El dijous 20 d’abril a les 20h, a la Biblioteca Municipal de Constantí, tindrà lloc la presentació del llibre de Xavier Ferré Ramon Amigó i Angles, pedagog del territori (1925-2011). Aportació a la sociabilitat cultural, que han editat les Publicacions Abadia de Montserrat. La presentació serà a càrrec de l’historiador Jaume Massó.
Recordem que la figura de l’onomatòleg Ramon Amigó, desaparegut fa pocs anys, està molt vinculada a Constantí, municipi on va realitzar dos dels seus importants treballs d’onomàstica que avui són referència obligada per qualsevol persona que vulgui conèixer els topònims o els renoms de les cases i les famílies del nostre poble.
El llibre de Xavier ferré és molt acurat i minuciós i dedica unes pàgines a explicar específicament el procés de realització de les dues obres constantinenques: la cerca de paraules i la relació amb els informants i els col·laboradors directes. Recordem que Ferré ja va publicar als Estudis de Constantí del 2012 un article sobre Ramon Amigó i la toponímia de Constantí on avançava alguns dels descobriments fets durant la recerca i ara, en el llibre que presentem, els aprofundeix en la seva globalitat.
No us perdeu, durant la Setmana Cultural, aquesta oportunitat d’apropar-vos a la biografia i l’obra de Ramon Amigó de la mà d’un dels seus màxims especialistes.
S’ha presentat la memòria anual de l’any 2013 de l’Arxiu Municipal de Constantí en la qual s’hi recullen les principals actuacions portades a terme on en les quals ha col·laborat l’arxiu; en particular, destacaríem aquestes.
Ingrés de diverses col·leccions de documentació textual, amb cronologia des del s. XV fins l’actualitat, i unes 2000 imatges fotogràfiques del segle XX.
Catalogació de l’arxiu històric i biblioteca d’obres de teatre de la Parròquia de Constantí.
Exposició del “Veïns a la fresca”
Edició del llibre Constantinus infelix. La guerra de Separació (1650-1659) de Manel Güell.
La taula presidencial. D’esquerra a dreta, el regidor de cultura, Josep M. Sabaté; l’autor del llibre, Manel Güell; el presentador, Josep Fàbregas, i l’alcalde de Constantí, Josep M. Franquès.
Unes tres-centes persones van aplegar-se el divendres 17 de gener al Pavelló Poliesportiu de Constantí per seguir les diferents activitats amb motiu de la Festa Major d’Hivern. La lectura del pregó va ser a càrrec del metge constantinenc Ramon Martí Massó que va relatar molts episodis viscuts de jovenet al nostre poble. Després, l’atorgament de les distincions honorífiques a l’exalcalde Feliu Nicolau i al Centre de Dia. I, en tercer lloc, la presentació del llibre “Constantinus Infelix”.
La introducció del regidor de cultura, Josep M. Sabaté, va explicar la importància que la Guerra de Separació (1640-1659) -coneguda popularment com la Guerra dels Segadors-havia tingut a Constantí com una fet cabdal que havia arruïnat Constantí en tots els sentits i causat l’abandonament de la població en diverses ocasions. Després, parlà el professor d’Història de la URV, Josep Fàbregas, que va fer una acurada explicació sobre aquest conflicte bèl·lic i alguns observacions sobre l’interès del llibre “Constantinus infelix” i elogis cap a la vàlua del seu autor, l’hisòriador i arxiver Manel Güell. Finalment, el mateix autor va agrair a l’Ajuntament l’encàrrec de la recerca que ha culminat amb l’edició del present llibre.
L'escenari del Pavelló Poliesportiu on van aplegar-se centenars de persones per presenciar els actes de l'inici formal de la Festa Major d'Hiven.
Un concert final a càrrec de la banda de l’Escola Municipal de Música, que va interpretar un repertori molt variat i amè de cançons populars juntament amb altres peces de caire més culte.
L’acte es va enllestir amb el convit per a tots els assistents d’un refrigeri.
