Arxiu de la categoria: Memòria històrica

Cinema i memòria històrica a la plaça del Castell

 

Aquest divendres 21 d’agost a les 22h., dins del cicle de cinema a la fresca, es projectarà la pel·lícula “Philomena” a la plaça del Castell.

Aquesta coneguda producció britànica tracta d’un cas verídic ambientat a Irlanda, als anys cinquanta del segle passat. Una adolescent, Philomena Lee, viu en un internat de monges i quan es queda embarassada l’obliguen a donar el fill en adopció. Cinquanta anys després, decideix explicar-ho a la seva filla i es posa en contacte amb un periodista de la BBC perquè l’ajudi a fer pública la seva història i, amb una mica de sort, trobar el fill perdut.

Us recomanem aquesta pel·lícula per la seva temàtica de drama social basat en fets històrics que van afectar en molts països a pares o mares ingressats ens presons o internats i als quals prenien els fills per donar-los en adopció o vendre’ls a famílies benestants. Realitzada pel conegut director Stephen Frears, compta amb una gran interpretació de l’actriu Judi Dench.

Recordem de pas que aquesta sessió, com les anteriors del cinema a la fresca, són d’accés lliure i gratuït. Aquest divendres, a les 10 de la nit, a la plaça del Castell.

TRAILER

Es presenta el llibre “Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès”

 Us recordem que el proper dilluns 24 de novembre, a les 19h, a la seu del Consell Comarcal del Tarragonès, presentarem el llibre El nostre Cinema Paradís. Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès de Pedro Nogales i José Carlos Suárez, guanyador del Premi Tarragonès Beca d’Investigació 2012. La presentació anirà a càrrec del Sr. Josep M. Caparrós Lera, catedràtic emèrit d’Història Contemporània i Cinema de la Universitat de Barcelona.

 “Aquest llibre és una investigació històrica sobre l’assentament del fenomen cinematogràfic als pobles de la comarca del Tarragonès, en els seus primers anys de vida (1897-1939). És un treball exhaustiu de recuperació de la memòria de persones, locals i projeccions que hem oblidat i que van posar les bases del major entreteniment del segle XX: el cinema. Disposeu-vos a descobrir persones, noms i locals que en moltes ocasions s’han deixat de banda perquè varen estar dedicats a una cosa tan poc important com era el cinema. Farem un recorregut de més de 40 anys pels nostres pobles, descobrirem noms i llocs on es va fer cinema. Però, sobretot, descobrirem la riquesa d’una relació que ni tan sols imaginàvem. Veurem com el cinema era una mena d’agent modernitzador dels pobles i veurem com queda molt per descobrir d’aquesta història que no només es fa a base de títols del pel·lícules, sinó també de persones. Noms que el pas del temps està deixant en el més absolut oblit i que s’han de recuperar urgentment, perquè hi ha veritables tresors d’informació cinematogràfica als arxius locals i perquè el cinema a casa nostra no és una cosa de fa quatre dies, sinó que té més de 100 anys d’història.”

Descobrint els llocs de la Guerra dels Segadors

A la muntaya de les Forques

Aquest darrer dissabte 20 de setembre es va fer la caminada popular. Una cinquantena de persones van resseguir els indrets de la Guerra dels Segadors (1640-1659) que, com és sabut, va comportar una grans destrossa. Els guies culturals, Ricard Escarré i Carles Alcoy, van explicar els principals esdeveniments d’aquest conficte bèl·lic i polític al més alt nivell: els setges, les conquestes, els bombardejos, la geopolítica, el perfil humà d’alguns dels protagonistes i, en general, tota mena d’anècdotes sobre l’època. Va ser una visita molt animada que va permetre descobrir alguns indrets molt coneguts, com la plaça del Castell o la muralla del Carrer Sant Pere amb d’altres que ho eren menys, com la torre del carrer sant Vicenç o una casa del segle XVII al carrer de la Costa.

Davant la importància del fets que s’explicaven, el nostre guies de capçalera van endinsar-se en el túnel del temps i es van posar en la pell (i la vestimenta) de dos soldats constantinencs protagonistes dels fets. El final de ruta va ser al cim de les Forques, la muntanya on es penjava els sentenciats a la pena capital i que permet una vista molt detallada de com va ser un dels assalts militars al poble.

