Arxiu de la categoria: Memòria històrica

La tercera sessió del Taller d’Història Local

El passat dissabte 11 de juny va tenir lloc la tercera sessió del Taller d’Història Local, amb una xerrada a càrrec del veterà periodista Jaume Garcia, extreballador del Diari de Tarragona i fundador dels diaris digitals Reus Digital i Tots21. En aquesta xerrada Garcia va comentar algunes particularitats de l’ofici de periodista, en la importància que hi tenen les entrevistes i en alguns projectes de recuperació de la memòria històrica a través de les entrevistes orals.

COMENÇA EL TALLER D’HISTÒRIA LOCAL

Una desena de persones van participar a la primera sessió del Taller d’Història Local, que va tenir lloc el dissabte passat 28 de maig. L’historiador i arxiver Josep M. Grau va comentar una àmplia tipologia de documents antics útils per a la recerca dels investigadors locals, com ara llibres d’actes del Ple de l’Ajuntament, llibres d’amillarament, matrícules industrials; registres de baptisme, matrimoni i defunció; capítols matrimonials i testaments. Tots ells van ser comentats  a partir d’exemples trets dels fons dels arxius municipal i parroquial de Constantí.
Aquest taller té un caràcter eminentment general, introductori i adreçat a tot tipus de persones que s’interessin per estudiar els fets històrics de l’entorn més proper.
La propera sessió del Taller d’Història Local serà el dissabte 4 de juny, a les 10 h., i comptarà amb la intervenció de l’historiador local Ricard Escarré, que parlarà sobre com fer un treball de recerca històrica.

Surt la revista Rutes de Constantí núm. 12

Es publica el dotzè número de la revista de turisme cultural “Rutes de Constantí”. Es tracta d’un publicació anual de divulgació sobre el patrimoni històric, el medi natural i, en general, la cultura al poble de Constantí.

Miquel Pérez Garcia recupera la figura del tenor Àngel Font i Serra, un músic local dedicat al cant líric, que va tenir una carrera professional intensa i important, amb actuacions al Gran Teatre del Liceu i participació en gravacions fonogràfiques, que encara avui es conserven. La seva carrera a finals del segle XIX i i començaments del XX va ser molt breu, perquè de sobte va desaparèixer dels escenaris, segurament per raons personals. Avui se’l reivindica com un dels millors tenors del seu temps.

Juanjo Martínez, de l’empresa Natura Local, revisita dues rutes de turisme cultural: una renovada “Ruta de l’aigua” i la “Ruta de Sant Llorenç”. Aquesta vegada es posa un especial èmfasi en el medi natural i en el suport de les noves tecnologies per fer el recorregut.

Els arqueòlegs i investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Josep M. Macias i Francesc Rodríguez Martorell, comenten els descobriments de l’actual campanya d’excavacions al jaciment de la vil·la romana de Mas dels Frares, un conjunt que esta descobrint un centre de producció i comercialització de vi a l’antiguitat, precisament al mateix lloc on té les seves instal·lacions actualment el Celler Experimental de la URV.

Noelia Silvero, de Constantí Ràdio, entrevista el Xavier Gavaldà, un apassionat col·leccionista d’objectes del ferrocarril, que desvetlla la seva passió de vida per resseguir la història d’aquest mitjà de transport.

Pep Anguera i Mònica Caballero ens parlen del Mas de Cavaller, un dels masos més antics i monumentals de Constantí. Datat de l’època medieval i conservat en relativament bones condicions, gràcies a l’esforç dels actuals propietaris, permet conèixer les formes de vida tradicionals.

Finalment, dues de les seccions habituals de la publicació: les rutes BTT amb encant, elaborades pel tècnic municipal de Joventut a l’Ajuntament de Constantí, Ignasi Manzanares, i la Ruta Natura, amb el naturalista José Antonio Latorre.

La revista es distribueix gratuítament a la Biblioteca Municipal de Constantí. Els números anteriors es poden aconseguir a l’Arxiu Històric Municipal de Constantí.

Rutes de Constantí, núm. 12 (2022)

Els números anteriors de la revista “Rutes de Constantí” aquí.

S’estrena l’obra sobre el trasllat del Braç de Santa Tecla

Divendres 13 de maig va tenir lloc l’estrena de l’obra de teatre sobre el trasllat del Braç de Santa Tecla. La plaça i les escales de l’Església es van omplir amb centenars d’espectador que van assistir a la representació de l’obra escrita per Ferran Marín i interpretada pel grup Les Forques Teatre, amb una seixantena d’actors en escena i la direcció de Marc Cardó.

L’obra recrea els preparatius de la imponent processó que va viure el poble quan al 1321, encapçalada per les màximes autoritats polítiques i religioses del moment, d’entre les quals el rei Jaume II, va portar en comitiva cerimonial la reliquia del Braç de Santa Tecla des de Constantí fins a la Catedral de Tarragona.

La posada en escena, força imaginativa i àgil; les bones interpretacions del quadre d’actors i el rigor del text, per bé que amb algunes lllicències narratives per ficcionar els detalls que nos es coneixien a causa de la falta de documentació històrica, van permetre gaudir d’un bon espectacle teatral que, sens dubte, deixà un bon record entre els assistents.

