El pont de les Caixes, un dels tres monuments de Constantí declarats Bé Cultural d’Interès Nacional -els altres dos són la vil·la romana de Centcelles i la muralla medieval- entra a la Viquipèdia. Us animem a llegir l’article i a esmenar-lo o afegir més continguts, tot participant activament amb l’enciclopèdia lliure.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_les_caixes
Com en anys anteriors, l’Ajuntament de Constantí ha tret una nova edició dels punts de llibre sobre el patrimoni històric de Constantí. Es tracta de 12 models diferents que, tot formant una sèrie monogràfica, seran repartits a la Biblioteca Municipal a raó d’un model diferent cada dues setmanes. En l’edició d’enguany trobem llocs relacionats amb l’aprofitament històric de l’aigua, com el crestellador de la sèquia, el riu Francolí, el Bassot, la Siquieta, el mur i la represa del torrent de la Ferrerota, els salts d’aigua rere el Molí Paperer, etc.
Surt el número 7 de la revista Rutes de Constantí, la publicació anual que edita l’Ajuntament de Constantí dedicada a la difusió del nostre entorn patrimonial i paisatgístic. En aquest número trobareu propostes d’itinerari per fer excursions, ja sigui a peu o en bicicleta, el descobriment d’indrets força desconeguts (com la cova folrada en pedra seca al turó de la Gavarra), un àlbum de fotos amb l’efecte de les tres dimensions, la reproducció d’uns mapes de fa cent anys i moltes de les seccions habituals.
Podeu aconseguir la revista gratuïtament a la consergeria de l’Ajuntament (carrer Major, 27). Tingueu present que la revista s’acompanya d’unes ulleres especials per veure imatges en 3D (fins exhaurir les existències).
Aquí teniu el número 7 de “Rutes de Constantí” en versió digital.
Dissabte passat va tenir lloc la setena caminada popular, titulada “Ruta de la sèquia i el molins”. Una quarantena de persones van visitar llocs com la vil·la romana de Centcelles, el pont de les Caixes, el mas de la Ferrerota, el riu Francolí i els molins medievals del camí dels Pallaresos. Petites incidències, com el pas pel torrent de la Ferrerota gràcies a una passera inmprovisada, van animar una sortida que sempre va transcórrer en un ambient alegre. Les amenes explicacions del guia Carles Alcoy van aportar la informació cultural per conèixer alguns dels indrets més emblemàtics del terme.
El proper dissabte 18 d’abril tindrà lloc la setena edició de la caminada popular, que enguany serà un itinerari per la ruta de les sèquia i els molins. Efectivament, en companyia del guia cultural Carles Alcoy, visitarem bona part dels llocs relacionats amb l’aprofitament històric de l’aigua: la vil·la romana de Centcelles, el pont de les Caixes, el mas de la Ferrerota, el riu Francolí i els tres molins medievals del camí dels Pallaresos.
La visita és una bona oportunitat per veure la imponent cúpula de Centcelles decorada amb mosaics paleocristians, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, i el pont de les Caixes, en realitat un aqüeducte d’origen romà encara en funcionament, que ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
La sortida serà a la plaça de les Escoles Velles, a les 10h. L’hora prevista d’acabament és cap a les 13,30h.
L’enciclopèdia digital Viquipèdia ja disposa d’un article sobre l’escultor constantinenc Joan Grau (Constantí, 1608 – Manresa, 1685). Fou un escultor i arquitecte del barroc català, autor d’una sèrie d’obres que van assolir gran elegància i agilitat.
Joan Grau va néixer a Constantí, fill d’en Miquel Grau (pagès de la vila) i de la seva esposa Caterina. De la infància i de l’adolèscencia de Grau no se’n sap gairebé res, les guerres (Guerra del Francès i Guerra Civil Espanyola) van destruir la documentació. Durant la seva etapa de formació es creu que va estar treballant en el retaule de la Galilea de Poblet, més tard, transformat en el retaule major de l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents (1620-1630).
De la unió amb Àngela Torres (morta l’any 1662), van venir al món quatre criatures: Francesc, Anna Maria, Teresa i Josep. Un dels seus fills, en Francesc (Manresa 1638 -1693), va continuar el mateix ofici que el seu pare, esdevingué escultor. Al llarg dels anys, pare i fill van treballar conjuntament en diversos projectes, com en el monestir de Santa Maria de Poblet (1659 -1674) i en el retaule major d’Esparreguera 1670. Tot i que tenia l’obrador a Manresa, concretament situat a la Plaça de l’Om, rebia encàrrecs des de molts indrets de Catalunya.
