Arxiu de la categoria: Publicacions

31 “Estudis de Constantí”

El passat dissabte 12 de setembre va tenir lloc a la Biblioteca Municipal de Constantí l’acte de presentació de la veterana revista dels “Estudis de Constantí”, que va estar a càrrec del conegut arqueòleg Josep Anton Remolà, el qual va ressenyar cadascun dels autors i articles inclosos a la miscel•lània. En particular, enguany destacaven els estudis sobre dos arqueòlegs eminents molt vinculats a Constantí: Bonaventura Hernández Sanahuja i Theodor Hauschild, escrits per Jaume Massó i Lluís Papiol, respectivament. També hi havia dos estudis de demografia històrica fets per l’infatigable historiador Josep M. Grau i una acuradíssima genealogia familiar feta per Pep Plana, que remunta els orígens ni més ni menys que al segle XVII. Dos articles més de Lluís Papiol dedicats al món romà completen la publicació.


Amb el número 31, la revista esdevé l’eina, un cop més, del foment de la recerca local. Enguany, a més, hi ha la novetat que el Centre d’Estudis de Constantí traspassa el testimoni de la coedició a l’Ajuntament, que la seguirà publicant en solitari. Més de tres dècades tirant del carro són molta feina i l’entitat afrontarà a altres activitats culturals. L’Ajuntament de Constantí, per la seva banda, continuarà traient la publicació, que en els darrers anys, de fet, ja gestionava preferentment a través de l’Arxiu Històric. Amb aquest canvi es vol mantenir el nivell assolit pels “Estudis” durant tot aquest temps i, en allò on sigui possible, millorar amb un plantejament de futur.
La revista dels “Estudis de Constantí”, que es va crear als anys vuitanta del segle passat sent regidora la historiadora Montserrat Duch, ha estat un eina molt interessant de foment dels estudis locals i així ha de seguir sent en el futur.

Es presenten els “Estudis de Constantí”

El dissabte 12 de setembre a les 20h tindrà lloc a la Biblioteca Municipal l’acte de presentació de la publicació miscel·lània dels “Estudis de Constantí”, en la seva edició número 31. La personalitat convidada per fer els honors aquest any és l’arqueòleg Josep Anton Remolà. Com és habitual des de la seva creació, la revista fomenta la recerca i la divulgació al voltant de les ciències socials i en clau local.

El sumari del número 31 conté aquests continguts:
1) Lluís Papiol Molné: “Constantinobla”.
2) Lluís Papiol Molné: “Noves interpretacions de sarcòfags paleocristians a Hispània”.
3) Lluís Papiol Molné: “Un arquitecte arqueòleg o, si volen, un arqueòleg arquitecte: el doctor Theodor Hauschild”.
4) Pep Plana i Espanyol: “De com la família “Perelló” de Constantí descendeix de la casa de l’il·lustríssim D. Joan Tarés, Arquebisbe de Tarragona i Virey de Catalunya”.
5) Josep M. Grau i Pujol: “L’aprenentatge d’oficis a les ciutats de Reus i Tarragona en la transició del gremialisme a la societat liberal a través dels padrons d’habitants. (1820-1826)”.
6) Josep M. Grau i Pujol: “Emigració de Constantí a la ciutat de Tarragona a la segona meitat del segle XIX”.
7) Jaume Massó Carballido: “Notes per a una biografia de Bonaventura Hernández i Sanahuja (1810-1891): els orígens i l’entorn familiar”.

S’enllesteix l’atles de la biodiversitat

S’ENLLESTEIX L’ATLES DE LA BIODIVERSITAT DE CONSTANTÍ

Després de gairebé tres dècades de recerca i dos anys guiant les sortides naturalistes obertes a la participació del públic, el naturalista José A. Latorre enllesteix l’atles de la biodiversitat de Constantí. Es tracta d’un catàleg amb les espècies de fauna i flora del nostre terme municipal: centenars d’espècies d’ocells, peixos, amfibis, rèptils, mamífers i fanerògames (és a dir, plantes amb flor). Veurà la llum properament en forma de llibre monogràfic. Amb aquest llibre qualsevol persona podrà identificar totes les plantes i animals que trobi pels camins i les partides. Una obra magna que posarà Constantí entre l’elit dels municipis catalans que gaudeixen d’un atles de la biodioversitat.
Properament concretarem la data de presentació del llibre, així com d’una sortida naturalista especial, a mode de clausura del projecte, que es farà a primers de setembre.

