Una quarantena de persones van aplegar-se a la plaça davant del Refugi per assistir a l’acte de presentació del número 40 dels “Estudis de Constantí”. L’alcalde va obrir l’acte i va aclarir que l’any vinent és farà algun tipus de commemoració, perquè aleshores se celebrarà que fa quaranta anys que va aparèixer la publicació acadèmica local. A continuació, va dedicar unes paraules de record i reconeixement cap a la figura del profesor Theodor Hauschild, recentment traspassat, i un dels artífexs de la recuperació i posada en valor internacional del conjunt romà de Centcelles. Tot seguit, introduí la figura del presentador, Josep M. Macias, doctor en Història i Arqueologia per la Universitat de Barcelona, arqueòleg de l’ICAC, professor del Màster d’Arqueologia Clàssica de la UAB, l’ ICAC i la URV i professor col·laborador de l’Escola‐Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. Coordinador de l’equip de recerca de “Arqueologia Tardoantigua i Cristiana”. En els últims anys ha co-dirigit l’excavació de la vil·la romana de mas dels Frares a Constantí.

El doctor Macías va desglossar l’interès dels diferents estudis que conformen el número d’enguany i que són els següents:

• Lluís Papiol Molné: “Quan van arribar van portar l’art romà”, p. 7-61.
  Síntesi explicativa sobre el conjunt de l’art romà en tots els seus vessants: arquitectura, escultura, pintura, mosaic, vidre, ceràmica, orfebreria i glíptica. Acaba al període paleocristià, amb una referència al monument de Centcelles.
  
• Modesta Abras Carreras: “La vil·la romana de Centcelles. Un mosaic d’interpretacions”, p. 63-149.
  Interpretació del conjunt monumental de Centcelles; en particular, sobre la funció de l’edifici, la seva cronologia i el mosaic de la cúpula. Es posa en valor la importància i singularitat de les dues sales monumentals i del mosaic cupular.
  
• Eugeni Perea Simón: “Capbrevacions eclesiàstiques: Constantí i Riudoms en les dinàmiques  socials, culturals, agràries i protoindustrials del Camp de Tarragona (segles XVII-XVIII)”, p. 151-183.
  El capbreu és una font documental d’ampli espectre per a la historiografia, atès que al seu interès fiscal i econòmic s’hi han d’afegir valors de coneixement respecte al domini senyorial, la demografia, els serveis bàsics de la universitat i llur patrimoni, l’agricultura i la indústria, l’onomàstica i la lexicografia. En aquest article s’analitzen diverses capbrevacions de la Mitra i Mensa canonical de Tarragona sobre llurs feus a Constantí i Riudoms en els segles XVII-XVIII. També en relaciona elements amb els d’altres viles del seu entorn i acaba oferint-nos resultats inèdits sobre el coneixement d’ambdues viles: relacions i interessos dels municipis, percentatges de distribució de la terra en jornals, terminologia de mesures agràries, ocurrències de noms i prenoms, i aportacions a la lexicografia.
  
• Josep M. Grau Pujol: “Ressò de l’ètnia gitana a la premsa tarragonina: entre la marginalitat i la criminalitat (1861-1899)”, p. 185-231.
  A través de la premsa editada al Camp de Tarragona en el segle XIX, es recullen les notícies sobre els gitanos, estructurades en diversos àmbits, la repressió institucional, (control i expulsió), les diferents ocupa-cions, centrades principalment al voltant dels animals de peu rodó, i la venda ambulant de roba en fires i mercats. També es tracten les relacions amb la justícia, els atacs contra la hisenda pública (circulació de moneda falsa), el patrimoni privat (furts i robatoris) i, finalment, contra la integritat física de les persones.
  
• Joan Camós Cabecerán – Josep M. Grau Pujol: “Immigració del Camp de Tarragona a l’Hospitalet de Llobregat segons el padró d’habitants de 1910”, p. 233-257.
  Estudi dels immigrants originaris de les tres comarques del Camp de Tarragona, que habiten a l’Hospitalet de Llobregat segons el padró d’ha-bitants de 1910, s’analitzen els períodes d’arribada, l’edat, l’origen geogràfic, la distribució professional, a més dels seus cònjuges i fills. Per millorar la qualitat de les dades, s’han contrastat individualment amb els padrons de 1900 i 1915.
  
• Josep Estivill Pérez: “La clausura de l’escola de les monges de Constantí (1936)”, p. 259-274.
  La II República va posar en pràctica una política de separació entre Església i Estat, que tingué conseqüències en la pràctica del culte, les ordes religioses i, sobretot, l’educació religiosa. La substitució de l’ensenya-ment catòlic en favor de l’escola pública laica provocà una enorme tensió social. Constantí va ser un dels municipis on una escola religiosa, existent des del darrer terç del segle XIX, va ser suprimida al maig de 1936 i causà un enfrontament entre veïns, que acabà amb agressions verbals i físiques, l’actuació de les forces de seguretat i posteriors detencions, empresona-ments i judici. Marca un punt de polarització ideològica, que esclatarà amb extrema violència tan sols unes setmanes després, en el marc de la Revolució i la Guerra Civil.
  
• Edgar Rodriguez Lopez: “Repressió franquista. La Delegació Local de Falange a Constantí (1939-1972)”, p. 275-286.
  La Falange fou un dels mecanismes de repressió més efectius durant la dictadura franquista, especialment en els seus inicis. La Falange, o el Partit Únic, era qui dictava les noves normes morals i ètiques del règim sobre la població. En aquest treball s’investiga sobre la delegació local de Falange a Constantí, per poder conèixer el funcionament i les costums de l’organització a partir de documentació d’arxiu com actes de reunions, llistes d’afiliats, reglamentació, entre d’altres. A més, es parla de la Causa General, un aspecte bastant desconegut però que és imprescindible d’esmentar alhora de parlar de la repressió que exercia el règim de Franco sobre els moviments polítics contraris.