Arxiu de la categoria: Memòria històrica

Congrés El monument tardoromà de Centcelles

https://www.mnat.cat/fotografies/mitjanes/94971banner-text-congres-centcelles-800x595px.jpg

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), amb el patrocini del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana (PIAC) organitzen, entre els dies 28 i 30 de juny de 2022 el Congrés El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes. 

Aquest Congrés vol plantejar de manera completa el tema de la naturalesa i funcions d’un monument difícil d’interpretar i explicar, i sobre el qual s’han fet diverses hipòtesis. Pensem que, després del Congrés de Madrid del 2010, organitzat per l’Institut Arqueològic Alemany (DAI), i amb les dades del monument a disposició ofertes per les Actes d’aquest Congrés, ha arribat el moment d’analitzar els resultats fins ara assolits, amb la intenció d’avançar en el coneixement d’una temàtica complexa.

Aquest Congrés pretén comptar amb la presència activa dels màxims especialistes en les diverses disciplines (arqueològiques, històriques, artístiques, teològiques) que cal tenir en compte en l’estudi del monument. El congrés vol ser obert i rigorós, caracteritzat per ponències innovadores i, sobretot, pels diàlegs científics entre tots els participants. No es tracta de repassar una vegada més les diverses hipòtesis sobre Centcelles –d’altra banda, prou conegudes– sinó de sospesar les dades que ofereix la recerca arqueològica, els elements que aporten els diversos contextos històrics en què sembla inscriure’s el monument, i els diversos vectors, arqueològics, iconogràfics i documentals, relatius a la seva decoració musiva i pictòrica actualment existent o bé presumible. 

Més de vint especialistes de centres de recerca i universitaris d’arreu d’Europa participen en el Congrés, i diverses institucions del país i internacionals, com l’ICAC, IEC i el DAI, aporten la seva col·laboració.

El Congrés es desenvoluparà en tres jornades al Seminari de Tarragona i al mateix conjunt monumental. I el darrer dia, en l’acte de cloenda del Congrés s’homenatjarà la figura del Prof. Dr. Theodor Hauschild. Les llengües oficials seran tres: català, castellà i italià.

es ponències i alguns altres materials seran publicats com a actes del Congrés en la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. 

Consulteu el programa i realitzeu les inscripcions aquí

TALLER D’HISTORIA LOCAL

Descobreix com fer una recerca històrica en àmbit local

Cartell del Taller d’Història Local

El Taller d’Història Local està format per un conjunt de quatre xerrades que tenen com a objectiu faciltar el coneixement de les fonts documentals per estudiar fets de la història local. Té un nivell bàsic i s’adreça a persones interessades en el fet local. Explica tècniques de recerca i metodologies possibles.

A qui s’adreça el taller?

A qualsevol persona amb ganes d’aprendre i curiositat pel fet local. Et pot interessar si te’ns ganes de conèixer la història del teu poble i de la teva gent, de la teva família o del teu entorn. Si tens ganes d’escriure un article de recerca o d’aprendre les tècniques per fer una entrevista o simplement d’ampliar coneixements. Aquest taller té un caràcter introductori i no calen coneixements previs en història.

Què aprendràs en aquest taller?

JOSEP M. GRAU t’introduirà en el món de la documentació. Es revisaran padrons d’habitants, actes dels plens municipals, matrícula industrial, cadastres i llibres parroquials (baptismes, matrimonis, defuncions, testaments, etc.).

RICARD ESCARRÉ explicarà com planificar un treball de recerca: els aspectes generals que cal plantejar-se,  com acotar el tema, conèixer l’estat de la qüestió, fixar uns objectius, citar correctament la bibliografia i coses per l’estil.

JAUME GARCIA t’ensenyarà a planificar una entrevista oral, seguint les tècniques dels periodistes professionals. Veurem com preparar el qüestionari de temes i les preguntes o com verificar la fiabilitat del testimoni i contrastar les declaracions. També ens mostrarà alguns projectes d’història oral que s’han portat a terme al Camp de Tarragona en els darrers anys.

FERRAN MARÍN comentarà alguns recursos tecnològics. Els llocs a Internet on es guarden materials en suport digital, com ara llibres, articles, documents d’arxiu, mapes, fotografies, etc. D’altra banda, les enormes possibilitats de fer servir l’ordinador o el telèfon mòbil per treballar amb fotografies, dictàfons, lupa, correccions lingüístiques, etc.

