,

Pàg. 172, nota 5, línia 2: vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Bonaventura

Pàg. 172, nota 5, línia 3: dins F. ROIG & J. M. DOMINGO (curadors),

Pàg. 172, nota 6, línia 1: Vegeu F. Roig i Queralt, “La relació

Pàg. 172, nota 6, línia 2: i J. MASSÓ CARBALLIDO, “Una altra carta

Pàg. 173, paràgraf 3, línia 3: General, / 20, Mark Lane E. C.

Pàg. 174, paràgraf 4, línia 1: anys del segle XX, datable

Pàg. 174, nota 13, línia 1: Vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Toda,

Pàg. 175, paràgraf 3, línia 3: London, E.C. També:

Pàg. 176, paràgraf 4, línia 3: què treballava. També

Pàg. 176, nota 14, línia 1: Vegeu J. Massó Carballido, “Eduard

Pàg. 176, nota 15, línia 1: Vegeu E. Fort i Cogul, Eduard

Pàg. 177, nota 17, línia 1: Vegeu J. Massó Carballido, “Toda,

Pàg. 177, nota 18, línia 2: nota 16 i J. MASSÓ CARBALLIDO,

Pàg. 177, nota 19, línia 1: Vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Eduard

Pàg. 177, nota 20, línia 1: E. TODA I GÜELL, Historia de

Pàg. 178, paràgraf 1, línia 1: però posteriors al segle XI i segurament

Pàg. 178, paràgraf 1, línia 4: altmedieval (del segle XII o XIII) i del mateix tipus

Pàg. 178, nota 21, línia 1: Vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Toda,

Pàg. 178, nota 22, línia 1: J. MASSÓ CARBALLIDO & M. FERRAN SANS (coordinadors),

Pàg. 179, nota 23, línia 1: TOMAS MORUS, Utopia, Barcelona:

Pàg. 179, nota 24, línia 3: nova edició, volum IV, Barcelona: Salvat

Pàg. 179, nota 24, línia 4: GORT OLIVER, Eduard Toda

Pàg. 180, nota 27, línia 1: E. FORT I COGUL, Eduard Toda, tal com

Podeu introduir les modificacions escrivint-les directament a la revista o bé imprimir-les en una fulla i després encartar a la revista. A l’arxiu diposem de fulles d’errates ja impreses que amb molt de gust us facilitarem.

Us preguem disculpeu aquestes molèsties.

Es presenta el número 32 dels “Estudis de Constantí”

El passat divendres 14 d’octubre tenia lloc la presentació del número 32 dels “Estudis de Constantí” en un acte celebrat a la Biblioteca Municipal. La presentació va anar a càrrec de la cap d’estudis de l’Institut de Constantí, Mercè Grané, acompanyada de l’alcalde, Oscar Sánchez i la regidora de Cultura, Dolors Fortuny.

A l’acte també van assistir tots els autors dels articles inclosos en la publicació d’aquest any. El contingut d’aquest número 32 dels “Estudis de Constantí”  conté un parell d’articles de l’arqueòleg Lluís Papiol, l’un amb el catàleg de totes les vil·les romanes existents al terme de Constantí, de les quals, algunes han estat descobertes recentment i es donen a conèixer públicament per primera vegada.

El segon dels articles és una interpretació iconogràfica d’una de les escenes sense identificar del mosaic de la cúpula del monument de Centcelles. Un altre dels autors és la historiadora i arxivera Isabel Companys, que ha analitzat un capbreu de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Feliu datat de finals del segle XVI i gràcies al qual tenim un retrat molt detallista del poble: els carrers i places, les partides i camins del terme, les famílies, etc.

El també historiador i arxiver Josep M. Grau centra el seu estudi en el manteniment de les muralles durant els segles XVIII i XIX, amb especial atenció al cas de la Selva del Camp.

Per la seva banda, l’historiador José Luis Cifuentes, especialista en les guerres colonials de finals del segle XIX, desglossa la repatriació de dos soldats constantinencs que havien participat a la Guerra de Cuba.

