Arxiu de la categoria: Publicacions
I Jornada Gastronòmica a Constantí
Es presenten els Estudis de Constantí
Enguany, l’acte de presentació dels Estudis de Constantí, que va tenir lloc el divendres 16 de setembre, va ser especialment lluït. L’escenari s’havia traslladat a la remodelada plaça davant del refugi de la Guerra Civil. El presentador, de luxe, Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona, amb una disertació entusiasta sobre els articles i els autors del volum dels Estudis. El temps també va acompanyar i, sobretot, la fidelitat de la cinquantena de seguidors de la miscel·lània que any rere any segueixen amb interès les recerques dels investigadors locals.
Divendres 16 de setembre, es presenta els “Estudis de Constantí” núm. 38
Divendres 16 de setembre, a les 19 h, davant del Refugi, es presentarà la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte anirà a càrrec d’Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona.
El número d’enguany dels “Estudis de Constantí” és el 38 i conté els següents articles:
- Lluís Papiol Molné: “Mira! Calle Serrano nº 159 de Madrid”.
Breu història de les activitats de l’Institut Arqueològic Alemany a Espanya, amb especial referència a la recuperació de la vil·la romana de Centcelles, a la interpretació del mosaic paleocristià de la seva cúpula i al valor de la fotografia en la recerca arqueològica. - Jordi Anglès Sanahuja – Josep M. Grau Pujol: “El mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (primera meitat del segle XVIII)”
Estudi dels matrimonis celebrats a Tarragona entre els anys 1700-41 per part dels nascuts i residents a la vila de Constantí. La mostra la formen una trentena de contraents, la majoria dels quals són homes (63,3%). A banda de la seva cronologia, es comenten les professions dels nuvis i la dels seus pares, en ambdós casos sobretot pagesos. El principal origen de les seves parelles és el Camp de Tarragona, on destaca la seva capital administrativa. També s’aporten dades de l’impacte de la Guerra de Successió a Constantí. - Jordi Anglès Sanahuja – Josep M. Grau Pujol: “El mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (segona quinzena del segle XIX)”
Anàlisi dels casaments dels nuvis nascuts o residents a Constantí celebrats a Tarragona en el primer terç del segle XIX, a partir de les dades que aporten els registres sacramentals, cronologia, distribució professional dels ho-mes o dels marits i també dels progenitors, a més de la geografia dels cònjuges. S’aprofiten els padrons municipals del mateix període i les notícies sobre la vila aparegudes a la premsa de la segona meitat de la centúria. - Josep M. Grau Pujol: “Paperers i altres oficis no agraris de Constantí segons els llibres sacramentals (1815-1850)”
Estudi de les activitats dels sectors secundari i terciari de Constantí a través dels llibres parroquials de la primera meitat del segle XIX, en no haver-se conservat la documentació municipal d’aquest període. Més que la quantificació, s’analitza la procedència geogràfica i social dels seus membres, les professions més endogàmiques i les que no. S’utilitza la premsa tarragonina de la segona meitat com a recurs historiogràfic a fi de comprendre millor el funcionament de l’economia i la societat. - Joan Boscà: “100 años de la tragedia olvidada de Constantí”
El 1922 durant la celebració de la carrera automobilística II Trofeu Armangué de Tarragona, es va produir un terrible accident mortal que va sacsejar especialment el poble de Constantí. Arribat el seu centenari, toca reviure i relocalitzar un accident gairebé perdut en el temps. - Josep M. Solé Barrufet: “Pou Soler Bas”
La crisi de l’aigua potable al Camp de Tarragona durant la dècada dels anys 80 i les diferents solucions que es van dur a terme per tal de resoldre- ho.
Surt la revista Rutes de Constantí núm. 12
Es publica el dotzè número de la revista de turisme cultural “Rutes de Constantí”. Es tracta d’un publicació anual de divulgació sobre el patrimoni històric, el medi natural i, en general, la cultura al poble de Constantí.
Miquel Pérez Garcia recupera la figura del tenor Àngel Font i Serra, un músic local dedicat al cant líric, que va tenir una carrera professional intensa i important, amb actuacions al Gran Teatre del Liceu i participació en gravacions fonogràfiques, que encara avui es conserven. La seva carrera a finals del segle XIX i i començaments del XX va ser molt breu, perquè de sobte va desaparèixer dels escenaris, segurament per raons personals. Avui se’l reivindica com un dels millors tenors del seu temps.
Juanjo Martínez, de l’empresa Natura Local, revisita dues rutes de turisme cultural: una renovada “Ruta de l’aigua” i la “Ruta de Sant Llorenç”. Aquesta vegada es posa un especial èmfasi en el medi natural i en el suport de les noves tecnologies per fer el recorregut.
Els arqueòlegs i investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Josep M. Macias i Francesc Rodríguez Martorell, comenten els descobriments de l’actual campanya d’excavacions al jaciment de la vil·la romana de Mas dels Frares, un conjunt que esta descobrint un centre de producció i comercialització de vi a l’antiguitat, precisament al mateix lloc on té les seves instal·lacions actualment el Celler Experimental de la URV.
Noelia Silvero, de Constantí Ràdio, entrevista el Xavier Gavaldà, un apassionat col·leccionista d’objectes del ferrocarril, que desvetlla la seva passió de vida per resseguir la història d’aquest mitjà de transport.
Pep Anguera i Mònica Caballero ens parlen del Mas de Cavaller, un dels masos més antics i monumentals de Constantí. Datat de l’època medieval i conservat en relativament bones condicions, gràcies a l’esforç dels actuals propietaris, permet conèixer les formes de vida tradicionals.
