Us informem que el proper dissabte 24 de maig farem una nova sortida naturalista. Aquesta vegada ens endinsem per la riera de la Boella. En el supòsit que hagués plogut recentment la resseguiríem per l’exterior; si el terra estigués sec i transitable passaríem per l’interior. Serà una bona ocasió de descobrir un paisatge i un hàbitat natural -el de les rieres i els torrents- molt diferent al de la resta del terme.
Com que el tram de la riera pel qual volem passar és el més allunyat del terme hem dit d’acostar-nos en cotxe fins a la zona de la Torre de Fàbregas i des d’allí començar la passejada.
La sortida serà a les 9h de l’aparcament de la Closa i té prevista una durada d’entre tres i quatre hores. En el mapa inferior us mostrem l’esplanada des d’on sortirem, que és també d’on surt la carretera cap a la Selva.
Una quinzena de persones van aplegar-se el passat dijous 24 d’abril a la Biblioteca Municipal de Constantí on l’historiador Jaume Massó presentava l’obra monogràfica del professor de la URV Xavier Ferré sobre la figura de l’onomatòleg Ramon Amigó. Amigó va ser l’autor del llibre Els topònims del terme municipal i del poble de Constantí, publicat el 1968 per l’Institut d’Estudis Tarraconenses “Ramon Berenguer IV”. Aquest llibre ben aviat es va fer força popular per la seva utilitat alhora d’esbrinar el significat dels noms de lloc i dels renoms de les cases de Constantí.Va ser una obra molt meritòria que va comptar aleshores amb la col·laboració de desenes de persones, algunes de les quals, nascudes al segle XIX i ben coneixedores d’un Constantí que a partir d’aquell moment canviaria de manera molt intensa. Els canvis de caire social i econòmic van fer veure la conveniència d’actualitzar l’estudi, així que el mateix autor, quaranta anys després, va afegir algunes entrades suplementàries i en matisà algunes de les existents. Aquesta nova versió del llibre la van publicar el Sindicat Agrícola de Constantí i l’Institut d’Estudis Catalans el 2008.
El llibre de Xavier Ferré és la primera aproximació a la vida i l’obra de l’eminent personatge. És un llibre molt exhaustiu que repassa la formació d’Amigó en l’àmbit de l’onomàstica i la literatura, la seva relació amb altres figures remarcables de l’entorn de la ciutat de Reus i, en general, del Camp de Tarragona, i el fet que totes ells van mantenir dempeus la cultura catalana a l’època més fosca del Franquisme.
Durant la presentació es va fer comentaris curiosos sobre la relació entre onomàstica i excursionisme i explicar algunes anècdotes sobre els noms dels carrers de Constantí.
Els nostres guies, el Carles Alcoy i el Ricard Escarré.
El passat dissabte 21 de setembre va tenir lloc una nova edició de la caminada popular, que enguany resseguia el camí de la Coma. Com els altres anys, ens acompanyaven els guies Carles Alcoy i Ricard Escarré. Una trentena de persones van participar en aquesta activitat de turisme cultural que va desenvolupar-se en un ambient cordial i divertit.
La sortida es va efectuar des de la plaça de les Escoles Velles, on es va fer la primera explicació, al voltant de l’emblemàtic edifici escolar, que és obra de l’arquitecte reusenc Pere Caselles. Després, es va caminar pel camí de la Coma, que era el camí vell per anar fins a Tarragona. Encara avui conserva el seu atractiu i és un dels més freqüentats per la gent que vol sortir a passejar una estona. En un dels punts permet disfrutar d’una imponent vista panoràmica de bona part del terme. En aquest indret, vam comptar amb la presència del naturalista constaninenc José A. Latorre que va explicar el drama de la pèrdua de biodiversitat que ell ha constatat aquests darrers trenta anys.
Davant d'una magnífica vista panoràmica comptem amb l'acompanyament del naturalista José A. Latorre.
Després, el grup va arribar fins al mas de Muntaner, el lloc on els guies van explicar alguns principis de la gnomòtica, la tècnica de confeccionar els rellotges de sol, presisament a propòsit del rellotge de sol que encara pot veure’s a la façana d’aquest edifici, tot i que ja molt malmès per l’abandonament i ruïna del mas. En particular, es va recordar que a Constantí es va descobrir fa uns anys un curiós rellotge de sol de butxaca del segle XVII que va aparèixer en les excavacions del baluard de la plaça del Castell i se’n va fer una recreació a partir d’un senzill model en paper..
Una senzilla manualitat ens permet veure el funcionament del rellotge de sol de butxaca.