L’historiador del cinema Issac López ha documentat l’evolució de les sales cinematogràfiques de Constantí, des de les més antigues, d’abans de la guerra, fins les més recents del Casino, el Sindicat i la Sala Parroquial. Finalment, la revista es clou amb una anàlisi de set cartes del prohom reusenc Eduard Toda adreçades a l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler.

A l’acte d’enguany es va presentar també la reimpressió dels números 1 i 2 de la revista “Estudis de Constantí”, originàriament publicats als anys 1985 i 1986, ja que feia molt de temps que estaven exhaurits i moltes persones els seguien demanant.

http://www.constanti.cat/noticies/new/536/es-presenta-el-numero-32-dels-estudis-de-constanti

Els ‘Estudis de Constantí’, núm. 32

El número 32 dels “Estudis de Constantí” es presentarà aquest proper divendres 14 d’octubre a les 19h., a la Biblioteca Municipal de Constantí, a càrrec de Mercè Grané, cap d’estudis de l’Institut de Constantí.

Les vil·les romanes de Constantí
Lluís Papiol publica a la revista dels “Estudis de Constantí” d’enguany un acuradíssim article amb el recull de totes les vil·les romanes que tenim al terme de Constantí. Al número 1 de la revista, precisament, l’autor ja hi havia publicat un primer article sobre les troballes romanes al terme. Aleshores l’escrit tenia 9 pàgines i s’hi documentaven deu vil·les romanes. Era l’any 1985, però en realitat l’article s’havia publicat originàriament al Butlletí de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense del curs 1973-1974. Ara, més de quaranta anys després, l’article té 43 pàgines i les vil·les localitzades són quinze. Però, què ha passat entremig de tots dos articles? Doncs una meritòria feina de recollida i anàlisi de restes antigues sobre el terreny, una recerca explicada en nombrosíssims estudis que trobareu als “Estudis de Constantí” de tots aquests anys. Amb aquest bagatge, Lluís Papiol s’ha convertit per mèrits propis en un dels principals investigadors del nostre poble i és just reconèixer la seva gran aportació al coneixement del món romà.

 

Un enigma de la cúpula de Centcelles podria quedar resolt

Lluís Papiol publica als “Estudis de Constantí” d’enguany un segon article, aquesta vegada dedicat a un dels quadres bíblics de la cúpula del monument de Centcelles que encara faltava per identificar. El mal estat de conservació d’aquesta escena ens ho havien posat molt difícil però les similituds iconogràfiques permetrien comparar-la amb la pintura de la Mare de Déu i el Nen Jesús procedent de les catacumbes paleocristianes de Priscil·la, a Roma. En l’article trobareu descrits alguns indicis. Un dels enigmes del monument podria, d’aquesta manera, quedar resolt.

Un capbreu de Constantí del 1593

El tercer dels articles dels “Estudis de Constantí” d’enguany és obra de la historiadora i arxivera Isabel Companys i porta per títol “El capbreu dels censos i censals de la Comunitat de preveres i beneficiats de l’Església de Constantí de 1593″. Es tracta d’un recull minuciós de les rendes que cobra l’Esglèsia per les seves propietats immobiliàries. De l’anàlisi resultant en surt una llista llarguíssima de noms de carrers i places, d’establiments públics, de camins, partides i tota mena d’indrets que hi havia al nostre terme municipal a finals del segle XVI, un retrat textual del Constantí de l’època moderna. Alguns d’aquests indrets citats fa quatre-cents anys encara persisteixen en l’actualitat. T’agradaria descobrir quins són?

Com es mantenien les muralles antigament?

L’historiador i arxiver Josep M. Grau publica als “Estudis de Constantí d’enguany” l’article titulat “Notes sobre el manteniment de les muralles medievals durant els segles XVII-XIX: l’exemple de la Selva del Camp”. El títol ja ho diu tot, però us heu parat a pensar qui s’encarregava de mantenir en bon estat les torres i muralles antigament, com es feia, quan costava, etc. Encara que l’autor se centra en el cas de la veïna població dela Selva del Camp, el cert és que la mateixa explicació es podria aplicar probablement per entendre la muralla de Constantí, atès que al nostre municipi es conserven encara uns bons panys de muralla, alguns dels quals ben visibles caminant pels carrers i altres no tant pel fet d’estar integrats en les construccions modernes. A les imatges podeu veure algunes fotografies actuals de la muralla de la Selva del Camp.

