Arxiu de la categoria: Memòria històrica
Es presenta el llibre sobre la història de l’ensenyament a constantí
El diumenge 1 d’agost, a les 18.30 h, tindrà lloc al carrer Major (davant de l’Ajuntament) la presentació del llibre : “Fer de la necessitat virtut. Història de l’ensenyament contemporani de Constantí (1857-2000)”, d’Albert Solé. La presentació anirà a càrrec de Montserrat Duch Plana, catedràtica de la Universitat Rovira i Virgili.
Per assistir a l’acte cal inscriure’s prèviament a la recepció de l’Ajuntament, trucant al 977 52 05 21 o per mail a citaprevia@constanti.cat
Nova representació de l’obra “El bateig d’un rei”
Divendres continuen les activitats del cicle “Fem Estiu, Fem Constantí” amb la representació teatral de l’obra “El bateig d’un rei” a càrrec de Les Forques Teatre, amb guió de Ferran Marín. Les inscripcions es poden fer fins divendres a la recepció de l’Ajuntament.
tens fotos de constantí dels anys 1976 a 2000?
La Parròquia de Constantí i l’Ajuntament de Constantí preparen la continuació del llibre “Constantí. Testimoni d’un temps“, aquesta vegada abastant el període comprès entre els anys 1976 a 2000. Si teniu fotos de Constantí d’aquest perìode i voleu que surtin publicades al llibre podeu portar-les a l’OAC de l’Ajuntament de Constantí juntament amb un comentari escrit a manera de peu de foto. Posteriorment us seran retornades.
Surt el número 11 de la revista “Rutes de Constantí”
L’Ajuntament de Costantí ha publicat el número 11 de la revista de turisme cutural “Rutes de Constantí”.
En el número actual s’hi poden trobar entrevistes a l’Albert Solé, sobre la història de l’ensenyament públic a Constantí (a propòsit de la commemoració l’any passat del centenari de la inauguració de les Escoles Velles feta al 1920), i a l’Anton Pàmies, que ens parla de l’arquitecte que dissenyà aquest emblemàtic edifici, el reusenc Pere Caselles, La vinculació d’aquest arquitecte amb Constantí i els documents que d’ell es conserven a l’Arxiu Municipal de Constantí són comentats de mans del seu responsable, Josep Estivill.
Un altre artista vinculat a Constantí és el pintor Anton Català Gomis, autor dels murals del baptisteri de l’Esglèsia Parroquial de Constantí. Parlem amb la seva filla, Mireia Català, de la figura del seu pare, les influències, característiques i estil, principals obres, etc.
L’investigador José Luís Cifuentes, un bon especialista en rastrejar el cost humà de les guerres contemporànies entre la població local ha resseguit el fatídic rastre de vuit constantinencs que van ser deportats i assassinats al camp de concentració de Mauthausen, durant la II Guerra Mundial.
En darrer lloc, dos articles per explorar específicament el nostre terme municipal, obra de col·aboradors habituals de la revista: d’una banda, el tècnic municipal de joverntut, Ignasi Manzanares, ha preparat una llarg ruta en BTT de cent quilòmetres, que va des de Constantí fins a Prades. De l’altra, el naturalista José Antonio Latorre, ens parla de la pèrdua de biodiversitat al terme de Constantí a través de l’exemple de les partides de Rabassols i la Coma.
Trobareu aquesta revista en paper a la Biblioteca Municipal de Constantí i podeu consultar-la també en línia al repositori d’Issuu.
Podeu consultar tots els números aquí: http://www.arxiudeconstanti.cat/activitats/turisme-cultural.
El cens de simbologia franquista a Constantí
L’Ajuntament de Constantí ha participat al Cens de simbologia franquista de Catalunya. Aquest cens és una iniciativa del Memorial Democràtic per inventariar els símbols franquistes que perviuen a l’espai públic dels municipis catalans, seleccionats segons criteris geogràfics, demogràfics i d’interès històric.
El cens és fruit d’una intensa recerca, que es va iniciar l’any 2008 i es va dur a terme amb la participació de diferents universitats catalanes i el suport d’Adigsa (Departament de Medi Ambient i Habitatge). En aquesta primera etapa es van descriure un total de 3.647 símbols franquistes ubicats a l’espai públic de 185 municipis catalans. Ara s’ha posat en marxa una segona fase d’elaboració, que incorpora els símbols franquistes ubicats als municipis d’entre 3.000 i 10.000 habitants.
