Arxiu de la categoria: Publicacions

Estudis de Constantí, Medi natural, Memòria històrica, Patrimoni documental, Publicacions

Presentació dels Estudis de Constantí

EC2022_coberta

El proper divendres 19 de setembre a les 19 h, davant del Refugi, tindrà lloc la presentació del número 41 de la revista “Estudis de Constantí”. L’acte serà a càrrec de Josep M. Sans Travé, historiador i arxiver. Va ser cap del Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya i director de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

El número d’enguany de la miscel·lània inclou una desena d’articles de recerca sobre Constantí.

  1. Jordi Morelló Baget: “Simó Salvador, bisbe de Barcelona… i rector
    de Constantí a principis del segle XV”.
    Aquest article aporta noves clarícies sobre la biografia de Simó Salvador, si més no en relació amb els diferents beneficis eclesiàstics que tingué adjudicats al llarg de la seva llarga carrera clerical abans no arribà a ser bisbe de Barcelona. Clergue absentista mentre va estar estudiant a Avinyó, més tard seguí formant-se en un Estudi general, que a hores d’ara sabem que fou el de Lleida. Una altra dada fins ara desconeguda és que també fou rector de Constantí, almenys de forma nominal, com ho prova el fet que hagués de designar altres preveres per ocupar-se de l’administració parroquial.
    Partint de noves informacions, sobretot de les extretes d’un registre de gràcies apostòliques que es conserva a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, passem revista a una sèrie de vicissituds que el nostre personatge hagué d’afrontar en la defensa d’alguns dels seus beneficis, en especial per ser reconegut en la capellania/comensalia de Tarragona, baldament fos per poder-ne cobrar les rendes corresponents. Aprofitem l’avinentesa per veure com es distribuïen la resta de beneficis instituïts a la parròquia de Constantí a l’època en qüestió, a més de poder passar revista succinta a les rendes percebudes per la rectoria d’acord amb un capbreu de 1421.
  2. Josep M. Llobet i Portella: “Donació i restitució del castell i el lloc del Morell l’any 1427”.
    En aquest article comentem i transcrivim les parts més importants d’un document de l’any 1427 que ens permet saber que, en aquell temps, Lluís del Prat, donzell, senyor del castell i el lloc del Morell, al Camp de Tarragona, donà perpètuament a Francesquina, mare seva, domiciliada a Sant Antolí, els susdits castell i lloc i que, posteriorment, Francesquina restituí a Lluís del Prat tot allò que li havia donat.

3. Josep M. Grau Pujol: “Cròniques de Constantí aparegudes a la premsa camptarragonina vuit-centista (1860-1890)”.
Recull que contextualitza i ordena temàticament les notícies sobre la vila de Constantí que apareixen a la premsa tarragonina de la segona meitat del segle XIX, com l’agricultura (plagues i meteorologia), la cultura (arqueologia, biblioteca popular i música), l’ensenyament (escola i mestres), les festes, la sanitat (epidèmies i professionals), el proveïment d’aigua pota-ble, comunicacions (carreteres, ferrocarril i telèfon), justícia (delinqüència i criminalitat), la notaria pública, la parròquia, etc.

4. Robert Vallverdú Martí i Josep M. Grau Pujol: “Les accions de Francesc Cerdà Socies, Quico de Constantí, durant la Tercera Guerra Carlina i els esdeveniments a la vila (1872-76).”
Després d’una introducció al moviment carlí del darrer quart del segle XIX, es recullen les cròniques periodístiques publicades sobre el capitost Francesc Cerdà, conegut amb el sobrenom de Quico de Constantí, centrades en les actuacions a les comarques meridionals del Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades, el Baix Penedès i el Priorat, amb especial atenció a les entrades al poble de Constantí i la problemàtica de les desercions.

5. Mireia Oncins da Mota Barbosa: “El cooperativisme agrari en el període d’esplendor a Catalunya (1906-1936). El cas de Constantí”.
L’estudi de les entitats agrícoles en el seu màxim apogeu a Cata-lunya proporciona un reflex de la conflictivitat al món rural, en un context de polarització social i política. A partir de la recerca de documentació d’arxiu i publicacions, s’ha procurat obtenir una aproximació a la realitat social que podria explicar la coexistència d’entitats agrícoles en un mateix municipi. En concret, s’ha plantejat un estudi comparatiu en un àmbit territorial ampli com el Camp de Tarragona des d’una perspectiva holística, per tal de contribuir a la comprensió de la realitat cooperativista agrària. S’estructura en tres blocs temàtics: l’origen teòric del cooperativisme, un estat de la qüestió sobre el cooperativisme agrari a Catalunya i l’anàlisi de determinades poblacions del Camp de Tarragona que presenten la diversitat d’escenaris possibles. En el text en qüestió, s’analitza el cas de Constantí.