Ja podeu consultar la memòria anual de l’Arxiu Municipal de Constantí del 2014. Així, us fareu càrrec dels nous ingressos de documentació, l’estat dels projectes de digitalització de la documentació antiga, les publicacions editades i les activitats de turisme cultural que s’han portat a terme. Esperem que sigui del vostre interès.
Us recordem que el proper dilluns 24 de novembre, a les 19h, a la seu del Consell Comarcal del Tarragonès, presentarem el llibre El nostre Cinema Paradís. Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès de Pedro Nogales i José Carlos Suárez, guanyador del Premi Tarragonès Beca d’Investigació 2012. La presentació anirà a càrrec del Sr. Josep M. Caparrós Lera, catedràtic emèrit d’Història Contemporània i Cinema de la Universitat de Barcelona.
“Aquest llibre és una investigació històrica sobre l’assentament del fenomen cinematogràfic als pobles de la comarca del Tarragonès, en els seus primers anys de vida (1897-1939). És un treball exhaustiu de recuperació de la memòria de persones, locals i projeccions que hem oblidat i que van posar les bases del major entreteniment del segle XX: el cinema. Disposeu-vos a descobrir persones, noms i locals que en moltes ocasions s’han deixat de banda perquè varen estar dedicats a una cosa tan poc important com era el cinema. Farem un recorregut de més de 40 anys pels nostres pobles, descobrirem noms i llocs on es va fer cinema. Però, sobretot, descobrirem la riquesa d’una relació que ni tan sols imaginàvem. Veurem com el cinema era una mena d’agent modernitzador dels pobles i veurem com queda molt per descobrir d’aquesta història que no només es fa a base de títols del pel·lícules, sinó també de persones. Noms que el pas del temps està deixant en el més absolut oblit i que s’han de recuperar urgentment, perquè hi ha veritables tresors d’informació cinematogràfica als arxius locals i perquè el cinema a casa nostra no és una cosa de fa quatre dies, sinó que té més de 100 anys d’història.”
Ja fa unes setmanes que va sortir el número 6 de les “Rutes de Constantí”, la revista de turisme cultural que coordina l’Arxiu Municipal. En aquest número, hi trobareu articles sobre la ruta del “Constantinus Infelix” per resseguir els indrets on van tenir lloc els principals esdeveniments de la Guerra dels Segadors a Constantí, un homenatge a la figura de l’onomatòleg Ramon Amigó, una ruta en BTT fins a la predrera romana del Mèdol i una entrevista a l’arqueòleg Josep A. Remolà. Això i altres articles i seccions fixes, perquè us entrin ganes de passejar i visitar el nostre poble.
Recordeu que trobareu aquesta publicació a la consergeria de l’Ajuntament i a la Biblioteca Municipal. També la podeu consultar en versió digital aquí mateix…
Aquest darrer dissabte 20 de setembre es va fer la caminada popular. Una cinquantena de persones van resseguir els indrets de la Guerra dels Segadors (1640-1659) que, com és sabut, va comportar una grans destrossa. Els guies culturals, Ricard Escarré i Carles Alcoy, van explicar els principals esdeveniments d’aquest conficte bèl·lic i polític al més alt nivell: els setges, les conquestes, els bombardejos, la geopolítica, el perfil humà d’alguns dels protagonistes i, en general, tota mena d’anècdotes sobre l’època. Va ser una visita molt animada que va permetre descobrir alguns indrets molt coneguts, com la plaça del Castell o la muralla del Carrer Sant Pere amb d’altres que ho eren menys, com la torre del carrer sant Vicenç o una casa del segle XVII al carrer de la Costa.
Davant la importància del fets que s’explicaven, el nostre guies de capçalera van endinsar-se en el túnel del temps i es van posar en la pell (i la vestimenta) de dos soldats constantinencs protagonistes dels fets. El final de ruta va ser al cim de les Forques, la muntanya on es penjava els sentenciats a la pena capital i que permet una vista molt detallada de com va ser un dels assalts militars al poble.
