Arxiu de la categoria: Patrimoni documental

S’estrena el documental sobre la fotoperiodista Joana Biarnés

Foto: Rafael Solé - Fotografia Enfoc

Aquest dimarts 19 d’abril es va estrenar el documental “Joana Biarnés. Una entre tots” a la Biblioteca Municipal de Constantí. El públic va gaudir d’aquest magnífic documental sobre la vida de la primera fotoperiodista a l’Estat espanyol. Dedicada inicialment a la fotografia esportiva (un àrbitre va aturar un partit de futbol quan va veure que una dona com ellestava fent fotos de la jugada) i ajudada pel seu pare, també fotògraf de premsa, de qui va rebre savis consells que la van guiar durant tot la seva vida, la Joana Biarnés va mostrar-se intrèpida i enginyosa i de seguida va ser contractada pel diari madrileny “Pueblo”, on va fer cobrir esdeveniments socials. Va col·lar-se a la suite on s’hostatjaven els Beatles en el concert de Madrid, va acompanyar la Massiel a comprar el vestit amb què va guanyar el Festival d’Eurovisión,  va fer les fotografies de les portades dels discos de Raphael; va ser amiga de Salvador Dalí, de la Duquesa de Alba i de molta gent coneguda. Amb el temps es convertí en una fotògrafa de referència.

El documental s’ha estrenat a Constantí al mateix moment que a 70 sales de Catalunya, de la resta de l’Estat espanyol, de Xile i de Colòmbia. Aquesta projecció forma part del projecte “El Documental del Mes”, una prolongació del Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona al llarg de l’any i el territori que té com a objectiu acostar el gènere documental al màxim nombre d’espectadors possible i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques, estrenant cada mes una pel·lícula documental internacional de qualitat, de temàtica i procedència diversa i en versió original amb subtítols en català.

Una caminada molt popular

Dissabte passat va tenir lloc la setena caminada popular, titulada “Ruta de la sèquia i el molins”. Una quarantena de persones van visitar llocs com la vil·la romana de Centcelles, el pont de les Caixes, el mas de la Ferrerota, el riu Francolí i els molins medievals del camí dels Pallaresos. Petites incidències, com el pas pel torrent de la Ferrerota gràcies a una passera inmprovisada, van animar una sortida que sempre va transcórrer en un ambient alegre. Les amenes explicacions del guia Carles Alcoy van aportar la informació cultural per conèixer alguns dels indrets més emblemàtics del terme.

 

Presentació dels “Estudis de Constantí”, 12 de setembre

El proper divendres 12 de setembre de 2014, a les 19,30h, a la Biblioteca Municipal de Constantí tindrà lloc l’acte de presentació del número d’enguany, que fa 30, de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte serà presentat per l’històriador Jaume Borràs Galceran.

 

Enllestint els “Estudis de Constantí”

Estem enllestint el volum d’enguany dels “Estudis de Constantí”, la publicació que coediten l’Ajuntament i el Centre d’Estudis i que al 2014 sortirà per trentè any consecutiu. 

La revista segueix la mateixa tònica de divulgar els estudis històrics i socials del nostre municipi. Aquest número 30 està format per cinc articles d’autors, que són força habituals a la publicació. Fem un repàs dels continguts.

Comptem amb l’article de l’erudit Lluís Papiol que ens parla de l’evolució del cristianisme durant l’Imperi romà i l’enllaça amb el descobriment i la interpretació iconogràfica del monument de Centcelles per la presència dels mosaics amb temàtica paleocristiana. Seguidament, la Isabel Companys analitza exhaustivament alguns documents dels segles XV i XVI, com un llibre d’ordinacions de la Comunitat de Preveres o un document notarial relatiu al Castell de Constantí. En tercer lloc, vindria el curiós article de Josep M. Grau sobre les característiques socials del servei domèstic al segle XIX; això és, les minyones, els criats i els mossos. En aquest article s’hi recull la fotografia de la notícia d’un diari de l’època sobre la desgràcia que va tenir lloc al Mas de Sant Ramon, en la quals s’hi va veure implicat el servei domèstic que treballava i vivia en aquest mas. El quart article és de Josep M. Solé i ens explica la rica història de la Comunitat de Regants de la Sèquia dels Molins de Constantí. Es tracta d’una història molt ben documentada perquè l’autor ha tingut accés als llibres d’actes de la citada comunitat. Finalment, Jaume Massó, un altre dels veterans col·laboradors de la publicació, comenta la bibliografia de caràcter històric de l’historiador tarragoní Josep M. Recasens.

Els “Estudis de Constantí” es presentaran pels volts de la diada de l’11 de Setembre. Oportunament us anunicarem el dia, l’hora i el lloc de l’acte.

