Arxiu de la categoria: Patrimoni històric

L’espoli que no cessa

Un dels masos més interessants del terme municipal de Constantí ha estat objecte d’una brutal agressió. És un mas del qual no n’hem esbrinat el nom i que es troba situat a la partida de la Sínia, dintre d’un pinar i assegut en un petit turonet. La construcció arquitectònica  és de planta rectangular, amb uns 8 metres de llarg i 5 d’ample. El gruix dels murs és de 0,5 m. d’ample. Aquest mas compta amb la particularitat que al final del mur llarg hi ha una construcció adossada en forma circular, que podria correspondre a un pou interior.

L’aspecte exterior és de petita fortalesa i el seu ús com a mas o la seva antiguitat no estan clares. Un altra particularitat és que alguns dels murs tenien fragments de teules romanes reaprofitades, un fet que sembla indicar la presència d’una vil·la romana pels voltants. En realitat, aquesta construcció ja feia moltes dècades que estava abandonada i només en quedaven alguns dels murs, encara que les restes eren de gran estabilitat.

Aquest mes d’agost, però, hem tingut coneixement que bona part dels murs han estat destrossats, fins al punt que de la part adossada només en queda la base i un altre dels murs també està ben enrunat. Tenint en compte la solidesa de l’estructura hem d’arribar a la conclusió que la persona o persones autores de l’agressió devien portar unes eines contundents per tirar a terra les pedres. Hem preguntat a una persona ben coneixedora del terme i ens ha apuntat la hipòtesi que persones furtives, amb la guia d’un detector de metalls, podrien haver picat les parets per trobar alguna possible moneda antiga entre les pedres. Sigui com sigui, avui no podem fer altra cosa que lamentar aquesta destrossa del nostre patrimoni històric, perquè encara que el mas ja estava abandonat de feia temps i només restaven dempeus unes pocs murs, tenia unes característiques que el feien especialment interessant.

A continuació, podeu veure dues fotos de com era la construcció originàriament i, tot seguit, tres més, de l’abans i el després, amb una comparativa presa des d’un punt de vista similar.

Constantí en el marc de les fortificacions medievals del Camp de Tarragona

Es publica un estudi de Jordi Morelló sobre les fortificacions de Tarragona i el Camp als segles XII-XIV, amb referència als castells, les viles closes i les muralles, d’entre les quals  s’analitza el cas de Constantí. En aquest treball, recollit al número 4 de la revista Podall (editada pel Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca), s’aborda el tema de les fortificacions des d’un ampli espectre cronològic, que s’inicia amb la «castralització», a l’època d’implantació del feudalisme al Camp de Tarragona. S’ocupa d’aspectes de les primeres infeudacions i la implicació de les poblacions locals en la construcció de les fortaleses dels senyors, l’evolució arquitectònica d’alguns castells i el grau de protecció dispensat a la població del territori davant d’amenaces o conflictes de diversa mena. També s’aborden qüestions d’urbanisme relacionades amb la configuració de les viles closes i dels burgs extramurs, abans de donar pas als processos d’emmurallament desenvolupats al llarg de la segona meitat del segle XIV, amb especial incidència en la configuració dels nous recintes murallats. L’autor passa revista a les principals característiques i elements constitutius de les noves muralles i a altres aspectes relatius a l’administració de la despesa. Finalment, tracta la qüestió del finançament a partir del recurs a dues fonts fiscals fonamentals: els impostos directes (talles de murs) i els indirectes (imposicions), en aquest cas, fent un seguiment a les successives concessions reials que foren atorgades a la ciutat i a les viles del Camp per poder esmerçar el producte d’aquells impostos indirectes a l’obra dels murs.

Jordi Morelló Baget (Reus 1967) és doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona (1998) i des de fa anys vinculat a la Institució Milà i Fontanals al CSIC de Barcelona, on ha realitzat la major part de la seva recerca, darrerament com a investigador Ramón i Cajal (2008-2013). Especialitzat en fiscalitat urbana i de l’Església, també s’ha interessat per altres temes, entre els quals les muralles de Reus i Tarragona.