Finalment, dues de les seccions habituals de la publicació: les rutes BTT amb encant, elaborades pel tècnic municipal de Joventut a l’Ajuntament de Constantí, Ignasi Manzanares, i la Ruta Natura, amb el naturalista José Antonio Latorre.
La revista es distribueix gratuítament a la Biblioteca Municipal de Constantí. Els números anteriors es poden aconseguir a l’Arxiu Històric Municipal de Constantí.
Els números anteriors de la revista “Rutes de Constantí” aquí.
TAC12: “El conte ‘El trasllat del braç de Santa Tecla’ narra l’orígen de la relíquia”
Es presenta el conte infantil sobre el Trasllat del Braç de Santa Tecla
La Biblioteca Municipal va acollir ahir dijous la presentació del conte infantil del Trasllat del Braç de Santa Tecla. Una vintena de persones van escoltar les acurades explicacions dels seus autors, el gestor del patrimoni històric, Ferran Marí, encarregat del text, i l’arquitecte i il·lustrador, Edu Polo, responsable de les imatges. Tots dos van comentar els reptes de l’èncarrec, les fonts d’inspiració i les tècniques i mètode creatiu emprats. El llibre ha estat editat per l’Editorial Mediterrània i es reparteix gratuïtament a la mateixa Biblioteca.
S’edita un conte sobre el Trasllat del Braç de Santa Tecla
El proper dijous 12 de maig, a les 19 h, es presentarà a la Biblioteca Municipal de Constantí el conté infantil “El trasllat del Braç de Santa Tecla”, escrit per Ferran Marín i il·lustrat per Edu Polo, i amb edició a càrrec de l’Editorial Mediterrània
El conte s’adreça als més petits per explicar-los de manera planera l’origen de la relíquia del Braç de Santa Tecla, des de la seva compra al rei d’Armènia fins al dipòsit temporal al castell de l’arquebisbe a Constantí i potserior trasllat processional fins a la Catedral de Tarragona a l’any 1321. La imponent comitiva va comptar amb la presència de milers de persones i de les màximes figures polítiques i religioses del país.
L’acte de presentació del conte infantil s’emmarca en els actes especials de commemoració del set-cents aniversari del Trasllat del Braç de Santa Tecla.
Actes commemoratius del 700 è aniversari del Trasllat del Braç de Santa Tecla (1321-2022)
L’Ajuntament de Constantí organitza una programació especial per commemorar els set-cents anys del Trasllat del Braç de Santa Tecla, des del Castell de Constantí fins a la Catedral de Tarragona.
D’entre els principals actes, citem la caminada popular de Constantí a Tarragona; la presentació del conte infantil sobre el Braç de Santa Tecla, amb text de Ferran Marín i il·llustracions d’Edu Polo; la xerrada de Meritxell Pérez sobre el vincle de Constantí amb l’arribada del braç sant a Tarragona; una representació teatral sobre aquest fet històric, a càrrec del grup Les Forques Teatre i textos de Ferran Marín i, la processó i ball de lluïment del Seguici de Tarragona.
El darrer número dels “estudis DE CONSTANTÍ” a racó
El número 37 de la revista “Estudis de Constantí” ja es pot consultar en format digital al repositori de RACO, juntament amb la resta dels números de la col·lecció. Això és possible gràcies al conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Constantí, l’Institut Ramon Muntaneri el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya per a la incorporació de la revista al dipòsit de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).
https://raco.cat/index.php/Constanti/index
TAC 12: “Es presenta el número 37 de la revista Estudis de Constantí”
Mònica Borrell presenta els “Estudis de Constantí”
La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va presentar divendres passat, 17 de setembre, el darrer número de la revista dels Estudis de Constantí. Una cinquantena de persones van aplegar-se a la plaça de l’Hospital per escoltar la dissertació de Mònica Borrell, que va referir-se, entre d’altres temes, a la continuïtat en el temps de la publicació constantinenca –enguany complia 37 anys de vida- i al rigor dels seus articles.
En el present número trobem un article de Jaume Massó sobre una magnífica destral prehistòrica trobada presumptament a Constantí però amb molt indicis que ens fan dubtar sobre la veracitat de la descoberta. Lluís Papiol novament s’endinsa en el monument romà de Centcelles en relació al seu context històric. Josep M. Grau signa tres articles: un primer sobre l’estimació fiscal de Constantí de 1715; un altre signat amb Armand Grau sobre la immigració de la província de Tarragona a Terrassa a començaments del segle XX i en la qual hi havia persones procedents de Constantí i un darrer, novament en solitari, sobre el repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim. Ricard Escarré recull unes cançons de sàtira política escrites per un mestre de Constantí durant els anys de la II república. Josep M. Solé Barrufet se centra en l’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona, que també tenia un bon tram dins del nostre terme municipal. Josep Franquès aclareix l’oferiment de terrenys a la Universitat Rovira i Virgili perquè la seva seu, quan encara era una delegació de la Universitat de Barcelona, s’instal·lés al terme de Constantí. En darrer lloc, Ferran Marín comenta el muntatge de l’obra “El bateig d’un rei”, una recreació del bateig del rei Jaume II a l’església de Constantí al segle XIII.
La presentació de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí” és un dels actes tradicionals en la celebració de la Diada Nacional de l’11 de Setembre i, tot i les estrictes mesures de seguretat sanitària, es va recuperar l’assistència habitual després que l’any passat l’acte quedés reduït a una gravació en vídeo.