Una torre de la muralla, al carrer Sant Vicenç
Els guies Ricard Escarré i Carles Alcoy, documentadíssims

 

20 de setembre: ruta pels indrets de la Guerra dels Segadors

El dissabte 20 de setembre, a les 10h del matí, tindrà lloc a la plaça del Castell l’inici de la caminada popular d’enguany. En aquesta ocasió, l’itinerari seguirà els indrets pels quals va tenir lloc la terrible Guerra dels Segadors (1640-1659) a partir de les restes materials que encara avui dia podem veure en el nostre poble. Com en altres anys, els guies carles Alcoy i Ricard Escarré ens portaran pels llocs on van tenir lloc els esdeveniments (muralles, torres, muntanya de les Forques, etc.). Ho faran posant-se en la pell de Magí Ramon i Cosme Conesa, soldats constantinecs del s.XVII que van ser testimonis dels fets històrics.

La durada prevista és d’unes tres hores i el nivell de dificultat de la caminada, més aviat baix. Com en altres anys, l’ambient és molt distès i segur que, si veniu, passareu una bona estona.

Presentació dels “Estudis de Constantí”, 12 de setembre

El proper divendres 12 de setembre de 2014, a les 19,30h, a la Biblioteca Municipal de Constantí tindrà lloc l’acte de presentació del número d’enguany, que fa 30, de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte serà presentat per l’històriador Jaume Borràs Galceran.

 

Enllestint els “Estudis de Constantí”

Estem enllestint el volum d’enguany dels “Estudis de Constantí”, la publicació que coediten l’Ajuntament i el Centre d’Estudis i que al 2014 sortirà per trentè any consecutiu. 

La revista segueix la mateixa tònica de divulgar els estudis històrics i socials del nostre municipi. Aquest número 30 està format per cinc articles d’autors, que són força habituals a la publicació. Fem un repàs dels continguts.

Comptem amb l’article de l’erudit Lluís Papiol que ens parla de l’evolució del cristianisme durant l’Imperi romà i l’enllaça amb el descobriment i la interpretació iconogràfica del monument de Centcelles per la presència dels mosaics amb temàtica paleocristiana. Seguidament, la Isabel Companys analitza exhaustivament alguns documents dels segles XV i XVI, com un llibre d’ordinacions de la Comunitat de Preveres o un document notarial relatiu al Castell de Constantí. En tercer lloc, vindria el curiós article de Josep M. Grau sobre les característiques socials del servei domèstic al segle XIX; això és, les minyones, els criats i els mossos. En aquest article s’hi recull la fotografia de la notícia d’un diari de l’època sobre la desgràcia que va tenir lloc al Mas de Sant Ramon, en la quals s’hi va veure implicat el servei domèstic que treballava i vivia en aquest mas. El quart article és de Josep M. Solé i ens explica la rica història de la Comunitat de Regants de la Sèquia dels Molins de Constantí. Es tracta d’una història molt ben documentada perquè l’autor ha tingut accés als llibres d’actes de la citada comunitat. Finalment, Jaume Massó, un altre dels veterans col·laboradors de la publicació, comenta la bibliografia de caràcter històric de l’historiador tarragoní Josep M. Recasens.

Els “Estudis de Constantí” es presentaran pels volts de la diada de l’11 de Setembre. Oportunament us anunicarem el dia, l’hora i el lloc de l’acte.

 

“El racó de l’arxiu” en línia

Ja podeu consultar en línia “El racó de l’arxiu”, la guia sobre el patrimoni documental a Constantí. Seguint la Viquipèdia, entenem per patrimoni documental un dels testimonis essencials de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col·lectivitat. Els documents que l’integren constitueixen una herència fonamental que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures i els arxius són els centres encarregats de tractar, conservar i difondre aquest patrimoni. Dit en altres patraules, els documents ens ajuden a construir el coneixement històric; amb independència de la seva antiguitat (medieval o d’ahir mateix), del suport físic (papers, pel·lícules, fotografies, etc.), del llenguatge (textual, audiovisual…) o de la seva funció (administrativa, comercial, legal o la que sigui), aquests documents, al cap dels anys, esdevenen una eina importantíssima perquè els investigadors (i els ciutadans, en general) aportin llum a una època i la donin a conèixer a les generacions futures.

