Arxiu de la categoria: Estudis de Constantí

Introducció als Estudis de Constantí núm. 38

Presentem a Constantí Ràdio el contingut dels Estudis d’enguany:

El passat 16 de setembre va tenir lloc la presentació del número 38 de la revista miscel·lània “Estudis de Constantí”. Es tracta d’una publicació de periodicitat anual que inclou articles diversos relacionats amb aspectes històrics i socials del municipi. Coneixem avui els continguts amb el responsable de l’Arxiu Historic Municipal Constanti, Josep Estivill. A Constantí Ràdio.

https://www.constantiradio.cat/programs/un-dia-mes/radioconstanti_podcast_4054

Per cert, els articles del número 38 ja es poden consultar al repositori de RACÓ:

https://raco.cat/index.php/Constanti/issue/view/30712

Es presenten els Estudis de Constantí

Enguany, l’acte de presentació dels Estudis de Constantí, que va tenir lloc el divendres 16 de setembre, va ser especialment lluït. L’escenari s’havia traslladat a la remodelada plaça davant del refugi de la Guerra Civil. El presentador, de luxe, Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona, amb una disertació entusiasta sobre els articles i els autors del volum dels Estudis. El temps també va acompanyar i, sobretot, la fidelitat de la cinquantena de seguidors de la miscel·lània que any rere any segueixen amb interès les recerques dels investigadors locals.

Divendres 16 de setembre, es presenta els “Estudis de Constantí” núm. 38

Divendres 16 de setembre, a les 19 h, davant del Refugi, es presentarà la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte anirà a càrrec d’Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona.

El número d’enguany dels “Estudis de Constantí” és el 38 i conté els següents articles:

  • Lluís Papiol Molné: “Mira! Calle Serrano nº 159 de Madrid”.
    Breu història de les activitats de l’Institut Arqueològic Alemany a Espanya, amb especial referència a la recuperació de la vil·la romana de Centcelles, a la interpretació del mosaic paleocristià de la seva cúpula i al valor de la fotografia en la recerca arqueològica.

  • Jordi Anglès Sanahuja – Josep M. Grau Pujol: “El mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (primera meitat del segle XVIII)”
    Estudi dels matrimonis celebrats a Tarragona entre els anys 1700-41 per part dels nascuts i residents a la vila de Constantí. La mostra la formen una trentena de contraents, la majoria dels quals són homes (63,3%). A banda de la seva cronologia, es comenten les professions dels nuvis i la dels seus pares, en ambdós casos sobretot pagesos. El principal origen de les seves parelles és el Camp de Tarragona, on destaca la seva capital administrativa. També s’aporten dades de l’impacte de la Guerra de Successió a Constantí.

  • Jordi Anglès Sanahuja – Josep M. Grau Pujol: “El mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (segona quinzena del segle XIX)”
    Anàlisi dels casaments dels nuvis nascuts o residents a Constantí celebrats a Tarragona en el primer terç del segle XIX, a partir de les dades que aporten els registres sacramentals, cronologia, distribució professional dels ho-mes o dels marits i també dels progenitors, a més de la geografia dels cònjuges. S’aprofiten els padrons municipals del mateix període i les notícies sobre la vila aparegudes a la premsa de la segona meitat de la centúria.

  • Josep M. Grau Pujol: “Paperers i altres oficis no agraris de Constantí segons els llibres sacramentals (1815-1850)”
    Estudi de les activitats dels sectors secundari i terciari de Constantí a través dels llibres parroquials de la primera meitat del segle XIX, en no haver-se conservat la documentació municipal d’aquest període. Més que la quantificació, s’analitza la procedència geogràfica i social dels seus membres, les professions més endogàmiques i les que no. S’utilitza la premsa tarragonina de la segona meitat com a recurs historiogràfic a fi de comprendre millor el funcionament de l’economia i la societat.

  • Joan Boscà: “100 años de la tragedia olvidada de Constantí”
    El 1922 durant la celebració de la carrera automobilística II Trofeu Armangué de Tarragona, es va produir un terrible accident mortal que va sacsejar especialment el poble de Constantí. Arribat el seu centenari, toca reviure i relocalitzar un accident gairebé perdut en el temps.

