Arxiu de la categoria: Estudis de Constantí

El darrer número dels “estudis DE CONSTANTÍ” a racó

El número 37 de la revista “Estudis de Constantí” ja es pot consultar en format digital al repositori de RACO, juntament amb la resta dels números de la col·lecció. Això és possible gràcies al conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Constantí, l’Institut Ramon Muntaneri el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya per a la incorporació de la revista al dipòsit de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).

https://raco.cat/index.php/Constanti/index

Mònica Borrell presenta els “Estudis de Constantí”

La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va presentar divendres passat, 17 de setembre, el darrer número de la revista dels Estudis de Constantí. Una cinquantena de persones van aplegar-se a la plaça de l’Hospital per escoltar la dissertació de Mònica Borrell, que va referir-se, entre d’altres temes, a la continuïtat en el temps de la publicació constantinenca –enguany complia 37 anys de vida- i al rigor dels seus articles.

En el present número trobem un article de Jaume Massó sobre una magnífica destral prehistòrica trobada presumptament a Constantí però amb molt indicis que ens fan dubtar sobre la veracitat de la descoberta. Lluís Papiol novament s’endinsa en el monument romà de Centcelles en relació al seu context històric. Josep M. Grau signa tres articles: un primer sobre l’estimació fiscal de Constantí de 1715; un altre signat amb Armand Grau sobre la immigració de la província de Tarragona a Terrassa a començaments del segle XX i en la qual hi havia persones procedents de Constantí i un darrer, novament en solitari, sobre el repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim. Ricard Escarré recull unes cançons de sàtira política escrites per un mestre de Constantí durant els anys de la II república. Josep M. Solé Barrufet se centra en l’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona, que també tenia un bon tram dins del nostre terme municipal. Josep Franquès aclareix l’oferiment de terrenys a la Universitat Rovira i Virgili perquè la seva seu, quan encara era una delegació de la Universitat de Barcelona, s’instal·lés al terme de Constantí. En darrer lloc, Ferran Marín comenta el muntatge de l’obra “El bateig d’un rei”, una recreació del bateig del rei Jaume II a l’església de Constantí al segle XIII.

La  presentació de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí” és un dels actes tradicionals en la celebració de la Diada Nacional de l’11 de Setembre i, tot i les estrictes mesures de seguretat sanitària, es va recuperar l’assistència habitual després que l’any passat l’acte quedés reduït a una gravació en vídeo.

Els protagonistes de l’acte en acabar la presentació. D’esquerra a dreta, Josep M. Grau, Ricard Escarré, Dolors Fortuny, Lluís Papiol, Josep Franquès, Óscar Sanchez, Mònica Borrell, Jaume Massó, Josep M. Solé i Ferran Marín (Foto: Fortuny Fotògrafs).
La plaça de l’Hospital durant l’acte de la presentació dels Estudis de Constantí (Foto: Fortuny Fotògrafs).
La paradeta amb els exemplars del número 37 dels “Estudis de Constantí” (Foto: Fortuny Fotògrafs).

Surt el número 37 dels “estudis de constantí”

El divendres 17 de setembre a les 19 hores tindrà lloc a la Plaça de l’Hospital l’acte de presentació del número 37 de la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”, a càrrec de la directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Mònica Borrell.

L’assistència a l’acte és amb inscripció prèvia que pot fer-se a la recepció de l’Ajuntament de Constantí, al telèfon 977 520 521 i al correu citaprevia@constanti.cat.

El número d’enguany té els següents continguts:

  • Jaume Massó Carballido: “Notes sobre la destral paleolítica de Constantí”
  • Lluís Papiol Molné: “El despertar històric de Centcelles”
  • Josep M. Grau Pujol: “L’estimació fiscal de Constantí de 1715”
  • Josep M. Grau Pujol i Armand Grau Puig: “Immigració de la província de Tarragona a Terrassa (1915)”
  • Josep M. Grau Pujol: “El repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim”
  • Ricard Escarré: “El retrat social a través de les cançons populars”
  • Josep M. Solé Barrufet: “L’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona”
  • Josep Franquès Sans: “Universitat de Tarragona – URV – Universitat Rovira i Virgili”
  • Ferran Marín Ramos: “El bateig d’un rei. Més que una obra de teatre”

Els “Estudis de Constantí” a Internet

La revista “Estudis de Constantí”  s’ha digitalitzat i a partir d’ara tots els articles es poden consultar en digital a través de RACO.