Consulta el PDF de l’article

 

Centcelles, el complex termal de l’emperador Adrià

El monument de Centcelles correspondria a unes termes romanes, possiblement d’època alt imperial. Òscar Martín i Jordi Rovira signen un acuradíssim estudi publicat al darrer volum del “Butlletí Arqueològic” de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (vol. 34-35, 2012-2013, pp. 173-224) on aporten indicis de Centcelles que interpreten com una part de la luxosa vil·la que allotjà l’emperador Adrià durant el seu sojorn tarragoní l’hivern del 122-123 dC. Els autors basen la seva interpretació en les evidències obtingudes en les excavacions arqueològiques, de les tècniques constructives, dels paral·lels arquitectònics amb altres edificacions similars i de les fonts literàries i historiogràfiques. L’article es completa amb un imponent aparell gràfic i bibliogràfic. La idea de contemplar Centcelles com un gran complex termal i la seva datació cronològica en l’època d’Adrià no són novedoses perquè hi havien incidit autors com Lluís Pons d’Icart, al segle XVI, i Emili Morera a finals del XIX. La novetat ara és la seva defensa, sistematització i actualització amb les darreres informacions conegudes.
Aquest article és un dels al·licients que presenta el darrer volum del prestigiós “Butlletí Arqueològic” la publicació que edita des de fa més de cent anys la Reial Societat Arqueològica Tarraconense amb l’objectiu de defensar el patrimoni arqueològic i històric de Tarragona i nosaltres no podem fer res més que recomanar-vos-ne la lectura.

PRESENTACIÓ DELS TREBALLS DEL PROJECTE “CENTCELLES, EL NOSTRE OBJECTIU”

Dimecres 27 d’abril a les 10 h • A la vil•la romana de Centcelles. Presentació dels treballs realitzats pels alumnes de l’Institut de Constantí, col•legi Centcelles, col•legi Mn. Ramon Bergadà i col•legi Turó, dins el projecte “Centcelles, el nostre objectiu”. Organitza: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i Ajuntament de Constantí. Col•labora: Repsol. L’acte comptarà amb la presència de tots els alumnes implicats i dels representants de les institucions organitzadores.

“Centcelles, el nostre objectiu” és un projecte educatiu i de participació ciutadana envers el patrimoni que té com a objectius,entre d’altres:

· Impulsar noves formes d’accés al coneixement de l’època romana, a partir d’un monument clau de Constantí, el conjunt monumental de Centcelles, Patrimoni Mundial.

· Plantejar una experiència de participació ciutadana envers el patrimoni històric i cultural més proper, amb l’objectiu d’implicar els joves en el seu coneixement, valoració i difusió.

· Fomentar entre els participants el treball cooperatiu, per facilitar el desenvolupament d’actituds de respecte, valoració i defensa del patrimoni a través del coneixement del mateix.

· Incentivar propostes per al coneixement de Centcelles, que puguin ser utilitzades per la comunitat educativa i per la societat en general.

· Treballar a partir de les noves tecnologies.

http://www.mnat.cat/?page=activitats-detall-cicles-actuals&id=objectiu&idAct=99

S’inaugura al MNAT l’exposició “Re-descobrint Centcelles”

Del 27 d’abril de 2016 al 8 de gener de 2017.

La inauguració és el dimarts 26 d’abril a les 19 h., al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Re-descobrint Centcelles proposa un itinerari pel propi monument i per la seva intensa i densa historiografia. Us proposa, també, una reflexió sobre l’enorme potencial social que –en el terreny de la sensibilitat i del coneixement– un conjunt com Centcelles permet desplegar.

Articulada en quatre àmbits –Centcelles, un patrimoni excepcional; Centcelles, un enigma per resoldre; Centcelles, Patrimoni Mundial, patrimoni de tots i Centcelles… reconstruint la seva imatge–, l’exposició mostra un conjunt fonamental de documents i materials –exposats per primera vegada–, pertanyents als investigadors i estudiosos de Centcelles al llarg del anys. Entre d’altres el conjunt de dibuixos realitzats per Lluís Domènech i Montaner i els seus alumnes de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona a inicis del segle XX o la imprescindible documentació generada per l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid des dels anys 50 del segle passat, en el procés de recuperació del monument, del qual van fer entrega a l’estat Espanyol el 1978.

Aquesta exposició vol ser, també, també un acte de reconeixement a totes les persones i a totes les institucions que al llarg del temps han dedicat la seva capacitat científica i intel·lectual a explorar les respostes als molts interrogants que, des de sempre, Centcelles ha plantejat i que encara queden per resoldre. Vol, al mateix temps, ser un incentiu per visitar el propi conjunt per, coneixent la seva rica història, poder valorar encara més tota la càrrega d’emotivitat que es desprèn de les seves restes.