No cal ni dir que des de l’Arxiu felicitem l’historiador Manel Güell per la seva excel·lent investigació que va començar al 2011 i que l’ha portat a resseguir el rastre de nombrosíssimes fonts documentals que fan d’aquest llibre una obra extraòrdinària que aporta molta llum a un període del qual realment en sabíem poca cosa, tot i la intensitat dels esdeveniment que van tenir lloc, però que, a més, resulta d’una lectura molt amena per a totes les persones que s’animin a llegir-la.
Més informació:
“Constantí reivindica el seu passat en la Festa Major de Sant Sebastià”, a Tarragona 21
ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CONSTANTINUS INFELIX. LA GUERRA DE SEPARACIÓ (1640-1659)”, DE MANEL GÜELL
Data: divendres, 17 de gener, 19h.
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Adreça: Av. Onze de setembre, s/n – Constantí
En el marc dels actes inaugurals de la Festa Major d’Hivern es presenta el nou llibre de la col·lecció de les monografies històriques que edita l’Ajuntament de Constantí i que en aquesta ocasió està dedicat a la Guerra de Separació, coneguda popularment com la Guerra dels Segadors.
L’historiador i arxiver Manel Güell, un dels màxims especialistes en aquest període, descobreix un esdeveniment molt intens de la nostra història.
A mitjans del segle XVII, Constantí va estar en primera línia de front de batalla de la guerra que va enfrontar les tropes catalano-franceses contra les hispanes. Durant anys, el nostre poble va patir conquestes i reconquestes i canvià de mans fins a sis vegades. Foren vuit expugnacions (cinc setges –tots ells amb bombardeig inclòs- i dos assalts -un d’ells per sorpresa-). Sempre va oferir resistència, molta o poca.
Amb la victòria definitiva de l’exèrcit hispànic, Constantí va entrar en una fase de col·lapse i ruïna. El castell, l’església parroquial i les muralles van ser enderrocats i es van imposar més contribucions a la població.
Manel Güell il·lumina aquesta època tan fosca amb una acurada investigació a partir de les fonts originals, moltes de les quals es divulguen ara per primera vegada. La monografia que us presentem està redactada amb una vocació didàctica que us apassionarà a poc que llegiu qualsevol pàgina a l’atzar.
La presentació del llibre serà a càrrec de Josep Fàbregas, professor d’història a la Universitat Rovira i Virgili.
El fons del naturalista José A. Latorre ja ha quedat digitalitzat i s’hi pot accedir per Internet.
Es tracta d’uns 4200 documents textuals o d’il·lustracions i unes 300 fotografies que fan referència al seguiment d’espècies de fauna i flora en diferents indrets del Camp de Tarragona i de Catalunya, però amb una gran predomini del terme de Constantí.
Recordem que Latorre ha estat molt lligat al nostre municipi on hi va residir des de molt jovenet quan s’aficionà al treball de camp naturalista. Des de llavors, i durant trenta anys, ha anat prenent notes de la presència d’espècies de fauna i flora fins aplegar un immens catàleg amb milers de fitxers de caire científic. Aquestes fitxes juntament amb alguns gràfics i estudis específics i centenars de fotografies són les que ara s’han digitalitzat i s’ofereixen a la consulta pública a través d’Internet.
L’Arxiu Municipal de Constantí inicia una nova activitat de divulgació de la memòria històrica consistent en una sèrie d’entrevistes realitzades a les persones que fan recerca a Constantí.
ROBERTO ZEPEDA
El 2011, l’historiador Roberto Zepeda va publicar a la miscel·lània dels Estudis de Constantí un acurat estudi sobre el fenomen dels refugiats que van ser acollits a Constantí durant la Guerra Civil (1936-1939). Zepeda va accedir a divesos arxius i va consultar molta documentació de l’època; també va entrevistar testimonis presencials. Des de l’arxiu hem parlat amb ell sobre com va ser aquella experiència tant intensam i també per reflexionar sobre l’ofici de l’historiador local en el moment actual. El resultat de l’entrevista, en aquests vídeos que hem penjat a Internet.
Una imatge de l'imponent mas de Magrinyà, un mas patrimonial d'origen medieval que ens els darrers trenta anys s'ha convertit en una ruïna total.