Quan i on?

Aquest taller consta de quatre sessions d’una hora i mitja de durada; en total, sis hores. Les sessions tindran lloc els dissabtes 28 de maig i 4, 11 i 18 de juny de 2022, de 10 a 11:30 h., a la Sala d’Informàtica de la Biblioteca Municipal / Arxiu Històric, a la pl. de l’Hospital, 1, 2a planta.

Inscripcions

Curs gratuït. Inscripcions a l’Arxiu Històric Municipal de Constantí. Places limitades.
Pl. Hospital, 1, 2n · 43120 Constantí, al correu arxiu@constanti.cat o al telèfon 977 520 521).

Què es commemora amb el Dia Internacional dels Arxius?

El Taller d’Història Local es una activitat emmarcada en la celebració del Dia Internacional dels Arxius, que se celebra el 9 de juny. Aquell dia de l’any 1948 la UNESCO va establir la creació del Consell Internacional dels Arxius, amb la finalitat de defensar la protecció i conservació del patrimoni documental.

Actes commemoratius del 700 è aniversari del Trasllat del Braç de Santa Tecla (1321-2022)

L’Ajuntament de Constantí organitza una programació especial per commemorar els set-cents anys del Trasllat del Braç de Santa Tecla, des del Castell de Constantí fins a la Catedral de Tarragona.

D’entre els principals actes, citem la caminada popular de Constantí a Tarragona; la presentació del conte infantil sobre el Braç de Santa Tecla, amb text de Ferran Marín i il·llustracions d’Edu Polo; la xerrada de Meritxell Pérez sobre el vincle de Constantí amb l’arribada del braç sant a Tarragona; una representació teatral sobre aquest fet històric, a càrrec del grup Les Forques Teatre i textos de Ferran Marín i, la processó i ball de lluïment del Seguici de Tarragona.

Caminada commemorativa del Trasllat del Braç de Santa Tecla

El diumenge 8 maig tindrà lloc una Caminada des de Constantí fins a Tarragona per commemorar els 700 anys del trasllat del Braç de Santa Tecla a Tarragona. La marxa sortirà a les 10 del matí des de la plaça de les Escoles Velles de Constantí. A l’1 del migdia tindrà lloc la rebuda a la Catedral de Tarragona per part del degà del Capítol. A les dues del migdia es farà un dinar al Seminari Pontifici. I ja a la tarda, a les quatre, es farà una visita a la Catedral, a la Capella de Santa Tecla la Vella i al Museu Bíblic Tarraconense. La tornada a Constantí està prevista fer-la en autobús a les sis de la tarda.

Les inscripcions estan ja obertes. Es poden fer fins al 5 de maig a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament (OAC), a través del telèfon 977 52 05 21 o per correu electrònic a l’adreça citaprevia@constanti.cat. El preu de les inscripcions és de 3 euros (sense menjar inclòs) i 10 euros (amb menjar inclòs, màxim 150 persones). S’obsequiarà a tots els participants amb el regal d’una samarreta commemorativa.

Mònica Borrell presenta els “Estudis de Constantí”

La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va presentar divendres passat, 17 de setembre, el darrer número de la revista dels Estudis de Constantí. Una cinquantena de persones van aplegar-se a la plaça de l’Hospital per escoltar la dissertació de Mònica Borrell, que va referir-se, entre d’altres temes, a la continuïtat en el temps de la publicació constantinenca –enguany complia 37 anys de vida- i al rigor dels seus articles.

En el present número trobem un article de Jaume Massó sobre una magnífica destral prehistòrica trobada presumptament a Constantí però amb molt indicis que ens fan dubtar sobre la veracitat de la descoberta. Lluís Papiol novament s’endinsa en el monument romà de Centcelles en relació al seu context històric. Josep M. Grau signa tres articles: un primer sobre l’estimació fiscal de Constantí de 1715; un altre signat amb Armand Grau sobre la immigració de la província de Tarragona a Terrassa a començaments del segle XX i en la qual hi havia persones procedents de Constantí i un darrer, novament en solitari, sobre el repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim. Ricard Escarré recull unes cançons de sàtira política escrites per un mestre de Constantí durant els anys de la II república. Josep M. Solé Barrufet se centra en l’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona, que també tenia un bon tram dins del nostre terme municipal. Josep Franquès aclareix l’oferiment de terrenys a la Universitat Rovira i Virgili perquè la seva seu, quan encara era una delegació de la Universitat de Barcelona, s’instal·lés al terme de Constantí. En darrer lloc, Ferran Marín comenta el muntatge de l’obra “El bateig d’un rei”, una recreació del bateig del rei Jaume II a l’església de Constantí al segle XIII.