Tres eixos vertebren la gestió del patrimoni documental: la recuperació, la preservació i la divulgació. El primer àmbit té la importància vital d’evitar que es destrueixin o es perdin els documents. Això passa quan les persones tiren a la brossa les fotos dels avis o les escriptures d’una casa vella o no hi viu ningú. És per això que nosaltres subratllem l’exemple de les persones que han fet cessió de fonms o col·leccions de documents; de vegades, una simple unitat documental pot ser rellevant. També parlem de les iniciatives públiques que van en aqusta línia, com la tasca encomiable de la Unitat de Cinema de la URV per recuperar les filmacions amateurs o familiars.

Un segon àmbit és el de conservar allò que prèviament s’ha recuperat, i de fer-ho en les millors condicions possibles; per això, en aquesta nova revista us parlem del procès de restauració d’un capbreu medieval de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Feliu Màrtir, tal i com ens expliquen directament els personal tècnic que l’ha portat a terme. Finalment, donem veu a les persones i les entitats que fan recerca i divulgació: ja sigui als historiadors locals o a les veïnes que van cedir fotografies per a la gran exposició dels “Veïns a la fresca”.

Surt la revista “El racó de l’arxiu”

Acaba d’aparèixer la revista “El racó de l’arxiu”, una guia per apropar el patrimoni documental de Constantí a tota la població. La periodicitat serà anual i es podrà aconseguir gratuïtament a la consergeria de l’Ajuntament i a la Biblioteca Municipal.

En aquest primer número us mostrem les tècniques de restauració i conservació que han fet possible la recuperació d’un capbreu de Constantí del 1421, la iniciativa de la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV per recuperar les filmacions antigues de Constantí o les anècdotes de l’exposició de fotos al carrer “Veïns a la fresca”. També hi ha un apartat per al foment de la recerca, en el qual entrevistem alguns dels joves historiadors que han fet investigacions interessants sobre Constantí.

El “Racó de l’arxiu” és hereva d’un butlletí que duia el mateix nom i es va treure entre els anys 2003 i 2006. Ara, tot i concidir la capçalera, s’ha posat en marxa novament amb un contingut renovadíssim, la col·laboració de diverses persones que hi participen amb articles de divulgació o columnes d’opinió i la divulgació de les unitats documentals que han estat cedides per particulars perquè siguin objecte d’estudi per part dels historiadors i els estudiants.

Punts de llibre del 2014

Han sortit els punts de llibre del 2014 editats per l’Ajuntament de Constantí, que enguany estan dedicats temàticament als indrets que testimonien la Guerra dels Segadors (1640-1659) al nostre terme municipal. Així, la llista aplega els carrers i places on hi havia el castell, els baluards o la muralla (plaça i carrer del Castell, carrer de l’Església Vella, plaça de l’Hospital, parc de la Muralla, carrer de Sant Vicenç, etc.). També, els llocs amb elements més singulars, com la fossa comunca del carrer de la Pobla de Mafumet o la muntanya de les Forques.

Recordem que la Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació, com la denominen molts especialistes) va ser objecte d’una monografia històrica elaborada per l’historiador Manel Güell que es va presentar a primers d’any amb força èxit de públic. Per la curiositat i l’expectació despertades, s’ha escollit aquest fet històric per a la sèrie dels punts de llibre i per a la caminada popular que es farà al mes de setembre.

 

Es presenta el llibre “Constantinus infelix”

La taula presidencial. D’esquerra a dreta, el regidor de cultura, Josep M. Sabaté; l’autor del llibre, Manel Güell; el presentador, Josep Fàbregas, i l’alcalde de Constantí, Josep M. Franquès.

Unes tres-centes persones van aplegar-se el divendres 17 de gener al Pavelló Poliesportiu de Constantí per seguir les diferents activitats amb motiu de la Festa Major d’Hivern. La lectura del pregó va ser a càrrec del metge constantinenc Ramon Martí Massó que va relatar molts episodis viscuts de jovenet al nostre poble. Després, l’atorgament de les distincions honorífiques a l’exalcalde Feliu Nicolau i al Centre de Dia. I, en tercer lloc, la presentació del llibre “Constantinus Infelix”.

