L’Ajuntament de Constantí organitza una programació especial per commemorar els set-cents anys del Trasllat del Braç de Santa Tecla, des del Castell de Constantí fins a la Catedral de Tarragona.
D’entre els principals actes, citem la caminada popular de Constantí a Tarragona; la presentació del conte infantil sobre el Braç de Santa Tecla, amb text de Ferran Marín i il·llustracions d’Edu Polo; la xerrada de Meritxell Pérez sobre el vincle de Constantí amb l’arribada del braç sant a Tarragona; una representació teatral sobre aquest fet històric, a càrrec del grup Les Forques Teatre i textos de Ferran Marín i, la processó i ball de lluïment del Seguici de Tarragona.
El número 37 de la revista “Estudis de Constantí” ja es pot consultar en format digital al repositori de RACO, juntament amb la resta dels números de la col·lecció. Això és possible gràcies al conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Constantí, l’Institut Ramon Muntaneri el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya per a la incorporació de la revista al dipòsit de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).
La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va presentar divendres passat, 17 de setembre, el darrer número de la revista dels Estudis de Constantí. Una cinquantena de persones van aplegar-se a la plaça de l’Hospital per escoltar la dissertació de Mònica Borrell, que va referir-se, entre d’altres temes, a la continuïtat en el temps de la publicació constantinenca –enguany complia 37 anys de vida- i al rigor dels seus articles.
En el present número trobem un article de Jaume Massó sobre una magnífica destral prehistòrica trobada presumptament a Constantí però amb molt indicis que ens fan dubtar sobre la veracitat de la descoberta. Lluís Papiol novament s’endinsa en el monument romà de Centcelles en relació al seu context històric. Josep M. Grau signa tres articles: un primer sobre l’estimació fiscal de Constantí de 1715; un altre signat amb Armand Grau sobre la immigració de la província de Tarragona a Terrassa a començaments del segle XX i en la qual hi havia persones procedents de Constantí i un darrer, novament en solitari, sobre el repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim. Ricard Escarré recull unes cançons de sàtira política escrites per un mestre de Constantí durant els anys de la II república. Josep M. Solé Barrufet se centra en l’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona, que també tenia un bon tram dins del nostre terme municipal. Josep Franquès aclareix l’oferiment de terrenys a la Universitat Rovira i Virgili perquè la seva seu, quan encara era una delegació de la Universitat de Barcelona, s’instal·lés al terme de Constantí. En darrer lloc, Ferran Marín comenta el muntatge de l’obra “El bateig d’un rei”, una recreació del bateig del rei Jaume II a l’església de Constantí al segle XIII.
La presentació de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí” és un dels actes tradicionals en la celebració de la Diada Nacional de l’11 de Setembre i, tot i les estrictes mesures de seguretat sanitària, es va recuperar l’assistència habitual després que l’any passat l’acte quedés reduït a una gravació en vídeo.
Els protagonistes de l’acte en acabar la presentació. D’esquerra a dreta, Josep M. Grau, Ricard Escarré, Dolors Fortuny, Lluís Papiol, Josep Franquès, Óscar Sanchez, Mònica Borrell, Jaume Massó, Josep M. Solé i Ferran Marín (Foto: Fortuny Fotògrafs).La plaça de l’Hospital durant l’acte de la presentació dels Estudis de Constantí (Foto: Fortuny Fotògrafs).La paradeta amb els exemplars del número 37 dels “Estudis de Constantí” (Foto: Fortuny Fotògrafs).
El divendres 17 de setembre a les 19 hores tindrà lloc a la Plaça de l’Hospital l’acte de presentació del número 37 de la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”, a càrrec de la directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Mònica Borrell.
L’assistència a l’acte és amb inscripció prèvia que pot fer-se a la recepció de l’Ajuntament de Constantí, al telèfon 977 520 521 i al correu citaprevia@constanti.cat.
El número d’enguany té els següents continguts:
Jaume Massó Carballido: “Notes sobre la destral paleolítica de Constantí”
Lluís Papiol Molné: “El despertar històric de Centcelles”
Josep M. Grau Pujol: “L’estimació fiscal de Constantí de 1715”
Josep M. Grau Pujol i Armand Grau Puig: “Immigració de la província de Tarragona a Terrassa (1915)”
Josep M. Grau Pujol: “El repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim”
Ricard Escarré: “El retrat social a través de les cançons populars”
Josep M. Solé Barrufet: “L’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona”
Josep Franquès Sans: “Universitat de Tarragona – URV – Universitat Rovira i Virgili”
Ferran Marín Ramos: “El bateig d’un rei. Més que una obra de teatre”
El diumenge 1 d’agost, a les 18.30 h, tindrà lloc al carrer Major (davant de l’Ajuntament) la presentació del llibre : “Fer de la necessitat virtut. Història de l’ensenyament contemporani de Constantí (1857-2000)”, d’Albert Solé. La presentació anirà a càrrec de Montserrat Duch Plana, catedràtica de la Universitat Rovira i Virgili.
