El proper divendres 19 de setembre a les 19 h, davant del Refugi, tindrà lloc la presentació del número 41 de la revista “Estudis de Constantí”. L’acte serà a càrrec de Josep M. Sans Travé, historiador i arxiver. Va ser cap del Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya i director de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

El número d’enguany de la miscel·lània inclou una desena d’articles de recerca sobre Constantí.

1. Jordi Morelló Baget: “Simó Salvador, bisbe de Barcelona… i rector
   de Constantí a principis del segle XV”.
   Aquest article aporta noves clarícies sobre la biografia de Simó Salvador, si més no en relació amb els diferents beneficis eclesiàstics que tingué adjudicats al llarg de la seva llarga carrera clerical abans no arribà a ser bisbe de Barcelona. Clergue absentista mentre va estar estudiant a Avinyó, més tard seguí formant-se en un Estudi general, que a hores d’ara sabem que fou el de Lleida. Una altra dada fins ara desconeguda és que també fou rector de Constantí, almenys de forma nominal, com ho prova el fet que hagués de designar altres preveres per ocupar-se de l’administració parroquial.
   Partint de noves informacions, sobretot de les extretes d’un registre de gràcies apostòliques que es conserva a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, passem revista a una sèrie de vicissituds que el nostre personatge hagué d’afrontar en la defensa d’alguns dels seus beneficis, en especial per ser reconegut en la capellania/comensalia de Tarragona, baldament fos per poder-ne cobrar les rendes corresponents. Aprofitem l’avinentesa per veure com es distribuïen la resta de beneficis instituïts a la parròquia de Constantí a l’època en qüestió, a més de poder passar revista succinta a les rendes percebudes per la rectoria d’acord amb un capbreu de 1421.
   
2. Josep M. Llobet i Portella: “Donació i restitució del castell i el lloc del Morell l’any 1427”.
   En aquest article comentem i transcrivim les parts més importants d’un document de l’any 1427 que ens permet saber que, en aquell temps, Lluís del Prat, donzell, senyor del castell i el lloc del Morell, al Camp de Tarragona, donà perpètuament a Francesquina, mare seva, domiciliada a Sant Antolí, els susdits castell i lloc i que, posteriorment, Francesquina restituí a Lluís del Prat tot allò que li havia donat.

3. Josep M. Grau Pujol: “Cròniques de Constantí aparegudes a la premsa camptarragonina vuit-centista (1860-1890)”.
Recull que contextualitza i ordena temàticament les notícies sobre la vila de Constantí que apareixen a la premsa tarragonina de la segona meitat del segle XIX, com l’agricultura (plagues i meteorologia), la cultura (arqueologia, biblioteca popular i música), l’ensenyament (escola i mestres), les festes, la sanitat (epidèmies i professionals), el proveïment d’aigua pota-ble, comunicacions (carreteres, ferrocarril i telèfon), justícia (delinqüència i criminalitat), la notaria pública, la parròquia, etc.

4. Robert Vallverdú Martí i Josep M. Grau Pujol: “Les accions de Francesc Cerdà Socies, Quico de Constantí, durant la Tercera Guerra Carlina i els esdeveniments a la vila (1872-76).”
Després d’una introducció al moviment carlí del darrer quart del segle XIX, es recullen les cròniques periodístiques publicades sobre el capitost Francesc Cerdà, conegut amb el sobrenom de Quico de Constantí, centrades en les actuacions a les comarques meridionals del Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades, el Baix Penedès i el Priorat, amb especial atenció a les entrades al poble de Constantí i la problemàtica de les desercions.

5. Mireia Oncins da Mota Barbosa: “El cooperativisme agrari en el període d’esplendor a Catalunya (1906-1936). El cas de Constantí”.
L’estudi de les entitats agrícoles en el seu màxim apogeu a Cata-lunya proporciona un reflex de la conflictivitat al món rural, en un context de polarització social i política. A partir de la recerca de documentació d’arxiu i publicacions, s’ha procurat obtenir una aproximació a la realitat social que podria explicar la coexistència d’entitats agrícoles en un mateix municipi. En concret, s’ha plantejat un estudi comparatiu en un àmbit territorial ampli com el Camp de Tarragona des d’una perspectiva holística, per tal de contribuir a la comprensió de la realitat cooperativista agrària. S’estructura en tres blocs temàtics: l’origen teòric del cooperativisme, un estat de la qüestió sobre el cooperativisme agrari a Catalunya i l’anàlisi de determinades poblacions del Camp de Tarragona que presenten la diversitat d’escenaris possibles. En el text en qüestió, s’analitza el cas de Constantí.

6. Josep Estivill Pérez: “La repressió política a Constantí durant l’etapa del Front Popular (1936-1939)“.
Estudi de la repressió política a Constantí durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939) contra les persones, empreses i organitzacions considerades contràries al règim republicà. Es documenta la destrucció dels objectes de l’Església; la detenció, judici, empresonament, desterrament i assassinat de persones; la incautació dels seus béns i la depuració dels treballadors públics. També es recullen episodis de vida en la clandestinitat, mostres de resistència i solidaritat entre veïns i exili.

7. Josep M. Grau Pujol i Roser Mestres Ollé: “Epistolari de Lluís Gil Coll, de Constantí, des de la presó franquista de Tarragona (març-juliol de 1939)”.
Estudi i transcripció de les cartes que Josep Gil Coll, pagès de Constantí, empresonat polític a Tarragona, envia a la seva muller Teresa Garriga, de forma clandestina a través de les visites, la majoria sense passar per la censura oficial i redactades en llengua catalana. Un germà seu i dues ties també foren jutjats i empresonats. El contingut principalment versa sobre la tramesa d’aliments, medicaments, roba, calçat, paper i tinta per escriure, a més de sabó per l’higiene personal; sense oblidar la recerca d’avals abans del judici militar. Es constata l’important paper de les dones en aquell moment, la saturació de la presó, la precaució de no comentar gaires coses amb els veïns a fi de no despertar enveges, la preocupació per les terres, el refugi en la religió, l’ambient carcerari i l’enyorança de la família.

8. Josep Capdevila Vila: “Buscant la partitura de la cançó «A cullî olives»”.
Recerca al voltant de la cançó «A cullî olives», escrita per Mn. Ramon Bergadà i musicada per Francisco Brunet, per tal de recuperar-ne la partitura i descobrir la figura oblidada del seu compositor barceloní.

9. “El meu padrí, «Joan minador»”. Entrevista a Obdúlia Bofarull. Preguntes: Josep Estivill Pérez
Entrevista a Obdúlia Bofarull, veïna de Constantí, filla i neta de dos minadors que construïren i mantingueren mines i pous al terme de Constantí i municipis propers. Es comenta la importància de les mines i pous per al reg de les terres i el proveïment d’aigua potable a les fonts públiques i les cases; les eines i el sistema de treball, els riscos laborals, etc. Els minadors van exercir l’ofici fins que els avenços tecnològics van deixar obsoleta aquesta feina.

10. José A. Latorre Jiménez: “Alejandro Blasco Roig, l’últim pastor de Constantí”.
Biografia d’Alejandro Blasco Roig (pastor de Constantí).

Tanquen el volum dos escrits d’homenatge, a manera de necrològica, a Lluís Papiol Molné i Josep Franquès Sans, dos col·laboradors fidels de la revista que van traspassar recentment.