L’Ajuntament de Constantí ha facilitat la informació de deu indrets del nostre terme municipal (plaques d’habitatge, relleus, monuments i làpides) dels quals podeu veure la localització exacta, la descripció, el context històric, etc., així com algunes imatges recents.
cursiva. Tant el requadre com el text són de color negre i destaquen sobre el fons gris clar metàl·lic. No du data.
Podeu consultar les fitxes dels símbols franquistes de Constantí aquí: https://banc.memoria.gencat.cat/ca/app/#/results/cens_simbologia?municipality=es1_2319&
VÍDEO 100 ANYS ESCOLES CONSTANTI (1920-2020)
Aquest 20 de gener de 2020 ha fet 100 anys de la inauguració de les llavors anomenades “Escoles Noves”, avui “Escoles Velles. Va ser el 20 de gener de 1920, Festa de Sant Sebastià, diuen les cròniques que “després de missa major”. Amb motiu d’aquest centenari l’Ajuntament de Constantí ha programat tot un seguit d’actes de celebració durant la darrera Festa Major d’Hivern.
Els actes de celebració del centenari de les Escoles velles s’iniciaven el passat dissabte 18 de gener, després del Pregó de Festa Major, amb un sopar Commemoratiu al Pavelló Poliesportiu durant el qual es va projectar aquest vídeo amb testimonis d’aquests 100 anys d’història d’escola pública al municipi.
VÍDEO 100 ANYS ESCOLES CONSTANTI (1920-2020) from Ajuntament de Constantí on Vimeo.
Les Escoles Velles de Constantí celebren el seu centenari
SE CELEBRA EL CENTENARI DE LES ESCOLES VELLES
El passat dilluns 20 de gener de 2020 van tenir lloc els actes de celebració del centenari de les Escoles Velles de Constantí. Amb la presència de diferents representants del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, Ajuntament de Constantí, centres educatius locals i Parròquia de Constantí es va llegir un text que rememorava l’acte de la inauguració d’ara fa cent anys i la posada en context del que actualment representa l’educació en la formació i el desenvolupament dels pobles.
A continuació, es va inaugurar una exposició monogràfica amb un grapat de fotografies que recollien diferents moments de l’evolució històrica d’aquestes escoles públiques. A tall de curiositat, a les finestres de les Escoles s’hi han posat fotos i escenografies que recorden algunes figures destacades de la pedagogia o el funcionament de les classes a les aules, L’acte va estar amenitzat amb algunes exhibicions del Grup de Balls de Cercavila de la Societat el Casino.
SE CELEBRA LA XERRADA SOBRE PERE CASELLES
Una quarantena de persones van asssitir a la Societat el Casino divendres passat ( 17 de gener de 2020), a la xerrada de l’arquitecte Anton Pàmies sobre la figura del també arquitecte Pere Caselles (1864-1936).
En el transcurs de la xerrada, Pàmies va introduir un perfil biogràfic del que va ser arquitecte municipal de Reus durant prop de quaranta anys. A continuació, va resseguir una part de la seva nombrosíssima obra d’edificis públics, habitatges, fàbriques i obres d’enginyeria, d’entre les quals algunes de ben conegudes, com les Escoles Prat de la Riba o l’Estació Enològica, totes dues a Reus. En darrer lloc, el conferenciant va centrar-se en les construccions o projectes relacionats amb Constantí, d’entre els quals els edificis de les Escoles Velles i el de la mateixa Societat el Casino.
40 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
El diumenge 19 de gener, a les 13 h., tindrà lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Constantí, l’acte institucional “40 anys d’ajuntaments democràtics”, a càrrec de la Sra. Montserrat Duch Plana, Doctora en Història i Catedràtica d’Història Contemporània.
Presentació dels “Estudis de Constantí”
El proper divendres 20 de setembre de 2019, a les 19h. tindrà lloc a la Biblioteca Municipal de Constantí l’acte de presentació del número 35 de la revista miscel·lània dels “Estudis de Constantí”, a càrrec de la filòloga Arga Sentís.
El número d’enguany de la veterana publicació compta amb els articles de Lluís Papiol Molné: “Tenim els diferents tipus de ceràmiques de l’Antiguitat”; Josep M. Grau i Pujol: “Immigració agrària a Constantí en el creixement demografic del segle XVIII“; Jordi Anglès Sanahuja i Josep M. Grau i Pujol: “El mercat matrimonial entre el camp i la ciutat: L’exemple de Constantí i Tarragona (Segona meitat del segle XVIII)“; Jaume Massó Carballido: “Més notes sobre la troballa visigòtica a la partida de la Grassa (1816)” i Josep M. Solé Barrufet: “Un pany de tres claus i altres històries”.