Arxiu de la categoria: Memòria històrica

Punts de llibre del 2014

Han sortit els punts de llibre del 2014 editats per l’Ajuntament de Constantí, que enguany estan dedicats temàticament als indrets que testimonien la Guerra dels Segadors (1640-1659) al nostre terme municipal. Així, la llista aplega els carrers i places on hi havia el castell, els baluards o la muralla (plaça i carrer del Castell, carrer de l’Església Vella, plaça de l’Hospital, parc de la Muralla, carrer de Sant Vicenç, etc.). També, els llocs amb elements més singulars, com la fossa comunca del carrer de la Pobla de Mafumet o la muntanya de les Forques.

Recordem que la Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació, com la denominen molts especialistes) va ser objecte d’una monografia històrica elaborada per l’historiador Manel Güell que es va presentar a primers d’any amb força èxit de públic. Per la curiositat i l’expectació despertades, s’ha escollit aquest fet històric per a la sèrie dels punts de llibre i per a la caminada popular que es farà al mes de setembre.

 

Es presenta el llibre “Constantinus infelix”

La taula presidencial. D’esquerra a dreta, el regidor de cultura, Josep M. Sabaté; l’autor del llibre, Manel Güell; el presentador, Josep Fàbregas, i l’alcalde de Constantí, Josep M. Franquès.

Unes tres-centes persones van aplegar-se el divendres 17 de gener al Pavelló Poliesportiu de Constantí per seguir les diferents activitats amb motiu de la Festa Major d’Hivern. La lectura del pregó va ser a càrrec del metge constantinenc Ramon Martí Massó que va relatar molts episodis viscuts de jovenet al nostre poble. Després, l’atorgament de les distincions honorífiques a l’exalcalde Feliu Nicolau i al Centre de Dia. I, en tercer lloc, la presentació del llibre “Constantinus Infelix”.

La introducció del regidor de cultura, Josep M. Sabaté, va explicar la importància que la Guerra de Separació (1640-1659) -coneguda popularment com la Guerra dels Segadors-havia tingut a Constantí com una fet cabdal que havia arruïnat Constantí en tots els sentits i causat l’abandonament de la població en diverses ocasions. Després, parlà el professor d’Història de la URV, Josep Fàbregas, que va fer una acurada explicació sobre aquest conflicte bèl·lic i alguns observacions sobre l’interès del llibre “Constantinus infelix” i elogis cap a la vàlua del seu autor, l’hisòriador i arxiver Manel Güell. Finalment, el mateix autor va agrair a l’Ajuntament l’encàrrec de la recerca que ha culminat amb l’edició del present llibre.

L'escenari del Pavelló Poliesportiu on van aplegar-se centenars de persones per presenciar els actes de l'inici formal de la Festa Major d'Hiven.

Un concert final a càrrec de la banda de l’Escola Municipal de Música, que va interpretar un repertori molt variat i amè de cançons populars juntament amb altres peces de caire més culte.

L’acte es va enllestir amb el convit per a tots els assistents d’un refrigeri.

No cal ni dir que des de l’Arxiu felicitem l’historiador Manel Güell per la seva excel·lent investigació que va començar al 2011 i que l’ha portat a resseguir el rastre de nombrosíssimes fonts documentals que fan d’aquest llibre una obra extraòrdinària que aporta molta llum a un període del qual realment en sabíem poca cosa, tot i la intensitat dels esdeveniment que van tenir lloc, però que, a més, resulta d’una lectura molt amena per a totes les persones que s’animin a llegir-la.

Més informació:

“Constantí reivindica el seu passat en la Festa Major de Sant Sebastià”, a Tarragona 21

 

Divendres 17 de gener es presenta el llibre sobre la Guerra de Separació a Constantí

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CONSTANTINUS INFELIX. LA GUERRA DE SEPARACIÓ (1640-1659)”, DE MANEL GÜELL

Data: divendres, 17 de gener, 19h.
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Adreça: Av. Onze de setembre, s/n – Constantí

En el marc dels actes inaugurals de la Festa Major d’Hivern es presenta el nou llibre de la col·lecció de les monografies històriques que edita l’Ajuntament de Constantí i que en aquesta ocasió està dedicat a la Guerra de Separació, coneguda popularment com la Guerra dels Segadors.