Es presenta el conte infantil sobre el Trasllat del Braç de Santa Tecla

La Biblioteca Municipal va acollir ahir dijous la presentació del conte infantil del Trasllat del Braç de Santa Tecla. Una vintena de persones van escoltar les acurades explicacions dels seus autors, el gestor del patrimoni històric, Ferran Marí, encarregat del text, i l’arquitecte i il·lustrador, Edu Polo, responsable de les imatges. Tots dos van comentar els reptes de l’èncarrec, les fonts d’inspiració i les tècniques i mètode creatiu emprats. El llibre ha estat editat per l’Editorial Mediterrània i es reparteix gratuïtament a la mateixa Biblioteca.

Estrena de l’obra de teatre sobre el trasllat del Braç de Santa Tecla

El proper divendres 13 de maig a les 22 h tindrà lloc a la Plaça de l’Església de Constantí la representació de l’obnra de teatre “El trasllat del Braç de Santa Tecla”, a càrrec del grup Les Forques Teatre, amb textos de Ferran Marín. L’obra recrea els prolegòmens de l’organització de la famosa comitiva religiosa que al 1321 va portar en processó la relíquia de Santa Tecla, des del Castell de l’Arquebisbe, a Constantí, fins a la Catedral de Tarragona. A l’obra hi intervenen les principals figures polítiques i religioses del moment, com el rei Jaume II o l’arquebisbe Eiximen de Luna al costat del batlle de Constantí i la seva família. L’obra pretén acostar un dels fets cabdals de la història local d’una manera fresca i amable.

S’edita un conte sobre el Trasllat del Braç de Santa Tecla

El proper dijous 12 de maig, a les 19 h, es presentarà a la Biblioteca Municipal de Constantí el conté infantil “El trasllat del Braç de Santa Tecla”, escrit per Ferran Marín i il·lustrat per Edu Polo, i amb edició a càrrec de l’Editorial Mediterrània

El conte s’adreça als més petits per explicar-los de manera planera l’origen de la relíquia del Braç de Santa Tecla, des de la seva compra al rei d’Armènia fins al dipòsit temporal al castell de l’arquebisbe a Constantí i potserior trasllat processional fins a la Catedral de Tarragona a l’any 1321. La imponent comitiva va comptar amb la presència de milers de persones i de les màximes figures polítiques i religioses del país.

L’acte de presentació del conte infantil s’emmarca en els actes especials de commemoració del set-cents aniversari del Trasllat del Braç de Santa Tecla.

La caminada dels 700 anys

Diumenge 8 de maig de 2022 va tenir lloc la caminada commemorativa dels set-cents anys de la celebració del Trasllat del Braç de Santa Tecla al 1321. Aquella processó va ser una de les comitives més impressionants a tot Catalunya durant l’època medieval. Més de dues-centes persones i diversos carros dels Tres Tombs van resseguir un itinerari que sortint de Constantí arribà fins a la Catedral de Tarragona. Allí, el degà del Capítol donà la benvinguda als participants i els beneí amb el Braç de Santa Tecla. A la tarda, després del dinar al Seminari, es feren visites guiades per tres espais emblemàtics dedicats a la santa patrona: l’Altar Major i les capelles Nova i Vella de santa Tecla, que van van donar l’oportunitat de veure de molt de prop aquests espais extraordinaris i amb acuradíssimes explicacions de d’especialistes que en sabien molt de la història del temple.

Aquesta caminada dels 700 anys donava el tret de sortida dels diversos actes de commemoració de la històrica comitiva, que tindran lloc durant les properes setmanes a Constantí i culminaran amb la fastuosa Festa Major tarragonina de Santa Tecla de finals de setembre.

Congrés El monument tardoromà de Centcelles

https://www.mnat.cat/fotografies/mitjanes/94971banner-text-congres-centcelles-800x595px.jpg

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), amb el patrocini del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana (PIAC) organitzen, entre els dies 28 i 30 de juny de 2022 el Congrés El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes. 

Aquest Congrés vol plantejar de manera completa el tema de la naturalesa i funcions d’un monument difícil d’interpretar i explicar, i sobre el qual s’han fet diverses hipòtesis. Pensem que, després del Congrés de Madrid del 2010, organitzat per l’Institut Arqueològic Alemany (DAI), i amb les dades del monument a disposició ofertes per les Actes d’aquest Congrés, ha arribat el moment d’analitzar els resultats fins ara assolits, amb la intenció d’avançar en el coneixement d’una temàtica complexa.

Aquest Congrés pretén comptar amb la presència activa dels màxims especialistes en les diverses disciplines (arqueològiques, històriques, artístiques, teològiques) que cal tenir en compte en l’estudi del monument. El congrés vol ser obert i rigorós, caracteritzat per ponències innovadores i, sobretot, pels diàlegs científics entre tots els participants. No es tracta de repassar una vegada més les diverses hipòtesis sobre Centcelles –d’altra banda, prou conegudes– sinó de sospesar les dades que ofereix la recerca arqueològica, els elements que aporten els diversos contextos històrics en què sembla inscriure’s el monument, i els diversos vectors, arqueològics, iconogràfics i documentals, relatius a la seva decoració musiva i pictòrica actualment existent o bé presumible. 

Més de vint especialistes de centres de recerca i universitaris d’arreu d’Europa participen en el Congrés, i diverses institucions del país i internacionals, com l’ICAC, IEC i el DAI, aporten la seva col·laboració.

El Congrés es desenvoluparà en tres jornades al Seminari de Tarragona i al mateix conjunt monumental. I el darrer dia, en l’acte de cloenda del Congrés s’homenatjarà la figura del Prof. Dr. Theodor Hauschild. Les llengües oficials seran tres: català, castellà i italià.

es ponències i alguns altres materials seran publicats com a actes del Congrés en la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. 

Consulteu el programa i realitzeu les inscripcions aquí