  • Josep M. Solé Barrufet: “Pou Soler Bas”
    La crisi de l’aigua potable al Camp de Tarragona durant la dècada dels anys 80 i les diferents solucions que es van dur a terme per tal de resoldre- ho.

El darrer número dels “estudis DE CONSTANTÍ” a racó

El número 37 de la revista “Estudis de Constantí” ja es pot consultar en format digital al repositori de RACO, juntament amb la resta dels números de la col·lecció. Això és possible gràcies al conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Constantí, l’Institut Ramon Muntaneri el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya per a la incorporació de la revista al dipòsit de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).

https://raco.cat/index.php/Constanti/index

Mònica Borrell presenta els “Estudis de Constantí”

La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va presentar divendres passat, 17 de setembre, el darrer número de la revista dels Estudis de Constantí. Una cinquantena de persones van aplegar-se a la plaça de l’Hospital per escoltar la dissertació de Mònica Borrell, que va referir-se, entre d’altres temes, a la continuïtat en el temps de la publicació constantinenca –enguany complia 37 anys de vida- i al rigor dels seus articles.

En el present número trobem un article de Jaume Massó sobre una magnífica destral prehistòrica trobada presumptament a Constantí però amb molt indicis que ens fan dubtar sobre la veracitat de la descoberta. Lluís Papiol novament s’endinsa en el monument romà de Centcelles en relació al seu context històric. Josep M. Grau signa tres articles: un primer sobre l’estimació fiscal de Constantí de 1715; un altre signat amb Armand Grau sobre la immigració de la província de Tarragona a Terrassa a començaments del segle XX i en la qual hi havia persones procedents de Constantí i un darrer, novament en solitari, sobre el repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim. Ricard Escarré recull unes cançons de sàtira política escrites per un mestre de Constantí durant els anys de la II república. Josep M. Solé Barrufet se centra en l’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona, que també tenia un bon tram dins del nostre terme municipal. Josep Franquès aclareix l’oferiment de terrenys a la Universitat Rovira i Virgili perquè la seva seu, quan encara era una delegació de la Universitat de Barcelona, s’instal·lés al terme de Constantí. En darrer lloc, Ferran Marín comenta el muntatge de l’obra “El bateig d’un rei”, una recreació del bateig del rei Jaume II a l’església de Constantí al segle XIII.

La  presentació de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí” és un dels actes tradicionals en la celebració de la Diada Nacional de l’11 de Setembre i, tot i les estrictes mesures de seguretat sanitària, es va recuperar l’assistència habitual després que l’any passat l’acte quedés reduït a una gravació en vídeo.

Els protagonistes de l’acte en acabar la presentació. D’esquerra a dreta, Josep M. Grau, Ricard Escarré, Dolors Fortuny, Lluís Papiol, Josep Franquès, Óscar Sanchez, Mònica Borrell, Jaume Massó, Josep M. Solé i Ferran Marín (Foto: Fortuny Fotògrafs).
La plaça de l’Hospital durant l’acte de la presentació dels Estudis de Constantí (Foto: Fortuny Fotògrafs).
La paradeta amb els exemplars del número 37 dels “Estudis de Constantí” (Foto: Fortuny Fotògrafs).

Surt el número 37 dels “estudis de constantí”

El divendres 17 de setembre a les 19 hores tindrà lloc a la Plaça de l’Hospital l’acte de presentació del número 37 de la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”, a càrrec de la directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Mònica Borrell.

L’assistència a l’acte és amb inscripció prèvia que pot fer-se a la recepció de l’Ajuntament de Constantí, al telèfon 977 520 521 i al correu citaprevia@constanti.cat.