L’actual disponibilitat de les noves tecnologies digitals ens ha permès formalitzar una proposta de reconstitució formal de Centcelles, que vol donar una imatge de conjunt del que degué ser. Una formalització que, no obstant, requerirà anar revisant per incorporar les dades derivades d’una recerca avui no tancada.

Aquesta exposició, organitzada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, ha comptat amb la incondicional complicitat i col·laboració de l’Ajuntament de Constantí i de l’empresa Repsol, així com la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

http://www.mnat.cat/?page=exposicion-detall&tipus=actuals&idExp=88

Caminada popular a la “Ruta de Sant Ramon”

El proper diumenge 17 d’abril a les 11 h. sortirem de l’aparcament davant de la Closa per realitzar una nova edició de la Caminada Popular. Enguany porta per nom “Ruita de Sant Ramon” perquè té com a punt de destí el mas i l’ermita de Sant Ramon. Abans, però, veurem indrets com l’era de Ros Solé, el maset de Serra, el forn teuler, la mina del poble, el ferrocarril de la línia de Reus a Roda, el mas de l’Apegalós i finalment Sant Ramon. L’itinerari serà guiat una vegada més pel narrador Carles Alcoy.

Després de la visita a Sant Ramon tenimj previst un dinar popular (paella, postres, beguda i cafè) a un preu de 5 euros.

En acabar no marxeu encara perquè s’han programat una sèrie d’actuacions musicals: les de la Compañía Flamenca Azabache i de l’Escola Municipal de Música.

No oblideu que cal inscriure’s al Pavelló Poliesportiu per participar a la caminada i/o dinar popular. teniu de termini fins al 15 d’abril. Podeu trucar al tel. 977 520 079 o escriure un correu al pavello@constanti.cat. Les persones inscrites rebran una samarreta de regal. En cas de pluja o força major se suspendrà l’activitat.

 

LA VIDA QUOTIDIANA AL FRONT (documental radiofònic, 2a part)

File:Republican Soldiers in the Battle of Teruel - Google Art Project.jpg

Us convidem a escoltar la segona part del programa de ràdio del “Crononauta a l’arxiu”, dedicat a les cartes que els milicians i els soldats de Constantí enviaven als seus éssers estimats durant la Guerra Civil. Relata l’experiència de guerra a partir del testimoni de la filla d’un dels milicians i de l’anàlisi de l’historiador Josep M. Grau, un bon coneixedor en la microhistòria.

http://www.constantiradio.cat/descarrega_pgm.php?id_alacarta=4322

CAMINADA CONTRA EL CÀNCER

El proper dissabte 12 de març a les 10 h. sortirà del Pavelló Polesportiu la Caminada contra el càncer. Anirem fins al turó de la Gavarra. En acabar la caminada, hi haurà coca i xocolata per tothom.

Farem salut, coneixerem els paisatges i el patrimoni històric de Constantí i de pas ajudarem a combatre aquesta malaltia, perquè l’Ajuntament donarà a la campanya contra el càncer 1 euro per cada persona que s’inscrigui a la caminada.

Inscripcions al Pavelló Poliesportiu: Avda. Onze de setembre // poliesportiu@constanti.cat // 977 520 789.

SE CELEBRA LA I VIQUIMARATÓ DE CONSTANTÍ

Prop d’una trentena de persones van anar rellevant-se durant la I Viquimarató de Constantí, que l’Ajuntament de Constantí i l’Amical Viquimedia van celebrar a l’Escola d’Adults la tarda del dilluns 22 de febrer. L’objectiu era el d’augmentar els continguts sobre Constantí a la coneguda enciclopedia lliure. Articles referits al patrimoni històric i alguns personatges il·lustres van ser els triats pels voluntaris. Un monitor de l’Amical va impartir unes breus explicacions per aprendre les bases de l’edició d’articles i, després, els assistents van inciciar els seus respectius articles. Un grups d’alumnes va treballar específicament la traducció d’un dels articles per a l’edició en llengua anglesa de la Wikipedia.. En els propers dies, anirem penjant els articles creats perquè entre tots donem més difusió a les informacions sobre Constantí de la Viquipèdia.