L’Ajuntament de Constantí organitza una programació especial per commemorar els set-cents anys del Trasllat del Braç de Santa Tecla, des del Castell de Constantí fins a la Catedral de Tarragona.
D’entre els principals actes, citem la caminada popular de Constantí a Tarragona; la presentació del conte infantil sobre el Braç de Santa Tecla, amb text de Ferran Marín i il·llustracions d’Edu Polo; la xerrada de Meritxell Pérez sobre el vincle de Constantí amb l’arribada del braç sant a Tarragona; una representació teatral sobre aquest fet històric, a càrrec del grup Les Forques Teatre i textos de Ferran Marín i, la processó i ball de lluïment del Seguici de Tarragona.
L’Ajuntament de Costantí ha publicat el número 11 de la revista de turisme cutural “Rutes de Constantí”.
Coberta del número 11 de la revista “Rutes de Constantí”
En el número actual s’hi poden trobar entrevistes a l’Albert Solé, sobre la història de l’ensenyament públic a Constantí (a propòsit de la commemoració l’any passat del centenari de la inauguració de les Escoles Velles feta al 1920), i a l’Anton Pàmies, que ens parla de l’arquitecte que dissenyà aquest emblemàtic edifici, el reusenc Pere Caselles, La vinculació d’aquest arquitecte amb Constantí i els documents que d’ell es conserven a l’Arxiu Municipal de Constantí són comentats de mans del seu responsable, Josep Estivill.
L’arquitecte reusenc Anton Pàmies vist pel també arquitecte reusenc Pere Caselles.L’historiador local Albert Solé examina l’evolució de l’ensenyament a Constantí als darrers cent cinquanta anys.
Un altre artista vinculat a Constantí és el pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Esglèsia Parroquial de Constantí. Parlem amb la seva filla, Mireia Català, de la figura del seu pare, les influències, característiques i estil, principals obres, etc.
La figura del pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Església Parroquial de Sant Feliu de Constantí, de la mà de la seva filla Mireia.
L’investigador José Luís Cifuentes, un bon especialista en rastrejar el cost humà de les guerres contemporànies entre la població local ha resseguit el fatídic rastre de vuit constantinencs que van ser deportats i assassinats al camp de concentració de Mauthausen, durant la II Guerra Mundial.
José Luis Cifuentes aborda el dolorós episodi de la deportació de constantinencs als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial amb documentació inèdita
En darrer lloc, dos articles per explorar específicament el nostre terme municipal, obra de col·aboradors habituals de la revista: d’una banda, el tècnic municipal de joverntut, Ignasi Manzanares, ha preparat una llarg ruta en BTT de cent quilòmetres, que va des de Constantí fins a Prades. De l’altra, el naturalista José Antonio Latorre, ens parla de la pèrdua de biodiversitat al terme de Constantí a través de l’exemple de les partides de Rabassols i la Coma.
BTT amb encant; des de Constantí fins a Prades. Ruta comentada pel tècnic municipal de joveentut, Ignasi Manzanares.La pèrdua de biodiversitat al nostre terme municipal mostrada de manera eloqüent amb la comparativa de dues fotografies àeries de la mateixa zona separades entre sí setanta anys. Article del naturalista José Antonio Latorre.
Trobareu aquesta revista en paper a la Biblioteca Municipal de Constantí i podeu consultar-la també en línia al repositori d’Issuu.
El passat diumenge 20 d’octubre va tenir lloc la caminada popular que anava de Constantí als Pallaresos, amb la participació d’un centenar de persones i d’un lleuger plugim que en alguns moments va fer acte de presència. El tram final del recorregut, des de Sant Salvador fins als Pallaresos, va despertar un gran interès per les sorprenents vistes panoràmiques que oferia.
La segona part de la jornada va consistir en la visita guiada a la Casa Bofarull, una de les obres més atractives i singulars de l’arquitecte Josep M. Jujol, però encara molt desconeguda per bona part dels assistents.
La darrera part va consistir en un dinar popular i, tot seguit, tornada en bus fins a Constantí.