L’historiador i arxiver Manel Güell, un dels màxims especialistes en aquest període, descobreix un esdeveniment molt intens de la nostra història.

A mitjans del segle XVII, Constantí va estar en primera línia de front de batalla de la guerra que va enfrontar les tropes catalano-franceses contra les hispanes. Durant anys, el nostre poble va patir conquestes i reconquestes i canvià de mans fins a sis vegades. Foren vuit expugnacions (cinc setges –tots ells amb bombardeig inclòs- i dos assalts -un d’ells per sorpresa-). Sempre va oferir resistència, molta o poca.

Amb la victòria definitiva de l’exèrcit hispànic, Constantí va entrar en una fase de col·lapse i ruïna. El castell, l’església parroquial i les muralles van ser enderrocats i es van imposar més contribucions a la població.

Manel Güell il·lumina aquesta època tan fosca amb una acurada investigació a partir de les fonts originals, moltes de les quals es divulguen ara per primera vegada. La monografia que us presentem està redactada amb una vocació didàctica que us apassionarà a poc que llegiu qualsevol pàgina a l’atzar.

La presentació del llibre serà a càrrec de Josep Fàbregas, professor d’història a la Universitat Rovira i Virgili.

Entrevistem Roberto Zepeda

L’Arxiu Municipal de Constantí inicia una nova activitat de divulgació de la memòria històrica consistent en una sèrie d’entrevistes realitzades a les persones que fan recerca a Constantí.

ROBERTO ZEPEDA
El 2011, l’historiador Roberto Zepeda va publicar a la miscel·lània dels Estudis de Constantí un acurat estudi sobre el fenomen dels refugiats que van ser acollits a Constantí durant la Guerra Civil (1936-1939). Zepeda va accedir a divesos arxius i va consultar molta documentació de l’època; també va entrevistar testimonis presencials. Des de l’arxiu hem parlat amb ell sobre com va ser aquella experiència tant intensam i també per reflexionar sobre l’ofici de l’historiador local en el moment actual. El resultat de l’entrevista, en aquests vídeos que hem penjat a Internet.

L’article de la Isabel Companys sobre el capbreu de la Comunitat de Preveres de Constantí del segle XV, en pdf

Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, Estudis de Constantí", núm. 29, (2013) pp. 95-133.

> Descarrega’t l’article de la Isabel Companys sobre el capbreu de la Comunitat de Preveres de Constantí.

 

Es publica la revista “Estudis de Constantí” del 2013

Coberta del número 29 de la revista miscel·lània dels "Estudis de Constantí", de l'any 2013.

El divendres 13 de setembre a les 20h acte de presentació de la revista miscel·lania dels Estudis de Constanti d’enguany, concretament, el número 29. L’acte serà a càrrec del director de l’Arxiu Històric de Tarragona, Ricard Ibarra.

El número d’enguany no és tan voluminós com el de l’any passat, però Déu n’hi do! Té 312 pàgines, és força variat en els períodes tractats i compta amb força articles de veritable nivell. A més, convé destacar la presència d’investigadors molt joves, a diferència dels altres anys, quan la mitjana d’edat era elevada i és un fet molt important que es produeixi el relleu generacional.

Aquí teniu l’índex del número 29:

  1. Lluís Papiol Molné: “Quan el procés de sensibilitat dels romans arribava al punt final de la seva evolució (idem) la mort”, pp. 7-64.
  2. Francesc Rodríguez Martorell: “L’antic terme municipal de Centcelles medieval (segles XII-XIV). Un estat de la qüestió”, pp. 65-93.
  3. Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell  de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, pp. 95-133.
  4. Jordi Anglès Sanahuja i Josep M. Grau Pujol: “Testaments solts de Constantí conservats en els fons parroquials de Constantí, Reus i Montblanc”, pp. 135-170.
  5. José Luis Cifuentes Perea: “De Constantí a la Guerra de Filipinas: Jaime Canals Solsona (Constantí 1875 – Manila 1897)”, pp. 171-188.
  6. Joan Vernet i Borràs: “Constantí al fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya”, pp. 189-196.
  7. Jaume Massó Carballido: “Centcelles, de Lluís Pons d’Icart a Lluís Domènech i Montaner”, pp. 197-212.
  8. Julián Valero: “Repressió: expedientats a la vila de Constantí (1936-1941), pp. 213- 233.
  9. Josep M. Solé Barrufet: “La Societat Agrària de Transformació (SAT) del Cotxo”, pp. 235-260.
  10. Josep Franquès Sans: “Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Constantí”, pp. 261- 287.
  11. Juli Gens Franquès: “Tradició oral de Constantí”, pp. 289-309.