 

“El racó de l’arxiu” en línia

Ja podeu consultar en línia “El racó de l’arxiu”, la guia sobre el patrimoni documental a Constantí. Seguint la Viquipèdia, entenem per patrimoni documental un dels testimonis essencials de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col·lectivitat. Els documents que l’integren constitueixen una herència fonamental que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures i els arxius són els centres encarregats de tractar, conservar i difondre aquest patrimoni. Dit en altres patraules, els documents ens ajuden a construir el coneixement històric; amb independència de la seva antiguitat (medieval o d’ahir mateix), del suport físic (papers, pel·lícules, fotografies, etc.), del llenguatge (textual, audiovisual…) o de la seva funció (administrativa, comercial, legal o la que sigui), aquests documents, al cap dels anys, esdevenen una eina importantíssima perquè els investigadors (i els ciutadans, en general) aportin llum a una època i la donin a conèixer a les generacions futures.

Tres eixos vertebren la gestió del patrimoni documental: la recuperació, la preservació i la divulgació. El primer àmbit té la importància vital d’evitar que es destrueixin o es perdin els documents. Això passa quan les persones tiren a la brossa les fotos dels avis o les escriptures d’una casa vella o no hi viu ningú. És per això que nosaltres subratllem l’exemple de les persones que han fet cessió de fonms o col·leccions de documents; de vegades, una simple unitat documental pot ser rellevant. També parlem de les iniciatives públiques que van en aqusta línia, com la tasca encomiable de la Unitat de Cinema de la URV per recuperar les filmacions amateurs o familiars.

Un segon àmbit és el de conservar allò que prèviament s’ha recuperat, i de fer-ho en les millors condicions possibles; per això, en aquesta nova revista us parlem del procès de restauració d’un capbreu medieval de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Feliu Màrtir, tal i com ens expliquen directament els personal tècnic que l’ha portat a terme. Finalment, donem veu a les persones i les entitats que fan recerca i divulgació: ja sigui als historiadors locals o a les veïnes que van cedir fotografies per a la gran exposició dels “Veïns a la fresca”.

Surt la revista “El racó de l’arxiu”

Acaba d’aparèixer la revista “El racó de l’arxiu”, una guia per apropar el patrimoni documental de Constantí a tota la població. La periodicitat serà anual i es podrà aconseguir gratuïtament a la consergeria de l’Ajuntament i a la Biblioteca Municipal.

En aquest primer número us mostrem les tècniques de restauració i conservació que han fet possible la recuperació d’un capbreu de Constantí del 1421, la iniciativa de la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV per recuperar les filmacions antigues de Constantí o les anècdotes de l’exposició de fotos al carrer “Veïns a la fresca”. També hi ha un apartat per al foment de la recerca, en el qual entrevistem alguns dels joves historiadors que han fet investigacions interessants sobre Constantí.

El “Racó de l’arxiu” és hereva d’un butlletí que duia el mateix nom i es va treure entre els anys 2003 i 2006. Ara, tot i concidir la capçalera, s’ha posat en marxa novament amb un contingut renovadíssim, la col·laboració de diverses persones que hi participen amb articles de divulgació o columnes d’opinió i la divulgació de les unitats documentals que han estat cedides per particulars perquè siguin objecte d’estudi per part dels historiadors i els estudiants.

Digitalitzat el fons del naturalista José A. Latorre

El fons del naturalista José A. Latorre ja ha quedat digitalitzat i s’hi pot accedir per Internet.
Es tracta d’uns 4200 documents textuals o d’il·lustracions i unes 300 fotografies que fan referència al seguiment d’espècies de fauna i flora en diferents indrets del Camp de Tarragona i de Catalunya, però amb una gran predomini del terme de Constantí.
Recordem que Latorre ha estat molt lligat al nostre municipi on hi va residir des de molt jovenet quan s’aficionà al treball de camp naturalista. Des de llavors, i durant trenta anys, ha anat prenent notes de la presència d’espècies de fauna i flora fins aplegar un immens catàleg amb milers de fitxers de caire científic. Aquestes fitxes juntament amb alguns gràfics i estudis específics i centenars de fotografies són les que ara s’han digitalitzat i s’ofereixen a la consulta pública a través d’Internet.

Per consultar el fons, aquí.

 

L’article de la Isabel Companys sobre el capbreu de la Comunitat de Preveres de Constantí del segle XV, en pdf

Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, Estudis de Constantí", núm. 29, (2013) pp. 95-133.

> Descarrega’t l’article de la Isabel Companys sobre el capbreu de la Comunitat de Preveres de Constantí.