Recordem que la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí” es porta publicant de manera ininterrompuda des de l’any 1985. Es tracta d’una publicació que edita l’Ajuntament de Constantí i es dedica als estudis històrics i socials amb preferència per l’àmbit del terme de Constantí.

RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) és un repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes.

La principal finalitat de RACO és augmentar la visibilitat i consulta de les revistes que inclou i difondre la producció científica i acadèmica que es publica a revistes catalanes. Aquesta finalitat es concreta en tres objectius:

– Impulsar l’edició electrònica de revistes catalanes
– Ser la interfície que permeti la consulta conjunta de totes les revistes
– Facilitar els instruments per a la seva preservació.

Més informació: https://www.raco.cat/index.php/raco/pages/view/QueEs

Espai dels Estudis de Constantí: https://www.raco.cat/index.php/Constanti/index

Es presenta la revista “Estudis de Constantí”

El passat divendres 20 de setembre es va presentar a la Biblioteca Municipal de Constantí, la veterana revista de temàtica local “Estudis de Constantí”, que va arribar en aquesta ocasió a la seva trenta-cinquena edició. L’acte va anar a càrrec de la filòloga Arga Sentis, que va explicar algunes impressions que, com a lectora, li havien despertat els diferents articles, destacant algunes anècdotes o curiositats de cadascun d’ells, per tal que els assistents a l’acte s’adonessin de l’interés de les recerques. En el número de la revista d’enguany hi havia un article de Lluís Papiol sobre ceràmica antiga, un parell de Josep M. Grau sobre demogràfica històrica (un dels articles, en col·laboració amb Jordi Anglès), un de Jaume Massó sobre una important troballa de monedes visigòtiques en una partida de terme i, finalment, un cinquè de Josep M. Solé, sobre les vicissituds d’una caixa de cabals comprada per l’Ajuntament de Constantí que després va rondar per diverses entitats.

Presentació dels “Estudis de Constantí”

El proper divendres 20 de setembre de 2019, a les 19h. tindrà lloc a la Biblioteca Municipal de Constantí l’acte de presentació del número 35 de la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”, a càrrec de la filòloga Arga Sentís.
El número d’enguany de la veterana publicació compta amb els articles de Lluís Papiol Molné: “Tenim els diferents tipus de ceràmiques de l’Antiguitat”; Josep M. Grau i Pujol: “Immigració agrària a Constantí en el creixement demografic del segle XVIII“; Jordi Anglès Sanahuja i Josep M. Grau i Pujol: “El mercat matrimonial entre el camp i la ciutat: L’exemple de Constantí i Tarragona (Segona meitat del segle XVIII)“; Jaume Massó Carballido: “Més notes sobre la troballa visigòtica a la partida de la Grassa (1816)” i Josep M. Solé Barrufet: “Un pany de tres claus i altres històries”.

Es presenta el número 33 dels “Estudis de Constantí”

Aquest dijous 28 de setembre es va fer a la Biblioteca Municpal l’acte de presentación del número 33 de la miscel·lània “Estudis de Constantí”. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde, Oscar Sánchez, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Dolors Fortuny, i va ser presentat per Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i persona molt vinculada al patrimoni històric de Constantí, concretament amb la coordinació del projecte “Centcelles, el nostre objectiu” que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Constantí i tots els centres educatius del municipi. També és comissària de l’exposició que es pot veure actualment al MNAT, El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu: un projecte educatiu per a compartirbasada en els treballs realitzats al llarg de les cinc edicions del projecte”Centcelles, el nostre objectiu”.

