Arxiu de la categoria: Publicacions

“El racó de l’arxiu” en línia

Ja podeu consultar en línia “El racó de l’arxiu”, la guia sobre el patrimoni documental a Constantí. Seguint la Viquipèdia, entenem per patrimoni documental un dels testimonis essencials de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col·lectivitat. Els documents que l’integren constitueixen una herència fonamental que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures i els arxius són els centres encarregats de tractar, conservar i difondre aquest patrimoni. Dit en altres patraules, els documents ens ajuden a construir el coneixement històric; amb independència de la seva antiguitat (medieval o d’ahir mateix), del suport físic (papers, pel·lícules, fotografies, etc.), del llenguatge (textual, audiovisual…) o de la seva funció (administrativa, comercial, legal o la que sigui), aquests documents, al cap dels anys, esdevenen una eina importantíssima perquè els investigadors (i els ciutadans, en general) aportin llum a una època i la donin a conèixer a les generacions futures.

Tres eixos vertebren la gestió del patrimoni documental: la recuperació, la preservació i la divulgació. El primer àmbit té la importància vital d’evitar que es destrueixin o es perdin els documents. Això passa quan les persones tiren a la brossa les fotos dels avis o les escriptures d’una casa vella o no hi viu ningú. És per això que nosaltres subratllem l’exemple de les persones que han fet cessió de fonms o col·leccions de documents; de vegades, una simple unitat documental pot ser rellevant. També parlem de les iniciatives públiques que van en aqusta línia, com la tasca encomiable de la Unitat de Cinema de la URV per recuperar les filmacions amateurs o familiars.

Un segon àmbit és el de conservar allò que prèviament s’ha recuperat, i de fer-ho en les millors condicions possibles; per això, en aquesta nova revista us parlem del procès de restauració d’un capbreu medieval de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Feliu Màrtir, tal i com ens expliquen directament els personal tècnic que l’ha portat a terme. Finalment, donem veu a les persones i les entitats que fan recerca i divulgació: ja sigui als historiadors locals o a les veïnes que van cedir fotografies per a la gran exposició dels “Veïns a la fresca”.

Surt la revista “El racó de l’arxiu”

Acaba d’aparèixer la revista “El racó de l’arxiu”, una guia per apropar el patrimoni documental de Constantí a tota la població. La periodicitat serà anual i es podrà aconseguir gratuïtament a la consergeria de l’Ajuntament i a la Biblioteca Municipal.

En aquest primer número us mostrem les tècniques de restauració i conservació que han fet possible la recuperació d’un capbreu de Constantí del 1421, la iniciativa de la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV per recuperar les filmacions antigues de Constantí o les anècdotes de l’exposició de fotos al carrer “Veïns a la fresca”. També hi ha un apartat per al foment de la recerca, en el qual entrevistem alguns dels joves historiadors que han fet investigacions interessants sobre Constantí.

El “Racó de l’arxiu” és hereva d’un butlletí que duia el mateix nom i es va treure entre els anys 2003 i 2006. Ara, tot i concidir la capçalera, s’ha posat en marxa novament amb un contingut renovadíssim, la col·laboració de diverses persones que hi participen amb articles de divulgació o columnes d’opinió i la divulgació de les unitats documentals que han estat cedides per particulars perquè siguin objecte d’estudi per part dels historiadors i els estudiants.