6. Josep Estivill Pérez: “La repressió política a Constantí durant l’etapa del Front Popular (1936-1939)“.
Estudi de la repressió política a Constantí durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939) contra les persones, empreses i organitzacions considerades contràries al règim republicà. Es documenta la destrucció dels objectes de l’Església; la detenció, judici, empresonament, desterrament i assassinat de persones; la incautació dels seus béns i la depuració dels treballadors públics. També es recullen episodis de vida en la clandestinitat, mostres de resistència i solidaritat entre veïns i exili.

7. Josep M. Grau Pujol i Roser Mestres Ollé: “Epistolari de Lluís Gil Coll, de Constantí, des de la presó franquista de Tarragona (març-juliol de 1939)”.
Estudi i transcripció de les cartes que Josep Gil Coll, pagès de Constantí, empresonat polític a Tarragona, envia a la seva muller Teresa Garriga, de forma clandestina a través de les visites, la majoria sense passar per la censura oficial i redactades en llengua catalana. Un germà seu i dues ties també foren jutjats i empresonats. El contingut principalment versa sobre la tramesa d’aliments, medicaments, roba, calçat, paper i tinta per escriure, a més de sabó per l’higiene personal; sense oblidar la recerca d’avals abans del judici militar. Es constata l’important paper de les dones en aquell moment, la saturació de la presó, la precaució de no comentar gaires coses amb els veïns a fi de no despertar enveges, la preocupació per les terres, el refugi en la religió, l’ambient carcerari i l’enyorança de la família.

8. Josep Capdevila Vila: “Buscant la partitura de la cançó «A cullî olives»”.
Recerca al voltant de la cançó «A cullî olives», escrita per Mn. Ramon Bergadà i musicada per Francisco Brunet, per tal de recuperar-ne la partitura i descobrir la figura oblidada del seu compositor barceloní.

9. “El meu padrí, «Joan minador»”. Entrevista a Obdúlia Bofarull. Preguntes: Josep Estivill Pérez
Entrevista a Obdúlia Bofarull, veïna de Constantí, filla i neta de dos minadors que construïren i mantingueren mines i pous al terme de Constantí i municipis propers. Es comenta la importància de les mines i pous per al reg de les terres i el proveïment d’aigua potable a les fonts públiques i les cases; les eines i el sistema de treball, els riscos laborals, etc. Els minadors van exercir l’ofici fins que els avenços tecnològics van deixar obsoleta aquesta feina.

10. José A. Latorre Jiménez: “Alejandro Blasco Roig, l’últim pastor de Constantí”.
Biografia d’Alejandro Blasco Roig (pastor de Constantí).


Tanquen el volum dos escrits d’homenatge, a manera de necrològica, a Lluís Papiol Molné i Josep Franquès Sans, dos col·laboradors fidels de la revista que van traspassar recentment.

Estudis de Constantí, Exposicions, Memòria històrica, Patrimoni documental, Publicacions

40 anys dels Estudis de Constantí (1985-2025)

La revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí” compleix quaranta anys. Va ser creada el 1985 per la regidora de Cultura a l’Ajuntament de Constantí, Montserrat Duch Plana, per tal de contribuir a la difusió dels treballs de recerca sobre el poble de Constantí en qualsevol àmbit del coneixement, sobretot dels englobats en els diferents camps de les ciències socials (testimonis personals, lingüística, literatura, onomàstica, antropologia, arqueologia, història, història de l’art,  geografia, medi natural, etc.). Des de bon començament, en aquest projecte hi col·laboraren una sèrie de persones que, a partir del 1988, es constituïren en el Centre d’Estudis de Constantí. Aquesta entitat i l’Ajuntament coeditaren la publicació durant vint-i-cinc anys. El 2014, l’Ajuntament se’n va fer càrrec, novament en solitari. Des del 2019, tots els articles es poden consultar en línia a través dels repositoris de Racó i Dialnet.

L’Ajuntament de Constantí ha programat dos actes per celebrar aquest aniversari. D’una banda, el dimecres 10 de setembre, a partir de les 19 h, en el marc de l’acte de la Diada de l’Onze de Setembre, tindrà lloc, a la plaça de les Escoles Velles, la inauguració d’una exposició fotogràfica que repassa els quaranta anys de la veterana publicació constantinenca.