La introducció del regidor de cultura, Josep M. Sabaté, va explicar la importància que la Guerra de Separació (1640-1659) -coneguda popularment com la Guerra dels Segadors-havia tingut a Constantí com una fet cabdal que havia arruïnat Constantí en tots els sentits i causat l’abandonament de la població en diverses ocasions. Després, parlà el professor d’Història de la URV, Josep Fàbregas, que va fer una acurada explicació sobre aquest conflicte bèl·lic i alguns observacions sobre l’interès del llibre “Constantinus infelix” i elogis cap a la vàlua del seu autor, l’hisòriador i arxiver Manel Güell. Finalment, el mateix autor va agrair a l’Ajuntament l’encàrrec de la recerca que ha culminat amb l’edició del present llibre.

L'escenari del Pavelló Poliesportiu on van aplegar-se centenars de persones per presenciar els actes de l'inici formal de la Festa Major d'Hiven.

Un concert final a càrrec de la banda de l’Escola Municipal de Música, que va interpretar un repertori molt variat i amè de cançons populars juntament amb altres peces de caire més culte.

L’acte es va enllestir amb el convit per a tots els assistents d’un refrigeri.

No cal ni dir que des de l’Arxiu felicitem l’historiador Manel Güell per la seva excel·lent investigació que va començar al 2011 i que l’ha portat a resseguir el rastre de nombrosíssimes fonts documentals que fan d’aquest llibre una obra extraòrdinària que aporta molta llum a un període del qual realment en sabíem poca cosa, tot i la intensitat dels esdeveniment que van tenir lloc, però que, a més, resulta d’una lectura molt amena per a totes les persones que s’animin a llegir-la.

Més informació:

“Constantí reivindica el seu passat en la Festa Major de Sant Sebastià”, a Tarragona 21

 

Divendres 17 de gener es presenta el llibre sobre la Guerra de Separació a Constantí

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CONSTANTINUS INFELIX. LA GUERRA DE SEPARACIÓ (1640-1659)”, DE MANEL GÜELL

Data: divendres, 17 de gener, 19h.
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Adreça: Av. Onze de setembre, s/n – Constantí

En el marc dels actes inaugurals de la Festa Major d’Hivern es presenta el nou llibre de la col·lecció de les monografies històriques que edita l’Ajuntament de Constantí i que en aquesta ocasió està dedicat a la Guerra de Separació, coneguda popularment com la Guerra dels Segadors.

L’historiador i arxiver Manel Güell, un dels màxims especialistes en aquest període, descobreix un esdeveniment molt intens de la nostra història.

A mitjans del segle XVII, Constantí va estar en primera línia de front de batalla de la guerra que va enfrontar les tropes catalano-franceses contra les hispanes. Durant anys, el nostre poble va patir conquestes i reconquestes i canvià de mans fins a sis vegades. Foren vuit expugnacions (cinc setges –tots ells amb bombardeig inclòs- i dos assalts -un d’ells per sorpresa-). Sempre va oferir resistència, molta o poca.

Amb la victòria definitiva de l’exèrcit hispànic, Constantí va entrar en una fase de col·lapse i ruïna. El castell, l’església parroquial i les muralles van ser enderrocats i es van imposar més contribucions a la població.

Manel Güell il·lumina aquesta època tan fosca amb una acurada investigació a partir de les fonts originals, moltes de les quals es divulguen ara per primera vegada. La monografia que us presentem està redactada amb una vocació didàctica que us apassionarà a poc que llegiu qualsevol pàgina a l’atzar.

La presentació del llibre serà a càrrec de Josep Fàbregas, professor d’història a la Universitat Rovira i Virgili.

Entrevistem Roberto Zepeda

L’Arxiu Municipal de Constantí inicia una nova activitat de divulgació de la memòria històrica consistent en una sèrie d’entrevistes realitzades a les persones que fan recerca a Constantí.

ROBERTO ZEPEDA
El 2011, l’historiador Roberto Zepeda va publicar a la miscel·lània dels Estudis de Constantí un acurat estudi sobre el fenomen dels refugiats que van ser acollits a Constantí durant la Guerra Civil (1936-1939). Zepeda va accedir a divesos arxius i va consultar molta documentació de l’època; també va entrevistar testimonis presencials. Des de l’arxiu hem parlat amb ell sobre com va ser aquella experiència tant intensam i també per reflexionar sobre l’ofici de l’historiador local en el moment actual. El resultat de l’entrevista, en aquests vídeos que hem penjat a Internet.