Surten els punts de llibre del 2015

Com en anys anteriors, l’Ajuntament de Constantí ha tret una nova edició dels punts de llibre sobre el patrimoni històric de Constantí. Es tracta de 12 models diferents que, tot formant una sèrie monogràfica, seran repartits a la Biblioteca Municipal a raó d’un model diferent cada dues setmanes. En l’edició d’enguany trobem llocs relacionats amb l’aprofitament històric de l’aigua, com el crestellador de la sèquia, el riu Francolí, el Bassot, la Siquieta, el mur i la represa del torrent de la Ferrerota, els salts d’aigua rere el Molí Paperer, etc.

Surt la revista Rutes de Constantí número 7

Surt el número 7 de la revista Rutes de Constantí, la publicació anual que edita l’Ajuntament de Constantí dedicada a la difusió del nostre entorn patrimonial i paisatgístic. En aquest número trobareu propostes d’itinerari per fer excursions, ja sigui a peu o en bicicleta, el descobriment d’indrets força desconeguts (com la cova folrada en pedra seca al turó de la Gavarra), un àlbum de fotos amb l’efecte de les tres dimensions, la reproducció d’uns mapes de fa cent anys i moltes de les seccions habituals.

Podeu aconseguir la revista gratuïtament a la consergeria de l’Ajuntament (carrer Major, 27). Tingueu present que la revista s’acompanya d’unes ulleres especials per veure imatges en 3D (fins exhaurir les existències).

Aquí teniu el número 7 de “Rutes de Constantí” en versió digital.

Es presenta el llibre “Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès”

 Us recordem que el proper dilluns 24 de novembre, a les 19h, a la seu del Consell Comarcal del Tarragonès, presentarem el llibre El nostre Cinema Paradís. Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès de Pedro Nogales i José Carlos Suárez, guanyador del Premi Tarragonès Beca d’Investigació 2012. La presentació anirà a càrrec del Sr. Josep M. Caparrós Lera, catedràtic emèrit d’Història Contemporània i Cinema de la Universitat de Barcelona.

 “Aquest llibre és una investigació històrica sobre l’assentament del fenomen cinematogràfic als pobles de la comarca del Tarragonès, en els seus primers anys de vida (1897-1939). És un treball exhaustiu de recuperació de la memòria de persones, locals i projeccions que hem oblidat i que van posar les bases del major entreteniment del segle XX: el cinema. Disposeu-vos a descobrir persones, noms i locals que en moltes ocasions s’han deixat de banda perquè varen estar dedicats a una cosa tan poc important com era el cinema. Farem un recorregut de més de 40 anys pels nostres pobles, descobrirem noms i llocs on es va fer cinema. Però, sobretot, descobrirem la riquesa d’una relació que ni tan sols imaginàvem. Veurem com el cinema era una mena d’agent modernitzador dels pobles i veurem com queda molt per descobrir d’aquesta història que no només es fa a base de títols del pel·lícules, sinó també de persones. Noms que el pas del temps està deixant en el més absolut oblit i que s’han de recuperar urgentment, perquè hi ha veritables tresors d’informació cinematogràfica als arxius locals i perquè el cinema a casa nostra no és una cosa de fa quatre dies, sinó que té més de 100 anys d’història.”

Surt “Rutes de Constantí”, n. 6


Ja fa unes setmanes que va sortir el número 6 de les “Rutes de Constantí”, la revista de turisme cultural que coordina l’Arxiu Municipal. En aquest número, hi trobareu articles sobre la ruta del “Constantinus Infelix” per resseguir els indrets on van tenir lloc els principals esdeveniments de la Guerra dels Segadors a Constantí, un homenatge a la figura de l’onomatòleg Ramon Amigó, una ruta en BTT fins a la predrera romana del Mèdol i una entrevista a l’arqueòleg Josep A. Remolà. Això i altres articles i seccions fixes, perquè us entrin ganes de passejar i visitar el nostre poble.
Recordeu que trobareu aquesta publicació a la consergeria de l’Ajuntament i a la Biblioteca Municipal. També la podeu consultar en versió digital aquí mateix…

Presentació dels “Estudis de Constantí”, 12 de setembre

El proper divendres 12 de setembre de 2014, a les 19,30h, a la Biblioteca Municipal de Constantí tindrà lloc l’acte de presentació del número d’enguany, que fa 30, de la miscel·lània dels “Estudis de Constantí”. L’acte serà presentat per l’històriador Jaume Borràs Galceran.

 

Enllestint els “Estudis de Constantí”

Estem enllestint el volum d’enguany dels “Estudis de Constantí”, la publicació que coediten l’Ajuntament i el Centre d’Estudis i que al 2014 sortirà per trentè any consecutiu. 