L’altra activitat serà el divendres 19 de setembre, a les 19 h, davant del Refugi, amb la presentació del número 41 dels “Estudis de Constantí”. L’acte serà presentat per Josep M. Sans Travé, historiador i arxiver. Sans Travé va ser cap del Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya i director de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Amb aquests actes, l’Ajuntament de Constantí vol reconèixer totes les persones que, d’una manera o altra, van posar en marxa i han donat continuïtat durant quaranta anys a la publicació acadèmica local.

Història del l'Art, Memòria històrica, Patrimoni documental, Patrimoni històric, Publicacions, Rutes de Constantí, Terme municipal, Turisme cultural

Surt el número 15 de la revista “Rutes de Constantí”

En el marc festiu de la diada de Sant Jordi, es publicà el quinzè número de la revista de turisme cultural sobre Constantí. “Rutes de Constantí” centra el seu contingut en els articles sobre el patrimoni històric i documental, la difusió del medi natural i el paisatge del terme municipals, així com la cultura popular i, en general, el talent creatiu més relacionat amb la cultura.

En el número d’enguay hi podreu trobar una entrevista a dos arqueòlegs de l’ICAC, Josep M. Puche i Jordi López, que analitzen algunes singularitats de l’estructura i la contrucció del conjunt romà de Centcelles.

Presentem també un ambiciós repàs a la figura i l’obra de l’escultor constantinenc Joan Grau, un perfecte desconegut al nostre poble, però una de les figures cabdals de l’art Barroc català del segle XVII. De la mà de l’historiador de l’art Joan Yeguas, conservador al MNAC, i els tècnics del Museu de Manresa – Museu del Barroc de Catalunya.

Entrevistem el Josep Buyó Esquerré per parlar sobre la figura de son pare i son tiet, els germans Buyó Gatell, que van comprar una de les primeres càmeres fotogràfiques al poble i van realitzar un munt d’instantànies que documenten la vida quotidiana d’abans de la guerra: una penya ciclista, els dinars familiars al mas, un dia a la platja, un ball de sardanes…

Repassem la trajectòria professional de Remei Tell, professora de música de l’Institut Martí i Franquès, impulsant la pedagogia música entre els joves. També la seva faceta de dinamitzadora cultural de primer nivell a Constantí: creadora de l’Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens”, de la Coral Centcelles i del Cicle de Concerts Centcelles, entre d’altres magnífiques iniciatives.

Continuant amb la música, dues entrevistes a dos joves que han agermanat la música amb la creativitat. D’una banda, l’arpista Anna Amigó, divulgadora de la música tradicional de caire popular, com en la cançó de Mn. Ramon Bergadà dedicada a les plegadores d’avella, que ha incorporat al seu repertori. De l’altra, Fran Nieto, un dels introductors del fenomen hip-hop i la música rap a Constantí.

L’historiador Hèctor Mir ens dibuixa una ruta pels termes rònecs propers a Constantí: els Mongons, la Granja dels Frares, el Catellot de Penalonga, el Codony, el Centelles medieval i el primer assentament del poble de Constantí, segurament a prop del camí de Sant Llorenç. Els termes rònecs són aquells nuclis de població medievals que posteriorment s’abandonaren.

Tanca la revista les recomanacions d’autors locals (publicacions, música, etc.).

Podeu consultar la publicació en digital aquí mateix i en paper a la Bibloteca i l’Arxiu Històric municipals.

RC15Baixa
Estudis de Constantí, Memòria històrica, Publicacions

Surten els Estudis de Constantí núm. 40

Una quarantena de persones van aplegar-se a la plaça davant del Refugi per assistir a l’acte de presentació del número 40 dels “Estudis de Constantí”. L’alcalde va obrir l’acte i va aclarir que l’any vinent és farà algun tipus de commemoració, perquè aleshores se celebrarà que fa quaranta anys que va aparèixer la publicació acadèmica local. A continuació, va dedicar unes paraules de record i reconeixement cap a la figura del profesor Theodor Hauschild, recentment traspassat, i un dels artífexs de la recuperació i posada en valor internacional del conjunt romà de Centcelles. Tot seguit, introduí la figura del presentador, Josep M. Macias, doctor en Història i Arqueologia per la Universitat de Barcelona, arqueòleg de l’ICAC, professor del Màster d’Arqueologia Clàssica de la UAB, l’ ICAC i la URV i professor col·laborador de l’Escola‐Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. Coordinador de l’equip de recerca de “Arqueologia Tardoantigua i Cristiana”. En els últims anys ha co-dirigit l’excavació de la vil·la romana de mas dels Frares a Constantí.

