Espai patrimoni, núm. 3

foto de Constantí Ràdio.

“En aquest tercer programa de la temporada el Jaume Cardona ens contagiarà la seva passió febril per caçar ruïnes. Al Tema de la setmana parlarem del seu mètode de recerca i dels indrets oblidats que ha immortalitzat càmera en mà.
‘Com estructurar la biblioteca local a casa nostra’ és el tema triat pel Josep Estivill, qui avui ens desenvoluparà els consells que va publicar a la revista “El Racó de l’Arxiu” en Jaume Teixidó, arxiver de Falset.
Sortim a passar el diumenge al Catllar a la nostra secció ‘Tarragona, poble a poble’. De la mà de la Isabel Llavoré Fàbregas, guia del castell, visitarem
aquest monument, que és alhora el centre d’interpretació dels castells del Gaià, l’església de Sant Joan Baptista i passejarem pels carrers d’aquesta localitat, tots ells plens d’història, però també d’històries i de sensacions.
Sóc el Ferran Marín i això és Espai Patrimoni. Comencem el nostre viatge per l’univers del patrimoni cultural.”

Escolta el programa número 3, emès el 8-11-2017

 

En pdf el catàleg de l’exposició “El fil de la història”

https://scontent.fmad3-2.fna.fbcdn.net/v/t1.0-9/23621307_1535973136497550_6950631870501783835_n.jpg?oh=d9dc7bf18e01b185aba5951bdbdce0bb&oe=5A91A0FC

Ja teniu disponible al web del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona el catàleg digital de l’exposició “El fil de la HIstòria”, on podreu accedir a tots els continguts i eines digitals que es presenten a l’exposició, com ara audiovisuals, vídeos, gravacions, jocs… tota una exposició al vostre abast en un sol clic!
Podeu consultar i descarregar-lo de manera gratuïta en format PDF a l’enllaç següent: https://goo.gl/VaWZjL

https://scontent.fmad3-2.fna.fbcdn.net/v/t1.0-9/23517920_1535973193164211_6639684356433187510_n.jpg?oh=179669d3d3c3c46af49c62e1987ac31b&oe=5A9444A6

Èxit de la presentació del llibre de Ramon Cerdà

La Biblioteca Municipal es va omplir de gom a gom el passat divendres 17 de novembre per assistir a la presentació del llibre del lingüista Ramon Cerdà: “Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal” editat per l’Ajuntament de Constantí. L’acte va començar amb la donació a l’Ajuntament d’un quadre amb l’escut de Constantí confeccionat per la Sra. Magda Duch.

Tot seguit, l’historiador Josep M. Sabaté Bosch, professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili, va explicar aspectes interessants del llibre; en particular, sobre les formes de vida i de socialització de la gent durant la postguerra. Amb un estil molt amè i ple d’anècdotes, el professor Sabaté va fer les delícies del públic assistent que, en més d’una ocasió, va complementar les dades o comentaris de l’explicació.

A continuació, Ramon Cerdà va aportar encara més anècdotes i va aclarir alguns dels dubtes, sobre dels aspectes més tècnics. L’acte va acabar amb una llarga sessió de signatures i dedicatòries per part de l’autor.

Recordeu que el llibre sobre la parla i els costums de Constantí el podeu aconseguir gratuïtament demanant-lo a l’OAC de l’Ajuntament, a la Biblioteca Municipal o a l’Arxiu Històric.

El dijous 16 de novembre es presentarà el llibre sobre la parla de Constantí

El proper dijous 16 de novembre de 2017, a les 19 h., a la Biblioteca Municipal de Constantí,es presentarà el llibre de Ramon Cerdà “Parla i costums del Constantí dels quaranta i cincuanta”. la presentació serà a càrrec de l’historiador Josep M. Sabaté Bosch, profesor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili.

En el transcurs de l’acte es farà entrega de l’escut de Constantí confeccionat per Magda Duch.

CAMINADA DE GERMANOR ENTRE CONSTANTÍ I LA CANONJA

La caminada de germanor entre La Canonja i Constantí va aplegar el passat diumenge 29 d’octubre un nombros grup format per unes 200 persones. El bon temps, va acompanyar el recorregut que va mostrar els elements més característics d’un paisatge que, en bona mesura, és compartit entre tots dos pobles. Els dos guies van fer amenes explicacions sobre el Mas de la Simona, el Mas de l’Alemany i el Mas de Segarra, el trolebús que unia Reus amb Tarragona o la fita de separació entre els termes de Reus i Constantí. I ja dins de la Canonja, amb la visita a l’interior del refugi de la Guerra Civil i del Castell de Masricart, tots dos indrets molt ben arreglats. Un dinar popular va posar punt i final a aquesta caminada que va deixar una molt bona impressió.

Es presenta el número 33 dels “Estudis de Constantí”

Aquest dijous 28 de setembre es va fer a la Biblioteca Municpal l’acte de presentación del número 33 de la miscel·lània “Estudis de Constantí”. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde, Oscar Sánchez, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Dolors Fortuny, i va ser presentat per Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i persona molt vinculada al patrimoni històric de Constantí, concretament amb la coordinació del projecte “Centcelles, el nostre objectiu” que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Constantí i tots els centres educatius del municipi. També és comissària de l’exposició que es pot veure actualment al MNAT, El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu: un projecte educatiu per a compartirbasada en els treballs realitzats al llarg de les cinc edicions del projecte”Centcelles, el nostre objectiu”.