Constantinencs a la Guerra de Cuba. Punt i final.

José Luís Cifuentes publica als “Estudis de Constantí” d’enguany el que -ens comenta l’autor- serà la seva darrera contribució sobre la presència de soldats constantinencs a les guerres colonials de finals del segle XIX. Amb el títol de “Luis Franqués Rovira y Pedro Gavaldà Juncosa, dos repatriados de la Guerra de Cuba (1895-1898)”, seguim les peripècies d’aquests dos joves en el seu retorn a Constantí, després de patir les misèries de la guerra i abans d’enfrontar-se a l’oblit d’aquells que uns anys abans els van empènyer a la guerra.

 

Els cinemes de Constantí

L’historiador Isaac López, especialista en cinema i autor d’una obra monumental sobre les sales de cinema de la província de Tarragona, publica als “Estudis de Constantí” d’enguany un acurat article sobre les sales de Constantí. Aquesta història abasta des dels seus origens, als anys vint del segle passat, amb un local al carrer sant Pere, fins a les projeccions més recents que van tenir lloc al Casino, al Sindicat i a la Sala Parroquial.

Set cartes d’Eduard Toda

La figura de l’Eduard Toda, diplomàtic, bibliòfil, egiptòleg, etc. està sent objecte de recuperació amb la celebració d’un munt d’activitats commemoratives, com ara exposicions, xerrades, un documental, etc. El “Estudis de Constantí” d’enguany inclou un article de l’historiador Jaume Massó, gran especialista en la figura de Toda, amb un article dedicat a comentar set cartes del reusenc amb l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler. Es un gran article, escrit amb molta amenitat, sobre uns personatges de fa cent anys que tenien un clar sentit de país i del valor de la cultura.

La reimpressió dels números 1 i 2

A l’acte es presentarà també la reimpressió dels números 1 i 2 de la revista “Estudis de Constantí”, originàriament publicats als anys 1985 i 1986, ja que feia molt de temps que estaven exhaurits i moltes persones els seguien demanant.

 

 

31 “Estudis de Constantí”

El passat dissabte 12 de setembre va tenir lloc a la Biblioteca Municipal de Constantí l’acte de presentació de la veterana revista dels “Estudis de Constantí”, que va estar a càrrec del conegut arqueòleg Josep Anton Remolà, el qual va ressenyar cadascun dels autors i articles inclosos a la miscel•lània. En particular, enguany destacaven els estudis sobre dos arqueòlegs eminents molt vinculats a Constantí: Bonaventura Hernández Sanahuja i Theodor Hauschild, escrits per Jaume Massó i Lluís Papiol, respectivament. També hi havia dos estudis de demografia històrica fets per l’infatigable historiador Josep M. Grau i una acuradíssima genealogia familiar feta per Pep Plana, que remunta els orígens ni més ni menys que al segle XVII. Dos articles més de Lluís Papiol dedicats al món romà completen la publicació.


Amb el número 31, la revista esdevé l’eina, un cop més, del foment de la recerca local. Enguany, a més, hi ha la novetat que el Centre d’Estudis de Constantí traspassa el testimoni de la coedició a l’Ajuntament, que la seguirà publicant en solitari. Més de tres dècades tirant del carro són molta feina i l’entitat afrontarà a altres activitats culturals. L’Ajuntament de Constantí, per la seva banda, continuarà traient la publicació, que en els darrers anys, de fet, ja gestionava preferentment a través de l’Arxiu Històric. Amb aquest canvi es vol mantenir el nivell assolit pels “Estudis” durant tot aquest temps i, en allò on sigui possible, millorar amb un plantejament de futur.
La revista dels “Estudis de Constantí”, que es va crear als anys vuitanta del segle passat sent regidora la historiadora Montserrat Duch, ha estat un eina molt interessant de foment dels estudis locals i així ha de seguir sent en el futur.