 

Es publica la revista “Estudis de Constantí” del 2013

Coberta del número 29 de la revista miscel·lània dels "Estudis de Constantí", de l'any 2013.

El divendres 13 de setembre a les 20h acte de presentació de la revista miscel·lania dels Estudis de Constanti d’enguany, concretament, el número 29. L’acte serà a càrrec del director de l’Arxiu Històric de Tarragona, Ricard Ibarra.

El número d’enguany no és tan voluminós com el de l’any passat, però Déu n’hi do! Té 312 pàgines, és força variat en els períodes tractats i compta amb força articles de veritable nivell. A més, convé destacar la presència d’investigadors molt joves, a diferència dels altres anys, quan la mitjana d’edat era elevada i és un fet molt important que es produeixi el relleu generacional.

Aquí teniu l’índex del número 29:

  1. Lluís Papiol Molné: “Quan el procés de sensibilitat dels romans arribava al punt final de la seva evolució (idem) la mort”, pp. 7-64.
  2. Francesc Rodríguez Martorell: “L’antic terme municipal de Centcelles medieval (segles XII-XIV). Un estat de la qüestió”, pp. 65-93.
  3. Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell  de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, pp. 95-133.
  4. Jordi Anglès Sanahuja i Josep M. Grau Pujol: “Testaments solts de Constantí conservats en els fons parroquials de Constantí, Reus i Montblanc”, pp. 135-170.
  5. José Luis Cifuentes Perea: “De Constantí a la Guerra de Filipinas: Jaime Canals Solsona (Constantí 1875 – Manila 1897)”, pp. 171-188.
  6. Joan Vernet i Borràs: “Constantí al fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya”, pp. 189-196.
  7. Jaume Massó Carballido: “Centcelles, de Lluís Pons d’Icart a Lluís Domènech i Montaner”, pp. 197-212.
  8. Julián Valero: “Repressió: expedientats a la vila de Constantí (1936-1941), pp. 213- 233.
  9. Josep M. Solé Barrufet: “La Societat Agrària de Transformació (SAT) del Cotxo”, pp. 235-260.
  10. Josep Franquès Sans: “Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Constantí”, pp. 261- 287.
  11. Juli Gens Franquès: “Tradició oral de Constantí”, pp. 289-309.

Surt la revista “Rutes de Constantí” número 5

Coberta de la revista Rutes de Constantí

Ja ha sortit el número 5 de la revista “Rutes de Constantí”, la publicació de turisme cultural que edita l’Ajuntament des de l’any 2009 per a la difusió del nostre terme. Aquesta revista aplega continguts sobre patrimoni històric, medi ambient o esports que tenen com a eix en comú desplegar el seu focus d’interès en el mateix territori de Constantí o zones més properes.

Sense ànim de ser exhaustius, nosaltres destacaríem els articles dedicats al camí de la Coma (el camí que enguany s’ha triat per fer-hi la caminada popular) i, en particular, al Mas de Mascaró. D’aquest darrer s’ofereixen algunes fotos antigues, que permeten comtemplar l’aspecte que tenia abans de l’actual degradació, i un excepcional plànol de l’any 1851 de tota la finca. Recordem que encara que el mas pròpiament dit ja formi part del municipi de Tarragona, la finca abastava una part del terme de Constantí i, de fet, molt treballadors d’aquí anaven a treballar a aquest important mas.

D’altra banda, també és rellevant l’article sobre el refugi de la Guerra Civil que hi ha a sota de la plaça del Castell, precisament quan l’Ajuntament té entre mas el projecte de fer-ne l’acondicionament per poder-se obrir al públic en un futur. És un lloc que va servir perquè la població civil es protegís contra els bombardejos. Té una part construïda d’obra i l’altra senzillament excavada a la terra, i la seva visita impressiona força perquè de seguida ens transporta a l’època i la funció per a la qual va ser construït. El text es complementa amb un bon grapat de fotografies inèdites que són les primeres que es fan de l’interior d’aquest indret.

Per acabar, podem significar que s’estrenen dues noves seccions: l’una dedicada a les rutes en BTT, que discorre per la zona propera al Pont del Diable, i l’altra sobre els hàbitats de la biodiversitat que podem trobar a Constantí.

L'article desdicat al mas de Mascaró ens ofereix una vista a vol d'ocell, els plànols de l'edificació i algunes fotos antigues.

També volem destacar com un fet important, que encara que la publicació es coordina des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, altres oficines municipals o gent particular hi ha contribuït ja sigui amb els textos o les fotos per donar-li un bon nivell.

La revista de les “Rutes de Constantí”, té 32 pàgines, s’edita a tot color, és gratuïta, i la trobareu a la consergeria de l’Ajuntament.