El número 33 dels “Estudis de Constantí” inclou aquest any 7 articles, d’alguns col·laboradors habituals de la publicació,com és el cas dels historiadors Lluís Papiol, que aporta un article que repassa algunes aportacions de Grècia i Roma i la seva influència a Catalunya amb les colònies d’Empúries i Tàrraco; Josep Maria Grau Pujol,  que aporta dos articles que estan molt relacionats: en un parla del treball femení urbà i a l’altre del treball dels carreters i traginers. En tos dos casos es refereix al Camp de Tarragona i a les primeres dècades del segle XIX; el també historiador i arqueòleg Jaume Massó Carballido aporta un article sobre una de les primeres visites que es va fer a Centcelles. Es tracta de la visita que va fer l’Associació d’Excursions Catalana el 1883 i que té a veure amb el re-descobriment del monument.

La publicació d’enguany també inclou un article de Martí Rom sobre el crim de Sant Ramon,  un assalt violent als masovers del Mas de Sant Ramon el 1857. Els fets van tenir molt de ressò a tot el país fins al punt que se’n va publicar una crònica en forma de romanç. Per la seva banda, eljove historiador Albert Solé, s’estrena als “Estudis de Constantí” amb un repàs molt detallat dels casos de repressió franquista perpetrats just després de la Guerra Civil pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. El número d’aquest any es completa amb un article de Josep Franquès, responsable de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran a Constantí, que es fan al Sindicat Agrícola, i que en el seu article aporta informació sobre com ha evolucionat aquest projecte de l’àrea social de la URV durant els darrers anys.

Font: http://www.constanti.cat/noticies/new/738/es-presenta-el-numero-33-dels-estudis-de-constanti

Fotos : Rafael Solé

Els “Estudis de Constantí” núm. 33

Un any més es publica la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. Porta fent-ho de manera ininterrompuda des de fa trenta-tres anys. Novament, a les portes de l’acte de presentació, que tindrà lloc a la Biblioteca Municipal el dijous 28 de setembre a les 19’30 h., fem un repàs als articles d’enguany.

Grècia i Roma

La genealogia del món occidental ens porta clarament a l’època antiga. Lluís Papiol repassa algunes aportacions de Grècia i Roma i la seva influència a Catalunya amb les colònies d’Empúries i Tàrraco. D’aquesta última ciutat, l’autor repassa els principals monuments, amb alguna anècdota personal sobre excavacions on va participar.

Demografia a l’època contemporània

Josep M. Grau publica dos articles que estan molt relacionats. En un parla del treball femení urbà i a l’altre del treball dels carreters i traginers. En tos dos casos es refereix al Camp de Tarragona i a les primeres dècades derl segle XIX. És una recerca molt exhaustiva bastida amb fonts demogràfiques.

El crim de Sant Ramon

Marti Rom explica un assalt violent als masovers del Mas de Sant Ramon el 1857. Els fets van tenir molt de ressò a tot el país fins al punt que se’n va publicar una crònica en forma de romanç.

Les primeres visites a Centcelles

L’historiador i arqueolèg Jaume Massó, un dels col·laboradors més veterans a la miscel·lània, transcriu i comenta una de les primeres descripcions publicada en premsa de la vil·la romana de Centcelles. Es tracta de la visita que va fer l’Associació d’Excursions Catalana el 1883 i que té a veure amb el re-descobriment del monument.

La Llei de Responsabilitats Polítiques a Constantí

Aquest article d’Albert Solé és un repàs molt detallat dels casos de repressió franquista perpetrats just després de la Guerra Civil pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. És un treball acadèmic investigat amb molt de rigor.

L’activitat de les Aules d’Extensió Universitària a Constantí

Clou la revista Josep Franquès amb informació sobre l’activitat de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran dels darrers anys. És l’ampliació d’un primer lliurament de fa un temps on es s’explicava l’activitat de les Aules fins al moment de publicació de l’article; doncs ara hi trobem la continuació fins al moment actual.

Esperem que la miscel·lània d’enguany sigui del vostre gust i us convidem a l’acte de dijous vinent a la Biblioteca Municipal de Constantí a les 19,30 h.

 

 

SE CELEBRA LA CAMINADA NOCTURNA

Més d’un centenar de persones van participar divendres passat a la caminada nocturna pel Constantí medieval. Ferran Marín, autor de la novel·la històrica “Gastó de Constantí”, va explicar l’origen del poble de Constantí al segle XII i la seva estructura urbanística, amb el castell, l’església i les muralles. Es va resseguir el perímetre de la muralla i d’alguns dels carrers de la Vila de Dalt i de la Vila de Baix. Aquest traçat, amb algunes variacions, es manté fins a l’actualitat. Algunes làmines que portava el guia serviren per il·lustrar el sistema defensiu o l’aspecte dels temples parroquials que s’han succeït en el temps. L’itinerari es va portar a terme ben avançada la nit, el que va donar un aire nou a la visita als monuments històrics.

El grup davant del pany de la muralla de Constantí, al lloc on antigament hi havia l'Hospital de Constantí. Foto: Rafael Solé.

El guia, Ferran Marín, explicant la unió del castell i l'església a través del carrer Església Vella. Foto Rafael Solé