Escolta el programa de ràdio sobre l’exposició dels “Veïns a la fresca”

L’exposició de fotografies “Veïns a la fresca” ja té el seu programa de ràdio especial. Es tracta d’un reportatge monogràfic d’1 hora de durada amb entrevistes a les dues comissàries, Sílvia Iturria i Núria Serrano, i a alguns veïns -Anna Cáceres, Roser Molné i Xavier Gavaldà- que intervenen com a testimonis. Tots ells reflexionen sobre la importància de la fotografia com un fet social i familiar a partir de les pròpies experiències de les imatges que van aportar. Recordem que l’exposició “Veïns a la fresca” va consistir en un centenar de retrats actuals i antics dels veïns que han viscut o viuen en l’actualitat als carrers i places de la Vila de Dalt. Aquestes imatges, ampliades a gran format i impreses en suport de lona van ser exposats a les mateixes façanes de la cases on vivien aquestes persones.

Aquest programa de ràdio és el primer que s’estrena d’una sèrie de documentals sobre memòria històrica relacionada amb Constantí i suposa el fruit de la col·laboració de l’associació cultural Arcadia i l’Arxiu Municipal de Constantí.

 

Surt la guia “A peu per Tàrraco”

coberta.jpgSurt la guia d’itineraris i excursions per presentar la Tàrraco romana i els seus voltants. És un projecte impulsat pel consorci del Pla de competitivitat turística de la Tàrraco romana i amb  l’edició d’Arola Editors. Els recorreguts ofereixen una visió molt didàctica de llocs com les muralles, el circ, l’amfiteatre o la necròpolis paleocristiana.

D’entre les deu rutes proposades n’hi ha una que porta per títol “Vora el Tulcis pel camí d’Ilerda” i se centra en el terme de Constantí. aquesta ruta permet visitar llocs tan emblemàtics de l’epoca romana com el mausoleu de Centcelles o el Pont de les Caixes (en realitat, un aqüeducte). L’itinerari passa pels camins dels Pallaresos, de la Ferrerota i de Montblanc. És un entorn molt bonic, on trobareu diversos molins medievals i moders i l’antic mas de la Ferrerota. A nivell de biodiversitat, hi podeu veure els plataners monumentals o arribar-vos al riu Francolí.

En definitiva, us recomanem aquesta guia d’excursions amb la que disfrutareu del nostre entorn més proper que amaga encara tants i tants llocs d’interès que, de vegades, desconeixem.

L’acte de presentació oficial de la guia serà a Tarragona, el dilluns dia 15 de juliol, a les 19 h, a l’espai Turisme, situat al capdamunt del carrer Major.

Per fer un tast a la guia, aquí: http://arolaeditors.com/promo/tarraco/intro_tarraco.pdf

El crononauta a l’arxiu

L’Arxiu Municipal i l’Associació cultural Arcadia inicien una col·laboració per confeccionar una sèrie d’episodis del programa de ràdio “El crononauta” dedicats monogràficament a aspectes rellevants de la història de Constantí.

 

Es tracta d’uns episodis d’una hora de durada que portaran el títol genèric de “El crononauta a l’arxiu”. Sota la direcció de l’inestigador Ricard Escarré es comptarà amb la prsència d’especialistes en la materìa, testimonis que van presenciar els fets i la recreació d’escenes històriques a càrrec d’actors amateurs.
La seva emissió serà a través de Constantí Ràdio i posteriorment es podrà escoltar i descarregar per Internet.