Es presenten els “Estudis de Constantí”

El dissabte 12 de setembre a les 20h tindrà lloc a la Biblioteca Municipal l’acte de presentació de la publicació miscel·lània dels “Estudis de Constantí”, en la seva edició número 31. La personalitat convidada per fer els honors aquest any és l’arqueòleg Josep Anton Remolà. Com és habitual des de la seva creació, la revista fomenta la recerca i la divulgació al voltant de les ciències socials i en clau local.

El sumari del número 31 conté aquests continguts:
1) Lluís Papiol Molné: “Constantinobla”.
2) Lluís Papiol Molné: “Noves interpretacions de sarcòfags paleocristians a Hispània”.
3) Lluís Papiol Molné: “Un arquitecte arqueòleg o, si volen, un arqueòleg arquitecte: el doctor Theodor Hauschild”.
4) Pep Plana i Espanyol: “De com la família “Perelló” de Constantí descendeix de la casa de l’il·lustríssim D. Joan Tarés, Arquebisbe de Tarragona i Virey de Catalunya”.
5) Josep M. Grau i Pujol: “L’aprenentatge d’oficis a les ciutats de Reus i Tarragona en la transició del gremialisme a la societat liberal a través dels padrons d’habitants. (1820-1826)”.
6) Josep M. Grau i Pujol: “Emigració de Constantí a la ciutat de Tarragona a la segona meitat del segle XIX”.
7) Jaume Massó Carballido: “Notes per a una biografia de Bonaventura Hernández i Sanahuja (1810-1891): els orígens i l’entorn familiar”.

Presentació dels “Estudis de Constantí”, 12 de setembre

El proper divendres 12 de setembre de 2014, a les 19,30h, a la Biblioteca Municipal de Constantí tindrà lloc l’acte de presentació del número d’enguany, que fa 30, de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte serà presentat per l’històriador Jaume Borràs Galceran.

 

Enllestint els “Estudis de Constantí”

Estem enllestint el volum d’enguany dels “Estudis de Constantí”, la publicació que coediten l’Ajuntament i el Centre d’Estudis i que al 2014 sortirà per trentè any consecutiu. 

La revista segueix la mateixa tònica de divulgar els estudis històrics i socials del nostre municipi. Aquest número 30 està format per cinc articles d’autors, que són força habituals a la publicació. Fem un repàs dels continguts.

Comptem amb l’article de l’erudit Lluís Papiol que ens parla de l’evolució del cristianisme durant l’Imperi romà i l’enllaça amb el descobriment i la interpretació iconogràfica del monument de Centcelles per la presència dels mosaics amb temàtica paleocristiana. Seguidament, la Isabel Companys analitza exhaustivament alguns documents dels segles XV i XVI, com un llibre d’ordinacions de la Comunitat de Preveres o un document notarial relatiu al Castell de Constantí. En tercer lloc, vindria el curiós article de Josep M. Grau sobre les característiques socials del servei domèstic al segle XIX; això és, les minyones, els criats i els mossos. En aquest article s’hi recull la fotografia de la notícia d’un diari de l’època sobre la desgràcia que va tenir lloc al Mas de Sant Ramon, en la quals s’hi va veure implicat el servei domèstic que treballava i vivia en aquest mas. El quart article és de Josep M. Solé i ens explica la rica història de la Comunitat de Regants de la Sèquia dels Molins de Constantí. Es tracta d’una història molt ben documentada perquè l’autor ha tingut accés als llibres d’actes de la citada comunitat. Finalment, Jaume Massó, un altre dels veterans col·laboradors de la publicació, comenta la bibliografia de caràcter històric de l’historiador tarragoní Josep M. Recasens.

Els “Estudis de Constantí” es presentaran pels volts de la diada de l’11 de Setembre. Oportunament us anunicarem el dia, l’hora i el lloc de l’acte.