Presentat el llibre sobre Ramon Amigó

Una quinzena de persones van aplegar-se el passat dijous 24 d’abril a la Biblioteca Municipal de Constantí on l’historiador Jaume Massó presentava l’obra monogràfica del professor de la URV Xavier Ferré sobre la figura de l’onomatòleg Ramon Amigó. Amigó va ser l’autor del llibre Els topònims del terme municipal i del poble de Constantí, publicat el 1968 per l’Institut d’Estudis Tarraconenses “Ramon Berenguer IV”. Aquest llibre ben aviat es va fer força popular per la seva utilitat alhora d’esbrinar el significat dels noms de lloc i dels renoms de les cases de Constantí.Va ser una obra molt meritòria que va comptar aleshores amb la col·laboració de desenes de persones, algunes de les quals, nascudes al segle XIX i ben coneixedores d’un Constantí que a partir d’aquell moment canviaria de manera molt intensa. Els canvis de caire social i econòmic van fer veure la conveniència d’actualitzar l’estudi, així que el mateix autor, quaranta anys després, va afegir algunes entrades suplementàries i en matisà algunes de les existents. Aquesta nova versió del llibre la van publicar el Sindicat Agrícola de Constantí i l’Institut d’Estudis Catalans el 2008.

El llibre de Xavier Ferré és la primera aproximació a la vida i l’obra de l’eminent personatge. És un llibre molt exhaustiu que repassa la formació d’Amigó en l’àmbit de l’onomàstica i la literatura, la seva relació amb altres figures remarcables de l’entorn de la ciutat de Reus i, en general, del Camp de Tarragona, i el fet que totes ells van mantenir dempeus la cultura catalana a l’època més fosca del Franquisme.

Durant la presentació es va fer comentaris curiosos sobre la relació entre onomàstica i excursionisme i explicar algunes anècdotes sobre els noms dels carrers de Constantí.

Presentació del llibre de Xavier Ferré sobre Ramon Amigó

urv-edició-llibre

El dijous 20 d’abril a les 20h, a la Biblioteca Municipal de Constantí, tindrà lloc la presentació del llibre de Xavier Ferré Ramon Amigó i Angles, pedagog del territori (1925-2011). Aportació a la sociabilitat cultural, que han editat les Publicacions Abadia de Montserrat. La presentació serà a càrrec de l’historiador Jaume Massó.

Recordem que la figura de l’onomatòleg Ramon Amigó, desaparegut fa pocs anys, està molt vinculada a Constantí, municipi on va realitzar dos dels seus importants treballs d’onomàstica que avui són referència obligada per qualsevol persona que vulgui conèixer els topònims o els renoms de les cases i les famílies del nostre poble.

El llibre de Xavier ferré és molt acurat i minuciós i dedica unes pàgines a explicar específicament el procés de realització de les dues obres constantinenques: la cerca de paraules i la relació amb els informants i els col·laboradors directes. Recordem que Ferré ja va publicar als Estudis de Constantí del 2012 un article sobre Ramon Amigó i la toponímia de Constantí on avançava alguns dels descobriments fets durant la recerca i ara, en el llibre que presentem, els aprofundeix en la seva globalitat.

No us perdeu, durant la Setmana Cultural, aquesta oportunitat d’apropar-vos a la biografia i l’obra de Ramon Amigó de la mà d’un dels seus màxims especialistes.

 

Surt la memòria anual del 2013 de l’Arxiu Municipal de Constantí

 

Escena del muntatge de l'exposició

S’ha presentat la memòria anual de l’any 2013 de l’Arxiu Municipal de Constantí en la qual s’hi recullen les principals actuacions portades a terme on en les quals ha col·laborat l’arxiu; en particular, destacaríem aquestes.

  1. Ingrés de diverses col·leccions de documentació textual, amb cronologia des del s. XV fins l’actualitat, i unes 2000 imatges fotogràfiques del segle XX.
  2. Catalogació de l’arxiu històric i biblioteca d’obres de teatre de la Parròquia de Constantí.
  3. Exposició del “Veïns a la fresca”
  4. Edició del llibre Constantinus infelix. La guerra de Separació (1650-1659) de Manel Güell.

Si voleu llegir la memòria anual del 2013 (són set pàgines) o alguna altra dels anys anteriors la trobareu aquí mateix: http://www.arxiudeconstanti.cat/?page_id=211

 

Es presenta el llibre “Constantinus infelix”

La taula presidencial. D’esquerra a dreta, el regidor de cultura, Josep M. Sabaté; l’autor del llibre, Manel Güell; el presentador, Josep Fàbregas, i l’alcalde de Constantí, Josep M. Franquès.