La  presentació de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí” és un dels actes tradicionals en la celebració de la Diada Nacional de l’11 de Setembre i, tot i les estrictes mesures de seguretat sanitària, es va recuperar l’assistència habitual després que l’any passat l’acte quedés reduït a una gravació en vídeo.

Els protagonistes de l’acte en acabar la presentació. D’esquerra a dreta, Josep M. Grau, Ricard Escarré, Dolors Fortuny, Lluís Papiol, Josep Franquès, Óscar Sanchez, Mònica Borrell, Jaume Massó, Josep M. Solé i Ferran Marín (Foto: Fortuny Fotògrafs).
La plaça de l’Hospital durant l’acte de la presentació dels Estudis de Constantí (Foto: Fortuny Fotògrafs).
La paradeta amb els exemplars del número 37 dels “Estudis de Constantí” (Foto: Fortuny Fotògrafs).

Se celebra la caminada de Sant llorenç

Prop d’un centenar de persones va participar el passat diumenge 12 de setembre a la presentació de la segona de les rutes constantinenques incloses a l’aplicatiu Natura Local. Es tracta d’unes rutes que permeten el guiatge digital de l’itinerari, amb imatges i comentaris centrats tant en el patrimoni històric com en els atractius del medi natural. Aquesta vegada, però, la caminada incloïa una visita prèvia al nou Dipòsit municipal d’aigua de les Forques, amb acurades explicacions a càrrec de tècnics d’Agbar sobre les instal·lacions i el funcionament del subministrament d’aigua potable als domicilis particulars i les empreses, un servei en general poc conegut però molt interessant i necessari. La resta de la caminada va ser guiada pel gestor del patrimoni històric, Ferran Marín, amb vistes al Mas de Serapi, la Creu de Salom, l’alzina monumental de Mas dels Frares, el clot de Sanromà o l’ermita de Sant Llorenç. Amb aquesta caminada es consoliden les activitats populars que ha organitzat enguany l’Ajuntament de Constantí per donar a conèixer el gran atractiu històric i paisatgístic del nostre terme municipal.

El guia Ferran Marín donant explicacions sobre la història de l’ermiota de Sant Llorenç.
El dipòsit d’aigua de les Forques
A l’interior de la sala de control del Dipòsit municipal d’aigua de les Forques.

Surt el número 37 dels “estudis de constantí”

El divendres 17 de setembre a les 19 hores tindrà lloc a la Plaça de l’Hospital l’acte de presentació del número 37 de la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”, a càrrec de la directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Mònica Borrell.

L’assistència a l’acte és amb inscripció prèvia que pot fer-se a la recepció de l’Ajuntament de Constantí, al telèfon 977 520 521 i al correu citaprevia@constanti.cat.

El número d’enguany té els següents continguts:

  • Jaume Massó Carballido: “Notes sobre la destral paleolítica de Constantí”
  • Lluís Papiol Molné: “El despertar històric de Centcelles”
  • Josep M. Grau Pujol: “L’estimació fiscal de Constantí de 1715”
  • Josep M. Grau Pujol i Armand Grau Puig: “Immigració de la província de Tarragona a Terrassa (1915)”
  • Josep M. Grau Pujol: “El repartiment del delme i primícia a les parròquies del Camp de Tarragona durant l’Antic Règim”
  • Ricard Escarré: “El retrat social a través de les cançons populars”
  • Josep M. Solé Barrufet: “L’aigua de reg de l’horta del terme de Tarragona”
  • Josep Franquès Sans: “Universitat de Tarragona – URV – Universitat Rovira i Virgili”
  • Ferran Marín Ramos: “El bateig d’un rei. Més que una obra de teatre”