El número 33 dels “Estudis de Constantí” inclou aquest any 7 articles, d’alguns col·laboradors habituals de la publicació,com és el cas dels historiadors Lluís Papiol, que aporta un article que repassa algunes aportacions de Grècia i Roma i la seva influència a Catalunya amb les colònies d’Empúries i Tàrraco; Josep Maria Grau Pujol,  que aporta dos articles que estan molt relacionats: en un parla del treball femení urbà i a l’altre del treball dels carreters i traginers. En tos dos casos es refereix al Camp de Tarragona i a les primeres dècades del segle XIX; el també historiador i arqueòleg Jaume Massó Carballido aporta un article sobre una de les primeres visites que es va fer a Centcelles. Es tracta de la visita que va fer l’Associació d’Excursions Catalana el 1883 i que té a veure amb el re-descobriment del monument.

La publicació d’enguany també inclou un article de Martí Rom sobre el crim de Sant Ramon,  un assalt violent als masovers del Mas de Sant Ramon el 1857. Els fets van tenir molt de ressò a tot el país fins al punt que se’n va publicar una crònica en forma de romanç. Per la seva banda, eljove historiador Albert Solé, s’estrena als “Estudis de Constantí” amb un repàs molt detallat dels casos de repressió franquista perpetrats just després de la Guerra Civil pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. El número d’aquest any es completa amb un article de Josep Franquès, responsable de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran a Constantí, que es fan al Sindicat Agrícola, i que en el seu article aporta informació sobre com ha evolucionat aquest projecte de l’àrea social de la URV durant els darrers anys.

Font: http://www.constanti.cat/noticies/new/738/es-presenta-el-numero-33-dels-estudis-de-constanti

Fotos : Rafael Solé

Els “Estudis de Constantí” núm. 33

Un any més es publica la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. Porta fent-ho de manera ininterrompuda des de fa trenta-tres anys. Novament, a les portes de l’acte de presentació, que tindrà lloc a la Biblioteca Municipal el dijous 28 de setembre a les 19’30 h., fem un repàs als articles d’enguany.

Grècia i Roma

La genealogia del món occidental ens porta clarament a l’època antiga. Lluís Papiol repassa algunes aportacions de Grècia i Roma i la seva influència a Catalunya amb les colònies d’Empúries i Tàrraco. D’aquesta última ciutat, l’autor repassa els principals monuments, amb alguna anècdota personal sobre excavacions on va participar.

Demografia a l’època contemporània

Josep M. Grau publica dos articles que estan molt relacionats. En un parla del treball femení urbà i a l’altre del treball dels carreters i traginers. En tos dos casos es refereix al Camp de Tarragona i a les primeres dècades derl segle XIX. És una recerca molt exhaustiva bastida amb fonts demogràfiques.

El crim de Sant Ramon

Marti Rom explica un assalt violent als masovers del Mas de Sant Ramon el 1857. Els fets van tenir molt de ressò a tot el país fins al punt que se’n va publicar una crònica en forma de romanç.

Les primeres visites a Centcelles

L’historiador i arqueolèg Jaume Massó, un dels col·laboradors més veterans a la miscel·lània, transcriu i comenta una de les primeres descripcions publicada en premsa de la vil·la romana de Centcelles. Es tracta de la visita que va fer l’Associació d’Excursions Catalana el 1883 i que té a veure amb el re-descobriment del monument.

La Llei de Responsabilitats Polítiques a Constantí

Aquest article d’Albert Solé és un repàs molt detallat dels casos de repressió franquista perpetrats just després de la Guerra Civil pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. És un treball acadèmic investigat amb molt de rigor.

L’activitat de les Aules d’Extensió Universitària a Constantí

Clou la revista Josep Franquès amb informació sobre l’activitat de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran dels darrers anys. És l’ampliació d’un primer lliurament de fa un temps on es s’explicava l’activitat de les Aules fins al moment de publicació de l’article; doncs ara hi trobem la continuació fins al moment actual.

Esperem que la miscel·lània d’enguany sigui del vostre gust i us convidem a l’acte de dijous vinent a la Biblioteca Municipal de Constantí a les 19,30 h.

 

 

S´obre el termini per col·laborar amb els “Estudis de Constantí

L’Arxiu Històric Municipal de Constantí està preparant, un any més, la revista dels “Estudis de Constantí”. Es tracta d’una publicació anual en forma de miscel·lània on es recullen articles variats sobre temàtica constantinenca. L’edició del proper número dels “Estudis de Constantí”, el que farà 33, es presentarà durant el mes de setembre i des de l’Arxiu es fa una crida a la col·laboració ciutadana per tal que tothom que vulgui faci arribar els seus escrits.