El número d’enguany té els següents continguts:

  • Jaume Massó Carballido: “Notes sobre la destral paleolítica de Constantí”
  • Lluís Papiol Molné: “El despertar històric de Centcelles”
  • Josep M. Grau Pujol: “L’estimació fiscal de Constantí de 1715”
  • Josep M. Grau Pujol i Armand Grau Puig: “Immigració de la província de Tarragona a Terrassa (1915)”
  • Josep M. Grau Pujol: “El repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim”
  • Ricard Escarré: “El retrat social a través de les cançons populars”
  • Josep M. Solé Barrufet: “L’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona”
  • Josep Franquès Sans: “Universitat de Tarragona – URV – Universitat Rovira i Virgili”
  • Ferran Marín Ramos: “El bateig d’un rei. Més que una obra de teatre”

Els “Estudis de Constantí” a Internet

La revista “Estudis de Constantí”  s’ha digitalitzat i a partir d’ara tots els articles es poden consultar en digital a través de RACO.

Recordem que la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí” es porta publicant de manera ininterrompuda des de l’any 1985. Es tracta d’una publicació que edita l’Ajuntament de Constantí i es dedica als estudis històrics i socials amb preferència per l’àmbit del terme de Constantí.

RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) és un repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes.

La principal finalitat de RACO és augmentar la visibilitat i consulta de les revistes que inclou i difondre la producció científica i acadèmica que es publica a revistes catalanes. Aquesta finalitat es concreta en tres objectius:

– Impulsar l’edició electrònica de revistes catalanes
– Ser la interfície que permeti la consulta conjunta de totes les revistes
– Facilitar els instruments per a la seva preservació.

Més informació: https://www.raco.cat/index.php/raco/pages/view/QueEs

Espai dels Estudis de Constantí: https://www.raco.cat/index.php/Constanti/index

Es presenta la revista “Estudis de Constantí”

El passat divendres 20 de setembre es va presentar a la Biblioteca Municipal de Constantí, la veterana revista de temàtica local “Estudis de Constantí”, que va arribar en aquesta ocasió a la seva trenta-cinquena edició. L’acte va anar a càrrec de la filòloga Arga Sentis, que va explicar algunes impressions que, com a lectora, li havien despertat els diferents articles, destacant algunes anècdotes o curiositats de cadascun d’ells, per tal que els assistents a l’acte s’adonessin de l’interés de les recerques. En el número de la revista d’enguany hi havia un article de Lluís Papiol sobre ceràmica antiga, un parell de Josep M. Grau sobre demogràfica històrica (un dels articles, en col·laboració amb Jordi Anglès), un de Jaume Massó sobre una important troballa de monedes visigòtiques en una partida de terme i, finalment, un cinquè de Josep M. Solé, sobre les vicissituds d’una caixa de cabals comprada per l’Ajuntament de Constantí que després va rondar per diverses entitats.

Presentació dels “Estudis de Constantí”

El proper divendres 20 de setembre de 2019, a les 19h. tindrà lloc a la Biblioteca Municipal de Constantí l’acte de presentació del número 35 de la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”, a càrrec de la filòloga Arga Sentís.
El número d’enguany de la veterana publicació compta amb els articles de Lluís Papiol Molné: “Tenim els diferents tipus de ceràmiques de l’Antiguitat”; Josep M. Grau i Pujol: “Immigració agrària a Constantí en el creixement demografic del segle XVIII“; Jordi Anglès Sanahuja i Josep M. Grau i Pujol: “El mercat matrimonial entre el camp i la ciutat: L’exemple de Constantí i Tarragona (Segona meitat del segle XVIII)“; Jaume Massó Carballido: “Més notes sobre la troballa visigòtica a la partida de la Grassa (1816)” i Josep M. Solé Barrufet: “Un pany de tres claus i altres històries”.

Es presenta el número 33 dels “Estudis de Constantí”

Aquest dijous 28 de setembre es va fer a la Biblioteca Municpal l’acte de presentación del número 33 de la miscel·lània “Estudis de Constantí”. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde, Oscar Sánchez, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Dolors Fortuny, i va ser presentat per Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i persona molt vinculada al patrimoni històric de Constantí, concretament amb la coordinació del projecte “Centcelles, el nostre objectiu” que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Constantí i tots els centres educatius del municipi. També és comissària de l’exposició que es pot veure actualment al MNAT, El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu: un projecte educatiu per a compartirbasada en els treballs realitzats al llarg de les cinc edicions del projecte”Centcelles, el nostre objectiu”.