Més informació: web del crononauta

 

Preparem una exposició de fotos

 

 El projecte “Veïns a la fresca!” és una mostra fotogràfica  de retrats de la gent de Constantí i de la seva història, de les cases pairals que configuren l’eix central de la nostra vila i de les persones que hi han viscut i que formen part de la història viva del nostre poble. Vol ser un homenatge a tots aquests veïns i les cases on van viure, un recorregut emocional per la història de Constantí explicada a través dels retrats dels seus ciutadans.

El projecte es basa en la instal·lació dels retrats seleccionats a les façanes de les cases  aconseguint una exposició pública única a les nostres contrades i on és el carrer i el valor de la fotografia en si mateix el que constitueix la força de la seva explicació. És una mostra que vol arribar a tothom, als vilatans i als visitants del nostre poble i que es construeix a partir de les vostres fotografies, dels vostres retrats i el dels vostres familiars.

L’exposició es portarà a terme en alguns dels carrers que configuren el nucli del Constantí antic: carrer de Castell, plaça del Castell, carrer Església Vella i raval de sant Cristòfol.

És per això que us demanem la col·laboració en el projecte de les persones que heu viscut en aquests carrers esmentats; per una banda, aportant un parell de retrats dels vostres familiars o de vosaltres mateixos i per altra autoritzant-nos a ampliar aquestes fotografies i penjar-les a la façana de la vostra casa pairal. Els retrats han d’estar fets en càmera analògica i ser anteriors a 1990. Preferiblement que siguin retrats individuals, tot i que també podeu aportar algun retrat col·lectiu.

La recollida dels vostres retrats es farà a l’edifici de l’Ajuntament (planta 2: arxiu), on farem una còpia de les fotografies -l’original us el torneu a quedar- i recollirem algunes dades sobre el retrat, com el nom de la persona que hi surt, la data, el renom o les circumstàncies de la fotografia.

Està previst inaugurar aquesta exposició coincidint amb la setmana Cultural d’enguany.

 

Surten els “Estudis de Constantí” núm. 28

La miscel·lania dels “Estudis de Constantí” es presentarà formalment el diumenge 9 de setembre a les 20h a la Biblioteca Municipal de Constantí. La personalitat convidada per fer els honors serà la historiadora i arxivera Montserrat Flores.

El número 28 serà el més voluminós dels que s’han publicat fins al moment i comptarà amb els següents dotze articles: 

  1. José A. Latorre Jiménez: ECOLOGIA DELS AGROSISTEMES AL TERME DE CONSTANTÍ
  2. Joan Vernet i Borràs: PESOS, MIDES I MESURES A CONSTANTÍ A FINALS DEL SEGLE XVI
  3. Joan Yeguas i Gassó: ELS OCHANDO. UNA FAMÍLIA D’ESCULTORS BARROCS AMB LLIGAMS A CONSTANTÍ
  4. Pere Ferrando i Romeu: CONSTANTÍ: UNA PLAÇA CASTELLERA DE PRIMER ORDRE RESCATADA DE L’OBLIT
  5. José Luis Cifuentes Perea: JOSE CASAS MARTORELL, UNA TUMBA SIN CRUZ EN LAS AGUAS DE SANTIAGO DE CUBA
  6. Josep M. Grau i Pujol: EMIGRACIÓ DE LES MUNTANYES DE PRADES A CONSTANTÍ I LA SELVA DEL CAMP EN LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX
  7. Lluís Gavaldà i Gil: ELS COLL I ELS GIL
  8. Lluís Papiol Molné: CENTCELLES: EL RETORN EVOLUTIU I HISTÒRIC DEL GRAN SABER
  9. Jaume Massó i Carballido: NOTES DOCUMENTALS SOBRE LES ACTIVITATS DE L’INSTITUT ARQUEOLÒGIC ALEMANY A CENTCELLES  (1954-1989)
  10. Xavier Ferré Tril: RAMON AMIGÓ I LA TOPONÍMIA DE CONSTANTÍ
  11. Ivan Plana i Joan Vendrell: ANÀLISI DELS RESULTATS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS A CONSTANTÍ(1979 – 2011)
  12. Josep M. Solé Barrufet: LA ZEUZERA PYRINA I L’AGRUPACIÓ DE DEFENSA VEGETAL DE LES TERRES DEL BAIX FRANCOLÍ