El doctor Macías va desglossar l’interès dels diferents estudis que conformen el número d’enguany i que són els següents:

  • Lluís Papiol Molné: “Quan van arribar van portar l’art romà”, p. 7-61.
    Síntesi explicativa sobre el conjunt de l’art romà en tots els seus vessants: arquitectura, escultura, pintura, mosaic, vidre, ceràmica, orfebreria i glíptica. Acaba al període paleocristià, amb una referència al monument de Centcelles.
  • Modesta Abras Carreras: “La vil·la romana de Centcelles. Un mosaic d’interpretacions”, p. 63-149.
    Interpretació del conjunt monumental de Centcelles; en particular, sobre la funció de l’edifici, la seva cronologia i el mosaic de la cúpula. Es posa en valor la importància i singularitat de les dues sales monumentals i del mosaic cupular.
  • Eugeni Perea Simón: “Capbrevacions eclesiàstiques: Constantí i Riudoms en les dinàmiques  socials, culturals, agràries i protoindustrials del Camp de Tarragona (segles XVII-XVIII)”, p. 151-183.
    El capbreu és una font documental d’ampli espectre per a la historiografia, atès que al seu interès fiscal i econòmic s’hi han d’afegir valors de coneixement respecte al domini senyorial, la demografia, els serveis bàsics de la universitat i llur patrimoni, l’agricultura i la indústria, l’onomàstica i la lexicografia. En aquest article s’analitzen diverses capbrevacions de la Mitra i Mensa canonical de Tarragona sobre llurs feus a Constantí i Riudoms en els segles XVII-XVIII. També en relaciona elements amb els d’altres viles del seu entorn i acaba oferint-nos resultats inèdits sobre el coneixement d’ambdues viles: relacions i interessos dels municipis, percentatges de distribució de la terra en jornals, terminologia de mesures agràries, ocurrències de noms i prenoms, i aportacions a la lexicografia.
  • Josep M. Grau Pujol: “Ressò de l’ètnia gitana a la premsa tarragonina: entre la marginalitat i la criminalitat (1861-1899)”, p. 185-231.
    A través de la premsa editada al Camp de Tarragona en el segle XIX, es recullen les notícies sobre els gitanos, estructurades en diversos àmbits, la repressió institucional, (control i expulsió), les diferents ocupa-cions, centrades principalment al voltant dels animals de peu rodó, i la venda ambulant de roba en fires i mercats. També es tracten les relacions amb la justícia, els atacs contra la hisenda pública (circulació de moneda falsa), el patrimoni privat (furts i robatoris) i, finalment, contra la integritat física de les persones.
  • Joan Camós Cabecerán – Josep M. Grau Pujol: “Immigració del Camp de Tarragona a l’Hospitalet de Llobregat segons el padró d’habitants de 1910”, p. 233-257.
    Estudi dels immigrants originaris de les tres comarques del Camp de Tarragona, que habiten a l’Hospitalet de Llobregat segons el padró d’ha-bitants de 1910, s’analitzen els períodes d’arribada, l’edat, l’origen geogràfic, la distribució professional, a més dels seus cònjuges i fills. Per millorar la qualitat de les dades, s’han contrastat individualment amb els padrons de 1900 i 1915.
  • Josep Estivill Pérez: “La clausura de l’escola de les monges de Constantí (1936)”, p. 259-274.
    La II República va posar en pràctica una política de separació entre Església i Estat, que tingué conseqüències en la pràctica del culte, les ordes religioses i, sobretot, l’educació religiosa. La substitució de l’ensenya-ment catòlic en favor de l’escola pública laica provocà una enorme tensió social. Constantí va ser un dels municipis on una escola religiosa, existent des del darrer terç del segle XIX, va ser suprimida al maig de 1936 i causà un enfrontament entre veïns, que acabà amb agressions verbals i físiques, l’actuació de les forces de seguretat i posteriors detencions, empresona-ments i judici. Marca un punt de polarització ideològica, que esclatarà amb extrema violència tan sols unes setmanes després, en el marc de la Revolució i la Guerra Civil.
  • Edgar Rodriguez Lopez: “Repressió franquista. La Delegació Local de Falange a Constantí (1939-1972)”, p. 275-286.
    La Falange fou un dels mecanismes de repressió més efectius durant la dictadura franquista, especialment en els seus inicis. La Falange, o el Partit Únic, era qui dictava les noves normes morals i ètiques del règim sobre la població. En aquest treball s’investiga sobre la delegació local de Falange a Constantí, per poder conèixer el funcionament i les costums de l’organització a partir de documentació d’arxiu com actes de reunions, llistes d’afiliats, reglamentació, entre d’altres. A més, es parla de la Causa General, un aspecte bastant desconegut però que és imprescindible d’esmentar alhora de parlar de la repressió que exercia el règim de Franco sobre els moviments polítics contraris.
EC2022_coberta
Cultura popular, Història del l'Art, Medi natural, Memòria històrica, Patrimoni documental, Patrimoni històric, Publicacions, Ràdio, Rutes de Constantí, Terme municipal, Turisme cultural