La revista segueix la mateixa tònica de divulgar els estudis històrics i socials del nostre municipi. Aquest número 30 està format per cinc articles d’autors, que són força habituals a la publicació. Fem un repàs dels continguts.

Comptem amb l’article de l’erudit Lluís Papiol que ens parla de l’evolució del cristianisme durant l’Imperi romà i l’enllaça amb el descobriment i la interpretació iconogràfica del monument de Centcelles per la presència dels mosaics amb temàtica paleocristiana. Seguidament, la Isabel Companys analitza exhaustivament alguns documents dels segles XV i XVI, com un llibre d’ordinacions de la Comunitat de Preveres o un document notarial relatiu al Castell de Constantí. En tercer lloc, vindria el curiós article de Josep M. Grau sobre les característiques socials del servei domèstic al segle XIX; això és, les minyones, els criats i els mossos. En aquest article s’hi recull la fotografia de la notícia d’un diari de l’època sobre la desgràcia que va tenir lloc al Mas de Sant Ramon, en la quals s’hi va veure implicat el servei domèstic que treballava i vivia en aquest mas. El quart article és de Josep M. Solé i ens explica la rica història de la Comunitat de Regants de la Sèquia dels Molins de Constantí. Es tracta d’una història molt ben documentada perquè l’autor ha tingut accés als llibres d’actes de la citada comunitat. Finalment, Jaume Massó, un altre dels veterans col·laboradors de la publicació, comenta la bibliografia de caràcter històric de l’historiador tarragoní Josep M. Recasens.

Els “Estudis de Constantí” es presentaran pels volts de la diada de l’11 de Setembre. Oportunament us anunicarem el dia, l’hora i el lloc de l’acte.

 

El Constantí imprescindible

El “Diari de Tarragona” ha posat en marxa durant els mesos d’aquest estiu un nou suplement monogràfic que acompanya l’exemplar del diari del dissabte i del diumenge. Es tracta d’una sèrie de fascicles titulada genèricament “Tarragona imprescindible” i es dedica a la divulgació de les rutes i els paisatges de les comarques tarragonines.  En el número d’aquest diumenge passat, trobàvem l’oferta dels municipis del Tarragonès i, en particular, us volem recomanar la pàgina sencera que es va dedicar a Constantí.

En l’espai que se centrava en el nostre poble, es feia una síntesi explicativa de les diferents rutes que s’han portat a terme els darrers anys a través de la Caminada Popular del mes de setembre i també es comenten els principals elements patrimonials que es toben en aquestes àrees.

Esperem que us agradi.

“El racó de l’arxiu” en línia

Ja podeu consultar en línia “El racó de l’arxiu”, la guia sobre el patrimoni documental a Constantí. Seguint la Viquipèdia, entenem per patrimoni documental un dels testimonis essencials de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col·lectivitat. Els documents que l’integren constitueixen una herència fonamental que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures i els arxius són els centres encarregats de tractar, conservar i difondre aquest patrimoni. Dit en altres patraules, els documents ens ajuden a construir el coneixement històric; amb independència de la seva antiguitat (medieval o d’ahir mateix), del suport físic (papers, pel·lícules, fotografies, etc.), del llenguatge (textual, audiovisual…) o de la seva funció (administrativa, comercial, legal o la que sigui), aquests documents, al cap dels anys, esdevenen una eina importantíssima perquè els investigadors (i els ciutadans, en general) aportin llum a una època i la donin a conèixer a les generacions futures.

Tres eixos vertebren la gestió del patrimoni documental: la recuperació, la preservació i la divulgació. El primer àmbit té la importància vital d’evitar que es destrueixin o es perdin els documents. Això passa quan les persones tiren a la brossa les fotos dels avis o les escriptures d’una casa vella o no hi viu ningú. És per això que nosaltres subratllem l’exemple de les persones que han fet cessió de fonms o col·leccions de documents; de vegades, una simple unitat documental pot ser rellevant. També parlem de les iniciatives públiques que van en aqusta línia, com la tasca encomiable de la Unitat de Cinema de la URV per recuperar les filmacions amateurs o familiars.

Un segon àmbit és el de conservar allò que prèviament s’ha recuperat, i de fer-ho en les millors condicions possibles; per això, en aquesta nova revista us parlem del procès de restauració d’un capbreu medieval de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Feliu Màrtir, tal i com ens expliquen directament els personal tècnic que l’ha portat a terme. Finalment, donem veu a les persones i les entitats que fan recerca i divulgació: ja sigui als historiadors locals o a les veïnes que van cedir fotografies per a la gran exposició dels “Veïns a la fresca”.