Unes tres-centes persones van aplegar-se el divendres 17 de gener al Pavelló Poliesportiu de Constantí per seguir les diferents activitats amb motiu de la Festa Major d’Hivern. La lectura del pregó va ser a càrrec del metge constantinenc Ramon Martí Massó que va relatar molts episodis viscuts de jovenet al nostre poble. Després, l’atorgament de les distincions honorífiques a l’exalcalde Feliu Nicolau i al Centre de Dia. I, en tercer lloc, la presentació del llibre “Constantinus Infelix”.

La introducció del regidor de cultura, Josep M. Sabaté, va explicar la importància que la Guerra de Separació (1640-1659) -coneguda popularment com la Guerra dels Segadors-havia tingut a Constantí com una fet cabdal que havia arruïnat Constantí en tots els sentits i causat l’abandonament de la població en diverses ocasions. Després, parlà el professor d’Història de la URV, Josep Fàbregas, que va fer una acurada explicació sobre aquest conflicte bèl·lic i alguns observacions sobre l’interès del llibre “Constantinus infelix” i elogis cap a la vàlua del seu autor, l’hisòriador i arxiver Manel Güell. Finalment, el mateix autor va agrair a l’Ajuntament l’encàrrec de la recerca que ha culminat amb l’edició del present llibre.

L'escenari del Pavelló Poliesportiu on van aplegar-se centenars de persones per presenciar els actes de l'inici formal de la Festa Major d'Hiven.

Un concert final a càrrec de la banda de l’Escola Municipal de Música, que va interpretar un repertori molt variat i amè de cançons populars juntament amb altres peces de caire més culte.

L’acte es va enllestir amb el convit per a tots els assistents d’un refrigeri.

No cal ni dir que des de l’Arxiu felicitem l’historiador Manel Güell per la seva excel·lent investigació que va començar al 2011 i que l’ha portat a resseguir el rastre de nombrosíssimes fonts documentals que fan d’aquest llibre una obra extraòrdinària que aporta molta llum a un període del qual realment en sabíem poca cosa, tot i la intensitat dels esdeveniment que van tenir lloc, però que, a més, resulta d’una lectura molt amena per a totes les persones que s’animin a llegir-la.

Més informació:

“Constantí reivindica el seu passat en la Festa Major de Sant Sebastià”, a Tarragona 21

 

Divendres 17 de gener es presenta el llibre sobre la Guerra de Separació a Constantí

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CONSTANTINUS INFELIX. LA GUERRA DE SEPARACIÓ (1640-1659)”, DE MANEL GÜELL

Data: divendres, 17 de gener, 19h.
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Adreça: Av. Onze de setembre, s/n – Constantí

En el marc dels actes inaugurals de la Festa Major d’Hivern es presenta el nou llibre de la col·lecció de les monografies històriques que edita l’Ajuntament de Constantí i que en aquesta ocasió està dedicat a la Guerra de Separació, coneguda popularment com la Guerra dels Segadors.

L’historiador i arxiver Manel Güell, un dels màxims especialistes en aquest període, descobreix un esdeveniment molt intens de la nostra història.

A mitjans del segle XVII, Constantí va estar en primera línia de front de batalla de la guerra que va enfrontar les tropes catalano-franceses contra les hispanes. Durant anys, el nostre poble va patir conquestes i reconquestes i canvià de mans fins a sis vegades. Foren vuit expugnacions (cinc setges –tots ells amb bombardeig inclòs- i dos assalts -un d’ells per sorpresa-). Sempre va oferir resistència, molta o poca.

Amb la victòria definitiva de l’exèrcit hispànic, Constantí va entrar en una fase de col·lapse i ruïna. El castell, l’església parroquial i les muralles van ser enderrocats i es van imposar més contribucions a la població.

