Arxiu de la categoria: Patrimoni històric

Se celebra la II Caminada de Primavera

Prop de 300 persones van participar aquest passat diumenge a la II Caminada de Primavera fins al mas de Sant Ramon. L’itinerari, guiat per l’historiador Ricard Escarré, va servir per conèixer indrets com el Mas de Serapi, la Creu de Salom (on es va estrenar una senyalització del lloc exacte on hi havia antigament aquesta creu de terme), el naixement de la mina d’aigua de Sant Pol i Riudarenes, el mas i l’ermita de sant Ramon i, de lluny, el Mas de l’Apegalós. A l’interior de l’ermita, una representant del patronat va explicar la feina de restauració de l’edifici feta per voluntaris durant aquests darrers anys i va subratllar el vincle emocional de l’ermita amb la gent de Constantí. L’últim tram de la caminada va ser per visitar el Mas de la Torre de Fàbregues, on membres de l’associació Aprodisca, d’ajuda a persones amb discapacitat, van explicar la tasca que realitzen al mas i la importància de tenir una bona relació amb el poble de Constantí.

La jornada va continuar amb un dinar popular per a unes 300 persones a l’esplanada davant del mas de Sant Ramon i posteriors actuacions culturals. El Grup de Batucada i el Conjunt Instrumental d’Adults de l’Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens” de Constantí, dirigits per Gerard Masip i Núria Ferrer, respectivament, oferiren una mostra musical. Després, membres de l’Associació Literària de Constantí van recitar un conjunt de poemes i, per acabar, el grup de Balls de Cercavila de la Societat el Casinoes van fer uns balls tradicionals on participaren molts dels assistents.

DIBUIXEM CENTCELLES

Una exposició virtual recorda les il·lustracions del projecte “Dibuixem Centcelles”, que l’Ajuntament de Constantí i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona , amb la participació dels col·legis Centcelles i Ramon Bergadà, van organitzar fa uns anys amb motiu de la remodelació duta a terme al conjunt monumental. Són 547 dibuixos que van fer els nens i nenes d’aquella època, que avui tenen entre els 25 i els 35 anys, aproximadament.
Aquesta exposició us ofereix l’oportunitat de veure aquells dibuixos sobre Centcelles.

Es presenta el número 32 dels “Estudis de Constantí”

El passat divendres 14 d’octubre tenia lloc la presentació del número 32 dels “Estudis de Constantí” en un acte celebrat a la Biblioteca Municipal. La presentació va anar a càrrec de la cap d’estudis de l’Institut de Constantí, Mercè Grané, acompanyada de l’alcalde, Oscar Sánchez i la regidora de Cultura, Dolors Fortuny.

A l’acte també van assistir tots els autors dels articles inclosos en la publicació d’aquest any. El contingut d’aquest número 32 dels “Estudis de Constantí”  conté un parell d’articles de l’arqueòleg Lluís Papiol, l’un amb el catàleg de totes les vil·les romanes existents al terme de Constantí, de les quals, algunes han estat descobertes recentment i es donen a conèixer públicament per primera vegada.

El segon dels articles és una interpretació iconogràfica d’una de les escenes sense identificar del mosaic de la cúpula del monument de Centcelles. Un altre dels autors és la historiadora i arxivera Isabel Companys, que ha analitzat un capbreu de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Feliu datat de finals del segle XVI i gràcies al qual tenim un retrat molt detallista del poble: els carrers i places, les partides i camins del terme, les famílies, etc.

El també historiador i arxiver Josep M. Grau centra el seu estudi en el manteniment de les muralles durant els segles XVIII i XIX, amb especial atenció al cas de la Selva del Camp.

Per la seva banda, l’historiador José Luis Cifuentes, especialista en les guerres colonials de finals del segle XIX, desglossa la repatriació de dos soldats constantinencs que havien participat a la Guerra de Cuba.

L’historiador del cinema Issac López ha documentat l’evolució de les sales cinematogràfiques de Constantí, des de les més antigues, d’abans de la guerra, fins les més recents del Casino, el Sindicat i la Sala Parroquial. Finalment, la revista es clou amb una anàlisi de set cartes del prohom reusenc Eduard Toda adreçades a l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler.

