La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va presentar divendres passat, 17 de setembre, el darrer número de la revista dels Estudis de Constantí. Una cinquantena de persones van aplegar-se a la plaça de l’Hospital per escoltar la dissertació de Mònica Borrell, que va referir-se, entre d’altres temes, a la continuïtat en el temps de la publicació constantinenca –enguany complia 37 anys de vida- i al rigor dels seus articles.
En el present número trobem un article de Jaume Massó sobre una magnífica destral prehistòrica trobada presumptament a Constantí però amb molt indicis que ens fan dubtar sobre la veracitat de la descoberta. Lluís Papiol novament s’endinsa en el monument romà de Centcelles en relació al seu context històric. Josep M. Grau signa tres articles: un primer sobre l’estimació fiscal de Constantí de 1715; un altre signat amb Armand Grau sobre la immigració de la província de Tarragona a Terrassa a començaments del segle XX i en la qual hi havia persones procedents de Constantí i un darrer, novament en solitari, sobre el repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim. Ricard Escarré recull unes cançons de sàtira política escrites per un mestre de Constantí durant els anys de la II república. Josep M. Solé Barrufet se centra en l’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona, que també tenia un bon tram dins del nostre terme municipal. Josep Franquès aclareix l’oferiment de terrenys a la Universitat Rovira i Virgili perquè la seva seu, quan encara era una delegació de la Universitat de Barcelona, s’instal·lés al terme de Constantí. En darrer lloc, Ferran Marín comenta el muntatge de l’obra “El bateig d’un rei”, una recreació del bateig del rei Jaume II a l’església de Constantí al segle XIII.
La presentació de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí” és un dels actes tradicionals en la celebració de la Diada Nacional de l’11 de Setembre i, tot i les estrictes mesures de seguretat sanitària, es va recuperar l’assistència habitual després que l’any passat l’acte quedés reduït a una gravació en vídeo.