El número 33 dels “Estudis de Constantí” inclou aquest any 7 articles, d’alguns col·laboradors habituals de la publicació,com és el cas dels historiadors Lluís Papiol, que aporta un article que repassa algunes aportacions de Grècia i Roma i la seva influència a Catalunya amb les colònies d’Empúries i Tàrraco; Josep Maria Grau Pujol,  que aporta dos articles que estan molt relacionats: en un parla del treball femení urbà i a l’altre del treball dels carreters i traginers. En tos dos casos es refereix al Camp de Tarragona i a les primeres dècades del segle XIX; el també historiador i arqueòleg Jaume Massó Carballido aporta un article sobre una de les primeres visites que es va fer a Centcelles. Es tracta de la visita que va fer l’Associació d’Excursions Catalana el 1883 i que té a veure amb el re-descobriment del monument.

La publicació d’enguany també inclou un article de Martí Rom sobre el crim de Sant Ramon,  un assalt violent als masovers del Mas de Sant Ramon el 1857. Els fets van tenir molt de ressò a tot el país fins al punt que se’n va publicar una crònica en forma de romanç. Per la seva banda, eljove historiador Albert Solé, s’estrena als “Estudis de Constantí” amb un repàs molt detallat dels casos de repressió franquista perpetrats just després de la Guerra Civil pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. El número d’aquest any es completa amb un article de Josep Franquès, responsable de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran a Constantí, que es fan al Sindicat Agrícola, i que en el seu article aporta informació sobre com ha evolucionat aquest projecte de l’àrea social de la URV durant els darrers anys.

Font: http://www.constanti.cat/noticies/new/738/es-presenta-el-numero-33-dels-estudis-de-constanti

Fotos : Rafael Solé

Els “Estudis de Constantí” núm. 33

Un any més es publica la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. Porta fent-ho de manera ininterrompuda des de fa trenta-tres anys. Novament, a les portes de l’acte de presentació, que tindrà lloc a la Biblioteca Municipal el dijous 28 de setembre a les 19’30 h., fem un repàs als articles d’enguany.

Grècia i Roma

La genealogia del món occidental ens porta clarament a l’època antiga. Lluís Papiol repassa algunes aportacions de Grècia i Roma i la seva influència a Catalunya amb les colònies d’Empúries i Tàrraco. D’aquesta última ciutat, l’autor repassa els principals monuments, amb alguna anècdota personal sobre excavacions on va participar.

Demografia a l’època contemporània

Josep M. Grau publica dos articles que estan molt relacionats. En un parla del treball femení urbà i a l’altre del treball dels carreters i traginers. En tos dos casos es refereix al Camp de Tarragona i a les primeres dècades derl segle XIX. És una recerca molt exhaustiva bastida amb fonts demogràfiques.

El crim de Sant Ramon

Marti Rom explica un assalt violent als masovers del Mas de Sant Ramon el 1857. Els fets van tenir molt de ressò a tot el país fins al punt que se’n va publicar una crònica en forma de romanç.

Les primeres visites a Centcelles

L’historiador i arqueolèg Jaume Massó, un dels col·laboradors més veterans a la miscel·lània, transcriu i comenta una de les primeres descripcions publicada en premsa de la vil·la romana de Centcelles. Es tracta de la visita que va fer l’Associació d’Excursions Catalana el 1883 i que té a veure amb el re-descobriment del monument.

La Llei de Responsabilitats Polítiques a Constantí

Aquest article d’Albert Solé és un repàs molt detallat dels casos de repressió franquista perpetrats just després de la Guerra Civil pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. És un treball acadèmic investigat amb molt de rigor.

L’activitat de les Aules d’Extensió Universitària a Constantí

Clou la revista Josep Franquès amb informació sobre l’activitat de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran dels darrers anys. És l’ampliació d’un primer lliurament de fa un temps on es s’explicava l’activitat de les Aules fins al moment de publicació de l’article; doncs ara hi trobem la continuació fins al moment actual.

Esperem que la miscel·lània d’enguany sigui del vostre gust i us convidem a l’acte de dijous vinent a la Biblioteca Municipal de Constantí a les 19,30 h.