La caminada de germanor entre La Canonja i Constantí va aplegar el passat diumenge 29 d’octubre un nombros grup format per unes 200 persones. El bon temps, va acompanyar el recorregut que va mostrar els elements més característics d’un paisatge que, en bona mesura, és compartit entre tots dos pobles. Els dos guies van fer amenes explicacions sobre el Mas de la Simona, el Mas de l’Alemany i el Mas de Segarra, el trolebús que unia Reus amb Tarragona o la fita de separació entre els termes de Reus i Constantí. I ja dins de la Canonja, amb la visita a l’interior del refugi de la Guerra Civil i del Castell de Masricart, tots dos indrets molt ben arreglats. Un dinar popular va posar punt i final a aquesta caminada que va deixar una molt bona impressió.
Ha sortit el vuitè número de la revista “Rutes de Constantí”. La guia turística i cultural del nostre poble compta amb més pàgines i un disseny renovat.
En aquest número hi trobareu una entrevista a l’Oriol Nicolau, on parla dels masos del terme i de les formes de vida que hi anaven lligades. La periodista Tate Cabré descobreix els tres masos que van ser reformats a finals del segle XIX o començaments del XX per comerciants indians a la seva tornada d’Amèrica. Voleu saber quins són aquests tres masos colonials i quins trets els caracteritzen? Presentem també els dibuixos de l’il·lustrador Hugo Prades sobre l’evolució històrica del monument de Centcelles. Us expliquem com els va realitzar i els acompanyem dels esbossos preparatoris. El periodista del Diari de Tarragona Iñaki Delaurens ens presenta alguns llocs atractius de la ruta de Sant Llorenç.Finalment, l’arquitecte municipal, Chrístian Twose, ens explica l’ambiciós procés de restauració del Pont de les Caixes i ens mostra imatges de l’abans, el durant i el després d’aquesta restauració.
A banda dels articles, la publicació turística inclou les seccions fixes de les rutes en BTT, les rutes naturalistes i els articles d’opinió dels guies culturals. En particular, trobareu reproduít el romanç del 1857 sobre el robatori i crim del Mas de Sant Ramon.
La revista “Rutes de Constantí” podeu aconseguir-la gratuïtament a l’Ajuntament de Constantí i a la Biblioteca Municipal.
Prop de 300 persones van participar aquest passat diumenge a la II Caminada de Primavera fins al mas de Sant Ramon. L’itinerari, guiat per l’historiador Ricard Escarré, va servir per conèixer indrets com el Mas de Serapi, la Creu de Salom (on es va estrenar una senyalització del lloc exacte on hi havia antigament aquesta creu de terme), el naixement de la mina d’aigua de Sant Pol i Riudarenes, el mas i l’ermita de sant Ramon i, de lluny, el Mas de l’Apegalós. A l’interior de l’ermita, una representant del patronat va explicar la feina de restauració de l’edifici feta per voluntaris durant aquests darrers anys i va subratllar el vincle emocional de l’ermita amb la gent de Constantí. L’últim tram de la caminada va ser per visitar el Mas de la Torre de Fàbregues, on membres de l’associació Aprodisca, d’ajuda a persones amb discapacitat, van explicar la tasca que realitzen al mas i la importància de tenir una bona relació amb el poble de Constantí.
La jornada va continuar amb un dinar popular per a unes 300 persones a l’esplanada davant del mas de Sant Ramon i posteriors actuacions culturals. El Grup de Batucada i el Conjunt Instrumental d’Adults de l’Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens” de Constantí, dirigits per Gerard Masip i Núria Ferrer, respectivament, oferiren una mostra musical. Després, membres de l’Associació Literària de Constantí van recitar un conjunt de poemes i, per acabar, el grup de Balls de Cercavila de la Societat el Casinoes van fer uns balls tradicionals on participaren molts dels assistents.
Un cop més, i ja en són uns quants, es va celebrar la caminada popular per descobrir els llocs més atractius del nostre terme municipal. El guia Carles Alcoy acompanyà una vintena de participants a veure indrets com la Creu de Salom, alguns pous d’una mina d’aigua, vil·les romanes; tots ells, elements que hi són, però no es veuen a simple vista. També vam veure el mas dels Frares, de lluny, i el Celler Experimental, de fora. L’ermita de sant Llorenç i les sitges medievals no les vam saber trobar, però hi són. El clot de Santromà sí que el vam veure, perquè és immens -el Carles ens va ensenyar una foto molt curiosa d’un mas que hi havia al centre del clot, però va acabar arruïnada-. En canvi, el mas de Serapi, que sempre el véiem de fora, aquesta vegada el vam poder veure des de dins, ja que la finca estava oberta i el propietari molt amablement ens va deixar fer l’explicació a l’interior.