La següent visita va ser a l’entorn del mas de Mascaró on els més petits va jugar a trobar un tresoret de la Guerra del Francès, a partir de les pistes que podien deduir-se de la interpretació d’un mapa antic. El tresor va consistir en un cofre amb monedes de xocolata.
Les explicacions sobre els rellotges de sol.
Poc després es va fer una aturada per a esmorsar, que va consistir en coca i xocolata per a tothom. Allí, a l’ombra fresqueta que donaven els pins del voltant, van comentar-se algunes anècdotes sobre l’autopista i els masos del recorregut.
Descansant una estoneta abans d'arribar al mas de Mascaró.
La darrera parada va ser davant del mas de Mascaró, un lloc imponent encara que també ruïnós. Es va explicar la història d’aquest mas a l’època dels jesuïtes i la posterior compra per part de la família reusenca dels Bofarull. Encara vui dia, tot i el seu estat lamentable i definitivament perdut, impressiona per la seva magnificència.
La magnificència impressionant del mas de Mascaró comentada pels nostres guies.
Fins aquí la caminada d’enguany pel camí de la Coma. La colla de gent que la preparem cada any desitgem que us resultés un matí entretingut i en bona companyia i que us ajudés a descobrir els indrets apassionants que encara guarda el nostre municipi.
Coberta del número 29 de la revista miscel·lània dels "Estudis de Constantí", de l'any 2013.
El divendres 13 de setembre a les 20h acte de presentació de la revista miscel·lania dels Estudis de Constanti d’enguany, concretament, el número 29. L’acte serà a càrrec del director de l’Arxiu Històric de Tarragona, Ricard Ibarra.
El número d’enguany no és tan voluminós com el de l’any passat, però Déu n’hi do! Té 312 pàgines, és força variat en els períodes tractats i compta amb força articles de veritable nivell. A més, convé destacar la presència d’investigadors molt joves, a diferència dels altres anys, quan la mitjana d’edat era elevada i és un fet molt important que es produeixi el relleu generacional.
Aquí teniu l’índex del número 29:
Lluís Papiol Molné: “Quan el procés de sensibilitat dels romans arribava al punt final de la seva evolució (idem) la mort”, pp. 7-64.
Francesc Rodríguez Martorell: “L’antic terme municipal de Centcelles medieval (segles XII-XIV). Un estat de la qüestió”, pp. 65-93.
Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, pp. 95-133.
Jordi Anglès Sanahuja i Josep M. Grau Pujol: “Testaments solts de Constantí conservats en els fons parroquials de Constantí, Reus i Montblanc”, pp. 135-170.
José Luis Cifuentes Perea: “De Constantí a la Guerra de Filipinas: Jaime Canals Solsona (Constantí 1875 – Manila 1897)”, pp. 171-188.
Joan Vernet i Borràs: “Constantí al fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya”, pp. 189-196.
Jaume Massó Carballido: “Centcelles, de Lluís Pons d’Icart a Lluís Domènech i Montaner”, pp. 197-212.
Julián Valero: “Repressió: expedientats a la vila de Constantí (1936-1941), pp. 213- 233.
Josep M. Solé Barrufet: “La Societat Agrària de Transformació (SAT) del Cotxo”, pp. 235-260.
Josep Franquès Sans: “Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Constantí”, pp. 261- 287.
Juli Gens Franquès: “Tradició oral de Constantí”, pp. 289-309.
Ja ha sortit el número 5 de la revista “Rutes de Constantí”, la publicació de turisme cultural que edita l’Ajuntament des de l’any 2009 per a la difusió del nostre terme. Aquesta revista aplega continguts sobre patrimoni històric, medi ambient o esports que tenen com a eix en comú desplegar el seu focus d’interès en el mateix territori de Constantí o zones més properes.
Sense ànim de ser exhaustius, nosaltres destacaríem els articles dedicats al camí de la Coma (el camí que enguany s’ha triat per fer-hi la caminada popular) i, en particular, al Mas de Mascaró. D’aquest darrer s’ofereixen algunes fotos antigues, que permeten comtemplar l’aspecte que tenia abans de l’actual degradació, i un excepcional plànol de l’any 1851 de tota la finca. Recordem que encara que el mas pròpiament dit ja formi part del municipi de Tarragona, la finca abastava una part del terme de Constantí i, de fet, molt treballadors d’aquí anaven a treballar a aquest important mas.