Manel Güell il·lumina aquesta època tan fosca amb una acurada investigació a partir de les fonts originals, moltes de les quals es divulguen ara per primera vegada. La monografia que us presentem està redactada amb una vocació didàctica que us apassionarà a poc que llegiu qualsevol pàgina a l’atzar.

La presentació del llibre serà a càrrec de Josep Fàbregas, professor d’història a la Universitat Rovira i Virgili.

L’article de la Isabel Companys sobre el capbreu de la Comunitat de Preveres de Constantí del segle XV, en pdf

Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, Estudis de Constantí", núm. 29, (2013) pp. 95-133.

> Descarrega’t l’article de la Isabel Companys sobre el capbreu de la Comunitat de Preveres de Constantí.

 

Es publica la revista “Estudis de Constantí” del 2013

Coberta del número 29 de la revista miscel·lània dels "Estudis de Constantí", de l'any 2013.

El divendres 13 de setembre a les 20h acte de presentació de la revista miscel·lania dels Estudis de Constanti d’enguany, concretament, el número 29. L’acte serà a càrrec del director de l’Arxiu Històric de Tarragona, Ricard Ibarra.

El número d’enguany no és tan voluminós com el de l’any passat, però Déu n’hi do! Té 312 pàgines, és força variat en els períodes tractats i compta amb força articles de veritable nivell. A més, convé destacar la presència d’investigadors molt joves, a diferència dels altres anys, quan la mitjana d’edat era elevada i és un fet molt important que es produeixi el relleu generacional.

Aquí teniu l’índex del número 29:

  1. Lluís Papiol Molné: “Quan el procés de sensibilitat dels romans arribava al punt final de la seva evolució (idem) la mort”, pp. 7-64.
  2. Francesc Rodríguez Martorell: “L’antic terme municipal de Centcelles medieval (segles XII-XIV). Un estat de la qüestió”, pp. 65-93.
  3. Isabel Companys Farrerons: “Un capbreu o llibre dels aniversaris i del benefici de sant Jaume del castell  de l’Arquebisbe de Constantí (1422/1479), conservat a l’AHT”, pp. 95-133.
  4. Jordi Anglès Sanahuja i Josep M. Grau Pujol: “Testaments solts de Constantí conservats en els fons parroquials de Constantí, Reus i Montblanc”, pp. 135-170.
  5. José Luis Cifuentes Perea: “De Constantí a la Guerra de Filipinas: Jaime Canals Solsona (Constantí 1875 – Manila 1897)”, pp. 171-188.
  6. Joan Vernet i Borràs: “Constantí al fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya”, pp. 189-196.
  7. Jaume Massó Carballido: “Centcelles, de Lluís Pons d’Icart a Lluís Domènech i Montaner”, pp. 197-212.
  8. Julián Valero: “Repressió: expedientats a la vila de Constantí (1936-1941), pp. 213- 233.
  9. Josep M. Solé Barrufet: “La Societat Agrària de Transformació (SAT) del Cotxo”, pp. 235-260.
  10. Josep Franquès Sans: “Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Constantí”, pp. 261- 287.
  11. Juli Gens Franquès: “Tradició oral de Constantí”, pp. 289-309.

Surt la revista “Rutes de Constantí” número 5

Coberta de la revista Rutes de Constantí

Ja ha sortit el número 5 de la revista “Rutes de Constantí”, la publicació de turisme cultural que edita l’Ajuntament des de l’any 2009 per a la difusió del nostre terme. Aquesta revista aplega continguts sobre patrimoni històric, medi ambient o esports que tenen com a eix en comú desplegar el seu focus d’interès en el mateix territori de Constantí o zones més properes.

Sense ànim de ser exhaustius, nosaltres destacaríem els articles dedicats al camí de la Coma (el camí que enguany s’ha triat per fer-hi la caminada popular) i, en particular, al Mas de Mascaró. D’aquest darrer s’ofereixen algunes fotos antigues, que permeten comtemplar l’aspecte que tenia abans de l’actual degradació, i un excepcional plànol de l’any 1851 de tota la finca. Recordem que encara que el mas pròpiament dit ja formi part del municipi de Tarragona, la finca abastava una part del terme de Constantí i, de fet, molt treballadors d’aquí anaven a treballar a aquest important mas.