Per publicar als “Estudis de Constantí” no cal ser especialista en cap matèria, sinó simplement voler aportar algun coneixement sobre el poble. Les temàtiques tractaran preferentment aquells aspectes englobats en els diferents camps de les ciències socials. Els articles adreçats als “Estudis de Constantí” podran estar escrits en català o en castellà. El termini d’acceptació dels originals és fins a finals de juny. Podeu fer arribar els vostres escrits al correu electrònic arxiu@constanti.cat.

En cas de qualsevol dubte o si voleu fer algun comentari podeu contactar al telèfon de l’Ajuntament de Constantí 977 520 521  o bé adreçar-vos directament a l’Arxiu Històric (a la segona planta de l’edifici de la Biblioteca Municipal, Plaça de l’Hospital s/n) els dimarts de 10 a 13 h. o els dijous de 17 a 19,30 h.

Fe d’errates dels “Estudis de Constantí”, número 32

En el darrer número dels “Estudis de Constantí”, a l’article de Jaume Massó, “Set cartes d’Eduard Toda i Güell a Josep Pin i Soler (1899-1913)”, van aparèixer uns errors de tipografia en algunes paraules. Tot seguit us mostren el text que realment hauria d’aparèixer:

Pàg. 172, paràgraf 3, línia 7: segle XIX (1900) fou traslladat a Hamburg.

Pàg. 172, nota 4, línia 1: J. Pin i Soler, Comentaris sobre llibres y autors. Obra póstuma,

Pàg. 172, nota 5, línia 2: vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Bonaventura

Pàg. 172, nota 5, línia 3: dins F. ROIG & J. M. DOMINGO (curadors),

Pàg. 172, nota 6, línia 1: Vegeu F. Roig i Queralt, “La relació

Pàg. 172, nota 6, línia 2: i J. MASSÓ CARBALLIDO, “Una altra carta

Pàg. 173, paràgraf 3, línia 3: General, / 20, Mark Lane E. C.

Pàg. 174, paràgraf 4, línia 1: anys del segle XX, datable

Pàg. 174, nota 13, línia 1: Vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Toda,

Pàg. 175, paràgraf 3, línia 3: London, E.C. També:

Pàg. 176, paràgraf 4, línia 3: què treballava. També

Pàg. 176, nota 14, línia 1: Vegeu J. Massó Carballido, “Eduard

Pàg. 176, nota 15, línia 1: Vegeu E. Fort i Cogul, Eduard

Pàg. 177, nota 17, línia 1: Vegeu J. Massó Carballido, “Toda,

Pàg. 177, nota 18, línia 2: nota 16 i J. MASSÓ CARBALLIDO,

Pàg. 177, nota 19, línia 1: Vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Eduard

Pàg. 177, nota 20, línia 1: E. TODA I GÜELL, Historia de

Pàg. 178, paràgraf 1, línia 1: però posteriors al segle XI i segurament

Pàg. 178, paràgraf 1, línia 4: altmedieval (del segle XII o XIII) i del mateix tipus

Pàg. 178, nota 21, línia 1: Vegeu J. MASSÓ CARBALLIDO, “Toda,

Pàg. 178, nota 22, línia 1: J. MASSÓ CARBALLIDO & M. FERRAN SANS (coordinadors),

Pàg. 179, nota 23, línia 1: TOMAS MORUS, Utopia, Barcelona:

Pàg. 179, nota 24, línia 3: nova edició, volum IV, Barcelona: Salvat

Pàg. 179, nota 24, línia 4: GORT OLIVER, Eduard Toda

Pàg. 180, nota 27, línia 1: E. FORT I COGUL, Eduard Toda, tal com

Podeu introduir les modificacions escrivint-les directament a la revista o bé imprimir-les en una fulla i després encartar a la revista. A l’arxiu diposem de fulles d’errates ja impreses que amb molt de gust us facilitarem.

Us preguem disculpeu aquestes molèsties.