Per assistir a l’acte cal inscriure’s prèviament a la recepció de l’Ajuntament, trucant al 977 52 05 21 o per mail a citaprevia@constanti.cat
La Parròquia de Constantí i l’Ajuntament de Constantí preparen la continuació del llibre “Constantí. Testimoni d’un temps“, aquesta vegada abastant el període comprès entre els anys 1976 a 2000. Si teniu fotos de Constantí d’aquest perìode i voleu que surtin publicades al llibre podeu portar-les a l’OAC de l’Ajuntament de Constantí juntament amb un comentari escrit a manera de peu de foto. Posteriorment us seran retornades.
L’Ajuntament de Costantí ha publicat el número 11 de la revista de turisme cutural “Rutes de Constantí”.
Coberta del número 11 de la revista “Rutes de Constantí”
En el número actual s’hi poden trobar entrevistes a l’Albert Solé, sobre la història de l’ensenyament públic a Constantí (a propòsit de la commemoració l’any passat del centenari de la inauguració de les Escoles Velles feta al 1920), i a l’Anton Pàmies, que ens parla de l’arquitecte que dissenyà aquest emblemàtic edifici, el reusenc Pere Caselles, La vinculació d’aquest arquitecte amb Constantí i els documents que d’ell es conserven a l’Arxiu Municipal de Constantí són comentats de mans del seu responsable, Josep Estivill.
L’arquitecte reusenc Anton Pàmies vist pel també arquitecte reusenc Pere Caselles.L’historiador local Albert Solé examina l’evolució de l’ensenyament a Constantí als darrers cent cinquanta anys.
Un altre artista vinculat a Constantí és el pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Esglèsia Parroquial de Constantí. Parlem amb la seva filla, Mireia Català, de la figura del seu pare, les influències, característiques i estil, principals obres, etc.
La figura del pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Església Parroquial de Sant Feliu de Constantí, de la mà de la seva filla Mireia.
L’investigador José Luís Cifuentes, un bon especialista en rastrejar el cost humà de les guerres contemporànies entre la població local ha resseguit el fatídic rastre de vuit constantinencs que van ser deportats i assassinats al camp de concentració de Mauthausen, durant la II Guerra Mundial.
José Luis Cifuentes aborda el dolorós episodi de la deportació de constantinencs als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial amb documentació inèdita
En darrer lloc, dos articles per explorar específicament el nostre terme municipal, obra de col·aboradors habituals de la revista: d’una banda, el tècnic municipal de joverntut, Ignasi Manzanares, ha preparat una llarg ruta en BTT de cent quilòmetres, que va des de Constantí fins a Prades. De l’altra, el naturalista José Antonio Latorre, ens parla de la pèrdua de biodiversitat al terme de Constantí a través de l’exemple de les partides de Rabassols i la Coma.
BTT amb encant; des de Constantí fins a Prades. Ruta comentada pel tècnic municipal de joveentut, Ignasi Manzanares.La pèrdua de biodiversitat al nostre terme municipal mostrada de manera eloqüent amb la comparativa de dues fotografies àeries de la mateixa zona separades entre sí setanta anys. Article del naturalista José Antonio Latorre.
Trobareu aquesta revista en paper a la Biblioteca Municipal de Constantí i podeu consultar-la també en línia al repositori d’Issuu.
L’Ajuntament de Constantí ha editat l’opuscle “Re-descobrint Centcelles” a manera de catàleg de l’exposició fotogràfica sobre aquest monument romà, que està actualment instal·lada a la plaça de les Escoles Velles.
Aquest llibret de 24 pàgines ha estat pensat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i conté les mateixes imatges que conformen l’exposició, així com uns textos introductoris on s’explica l’origen i els objectius de la mostra. Són imatges que van formar part de l’exposició monogràfica del mateix títol organitzada pel MNAT l’any 2016. Entre les fotografies de l’exposició podem veure diferents detalls de les tasques d’excavació i conservació portades a terme pels tècnics de l’Institut Arqueològic Alemany, així com visites d’estudiosos o activitats de difusió, com les del projecte “Centcelles, el nostre objectiu”.
L’opuscle es reparteix gratuïtament a la Biblioteca Municipal de Constantí i es pot consultar també en format digital. Recordem que l’exposició “Re-descobrint Centcelles” romandrà oberta fins a finals de febrer.
El diumenge 19 de gener, a les 13 h., tindrà lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Constantí, l’acte institucional “40 anys d’ajuntaments democràtics”, a càrrec de la Sra. Montserrat Duch Plana, Doctora en Història i Catedràtica d’Història Contemporània.
El patrimoni documental del municipi de Constantí i moltes coses més