D’altra banda, també és rellevant l’article sobre el refugi de la Guerra Civil que hi ha a sota de la plaça del Castell, precisament quan l’Ajuntament té entre mas el projecte de fer-ne l’acondicionament per poder-se obrir al públic en un futur. És un lloc que va servir perquè la població civil es protegís contra els bombardejos. Té una part construïda d’obra i l’altra senzillament excavada a la terra, i la seva visita impressiona força perquè de seguida ens transporta a l’època i la funció per a la qual va ser construït. El text es complementa amb un bon grapat de fotografies inèdites que són les primeres que es fan de l’interior d’aquest indret.

Per acabar, podem significar que s’estrenen dues noves seccions: l’una dedicada a les rutes en BTT, que discorre per la zona propera al Pont del Diable, i l’altra sobre els hàbitats de la biodiversitat que podem trobar a Constantí.

L'article desdicat al mas de Mascaró ens ofereix una vista a vol d'ocell, els plànols de l'edificació i algunes fotos antigues.

També volem destacar com un fet important, que encara que la publicació es coordina des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, altres oficines municipals o gent particular hi ha contribuït ja sigui amb els textos o les fotos per donar-li un bon nivell.

La revista de les “Rutes de Constantí”, té 32 pàgines, s’edita a tot color, és gratuïta, i la trobareu a la consergeria de l’Ajuntament.

 

Surt la guia “A peu per Tàrraco”

coberta.jpgSurt la guia d’itineraris i excursions per presentar la Tàrraco romana i els seus voltants. És un projecte impulsat pel consorci del Pla de competitivitat turística de la Tàrraco romana i amb  l’edició d’Arola Editors. Els recorreguts ofereixen una visió molt didàctica de llocs com les muralles, el circ, l’amfiteatre o la necròpolis paleocristiana.

D’entre les deu rutes proposades n’hi ha una que porta per títol “Vora el Tulcis pel camí d’Ilerda” i se centra en el terme de Constantí. aquesta ruta permet visitar llocs tan emblemàtics de l’epoca romana com el mausoleu de Centcelles o el Pont de les Caixes (en realitat, un aqüeducte). L’itinerari passa pels camins dels Pallaresos, de la Ferrerota i de Montblanc. És un entorn molt bonic, on trobareu diversos molins medievals i moders i l’antic mas de la Ferrerota. A nivell de biodiversitat, hi podeu veure els plataners monumentals o arribar-vos al riu Francolí.

En definitiva, us recomanem aquesta guia d’excursions amb la que disfrutareu del nostre entorn més proper que amaga encara tants i tants llocs d’interès que, de vegades, desconeixem.

L’acte de presentació oficial de la guia serà a Tarragona, el dilluns dia 15 de juliol, a les 19 h, a l’espai Turisme, situat al capdamunt del carrer Major.

Per fer un tast a la guia, aquí: http://arolaeditors.com/promo/tarraco/intro_tarraco.pdf

Punts de llibre 2013

Ja poden aconseguir-se els punts de llibre del 2013 que edita l’Ajuntament de Constantí. Es tracta d’una sèrie d’indrets o elements patrimonials que estan relacionats, en major o menor mesura, amb el camí de la Coma. Hi trobem, per exemple, construccions antigues, com les Escoles Velles, els masos de Muntaner i Mascaró o el molí de la Xeca al costat de les infraestructures recents, com l’autopista AP-07 o el Polígon de Riu Clar.
Com en altres anys, aquests punts de llibre es reparteixen a la Biblioteca Municipal a raó d’un model nou cada quinze dies. La col·lecció està formada per 12 models diferents.Esperem que us agradin!