Una edició més de la caminada que, com sempre, transcorre en un ambient molt agradable i, aquesta vegada, amb un temps magnífic (sense fred ni calor) que ens va acompanyar durant tot el recorregut.
Moltíssima gent, unes 150 persones, van participar a la caminada popular de diumenge passat, que va recórrer la Ruta de Sant Ramon. Novament, el nostre guia de capçalera, el Carles Alcoy, va fer un repàs d’alguns elements del patrimoni històric de Constantí, que alguns d’ells són poc coneguts per molts dels veïns del poble. Vam sortir de la Closa per visitar l’era de Ros Soler i allí explicar el funcionament de les eres i recordar algunes dites populars que hi estan relacionades. Després, vam visitar el curiosíssim maset de Serra, un edifici construït amb un estil que en podríem dir del “modernisme popular”. Després, vam recórrer el llarg camí de l’Obi fins arribar a l’imponent mas de l’Apegalós i, una miqueta més tard, el també imponent de Sant Ramon. Dins de l’ermita de Sant Ramon, el Carles va explicar moltes curiositats d’aquest sant i de la història dels masos que l’envolten.
En acabar, un dinar popular i un posterior espectacle musical van convertir la caminada popular d’enguany en una veritable festa. Destaquem, a més, que l’Ajuntament va tenir un detallet amb els assistents en regalar-los una samarreta al·lusiva amb l’eslògan “caminem per Constantí”. Moltes gràcies als assistents oer un dia tan fantàstic.
El proper diumenge 17 d’abril a les 11 h. sortirem de l’aparcament davant de la Closa per realitzar una nova edició de la Caminada Popular. Enguany porta per nom “Ruita de Sant Ramon” perquè té com a punt de destí el mas i l’ermita de Sant Ramon. Abans, però, veurem indrets com l’era de Ros Solé, el maset de Serra, el forn teuler, la mina del poble, el ferrocarril de la línia de Reus a Roda, el mas de l’Apegalós i finalment Sant Ramon. L’itinerari serà guiat una vegada més pel narrador Carles Alcoy.
Després de la visita a Sant Ramon tenimj previst un dinar popular (paella, postres, beguda i cafè) a un preu de 5 euros.
En acabar no marxeu encara perquè s’han programat una sèrie d’actuacions musicals: les de la Compañía Flamenca Azabache i de l’Escola Municipal de Música.
No oblideu que cal inscriure’s al Pavelló Poliesportiu per participar a la caminada i/o dinar popular. teniu de termini fins al 15 d’abril. Podeu trucar al tel. 977 520 079 o escriure un correu al pavello@constanti.cat. Les persones inscrites rebran una samarreta de regal. En cas de pluja o força major se suspendrà l’activitat.
Una bona causa, el suport a la lluita contra el càncer, va aplegar un centenar de persones a la caminada del dissabte 12 de març. El dia va ser magnífic i l’itinerari fins al turó de la Gavarra va permetre descobrir a moltes persones un lloc des del qual divisar una de les millors vistes panoràmiques que tenim al terme municipal. A la imatge, la cua del grup, tornant cap al poble pel camí de la Gavarra. En acabar, coca i xocolota per tothom.
Aquest dissabte passat va tenir lloc la darrera sortida naturalista de la temporada. En un dia molt bonic per caminar, vam arribar fins al torrent de Mas Blanc per veure dues construccions d’obra lligades a l’aigua i de les quals se’n desconeix gairebé tot (l’època que es van construir, la seva funció, etc.). De tornada, vam veure la recent restauració del Pont de les Caixes, l’imponent aqüeducte d’època romana encara en funcionament.
L’element més sorprenent en relació al medi natural, va ser un bolet estrany que vam veure a tocar del camí de Montblanc, molt a prop del complex de Repsol. El seu color vermell intens i la seva forma de pilota de goma foradada ens sorprendre perquè no recordàvem haver-ne vist cap altre exemplar igual per tot el terme.
El patrimoni documental del municipi de Constantí i moltes coses més