D’altra banda, també és rellevant l’article sobre el refugi de la Guerra Civil que hi ha a sota de la plaça del Castell, precisament quan l’Ajuntament té entre mas el projecte de fer-ne l’acondicionament per poder-se obrir al públic en un futur. És un lloc que va servir perquè la població civil es protegís contra els bombardejos. Té una part construïda d’obra i l’altra senzillament excavada a la terra, i la seva visita impressiona força perquè de seguida ens transporta a l’època i la funció per a la qual va ser construït. El text es complementa amb un bon grapat de fotografies inèdites que són les primeres que es fan de l’interior d’aquest indret.
Per acabar, podem significar que s’estrenen dues noves seccions: l’una dedicada a les rutes en BTT, que discorre per la zona propera al Pont del Diable, i l’altra sobre els hàbitats de la biodiversitat que podem trobar a Constantí.
L'article desdicat al mas de Mascaró ens ofereix una vista a vol d'ocell, els plànols de l'edificació i algunes fotos antigues.
També volem destacar com un fet important, que encara que la publicació es coordina des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, altres oficines municipals o gent particular hi ha contribuït ja sigui amb els textos o les fotos per donar-li un bon nivell.
La revista de les “Rutes de Constantí”, té 32 pàgines, s’edita a tot color, és gratuïta, i la trobareu a la consergeria de l’Ajuntament.
Ja poden aconseguir-se els punts de llibre del 2013 que edita l’Ajuntament de Constantí. Es tracta d’una sèrie d’indrets o elements patrimonials que estan relacionats, en major o menor mesura, amb el camí de la Coma. Hi trobem, per exemple, construccions antigues, com les Escoles Velles, els masos de Muntaner i Mascaró o el molí de la Xeca al costat de les infraestructures recents, com l’autopista AP-07 o el Polígon de Riu Clar.
Com en altres anys, aquests punts de llibre es reparteixen a la Biblioteca Municipal a raó d’un model nou cada quinze dies. La col·lecció està formada per 12 models diferents.Esperem que us agradin!
El dia 3 de maig de 2010 va tenir lloc la taula rodona sobre ordenació territorial a Constantí, en el marc de les II Jornades del Paisatge, i a la qual van assistir una trentena de persones. Els ponents eren Josep Llop, arquitecte, José A. Latorre, naturalista, Sergi saladié, geògraf, i Josep M. Sabaté, historiador i alcalde de Constantí. El moderador va ser Ricard Escarré, historiador i col·laborador habitual a Constantí Ràdio i guia de les caminades populars que es fan al mes de setembre.
El debat va ser molt àgil amb intervencions molt interessants dels ponents centrades en l’àmbit d’especialització de cada ponent però sempre amb una exposició molt planera. En general, hi va haver força consens a remarcar els canvis profunds operats en el territori els darrers quaranta anys i les mancances o errors que s’han comès i que han comportat un trinxament del territori pels equipaments viaris i l’aïllament de les comunitats d’animals en illes que han comportat una minva notable de la biodiversitat. El pessimisme expressat pels ponents i els espectadors va quedar ben recollit en la cita del filòsof Slavoj Zizek feta per Saladié sobre els territoris llestos i els territoris no llestos. Els primers serien els exportadors de les activitats perilloses o nocives a la perifèria, a municipis on la població no està vertebrada socialment i no protestarà per la degradació del territori. Això, no obstant, els territoris no llestos poden esdevenir amb el temps territoris llestos si són capaços de tirar endavan projectes de futur que uneixin a la gent.
En la part final del debat es va obrir el torn als espectadors i diverses persones van fer aportacions interessants sobre l’evolució de l’agricultura i l’evolució social i urbanística del poble i sobre la poca incidència real que s’ha tingut en la presa de decisions sobre el territori.
Aquesta taula rodona va ser enregistrada i podeu escoltar-la en el segúent enllaç: escolta la taula rodona
Aquest dijous 10 de maig a les 19,30h a la Biblioteca Municipal de Constantí tindrà lloc la xerrada de José A. Latorre sobre “L’ús dels cultius per a l’equilibri de la biodiversitat”…. A l’inici de la seva intervenció explicarà el projecte de realització de l’ATLAS DE LA BIODIVERISTAT DE CONSTANTÍ” que es vol tirar endavant. Aquest projecte està obert a la participació de qualsevol persona no especialista que tingui ganes de passejar pel terme i disfrutar descobrint les nostres espècies de fauna i flora.Si esteu interessats en saber més coses sobre la formació d’aquest Atlas podeu contactar amb l’Arxiu Municipal (arxiu@constanti.cat).
El patrimoni documental del municipi de Constantí i moltes coses més