Surt el número 14 de la revista Rutes de Constantí

La revista Rutes de Constantí es dedica a la difusió del patrimoni del patrimoni històric i altres atractius del poble de Constantí. En el número 14 (2024) oferim els següents continguts:

  • Entrevista a Ramon Miró Bernat sobre el dietari inèdit de Mn. Ramon Bergadà, on parla de la seva estada a l’Albi i a Constantí.
  • El mural del Seguici Popular de Constantí.
  • Les obres de l’arquitecte modernista Josep M. Jujol a l’església parroquial de Constantí
  • Reportatge sobre la figura dels geòlegs Núria Solé i Jaume de Porta, geòlegs de renom, a càrrec de José A. Latorre i Josep Estivill
  • Entrevista a Jordi Martínez, director de Constantí Ràdio, sobre els vint-i-cinc anys de la creació de l’emissora municipal.
  • Entrevista a Gemma Jove, responsable dels serveis fotogràfics del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.
  • Entrevista a Joan Carles Blanch, autor del llibre il·lustrat Operació Tecla. Una història de poder.
  • BTT amb encant: Voltant el terme de Constantí, per Bernat Cutchet, amb la col·laboració de Juanjo Martínez.
  • El conreu d’oliveres, a càrrec de José Antonio Latorre.

Aquesta publicació es reparteix gratuïtament a la Biblioteca Municipal de Constantí i també es pot consultar en línia aquí.

Estudis de Constantí, Memòria històrica, Patrimoni documental, Publicacions

Es presenten els Estudis de Constantí

Feu un comentari

Enguany, l’acte de presentació dels Estudis de Constantí, que va tenir lloc el divendres 16 de setembre, va ser especialment lluït. L’escenari s’havia traslladat a la remodelada plaça davant del refugi de la Guerra Civil. El presentador, de luxe, Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona, amb una disertació entusiasta sobre els articles i els autors del volum dels Estudis. El temps també va acompanyar i, sobretot, la fidelitat de la cinquantena de seguidors de la miscel·lània que any rere any segueixen amb interès les recerques dels investigadors locals.

Fotos: Fortuny fotògrafs

Estudis de Constantí, Memòria històrica, Publicacions, Terme municipal

Divendres 16 de setembre, es presenta els “Estudis de Constantí” núm. 38

Feu un comentari

Divendres 16 de setembre, a les 19 h, davant del Refugi, es presentarà la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte anirà a càrrec d’Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic de Tarragona.

El número d’enguany dels “Estudis de Constantí” és el 38 i conté els següents articles:

  • Lluís Papiol Molné: “Mira! Calle Serrano nº 159 de Madrid”.
    Breu història de les activitats de l’Institut Arqueològic Alemany a Espanya, amb especial referència a la recuperació de la vil·la romana de Centcelles, a la interpretació del mosaic paleocristià de la seva cúpula i al valor de la fotografia en la recerca arqueològica.

  • Jordi Anglès Sanahuja – Josep M. Grau Pujol: “El mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (primera meitat del segle XVIII)”
    Estudi dels matrimonis celebrats a Tarragona entre els anys 1700-41 per part dels nascuts i residents a la vila de Constantí. La mostra la formen una trentena de contraents, la majoria dels quals són homes (63,3%). A banda de la seva cronologia, es comenten les professions dels nuvis i la dels seus pares, en ambdós casos sobretot pagesos. El principal origen de les seves parelles és el Camp de Tarragona, on destaca la seva capital administrativa. També s’aporten dades de l’impacte de la Guerra de Successió a Constantí.