Aquest proper dissabte 19 d’octubre, entre les 9 i les 13h, farem una nova sortida naturalista per confeccionar l’Atlas de la Biodiversitat. Aquest cop serà pels camins de l’Albiol i del mas de Magrinyà, en una zona en la qual encara no havíem anat com a grup naturalista.
El punt de trobada serà a l’aparcament de la Closa a les 9h del matí.
No cal ni dir que per venir no cal ser especialista; només que t’agradin els animals, les plantes… i passejar. Cal portar roba i calçat adequats. No cal inscripció prèvia.
En cas de pluja o causa de força major se suspendrà l’activitat.
Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, Estudis de Constantí", núm. 29, (2013) pp. 95-133.
Els nostres guies, el Carles Alcoy i el Ricard Escarré.
El passat dissabte 21 de setembre va tenir lloc una nova edició de la caminada popular, que enguany resseguia el camí de la Coma. Com els altres anys, ens acompanyaven els guies Carles Alcoy i Ricard Escarré. Una trentena de persones van participar en aquesta activitat de turisme cultural que va desenvolupar-se en un ambient cordial i divertit.
La sortida es va efectuar des de la plaça de les Escoles Velles, on es va fer la primera explicació, al voltant de l’emblemàtic edifici escolar, que és obra de l’arquitecte reusenc Pere Caselles. Després, es va caminar pel camí de la Coma, que era el camí vell per anar fins a Tarragona. Encara avui conserva el seu atractiu i és un dels més freqüentats per la gent que vol sortir a passejar una estona. En un dels punts permet disfrutar d’una imponent vista panoràmica de bona part del terme. En aquest indret, vam comptar amb la presència del naturalista constaninenc José A. Latorre que va explicar el drama de la pèrdua de biodiversitat que ell ha constatat aquests darrers trenta anys.
Davant d'una magnífica vista panoràmica comptem amb l'acompanyament del naturalista José A. Latorre.
Després, el grup va arribar fins al mas de Muntaner, el lloc on els guies van explicar alguns principis de la gnomòtica, la tècnica de confeccionar els rellotges de sol, presisament a propòsit del rellotge de sol que encara pot veure’s a la façana d’aquest edifici, tot i que ja molt malmès per l’abandonament i ruïna del mas. En particular, es va recordar que a Constantí es va descobrir fa uns anys un curiós rellotge de sol de butxaca del segle XVII que va aparèixer en les excavacions del baluard de la plaça del Castell i se’n va fer una recreació a partir d’un senzill model en paper..
Una senzilla manualitat ens permet veure el funcionament del rellotge de sol de butxaca.
La següent visita va ser a l’entorn del mas de Mascaró on els més petits va jugar a trobar un tresoret de la Guerra del Francès, a partir de les pistes que podien deduir-se de la interpretació d’un mapa antic. El tresor va consistir en un cofre amb monedes de xocolata.
Les explicacions sobre els rellotges de sol.
Poc després es va fer una aturada per a esmorsar, que va consistir en coca i xocolata per a tothom. Allí, a l’ombra fresqueta que donaven els pins del voltant, van comentar-se algunes anècdotes sobre l’autopista i els masos del recorregut.
Descansant una estoneta abans d'arribar al mas de Mascaró.
La darrera parada va ser davant del mas de Mascaró, un lloc imponent encara que també ruïnós. Es va explicar la història d’aquest mas a l’època dels jesuïtes i la posterior compra per part de la família reusenca dels Bofarull. Encara vui dia, tot i el seu estat lamentable i definitivament perdut, impressiona per la seva magnificència.
La magnificència impressionant del mas de Mascaró comentada pels nostres guies.
Fins aquí la caminada d’enguany pel camí de la Coma. La colla de gent que la preparem cada any desitgem que us resultés un matí entretingut i en bona companyia i que us ajudés a descobrir els indrets apassionants que encara guarda el nostre municipi.
El fons del naturalista José A. Latorre ja ha quedat digitalitzat i s’hi pot accedir per Internet.
