L’Arxiu Municipal de Constantí inicia una nova activitat de divulgació de la memòria històrica consistent en una sèrie d’entrevistes realitzades a les persones que fan recerca a Constantí.
ROBERTO ZEPEDA
El 2011, l’historiador Roberto Zepeda va publicar a la miscel·lània dels Estudis de Constantí un acurat estudi sobre el fenomen dels refugiats que van ser acollits a Constantí durant la Guerra Civil (1936-1939). Zepeda va accedir a divesos arxius i va consultar molta documentació de l’època; també va entrevistar testimonis presencials. Des de l’arxiu hem parlat amb ell sobre com va ser aquella experiència tant intensam i també per reflexionar sobre l’ofici de l’historiador local en el moment actual. El resultat de l’entrevista, en aquests vídeos que hem penjat a Internet.
Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, Estudis de Constantí", núm. 29, (2013) pp. 95-133.
Coberta del número 29 de la revista miscel·lània dels "Estudis de Constantí", de l'any 2013.
El divendres 13 de setembre a les 20h acte de presentació de la revista miscel·lania dels Estudis de Constanti d’enguany, concretament, el número 29. L’acte serà a càrrec del director de l’Arxiu Històric de Tarragona, Ricard Ibarra.
El número d’enguany no és tan voluminós com el de l’any passat, però Déu n’hi do! Té 312 pàgines, és força variat en els períodes tractats i compta amb força articles de veritable nivell. A més, convé destacar la presència d’investigadors molt joves, a diferència dels altres anys, quan la mitjana d’edat era elevada i és un fet molt important que es produeixi el relleu generacional.
Aquí teniu l’índex del número 29:
Lluís Papiol Molné: “Quan el procés de sensibilitat dels romans arribava al punt final de la seva evolució (idem) la mort”, pp. 7-64.
Francesc Rodríguez Martorell: “L’antic terme municipal de Centcelles medieval (segles XII-XIV). Un estat de la qüestió”, pp. 65-93.
Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, pp. 95-133.
Jordi Anglès Sanahuja i Josep M. Grau Pujol: “Testaments solts de Constantí conservats en els fons parroquials de Constantí, Reus i Montblanc”, pp. 135-170.
José Luis Cifuentes Perea: “De Constantí a la Guerra de Filipinas: Jaime Canals Solsona (Constantí 1875 – Manila 1897)”, pp. 171-188.
Joan Vernet i Borràs: “Constantí al fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya”, pp. 189-196.
Jaume Massó Carballido: “Centcelles, de Lluís Pons d’Icart a Lluís Domènech i Montaner”, pp. 197-212.
Julián Valero: “Repressió: expedientats a la vila de Constantí (1936-1941), pp. 213- 233.
Josep M. Solé Barrufet: “La Societat Agrària de Transformació (SAT) del Cotxo”, pp. 235-260.
Josep Franquès Sans: “Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Constantí”, pp. 261- 287.
Juli Gens Franquès: “Tradició oral de Constantí”, pp. 289-309.
En el darrer número dels Estudis de Constantí apareix un article del Joan Yeguas que fa un repàs de l’activitat dels diferents membres que foren escultors al segle XVIII, vinculats amb la vila d’Almassora (la Plana Alta). La notícia més antiga és de 1695 i està relacionada amb Josep Ochando I, i la més tardana de 1789 i vinculada amb Manel Ochando II. Però l’escultor més documentat i amb lligams a Catalunya fou Antoni Ochando (doc. 1732 – Lleida, 1773), que va establir el seu taller a Constantí (el Tarragonès) a partir de 1747, i del qual destaquen els cinc retaules que va realitzar entre 1759 i 1763 per a la parroquial de Juneda (les Garrigues); la seva única obra conservada és el retaule de l’ermita de La Pineda (municipi de Vila-seca).
La miscel·lania dels “Estudis de Constantí” es presentarà formalment el diumenge 9 de setembre a les 20h a la Biblioteca Municipal de Constantí. La personalitat convidada per fer els honors serà la historiadora i arxivera Montserrat Flores.
El número 28 serà el més voluminós dels que s’han publicat fins al moment i comptarà amb els següents dotze articles:
José A. Latorre Jiménez: ECOLOGIA DELS AGROSISTEMES AL TERME DE CONSTANTÍ
Joan Vernet i Borràs: PESOS, MIDES I MESURES A CONSTANTÍ A FINALS DEL SEGLE XVI
Joan Yeguas i Gassó: ELS OCHANDO. UNA FAMÍLIA D’ESCULTORS BARROCS AMB LLIGAMS A CONSTANTÍ
Pere Ferrando i Romeu: CONSTANTÍ: UNA PLAÇA CASTELLERA DE PRIMER ORDRE RESCATADA DE L’OBLIT
José Luis Cifuentes Perea: JOSE CASAS MARTORELL, UNA TUMBA SIN CRUZ EN LAS AGUAS DE SANTIAGO DE CUBA
Josep M. Grau i Pujol: EMIGRACIÓ DE LES MUNTANYES DE PRADES A CONSTANTÍ I LA SELVA DEL CAMP EN LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX
Lluís Gavaldà i Gil: ELS COLL I ELS GIL
Lluís Papiol Molné: CENTCELLES: EL RETORN EVOLUTIU I HISTÒRIC DEL GRAN SABER
Jaume Massó i Carballido: NOTES DOCUMENTALS SOBRE LES ACTIVITATS DE L’INSTITUT ARQUEOLÒGIC ALEMANY A CENTCELLES (1954-1989)
Xavier Ferré Tril: RAMON AMIGÓ I LA TOPONÍMIA DE CONSTANTÍ
Ivan Plana i Joan Vendrell: ANÀLISI DELS RESULTATS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS A CONSTANTÍ(1979 – 2011)
Josep M. Solé Barrufet: LA ZEUZERA PYRINA I L’AGRUPACIÓ DE DEFENSA VEGETAL DE LES TERRES DEL BAIX FRANCOLÍ
L’investigador Pere Ferrando continua amb la seva cerca de dades sobre el fet casteller a Constantí. En aquesta entrevista comenta les primeres referències documentals descobertes, que daten de la primera meitat del segle XIX, i d’alguns testimonis orals que expliquen com han evolucionat les diades castelleres durant el segle XX.
El patrimoni documental del municipi de Constantí i moltes coses més