  • Jordi Anglès Sanahuja – Josep M. Grau Pujol: “El mercat matrimonial entre Constantí i Tarragona (segona quinzena del segle XIX)”
    Anàlisi dels casaments dels nuvis nascuts o residents a Constantí celebrats a Tarragona en el primer terç del segle XIX, a partir de les dades que aporten els registres sacramentals, cronologia, distribució professional dels ho-mes o dels marits i també dels progenitors, a més de la geografia dels cònjuges. S’aprofiten els padrons municipals del mateix període i les notícies sobre la vila aparegudes a la premsa de la segona meitat de la centúria.

  • Josep M. Grau Pujol: “Paperers i altres oficis no agraris de Constantí segons els llibres sacramentals (1815-1850)”
    Estudi de les activitats dels sectors secundari i terciari de Constantí a través dels llibres parroquials de la primera meitat del segle XIX, en no haver-se conservat la documentació municipal d’aquest període. Més que la quantificació, s’analitza la procedència geogràfica i social dels seus membres, les professions més endogàmiques i les que no. S’utilitza la premsa tarragonina de la segona meitat com a recurs historiogràfic a fi de comprendre millor el funcionament de l’economia i la societat.

  • Joan Boscà: “100 años de la tragedia olvidada de Constantí”
    El 1922 durant la celebració de la carrera automobilística II Trofeu Armangué de Tarragona, es va produir un terrible accident mortal que va sacsejar especialment el poble de Constantí. Arribat el seu centenari, toca reviure i relocalitzar un accident gairebé perdut en el temps.

  • Josep M. Solé Barrufet: “Pou Soler Bas”
    La crisi de l’aigua potable al Camp de Tarragona durant la dècada dels anys 80 i les diferents solucions que es van dur a terme per tal de resoldre- ho.
Medi natural, Memòria històrica, Patrimoni històric, Publicacions, Rutes de Constantí, Terme municipal, Turisme cultural

Surt la revista Rutes de Constantí núm. 12

Feu un comentari

Es publica el dotzè número de la revista de turisme cultural “Rutes de Constantí”. Es tracta d’un publicació anual de divulgació sobre el patrimoni històric, el medi natural i, en general, la cultura al poble de Constantí.

Miquel Pérez Garcia recupera la figura del tenor Àngel Font i Serra, un músic local dedicat al cant líric, que va tenir una carrera professional intensa i important, amb actuacions al Gran Teatre del Liceu i participació en gravacions fonogràfiques, que encara avui es conserven. La seva carrera a finals del segle XIX i i començaments del XX va ser molt breu, perquè de sobte va desaparèixer dels escenaris, segurament per raons personals. Avui se’l reivindica com un dels millors tenors del seu temps.

Juanjo Martínez, de l’empresa Natura Local, revisita dues rutes de turisme cultural: una renovada “Ruta de l’aigua” i la “Ruta de Sant Llorenç”. Aquesta vegada es posa un especial èmfasi en el medi natural i en el suport de les noves tecnologies per fer el recorregut.

Els arqueòlegs i investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Josep M. Macias i Francesc Rodríguez Martorell, comenten els descobriments de l’actual campanya d’excavacions al jaciment de la vil·la romana de Mas dels Frares, un conjunt que esta descobrint un centre de producció i comercialització de vi a l’antiguitat, precisament al mateix lloc on té les seves instal·lacions actualment el Celler Experimental de la URV.

Noelia Silvero, de Constantí Ràdio, entrevista el Xavier Gavaldà, un apassionat col·leccionista d’objectes del ferrocarril, que desvetlla la seva passió de vida per resseguir la història d’aquest mitjà de transport.

Pep Anguera i Mònica Caballero ens parlen del Mas de Cavaller, un dels masos més antics i monumentals de Constantí. Datat de l’època medieval i conservat en relativament bones condicions, gràcies a l’esforç dels actuals propietaris, permet conèixer les formes de vida tradicionals.

Finalment, dues de les seccions habituals de la publicació: les rutes BTT amb encant, elaborades pel tècnic municipal de Joventut a l’Ajuntament de Constantí, Ignasi Manzanares, i la Ruta Natura, amb el naturalista José Antonio Latorre.

La revista es distribueix gratuítament a la Biblioteca Municipal de Constantí. Els números anteriors es poden aconseguir a l’Arxiu Històric Municipal de Constantí.

Rutes de Constantí, núm. 12 (2022)

Els números anteriors de la revista “Rutes de Constantí” aquí.