A l’acte d’enguany es va presentar també la reimpressió dels números 1 i 2 de la revista “Estudis de Constantí”, originàriament publicats als anys 1985 i 1986, ja que feia molt de temps que estaven exhaurits i moltes persones els seguien demanant.

http://www.constanti.cat/noticies/new/536/es-presenta-el-numero-32-dels-estudis-de-constanti

‘Hi són, però no es veuen’

Un cop més, i ja en són uns quants, es va celebrar la caminada popular per descobrir els llocs més atractius del nostre terme municipal. El guia Carles Alcoy acompanyà una vintena de participants a veure indrets com la Creu de Salom, alguns pous d’una mina d’aigua, vil·les romanes; tots ells, elements que hi són, però no es veuen a simple vista. També vam veure el mas dels Frares, de lluny, i el Celler Experimental, de fora. L’ermita de sant Llorenç i les sitges medievals no les vam saber trobar, però hi són. El clot de Santromà sí que el vam veure, perquè és immens -el Carles ens va ensenyar una foto molt curiosa d’un mas que hi havia al centre del clot, però va acabar arruïnada-. En canvi, el mas de Serapi, que sempre el véiem de fora, aquesta vegada el vam poder veure des de dins, ja que la finca estava oberta i el propietari molt amablement ens va deixar fer l’explicació a l’interior.

Una edició més de la caminada que, com sempre, transcorre en un ambient molt agradable i, aquesta vegada, amb un temps magnífic (sense fred ni calor) que ens va acompanyar durant tot el recorregut.

Caminada popular el 17 de setembre

El proper dissabte 17 de setembre a les 10 h. sortirà del Parc de la Muralla una nova edició de la caminada popular, que aquesta vegada es titula “La ruta de sant Llorenç”. Durant el recorregut visitarem o parlarem de llocs com el Mas de Serapi, la Creu de Salom, l’ermita medieval de Sant Llorenç, el Celler Experimental de la URV, el clot de Santromà, les mines d’aigua o l’alzina grossa. Com en les altres edicions, ens acompanyarà el guia Carles Alcoy, amb les seves explicacions divertides i instructives.

Per participar a la caminada no cal fer inscripció prèvia, tan sols que porteu el calçat adequat i, en general, anar ben equipats i protegits contra el sol i les condicions metereològiques. La ruta pot durar entre tres i quatre hores i el nivell de dificultat és baix. Si voleu passar un bon matí de dissabte veniu a aquesta caminada per la ruta de sant Llorenç.

 

 

S’inaugura l’exposició sobre arquitectura modernista

El dissabte 10 de setembre a les 19 h., s’inaugura al Pavelló Poliesportiu de Constantí l’exposició organitzada per la Diputació de Tarragona sobre l’arquitectura modernista al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La mostra pretén, per una banda, mantenir la curiositat i l’interès per la riquesa d’aquest tresor patrimonial de les nostres comarques i, per l’altra banda, més enllà dels aspectes estètics, valorar el paper destacat d’uns arquitectes amb renom internacional sorgits d’aquestes mateixes contrades: Antoni Gaudí, Josep M. Jujol, Cèsar Martinell, Pau Monguió…
Aquesta exposició és podrà veure fins al 18 de setembre.

L’espoli que no cessa

Un dels masos més interessants del terme municipal de Constantí ha estat objecte d’una brutal agressió. És un mas del qual no n’hem esbrinat el nom i que es troba situat a la partida de la Sínia, dintre d’un pinar i assegut en un petit turonet. La construcció arquitectònica  és de planta rectangular, amb uns 8 metres de llarg i 5 d’ample. El gruix dels murs és de 0,5 m. d’ample. Aquest mas compta amb la particularitat que al final del mur llarg hi ha una construcció adossada en forma circular, que podria correspondre a un pou interior.

L’aspecte exterior és de petita fortalesa i el seu ús com a mas o la seva antiguitat no estan clares. Un altra particularitat és que alguns dels murs tenien fragments de teules romanes reaprofitades, un fet que sembla indicar la presència d’una vil·la romana pels voltants. En realitat, aquesta construcció ja feia moltes dècades que estava abandonada i només en quedaven alguns dels murs, encara que les restes eren de gran estabilitat.

Aquest mes d’agost, però, hem tingut coneixement que bona part dels murs han estat destrossats, fins al punt que de la part adossada només en queda la base i un altre dels murs també està ben enrunat. Tenint en compte la solidesa de l’estructura hem d’arribar a la conclusió que la persona o persones autores de l’agressió devien portar unes eines contundents per tirar a terra les pedres. Hem preguntat a una persona ben coneixedora del terme i ens ha apuntat la hipòtesi que persones furtives, amb la guia d’un detector de metalls, podrien haver picat les parets per trobar alguna possible moneda antiga entre les pedres. Sigui com sigui, avui no podem fer altra cosa que lamentar aquesta destrossa del nostre patrimoni històric, perquè encara que el mas ja estava abandonat de feia temps i només restaven dempeus unes pocs murs, tenia unes característiques que el feien especialment interessant.

A continuació, podeu veure dues fotos de com era la construcció originàriament i, tot seguit, tres més, de l’abans i el després, amb una comparativa presa des d’un punt de vista similar.